Us comparteixo el vídeo de la sessió del 29 de maig de 2025, a través del canal de Youtube del Gabinet d'Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) de la Universitat de les Illes Balears (UIB):
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paremiologia catalana comparada digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paremiologia catalana comparada digital. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de juny del 2025
dimarts, 27 de maig del 2025
GALMIC (UIB): XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»
XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana»
El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza el XXIII Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «La Paremiologia catalana comparada digital: un repositori de la llengua figurada catalana», gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
El seminari es farà en línia el 29 de maig de 2025, de18:30 a 20:00 h. A més, es facilitarà un certificat d’assistència a les persones que ho sol·licitin.
Resum
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un repositori en línia de la base de dades de treball i investigació del lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963), fruit de gairebé 30 anys de buidatge de diferents fonts fraseològiques (escrites, orals i digitals), amb el suport i la tecnologia de Softcatalà (Pere Orga n’ha estat el desenvolupador). S’hi accedeix a través de l’enllaç https://pccd.dites.cat/.
Neix el gener de 2020, amb 150.000 registres agrupats en vora 10.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus vindria a ser la forma estàndard d’una expressió fraseològica, que agrupa les diferents variants) i en l’actualitat, després d’actualitzacions mensuals, ha arribat a la xifra d’uns 840.000 registres agrupats en gairebé 100.000 paremiotipus diferents. Hi podeu trobar locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, interjeccions, insults, corrandes, embarbussaments, palíndroms, endevinalles… En definitiva, tot allò que es pugui inscriure dins la llengua figurada, amb detall de la font d’on s’ha tret i continguts complementaris, com ara, definicions, etimologies, sinònims, equivalents idiomàtics, lloc on es diu la parèmia, font concreta d’on s’ha tret, etc.
Durant el seminari us explicarem la història i origen d’aquest recurs digital i, a través d’exemples diversos, us ensenyarem la manera més eficient de consultar-la i treure’n el màxim de profit.
Ponent
Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és filòleg especialitzat en paremiologia catalana (l’estudi dels refranys i dites populars). Llicenciat en Filologia Catalana (UB) i amb un màster en Terminologia (UPF), ha centrat la seva carrera en la recopilació, estudi i difusió de la paremiologia catalana.
Ha creat diversos recursos en línia des del 2002, com diccionaris i blogs especialitzats en frases fetes i refranys. Entre aquests recursos destaca el Refranyer català-castellà, el Diccionari de citacions i el projecte Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb gairebé 100.000 refranys diferents.
Ha publicat diversos llibres, molts gràcies al micromecenatge, com Amb cara i ulls, En cap cap cap, Dites.cat i Els refranys més usuals de la llengua catalana. També ha participat en projectes col·laboratius i en activitats divulgatives com xerrades i tallers arreu dels territoris de parla catalana.
Inscripció
Per poder fer un seguiment de la participació, emplenau el formulari d’inscripció següent:
https://forms.gle/uVFhFM69BTJBYEqK6
Podeu fer qualsevol consulta enviant un missatge a la nostra adreça de correu electrònic: galmic@uib.cat.
dijous, 10 d’agost del 2023
Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)
El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.
Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.
Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.
Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.
Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.
Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.
A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).
Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.
Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.
Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:
Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.
Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).
Signatura: AMF/AEFC.
Dates: 1915-1968.
Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/
Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/
Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/
Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064
Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720
Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/
Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065
http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/
Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914
Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/
Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017
http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/
Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.
Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029
diumenge, 16 de febrer del 2020
Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).
El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.
Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.
dijous, 16 de gener del 2020
Presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb
Al pot petit hi ha la bona confitura, però preu per preu, sabates grosses! El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es presenta la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà.
El pròxim dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, a l'Espai Vilaweb (C. Ferlandina, 43, de Barcelona) tindrà lloc l'acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, que n'és el mantenidor; Pere Orga, informàtic de Softcatalà, desenvolupador del programa de consulta i gestió, i Jordi Badia, cap d'estil del diari digital VilaWeb.
La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un recull fraseològic de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l'actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d'entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat en principi hi té cabuda.
Al Top ten de refranys catalans (2010) 1.200 enquestes van determinar que el refrany més popular de la llengua catalana era “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”. Posteriorment, les 886 enquestes de Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016) van determinar que el més usual era “Més val sol que mal acompanyat”. Dues enquestes d'ús, sobre el coneixement oral que en tenen els usuaris, amb uns resultats ben diversos i dispars.
Ara, amb aquesta nova eina, podem determinar quins són els refranys més recurrents en les fonts escrites, els que apareixen recopilats en més diccionaris, refranyers o altres obres lexicogràfiques que continguin fraseologia en general. I ara mateix, amb el bolcat de més de 150.000 refranys de més de 600 obres diferents, ens diu que el més popular segueix sent “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, amb 584 mencions, seguit de “Cel rogent, pluja o vent” (483 mencions) i “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot” (471 mencions).
Les estadístiques, abans o després de cuinar-les, acostumen a dir el que volem que diguin. Què en podem dir de les dades acumulades sobre paremiologia des del 2010? Sabem que ja no se'n fan de refranys de nou encuny, però podem veure que segueixen tenint prou bona salut, tal com els infants els segueixen aprenent a l'escola, apareixen en titulars ben cridaners de premsa escrita o digital i són usats com eslògans que mostrem en samarretes, bosses, tasses i altres utensilis que en fan marxandatge.
Un dels objectius d'aquest projecte és posar a l'abast d'estudiosos o amants de la paremiologia aquelles fonts d'accés remot o que se'n fa difícil d'accedir-hi, així com fonts singulars, especialitzades, curioses, que desperten un interès per la seva qualitat i raresa.
No podem pretendre partir de zero cada cop que volem emprendre una obra fraseològica. Així, l'evolució natural va fer que l'Editorial Salvat, per al seu diccionari enciclopèdic, es nodrís del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia; de la mateixa manera que Pompeu Fabra, per al seu diccionari, es va valer de les fonts lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans que, posteriorment i per a tancar el cercle, ha pres el Fabra com a “canemàs” del DIEC, que ara té una llarga i dilatada vida en format digital.
L'avenç de la informàtica ens ha obligat a replantejar el format i els continguts de les obres lexicogràfiques. Hi ha un abans i un després de la digitalització. Amb el format digital i aquests cercadors acurats que et permeten cercar en tot el contingut i no només en els lemes principals, cal oferir una bona varietat de paràmetres de cerca i ja no cal ser deutors d'índexs analítics, temàtics ni d'autors que coronin l'obra. Tot allò escrit, en qualsevol camp, és susceptible de ser reindexat, cercat, trobat, substituït i corregit al moment, sense necessitat d'addendes ni d'edicions revisades ni ampliades.
Plantejàvem el projecte en diverses fases i tal com ara el presentem no és al 100% de les seves funcionalitats, però pensem que té prou interès i envergadura per iniciar el seu camí públic. Així les fases de desenvolupament previstes eren:
- Determinar un paremiotipus o parèmia principal per a cada una de les entrades de la base de dades. Fet en part (iniciat)
- Incorporar una fitxa bibliogràfica i escaneig de la coberta de cada una de les fonts bibliogràfiques consultades i buidades. Fet en part (iniciat)
- Incorporar aquelles imatges que prenen una parèmia com a font. Siguin il·lustracions, fotomuntatges, samarretes, bosses, tasses, ceràmica, rajoles i un llarg etcètera. Sempre respectant l'autoria dels seus creadors, intentant enllaçar la font digital on apareixen i amb una minuciosa i detallada font bibliogràfica de cada obra. Fet en part (iniciat)
- Incorporar un camp temàtic i un mot clau a cada paremiotipus. Això permetrà classificar les parèmies per àmbits i ordenar-les alfabèticament en un diccionari a partir de cada mot clau. Pendent
- Incorporar els equivalents idiomàtics. De moment només hi ha les equivalències que incorporen les fonts bilingües buidades. Però no s'hi poden fer cerques específiques i es mostren com un camp més sota de cada variant recollida.
Durant la presentació s'explicaran les característiques tècniques del programa, es farà una petita ressenya de les fonts incorporades i a través de les consultes directes a la base de dades es mirarà de mostrar la flexibilitat i potencial de l'eina. Tot plegat una presentació curta amb torn obert de preguntes al final perquè el públic hi pugui dir la seva.
L'eina és responsiva, s'actualitza (i creix) freqüentment i té una paràmetres de cerca múltiples per diversos camps de la base de dades.
S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual, sota el paraigües logístic i tècnic de Softcatalà i redirigit al domini de paremiologia catalana http://www.dites.cat/.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)