Diccitionari 3000

Logo vist a http://www.tebo-3000.de/

Arriba un moment que, amb tantes efemèrides per celebrar, n'hi ha alguna que se t'escapa. Això ens ha passat amb el Diccitionari, un dels meus blogs més veterans, del 16 de juny de 2007 (ens hem saltat el 5è aniversari!), compartit amb el David, el Joan i el Marc -en rigorós ordre alfabètic, perquè ningú s'enfadi- des d'inicis del 2008, que ha superat ja les 3.000 entrades. Enrere queden les 1.000, del 30 de juliol de 2008 o les 2.000 del 26 d'abril de 2009.

Ens hem relaxat. Números canten. I hem pogut mantenir l'empenta, embranzida i actualització inicial mercès a la dedicació gairebé exclusiva del Marc Cortès i Minguet, l'amo i senyor en aquests últims anys del blog.

Tant és així, que els altres tres diccitionaristes, d'amagat, hem decidit fer-li un homenatge i dedicar-li aquestes 3.000 citacions del Diccitionari en exclusiva.

Avui que és la Festa Major del Pla de Sant Tirs, li dediquem un apunt als nostres blogs i unes quantes entrades triades al Diccitionari amb les màximes que el Marc escampa per arreu...

No us perdeu els escrits que li han dedicat el David i el Joan:
- Cinc cèntims: Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
- Gazophylacium: Citacions vora Segre

Per Nadal, el Diccitionari és dels usuaris

Com ja hem fet en altres períodes vacacionals, aprofitem aquests dies de descans per obrir el Diccitionari, el diccionari de citacions, als usuaris.

Hem posat al dia les propostes que ens heu fet arribar a través del formulari i podrem publicar una citació cada dia entre Nadal i Reis. Les anireu veient publicades cada matí.

Des de la inauguració d'aquest formulari, a l'agost de 2008, ja ens heu fet arribar 166 citacions.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

Les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere, que es claven a l'ànima com un punyal i que són el pinyol de la nostra cultura

Ressenya de l'Antología de citas, de Víctor Amela

A finals de juny vaig rebre, per gentilesa de l'Editorial Styria, la darrera obra de Víctor Amela, una antologia amb més de 30.000 citacions.

No cal dir que serà un material que ens anirà de perles per al Diccitionari, on ja n'he extret i traduït alguna.

Si voleu llegir-ne la ressenya que n'he fet, la trobareu a la Biblioteca paremiològica.

L'opinió del pare Batllori sobre els refranys

Xavi Caballé ha tingut la gentilesa d'oferir-me una citació del volum d'homenatge a Miquel Batllori, editat amb motiu del centenari del seu naixement, La saviesa cordial de Miquel Batllori. Semblances en el centenari del seu naixement (Editorial Barcino, Institució de les Lletres Catalanes, 1a edició, octubre 2009), on ofereix una opinió força positiva dels refranys.

Per entendre'ns, ofereix una visió contraposada al mateix refranyer quan diu Home refranyer, gos i malfeiner, per exemple.

Suposo que no us sobtarà que em senti absolutament identificat amb qualsevol citació que lloï el missatge i contingut dels refranys, com a petites peces de saviesa.

És una conversa recollida per Valentí Gómez i Oliver on parlen de refranys mentre passegen per Roma:

─Valentí Gómez: Tot parlant de l'eternitat, creieu que és encertat el títol del meu llibre "Roma, paseos por la eternidad", que per cert vós vàreu presentar ben generosament al Saló del Tinell fa ben poc?

─Miquel Batllori: És una interpretació que es pot donar i que a més a més pot tenir una vessant de tipus religiós, perquè és polisèmica. És doble. A mi tot el que és senzill, el que només té un sentit, em fa posar en guàrdia. I una cosa tan senzilla com els refranys, que de
vegades semblen vulgars, tenen tanmateix una interpretació filosòfica molt refinada. Jo, que sóc tan "gracianista", lamento força que només el Gracián jove donés importància als refranys. De gran deia que eren vulgars "consejos de vieja". Lamento que en Gracián pensés això al final de la seva vida, que he viscut molt més que ell ─morí als 85 anys i jo ja en tinc 92, quasi 93─ no sóc tan pessimista respecte als refranys.

A l'agost, el Diccitionari és dels usuaris

I mai més ben dit!

Aquest agost, hem aprofitat per posar al dia les vostres propostes a través del formulari i ha donat per publicar gairebé una citació cada dia. Les anireu veient publicades cada matí.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

II Setmana del marro al Diccitionari

A cal Diccitionari no parem. Si fa poc va ser celebrar les 2.000 citacions catalogades, aquesta setmana reprenem una iniciativa que va funcionar molt bé l'any passat: La II Setmana del Marro, amb citacions una mica més pujades de to que de costum (i amb fotografies també força més suggerents, pel que estic veient aquest any).

No us ho perdeu! Si ens voleu ajudar amb alguna d'aquelles citacions de dos o tres rombes, ens les podeu fer arribar a través del formulari: les encabirem dins aquesta mateixa setmana!

Una de les perles recollides:

A la dutxa, no t’entretinguis evocant totes les marranades que has somiat si no és per decidir quines posaràs avui en pràctica

Autor: Pere Asensi (pseudònim).

Font: De la novel·la Com guanyar amics. Edicions de La Magrana, 1988. Vista al bloc Tinta xinesa.

Diccitionari: 2.000 citacions

(El logo és gentilesa de Carnús de Cal Gavatxó,
autor també del logo del Diccitionari. Gràcies!)

El 30 de juliol de 2008, poc més enllà de tenir un any de vida, celebràvem haver arribat a les mil citacions del Diccitionari.

Només nou mesos després, ja hem doblat aquesta quantitat i ja hem arribat a les 2.000 citacions. És una mitjana de 4 citacions diàries.

Què ho ha fet possible?

Primerament que és un blog cooperatiu i som quatre persones que compartim la responsabilitat, la il·lusió i la diversió de posar-lo al dia.

També, en segon lloc, la fantàstica acollida de la catosfera, amb lectors diaris, gent que ens enllaça, que ens ressenya, que ens llegeix i que ens comenta.

I finalment també cal destacar la magnífica aportació desinteressada de tots aquells que feu servir el formulari. A través d'ell ens han arribat més d'un centenar de citacions escrupolosament
documentades i traduïdes quan ha fet falta.

No cal dir que la voluntat d'aquest blog de citacions és enciclopèdica, de font del saber d'avui i d'antuvi. Del saber de demà enllà ens n'encarregarem més endavant. :-)

Gràcies a tots i ja anem camí dels 3.000!

Diccitionari: la catosfera col·laborativa

Quan es parla del futur dels blogs jo sempre apunto que aquest futur passa pels continguts originals, especialitzats en una temàtica ben concreta i en la transversalitat que aporta compartir-lo amb d'altres autors.

El Diccitionari, el diccionari de citacions i frases cèlebres, n'és un bon exemple. Nascut al juny de 2007, esdevenia compartit al febrer de 2008 i a finals de juliol de 2008 decidíem obrir-lo a la participació dels lectors amb la implementació d'un formulari.

Deia que n'hauríem de fer una valoració. I ara, a vuit mesos vista, la valoració no pot ser més positiva: som a punt d'arribar a la citació 100 tramesa a través del formulari. Això representa una mitjana de 2-3 citacions setmanals, una xifra gens menyspreable.

Gairebé 100 citacions que han engruixit i diversificat el contingut del blog. Participants ben diversos. I una qualitat excelsa. Felicito a tots els que us preneu una mica de temps en emplenar el formulari , perquè les citacions que ens esteu fent arribar són excel·lents i la documentació que les complementa, completíssima i suficient.

Tots els que així ho voleu, posant les vostres dades de contacte, consteu als agraïments de cada citació reproduïda de la base de dades del formulari. Ens sembla que és el mínim que podem fer per agrair-vos l'esforç i la generositat de les vostres aportacions.

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

• A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
• Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
• Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
• Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
• Els cabells blancs són arxius del passat
• Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
• L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
• L'important, allò principal, és saber què cal observar
• L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
• La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
• La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
• La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
• La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
• Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
• Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
• Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
• Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
• S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
• Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
• Totes les coses són bones o dolentes per comparació

Refranys estrafets

Què diferencia un refrany d'un proverbi? I un proverbi d'una citació?

Aquest és un terreny força estudiat i amb uns marges prou apamats i definits. Tot i així, sempre trobem algunes peces que grinyolen, algunes notes que desentonen i que no sabem ben bé dins de quina capseta guardar.

És aquest el cas dels refranys estrafets. O refranys inventats. O neorefranys. O refranys moderns. O versos rimats, simplement.

Què diferencia un dels versos d'Albert Llanas d'un refrany popular? Què diríeu que és El que als altres vegis fer, no ho facis si no et convé? I El rellotge no perdona a qui perd sempre l'estona? I Cada quatre anys es celebren les olimpíades, records de Grècia i esforços per guanyar medalles? I No per molt que es faci de dia em llevo abans?

Doncs tots entrarien dins la categoria de refranys estrafets o moderns. El primer és d'Albert Llanas. El segon, d'Antoni Pi. El tercer, de Miguel Cervero Ruiz. I el quart, d'en Jaume Perich.

Com els refranys populars, n'hi ha d'humorístics, de satírics, d'aire sentenciós o simples pensaments rimats.

La diferència entre els uns i els altres? Que uns es remunten a la tardor dels dies i no en sabem l'autor i els altres són publicats en obres signades, amb autor conegut.

Però la forma, la intenció, el contingut... coincideixen plenament.

Tant coincideixen que qualsevol d'aquestes frases d'autor poden fer fortuna i passar a engrossir l'imaginari popular. La Cultura amb majúscula d'un poble se'l fa seu i llavors ja el que menys importa és qui ho va dir o escriure per primer cop.

És una mica com les etimologies dels refranys. Sabem l'origen dels refranys i les frases proverbials? Ben poques vegades. Perquè se'n perd l'origen o es descontextualitzen d'allò que les va originar. I ben sovint canvia el significat amb el pas del temps.

Ja veieu. Paremiologia popular vs. paremiologia sàvia. Una frontera ben estreta i subtil. Discontínua i no sempre clara.

Quants refranys es va inventar Amades? Quants en va embellir durant la seva feina d'arreplega? Quants n'he inventat jo mateix...?

Contes i llegendes a la vora del foc...

El Diccitionari ja és mil·lenari

L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica;
és una actitud física

Miquel Martí i Pol, «Tot l'univers als ulls»,
dins Contes de la vila de R. i altres narracions (1978)

Avui 30 de juliol i després d'un intens mes d'introduir noves citacions, que no hem parat els quatre diccitionaristes!!! (David, Joan, Marc i Víctor ─en rigorós ordre alfabètic, perquè no s'enfadi ningú), finalment avui al migdia, a les 15:46 hora local del Vallès Oriental, hem arribat a la citació que feia 1.000.

Un llarg camí des d'aquell El món és un lloc bonic pel qual val la pena lluitar, d'Ernest Hemingway, de les 00:51 h del 16 de juny de 2007 quan iniciava en solitari la singladura.

Pel camí? Penso que dues decisions ben encertades.

La primera, decidir compartir-lo el febrer d'aquest any. Primer amb en Joan Puigmalet i el Marc Cortès. Ara fa poquet, amb el David Gálvez. Diversitat, diversió, aprendre cada dia, reactivar-te des de bon matí amb l'intercanvi d'idees, de citacions, de comentaris, de correus... No heu compartit mai un blog? Us ho recomano, sobretot si encerteu les persones amb qui compartir-lo. Jo em sento afalagat que tots tres hagin dit que sí sense pensar-s'ho gaire i que m'hagin permès conèixer-los i viure un bocí d'aquesta web 2.0 amb ells.

La segona, arriba avui i encara caldrà fer-ne valoracions. Hem decidit compartir el blog amb tots vosaltres. Amb qui vulgui.

Vèiem que potser els usuaris s'acostaven al blog amb recança, perquè veien les bromes i riures que deixem a gairebé totes les citacions llistades. I ho entenc: quan trobes un cercle tan viu, costa d'entrar-hi i acostar-t'hi.

Volem trencar també aquest cercle i us convidem a tots a què ens feu arribar citacions noves, frases que us agraden, que signifiquen alguna cosa per a vosaltres.

Tot el blog és farcit de referències a altres blogs i llocs on ofereixen de tant en tant alguna citació. Som lectors compulsius i ens agrada navegar per Internet cercant aquella citació que ens falta. I som decorosos amb la citació de les fonts. Noblesa obliga i és una bona manera de fer partícip a gent molt diversa de la nostra iniciativa. De la mateixa manera que usem i citem la Wikipèdia o Enciclopèdia Catalana com a fonts usualment utilitzades per emplenar les dades bibliogràfiques o les imatges que acompanyen les citacions.

Ja ens agradaria trobar un il·lustrador que ens ajudés a vestir el Diccitionari amb imatges pròpies! Llenço la crida... per si algú s'hi anima.

Però com deia, volem anar més enllà i hem obert un formulari perquè ens pugueu enviar d'una manera ràpida i senzilla les citacions que vulgueu. Això dels formularis ja ho he provat amb els refranys i és molt pràctic i fàcil d'utilitzar.

No us espanteu. El formulari té molts camps. Tan de bo els vulgueu emplenar tots! Però amb la citació i l'autor en tenim prou i després ja fem nosaltres la tasca de recerca.

Perquè recordeu que Encara no som allà on anem. Voleu que fem plegats el camí?

A veure com es veu el formulari en aquest escrit i us animo a fer-lo servir tants cops com vulgueu: