Municions!

Arriba l'estiu, amb les hores perdudes a la platja, al parc amb els nens, a la gespa de la piscina municipal (cada any més cara)... És curiós que quan podem disposar "del nostre temps" per no fer res, tinguem la concepció que són hores perdudes.

Feia dies que no anava a veure el Manel i la Montse, del Bibliobús La Mola. A casa tots en som usuaris fidels. Aquest magnífic autobús adaptat a biblioteca de la Diputació de Barcelona omple el buit de molts pobles que no disposen de biblioteca pública. I ells (la Montse i el Manel) són encantadors i atents. Facilitadors. Res són pegues. Tot són facilitats perquè t'enduguis un llibre, un CD de música o un DVD per als més petits (abans eren pel·lícules de vídeo).

Doncs aprofitant la baixa per paternitat i que era al matí a casa, he aprofitat per atansar-m'hi amb el Lluc i fer arreplega de municions per a tota la família, abans no marxin de vacances.

La bossa de roba del bibliobús s'ha fet petita i m'ha calgut una bossa de paper addicional. Fet i fet:

- 3 pel·lícules en DVD infantils (eps, als urgellencs: una es titula: Els manairons),
- 2 contes de poca lletra per al Lluc,
- 1 conte amb força més lletra, també per a ell, que està aprenent a llegir molt bé i aquest estiu farem l'embranzida definitiva,
- 2 còmics per a l'Oriol, que els devora sempre que pot.

I tres llibres per a mi: dues lectures pendents i una lectura obligada, atesa la temàtica setmanal del Diccitionari: Moments estel·lars de la ciència, d'Isaac Asimov (Edicions de la Magrana, 1992, col·lecció «L'Esparver Ciència», 1. Cinquena edició, octubre de 1999. 181 pàgines). Traducció de Lluís Roura i Bahí (per cert, bastant dolentota).

Les lectures pendents:

- Pandora al Congo, d'Albert Sánchez Piñol, el tauromàquic (Ed. La Campana, 2005. Col·lecció Tocs, 47. 592 pàgines)
- Les set aromes del món, d'Alfred Bosch, Premi Ramon Llull 2004, de narrativa (Ed. Planeta, Barcelona, 2004. 309 pàgines).

Eps!, i n'he encarregat algun altre per la setmana que ve...

Lectures comentades

Sóc una persona a qui sempre ha agradat molt de llegir. Molts amics no comprenen què puc arribar a portar dins la meva bossa de mà i l'esquena pateix el meu complex de caragol.

D'ençà que vaig sortir de Barcelona per fruir de la tranquil·la vida de comarques, les lectures en els incòmodes i saturats trens de Rodalia m'acompanyen i fan més planers aquests desplaçaments. La comoditat que et portin. La tranquil·litat de poder destinar el temps del trajecte a aficions més complaents que fer caravana per entrar al Cap i Casal: dormir, escoltar música, sentir la ràdio, fer una ullada a la premsa del dia o, per què no, llegir un bon llibre.

Mitja hora d'anada i mitja de tornada i els pocs minutets del metro amunt i avall; i les esperes respectives en andanes o parades d'autobús. I fins i tot durant els curts desplaçaments per carrers i passadisos. Quan un té un vici agafat, qualsevol lloc és bo per practicar-lo i alimentar-lo.
Comprendreu que pràcticament cada setmana enceti llibre. Depèn, és clar, de la grossària, del cansament acumulat, de l'espessor de la narració o que em captivi la lectura i no pugui deixar-lo per demà.


Sort del Bibliobús que ens permet, sense ocupar més espai de casa i sense un sobrecost afegit, mantenir aquesta fam-devora-pàgines.

El vam descobrir gràcies a l'escola dels nostres nens, que els van habituar a buscar-hi i remenar-hi contes, còmics, pel·lícules de vídeo i DVD, discos de música o revistes i ens hem acabat fent socis tota la família. Cita obligada totes les tardes de divendres per renovar el stock i veure quines novetats ens porten la Montse i el Jordi.

Però al que anava. Les lectures comentades. Regularment us oferiré la meva visió particular dels llibres que llegeixo.
No vull fer ni un treball aprofundit dels diferents autors i lectures, ni repetir allò que ja hagin pogut dir crítics, estudiosos o els propis autors, que segur que en saben molt més que no pas jo.

M'interessa fixar una mica la biografia i obra de l'autor, fer una fitxa del llibre, buscar enllaços que ens acostin al que ja s'ha dit al respecte de cada obra i essencialment voldré recollir fraseologia usada, paraules que m'hagin frapat o obligat a acostar-me al diccionari (un molt bon costum, no us en estigueu pas), alguna pinzellada sobre l'estil i sobre el que m'ha transmès el llibre i hi apuntaré aquelles errades o maltempsades dels follets de la impremta, per si mai es vol fer una nova edició revisada.

Sense ànim d'ofendre ni de semblar tiquis-miquis. Simplement deformació professional. No vull arribar a l'extrem d'un dels personatges de Joc de claus, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, que retreu:

─Perdona, però és com si llegissis un llibre amb l’única finalitat de
trobar-hi faltes d’ortografia, o errades d’impremta, o incoherències en el
text.

A punt, doncs unes quantes lectures per passar pel meu sedàs. Aviat el primer lliurament: Baudolino, d'Umberto Eco.