El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet

En l'últim apunt del blog us comentava que Joan Torres, un mestre jubilat que viu a Olot, en un comentari a la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a Vilaweb, em posava sobre la pista d'un "Refranero ibicenco", publicat a la revista Ibiza durant les dècades dels quarantes i cinquantes del 1900. 

Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).

De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»

Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.

La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.

Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.

Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.

Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.

Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.

Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)

La màgia de la xarxa és inesgotable i les alegries que m’està comportant haver obert la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) són inesgotables. 

Ara uns explicaré una història inesperada que m’ha permès incorporar una font força interessant de la qual he anat descobrint dades a mida que avançaven les comunicacions i les indagacions. Us poso en antecedents. 

L’11 de maig em contacta un mestre jubilat que viu a Olot amb un comentari en un apunt del meu blog personal (concretament en la crònica de la presentació de la PCCD a l’Espai Vilaweb) i em diu: «Voldria fer-te arribar tres llistes de refranys (més de 300) recollits a Eivissa i Formentera, trobats entre vells papers de mon pare que era eivissenc». Ho trobo certament interessant, li passo les meves dades de contacte i li dic que estaria molt interessat en poder incorporar aquesta materials a l’eina.

Amb tota la bona voluntat del món (i el meu més gran agraïment) em passa un Word fantàstic amb 45 dites extretes de fragments de la revista El Pitiuso. Almanaque de Ibiza y Formentera, «Els refranys, sempre en català, procedeixen de fulls arrencats de tres exemplars diferents editats en la dècada dels anys 50s». Algunes peces: Mentre faig nus no faig corda; S’ase creix, però s’aubarda no; Ses banyes no cansen es bou; Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, etc. 

Primera tramesa, lligada i al sac. En correus posteriors em posa sobre la pista d’un Refranero ibicenco, publicat en català entre els anys 1944 i 1957 a la revista Ibiza. És un recull alfabètic de refranys d’Eivissa. 

Diu: «Disposo encara de dos únics exemplars, diferents, de la revista Ibiza, editada per l’Instituto de Estudios Ibicencos, també dels anys 1950s. El Núm. 2 (1955, 2a època) conté una llista de 151 refranys, sense cap comentari afegit, dins una secció iniciada en números anteriors, que du per títol Refranero ibicenco. El Núm. 4 (1957, 2a època) conté 176 refranys més, com a aportació darrera a la secció del Refranero ibicenco.» I em fa arribar en sengles correus, aquestes pàgines de la revista escanejades. 

Llegint el darrer exemplar, trobem notícia sobre l’autor del recull (Antonio Juan Bonet) i dels antecedents en la revista (al 1944). Concretament el fragment de la pàgina 42 del núm. 4 de la revista (1957, 2a època) diu: 

 En fi, que amb el cuquet despert per poder trobar tota la informació d’aquesta font, escric a l’Institut d’Estudis Eivissencs i a un bon amic eivissenc. L’endemà mateix l’amic eivissenc em fa arribar un Word amb 15 fragments de la revista sobre aquest refranero ibicenco, alguns d’anteriors (des del 1944) i alguns entre les dues publicacions de què disposava. Sorpresa majúscula! Vegeu alguns d’aquests fragments. El primer, publicat al núm. 2 (abril 1944, 1a època) p. 29: 

 O un altre, ja per la lletra E, del núm. 11 (març 1945, 1a època) p. 178: 

 Així, un cop ajuntats tots, ens trobem amb els següents fragments: 

 I època (12 fragments) 

Revista Ibiza, 2 abril 1944, p29; 4 juny 1944, p61; 5. juliol 1944, p77; 6 agost 1944, p97; 7 setembre-octubre 1944, p114; 8 novembre 1944, p130; 9 desembre 1944, p146; 10 gener-febrer 1945, p162; 11 març 1945, p178; 24 març-setembre 1947, p415; 26 gener-juny, 1948 p448; 27 juliol-agost 1948, p463

II època (4 fragments) 

Revista Ibiza, 1, 1953, p37-38; 2, 1955, p29-33; 3, 1956, p21-23; 4, 1957, 39-42. 

Ens trobem doncs amb 16 lliuraments per completar un refranyer de la A a la Z de 805 refranys. D’entre els quals m’agradaria destacar-ne uns quants:

• A cada gorrí li arriba es seu sant Martí 
• Alguna cosa és sobressada que es veu pesada 
• Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera 
• Amb una pedrada matà dos pardals 
• Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo 
• Anar tom per hom com en Martí i sa truja 
• Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present 
• Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells 
• De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena 
• E-hi ha que ballar segons sa sonada 
• E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun 
• En so juny sa faus as puny 
• Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via 
• Hàbit no fa monja ni missa canonge 
• Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun 
• Mala eina, mala feina 
• Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot 
• Mentre hi ha vida hi ha esperança 
• Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura? 
• Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola 
• Quan és mort li canten Credos 
• Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma 
• Tal campana, tal campanada 
• Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll 
• Val més un gust que cent taronges 
• Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei 

Bé, sobre la qüestió lingüística, sembla que les darreres tongades tenen una llengua una mica més cuidada, tot i que manté algunes peculiaritats de la parla eivissenca, com és ara fer els articles salats, algunes formes verbals on cau la darrera vocal (romp), el ieisme explicitat en algunes paraules com ara uis per ulls, fia per filla, veis per vells... Però més que un estudi de les variants o de l’ús de llengua sabeu que a mi m’interessa recollir les diverses variants per agrupar-les en un únic paremiotipus. 

I així, d’aquestes 805 parèmies, en un primer bolcatge d’informació, ja n’hi hauran 321 d’incorporades. Això ens dona mostra de la popularitat de moltes de les peces fraseològiques contingudes en aquest refranyer i que, malgrat que es tracta d’un refranyer singular de la zona d’Eivissa, moltes parèmies són compartides per altres indrets i dominis de la llengua. 

Ja veieu. Una història amb final feliç que em permet incorporar una font molt interessant per la seva singularitat, per ser d’un racó del domini lingüístic molt característic i perquè és un corpus d’un volum considerable, de difícil accés actualment i que mercès a aquestes dues persones que em van posar sobre la pista i em van facilitar aquests materials, ara es podrà consultar des de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).