Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de setembre del 2007

Cronologia d'un procés de canvi - II

Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.

Diuen que quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats. Així s'explica que just quan decideixo reprendre la meva carrera i formació professional, després del parèntesi obligat i volgut per atendre els meus fills Oriol i Lluc ─ara fa vora un any i mig─, just en aquest moment tinc la possibilitat d'iniciar sessions de coaching amb en Jesús Cosido i la Maria Antònia Plaxats, amics amb qui hem compartit un grapat d'esdeveniments i vivències arran de l'elaboració a quatre mans (les mans femenines de la Cristina i la Maria Antònia) del llibre Miradas hacia la vida - Ganar al perder.

És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.

Acordem fer les sessions presencials amb el Jesús, i un seguiment telefònic i per correu electrònic amb la Maria Antònia. Així, en les primeres sessions, aprenc els orígens del coaching, des del vessant humanista amb què ho enfoquen la Maria Antònia i el Jesús, i fem una iniciació a l'anàlisi transaccional i altres disciplines emmarcades dins la psicologia humanista, esencialment.

Acordem la periodicitat quinzenal de les trobades, fixem l'objectiu sobre el qual treballarem (vull trobar feina de lingüista) i marquem l'estratègia inicial:
  • Què em cal per trobar feina de lingüista?
  • Quines possibilitats hi ha al mercat?
  • Quins condicionants ─econòmics, familiars, formatius, professionals─ hem de tenir en compte?
Així, en les primeres sessions dissenyem l'estratègia inicial que consistirà en fer una anàlisi dels possibles llocs de feina i els requeriments per obtenir-la, veure quina formació em demanen en aquests llocs i avaluar cap on oriento la meva formació per omplir els possibles buits del meu currículum personal, i també actualitzem i fem un currículum personal complet i posat al dia.

En les meves circumstàncies actuals, la meva estratègia de futur és una aposta de millora professional i personal, però des de la tranquil·litat de tenir ja un bagatge professional consolidat i una feina a partir de la qual poder fer el salt.

Per tant, sense urgències, però amb molta il·lusió i ambició, dissenyem els ciments sobre els quals volem bastir el projecte de millora.

... continuarà...

dimarts, 16 de gener del 2007

Cronologia d'un procés de canvi - I

Totes les persones necessitem marcar-nos el nostre rellotge biològic, el cronograma de la nostra vida a partir de les necessitats, els interessos i les prioritats.

Així, naixem, aprenem a viure, aprenem a relacionar-nos, creixem i ens omplim d'obligacions. Sí, ja sé que és un resum cronològic incomplet i esbiaixat. Però em servirà per al plantejament que us vull oferir.

Hi ha moments en la nostra vida que ens marquen perceptiblement i que aniran conformant la nostra personalitat i devenir:


  • Néixer --> tot el que implica sortir del ventre de la mare.
  • L'escolarització --> representa abandonar d'una manera sistemàtica i continuada la llar.
  • La socialització --> fem els primers amics i establim les primeres relacions.
  • La joventut --> ens omplim d'ideals, de bons propòsits i comencem a enfrontar-nos al poder establert.
  • L'emancipació --> marxem de la llar familiar per crear la nostra pròpia llar. Sols, amb amics, en parella.
  • El món de la parella --> aprendre a pensar en dual, preveure el futur...
  • Els fills --> Desplacem la nostra atenció i interessos cap a ajudar a fer-se grans els nostres fills.

Podria continuar la llista, però ja no basant-me en la meva pròpia experiència, sinó en les vivències d'altres persones que ja ho han passat. O en el que he llegit. O en el que em puc imaginar que passarà. A partir d'aquest darrer punt, ja no em puc basar en la meva percepció dels fets, sinó que només puc fer una previsió de futur, puc apuntar cap on voldria que es dirigís la meva vida a partir d'aquest moment.

I és en aquest punt on em trobo actualment.

En comentaris posteriors voldré compartir amb vosaltres com he viscut el meu procés de canvi: de sentir-me només pare, a reprendre el meu camí com a persona individual. Sí, hi ha un seguit de condicionants que encotillen i redirigeixen les nostres decisions i el nostre futur. Però en determinats moments de la nostra vida hem de prendre decisions que conformaran el nostre futur i que condicionaran també els de les persones que ens envolten.

I en aquest procés hi ha tingut una importància cabdal la disciplina del coaching. Per coincidència i oportunitat.

dilluns, 27 de març del 2006

Lectures: La Bona Sort, d'Àlex Rovira i Fernando Trías de Bes


Fitxa tècnica

Títol: La Bona Sort
Subtítol: Claus per a la prosperitat
Autors: Àlex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes
Any: 2004
Editorial: Empresa Activa (Ed. Urano) (Barcelona)
Edició: Tercera (2004)
Pàgines: 125
ISBN: 84-95787-58-X
Títol original: La Buena Suerte (castellà)

El llibre és una curta llegenda ambientada en temps del mag Merlí. El mag convoca els cavallers del regne i els diu que en set dies creixerà en el bosc encantat un trèvol màgic de quatre fulles que donarà sort ilimitada a qui el trobi.

Només accepten el repte d'anar-lo a cercar els cavallers Nott i Sid. Nott, el cavaller negre és l'arquetipus de la negativitat. Sid, per contra, el cavaller blanc, representa la positivitat i acabarà creant l'ambient que fa possible que el trèvol de la bona sort creixi en un lloc on tothom creia que era impossible de veure-hi créixer un trèvol qualsevol.

Així la història acompanya els dos cavallers, dia a dia, en el bosc encantat. Mentre un, en Nott, cerca la sort fàcil, sense merèixer-la i sense guanyar-se-la, i cada personatge que troba li confirma que és impossible que allà creixi mai un trèvol, l'altre, en Sid, dia a dia hi posa una mica de la seva part per provocar que s'esdevingui el miracle. Així, a poc a poc, crea les circumstàncies necessàries perquè en aquell bosc hi pugui créixer un trèvol de la sort ilimitada.

El llibre és ple de conceptes i consells positius:

- Actua i no posterguis.
- Hi ha alguna cosa que en aparença no fos necessària, però sí imprescindible?
- Perspectiva, distància, tenir l'horitzó a la vista sempre dóna idees útils i impensades.

I també destaca el reforç imprescindible que comporta visualitzar constantment allò que es vol aconseguir.

La lliçó d'aquesta història és que cal provocar les circumstàncies que fan possible que la Bona Sort arribi. Ens ensenya que la sort és la suma d'oportunitat i preparació. Mentre l'oportunitat sempre hi és, la preparació cal que la faci cadascú. Perquè crear Bona Sort és preparar les circumstàncies a l'oportunitat.

En definitiva, una història enginyosa per transmetre la idea que cal crear les cirscumstàncies perquè la Bona Sort aflori. No queda tot a expenses dels designis de l'atzar: cal preparar el terreny perquè la Bona Sort ens visiti.

Finalment, em va sorprendre l'última frase del llibre: «El conte de la Bona Sort mai no arriba a les teves mans per casualitat». I és ben cert. Mireu: fa dos anys que tenia aquest llibre a casa i mai havia trobat el moment de llegir-lo. Fins ara. Us el recomano.

Enllaços

http://www.labonasort.com (redirigeix a la versió castellana del llibre)
http://www.labuenasuerte.com (en castellà)
http://www.alexrovira.com (en castellà)
http://www.empresaactiva.com (en castellà)