Per què no els treuen?

─Papa, si els de Renfe ho fan tan malament... Per què no els treuen?

Ai!, la innocència dels infants!

No entenc...

... la fal·lera dels nostres governants
per reduir la velocitat de circulació per les carreteres...
... si no va acompanyat
d'una bona política de promoció del transport públic...
... i si no va estrictament relacionat amb un afany recaptatori.

Si trobàvem que la mesura dels 80 km/h per autopistes, autovies i carreteres totes
(noooo!, totes no, que pots córrer més per una carretera comarcal atrotinada
que per una autopista de peatge)
ja era un despropòsit,
ara sentim que podran modificar aquest límit A LA BAIXA!!!!,
encara més restrictiu, fins a 40 km/h

Proposo que rebaixin els peatges en la mateixa proporció
i que ens ajudin a empènyer el cotxe,
perquè aviat només podrem posar-lo en punt mort.

Jo d'això en dic anar contra el progrés, la raó
i voler posar portes al mar.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Mobilitat a Vallromanes

Vallromanes és un poble petit i tranquil i tots els qui hi vivim vetllem perquè continuï sent així.
I és clar que són aquelles persones que tenen més responsabilitats polítiques o públiques les que més hi poden fer. Sobretot en temes mediambientals, socials i de mobilitat, per posar uns àmbits prou generals i on la feina feta sigui ben visible.

La reflexió ve a tomb per la confirmació d'una impressió que ve de lluny. Que ve de quan vaig arribar al poble ara fa gairebé deu anys.

Llavors arribava a unes cases molt ben situades, vora el centre del poble, davant del Casal, al marge esquerra de la riera, comprades sobre plànol. I és clar, sobre plànol, has de fer un exercici d'abstracció per imaginar com quedarà tot plegat un cop enllestit i acabades les obres.

L'accés a aquestes cases es va fer amb un vial de més de 100 metres, que amaga el desnivell des de la Rambla amb un muret rematat amb una tanca metàl·lica. Doncs bé el llumeneres que ho va dissenyar només va preveure dos accessos als habitatges pels dos caps del carrer. I és clar: què passa amb els qui som just al mig?

Doncs que per anar al Casal, per exemple, que és just davant de casa nostra, hem de desfer, cap a una o altra banda, el tros de carrer i tornar a refer el trajecte per la Rambla... perquè no van preveure de fer un pas a mig carrer, que, a més, donaria continuïtat al carrer que hi ha just darrere del Casal.

És clar que ara som joves i podem grimpar per damunt la tanca per no haver de fer tot aquest viacrucis, però no és això, és clar! Això ens obliga a educar fills grimpadors, que poc després de caminar, aprenguin a escalar la bonica frontera que ens han instal·lat davant de casa. Premi per a l'arquitecte que va dissenyar aquesta obra pública!


Però el colmo ha estat veure com han executat les obres del Casal . Us ho intento explicar, però acompanyo l'escrit amb fotografies que vaig fer tot just l'altre dia, fart d'haver de carretejar el cotxet de la nena a collibè ara sí, ara també, per la deixadesa amb què ens maltracten només posar el peu al carrer.

Sí, ja tenim nou Casal, disseny modern, ben nou de trinca i amb uns accessos que volen salvar el desnivell del terreny: la riera fa baixada, no molt pronunciada, però apreciable, i hi ha accessos a diferents nivells.
Si observeu el disseny dels diferents panys d'escales i rampes, veureu que venint de l'Església, riera amunt, per accedir al bar i a la porta principal del Casal, l'única possibilitat és arribar a la cantonada del carrer de dalt, passar per l'estret ample de vorera que ha quedat, mirant de no topar amb el fanal que resta al mig de la vorera i enfilar la rampa d'accés pel lateral.
Si vas amb algun mitjà de locomoció rodat, no tens altra opció. Cadires de rodes, cotxets elèctrics, cotxets d'infants, carrets, carretons o bicicletes. Tant hi fa.

I és clar, quan l'empresa subministradora d'aigua hi deixa un esvoranc de més d'un metre de profunditat (protegit amb les tanques reglamentàries, això sí) durant més d'un mes (i encara no es preveu quan s'acabarà l'actuació) just a la cruïlla de la riera amb el carrer de dalt del Casal, a tocar de l'escocell d'un dels plataners centenaris, que només deixa una rajola de poc més de 30-40 cm d'amplada de pas, doncs veus que no tens manera d'arribar al Casal de cap manera per aquest passeig/trampa.
Mobilitat a Vallromanes? Proveu un dia de moure-us pel poble amb cadira de rodes o amb un cotxet d'infant i ja me'n direu el què.

A més. No hi ha cap normativa d'acessibilitat i mobilitat en obres noves? Per què gairebé sistemàticament cap vorera de les reformades amb obra nova té l'accés previst per a discapacitats o persones amb mobilitat reduïda? I en canvi sí que ho tenen tots els guals?

Altres execucions públiques fetes darrerament: el sinuós carril bici que esquiva arbres, una rotonda oberta just al punt de cruïlla de la carretera del poble amb la carretera, el parc de Ca l'Agustí o els accessos escolars.

Sempre he pensat que l'enginyeria civil estava pensada per facilitar l'accessibilitat i trobar solucions imaginatives i còmodes a la mobilitat de persones i vehicles. Ja veig que segueixo sent un somiatruites.

Que no n'hi ha per tant? Mireu el reportatge fotogràfic i opineu.

AVE, Caesar! Morituri te salutant!

Avui, que els diaris i les ràdios i les teles i tot Cristo s'omplia la boca de l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TGV) a Barcelona, només amb 16 anys de retard i encara sense connexió amb Europa ni amb l'Arc Mediterrani, els soferts usuaris de Rodalies tornàvem a patir una vegada més l'enèsim retard en al xarxa de Rodalia.

Un tren espatllat a l'entrada de l'estació de Sant Andreu Comtal ha provocat retards d'una hora (sí, una hora, i no pas els vint-i-cinc o trenta minuts que reconeix la companyia).

Massa pressa s'ha donat el senyor Morlán per tancar la paradeta del CECOF, el Centre Coordinador de les Operacions Ferroviàries, i agafar el primer TGV amb destinació a Madrid. És clar, el tren arriba a Barcelona i ja no ens hem de preocupar de res més!

Però les obres segueixen ara amunt, cap a Girona i la frontera francesa, i les incidències en aquesta zona es multipliquen exponencialment. Però és clar, a qui li importa que uns quants milers de treballadors no puguin desplaçar-se fins a la feina en condicions dignes i amb puntualitat?

Vergonyós i ultratjant. I com a bons provincians ens ha faltat temps per anar a retre cortesia a la Cort, pagant, és clar!

El soterrament de l'estació de Renfe de Montmeló

Ahir al vespre, tornant a casa amb la magnífica línia 2 de rodalies de Renfe (poseu-hi aquí totes les emoticones imaginables d'ironia fina, fina, fina), ens hem trobat amb el regal de Reis d'enguany: «ADIF informa: a causa de les obres de soterrament de l'Estació, aquest pàrquing romandrà tancat». Indiquen uns altres llocs alternatius per aparcar i no indiquen si el tornaran a obrir ni el temps que restarà tancat.

Ja fa dies que els usuaris que ens coneixem i que anem comentant la jugada ja ens ho imaginàvem: "Què passarà quan comencin les obres de soterrament de la via al seu pas per Montmeló?". No ens ho volem ni imaginar!! Si sense tenir cap motiu aparent, les incidències són contínues i imprevistes, ara que tindran motius no volem ni imaginar-nos quins viacrucis ens pot tocar patir als pacients usuaris del servei públic ferroviari.

Sembla que l'Ajuntament de Montmeló té previst algun mitjà de transport alternatiu per als usuaris del tren.

• Però aquest pla alternatiu té previst que un molt alt percentatge d'usuaris no som de Montmeló?
• Han pensat amb els usuaris que ens hi desplacem cada dia des de Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Montornès del Vallès, Parets del Vallès o fins i tot des de Lliçà de Vall? Tindrem alternatives de transport?
• Seguirem podent aparcar en alguna banda per poder fer ús del servei públic?
• O haurem de triar l'alternativa del transport privat com ja ha fet tanta d'altra gent farta d'arribar tard a la feina dia sí dia també?

I des dels respectius municipis han previst facilitar la mobilitat de la població que viu al Vallès Oriental, però que treballa fora del municipi i de la comarca? Sí, és clar, tenim els magnífics viatges combinats amb l'autobús, que ens comporten més temps de desplaçament, més quilòmetres i més preu, amb un increment exponencial de risc d'avaries o de falles en la interconnexió els diferents mitjans de transport combinats.



Des de Vallromanes, per exemple, ens han posat autocars que ens porten a Granollers. Mitja hora més de trajecte, una zona més per l'autocar i tres zones de tren des de Granollers a Barcelona. I des de Montmeló, que amb cotxe hi arribes en un quart d'hora, pagues dues zones només i en mitja hora ets al centre de Barcelona (si ADIF vol, per suposat!!).

Els diferents governs (d'aquí, d'allà i dels pobles respectius) haurien d'apostar clarament pel transport públic. I això vol dir posar totes les facilitats del món perquè la gent confiï en l'alternativa pública de transport i no pas que no li quedi cap altra alternativa que matinar, fer cues i pagar, amb increments anuals per sobre de l'IPC i un servei tercermundista.

I les notícies sobre mobilitat i transports d'aquests dies no conviden precisament a l'optimisme, quan s'ha ajornat sine die el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat per manca d'acord en els terminis i en les inversions.




Mostra un mapa més gran