Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)

La màgia de la xarxa és inesgotable i les alegries que m’està comportant haver obert la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) són inesgotables. 

Ara uns explicaré una història inesperada que m’ha permès incorporar una font força interessant de la qual he anat descobrint dades a mida que avançaven les comunicacions i les indagacions. Us poso en antecedents. 

L’11 de maig em contacta un mestre jubilat que viu a Olot amb un comentari en un apunt del meu blog personal (concretament en la crònica de la presentació de la PCCD a l’Espai Vilaweb) i em diu: «Voldria fer-te arribar tres llistes de refranys (més de 300) recollits a Eivissa i Formentera, trobats entre vells papers de mon pare que era eivissenc». Ho trobo certament interessant, li passo les meves dades de contacte i li dic que estaria molt interessat en poder incorporar aquesta materials a l’eina.

Amb tota la bona voluntat del món (i el meu més gran agraïment) em passa un Word fantàstic amb 45 dites extretes de fragments de la revista El Pitiuso. Almanaque de Ibiza y Formentera, «Els refranys, sempre en català, procedeixen de fulls arrencats de tres exemplars diferents editats en la dècada dels anys 50s». Algunes peces: Mentre faig nus no faig corda; S’ase creix, però s’aubarda no; Ses banyes no cansen es bou; Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, etc. 

Primera tramesa, lligada i al sac. En correus posteriors em posa sobre la pista d’un Refranero ibicenco, publicat en català entre els anys 1944 i 1957 a la revista Ibiza. És un recull alfabètic de refranys d’Eivissa. 

Diu: «Disposo encara de dos únics exemplars, diferents, de la revista Ibiza, editada per l’Instituto de Estudios Ibicencos, també dels anys 1950s. El Núm. 2 (1955, 2a època) conté una llista de 151 refranys, sense cap comentari afegit, dins una secció iniciada en números anteriors, que du per títol Refranero ibicenco. El Núm. 4 (1957, 2a època) conté 176 refranys més, com a aportació darrera a la secció del Refranero ibicenco.» I em fa arribar en sengles correus, aquestes pàgines de la revista escanejades. 

Llegint el darrer exemplar, trobem notícia sobre l’autor del recull (Antonio Juan Bonet) i dels antecedents en la revista (al 1944). Concretament el fragment de la pàgina 42 del núm. 4 de la revista (1957, 2a època) diu: 

 En fi, que amb el cuquet despert per poder trobar tota la informació d’aquesta font, escric a l’Institut d’Estudis Eivissencs i a un bon amic eivissenc. L’endemà mateix l’amic eivissenc em fa arribar un Word amb 15 fragments de la revista sobre aquest refranero ibicenco, alguns d’anteriors (des del 1944) i alguns entre les dues publicacions de què disposava. Sorpresa majúscula! Vegeu alguns d’aquests fragments. El primer, publicat al núm. 2 (abril 1944, 1a època) p. 29: 

 O un altre, ja per la lletra E, del núm. 11 (març 1945, 1a època) p. 178: 

 Així, un cop ajuntats tots, ens trobem amb els següents fragments: 

 I època (12 fragments) 

Revista Ibiza, 2 abril 1944, p29; 4 juny 1944, p61; 5. juliol 1944, p77; 6 agost 1944, p97; 7 setembre-octubre 1944, p114; 8 novembre 1944, p130; 9 desembre 1944, p146; 10 gener-febrer 1945, p162; 11 març 1945, p178; 24 març-setembre 1947, p415; 26 gener-juny, 1948 p448; 27 juliol-agost 1948, p463

II època (4 fragments) 

Revista Ibiza, 1, 1953, p37-38; 2, 1955, p29-33; 3, 1956, p21-23; 4, 1957, 39-42. 

Ens trobem doncs amb 16 lliuraments per completar un refranyer de la A a la Z de 805 refranys. D’entre els quals m’agradaria destacar-ne uns quants:

• A cada gorrí li arriba es seu sant Martí 
• Alguna cosa és sobressada que es veu pesada 
• Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera 
• Amb una pedrada matà dos pardals 
• Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo 
• Anar tom per hom com en Martí i sa truja 
• Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present 
• Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells 
• De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena 
• E-hi ha que ballar segons sa sonada 
• E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun 
• En so juny sa faus as puny 
• Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via 
• Hàbit no fa monja ni missa canonge 
• Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun 
• Mala eina, mala feina 
• Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot 
• Mentre hi ha vida hi ha esperança 
• Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura? 
• Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola 
• Quan és mort li canten Credos 
• Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma 
• Tal campana, tal campanada 
• Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll 
• Val més un gust que cent taronges 
• Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei 

Bé, sobre la qüestió lingüística, sembla que les darreres tongades tenen una llengua una mica més cuidada, tot i que manté algunes peculiaritats de la parla eivissenca, com és ara fer els articles salats, algunes formes verbals on cau la darrera vocal (romp), el ieisme explicitat en algunes paraules com ara uis per ulls, fia per filla, veis per vells... Però més que un estudi de les variants o de l’ús de llengua sabeu que a mi m’interessa recollir les diverses variants per agrupar-les en un únic paremiotipus. 

I així, d’aquestes 805 parèmies, en un primer bolcatge d’informació, ja n’hi hauran 321 d’incorporades. Això ens dona mostra de la popularitat de moltes de les peces fraseològiques contingudes en aquest refranyer i que, malgrat que es tracta d’un refranyer singular de la zona d’Eivissa, moltes parèmies són compartides per altres indrets i dominis de la llengua. 

Ja veieu. Una història amb final feliç que em permet incorporar una font molt interessant per la seva singularitat, per ser d’un racó del domini lingüístic molt característic i perquè és un corpus d’un volum considerable, de difícil accés actualment i que mercès a aquestes dues persones que em van posar sobre la pista i em van facilitar aquests materials, ara es podrà consultar des de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).

Biosca-Cornadó (2003): El refranyer de Joan Viladot

Seguint amb la feina de buidatge i catalogació de dites catalanes, li ha tocat el torn al Refranyer de Joan Viladot, obra pòstuma composta i elaborada per Mercè Biosca i Maria-Pau Cornadó al 2003, a partir de les fitxes lexicogràfiques elaborades per Joan Viladot (Agramunt, 1886-1973) i publicada per Pagès Editors.

És un refranyer temàtic molt complet, amb més de 7.500 refranys catalogats en 21 temes, i amb una profusió de notes, ja siguin de l'autor, com de les compiladores, que ajuden a entendre aquelles dites de caràcter més local o més antigues.

Vista la bibliografia anotada al final de l'obra, podem interpretar que l'estructura temàtica dels refranys s'ha basat en les anteriorment fetes per Maria Conca a Els refranys catalans (1988, Tres i Quatre, València), Anna Parés a Tots els refranys catalans (1999, Edicions 62, Barcelona) o Gregorio Doval al Refranero temático español (1997, Ediciones del Prado, Madrid).

Perquè feu un tast del que es pot trobar en aquest llibre, he fet una selecció de 28 parèmies que m'han agradat, m'han sorprès, no coneixia...

1. Qui tanca la boca no ensenya les dents
2. Després de dinar, migdiada; després de sopar, passejada
3. Està bé filosofar, però a la una has de dinar
4. Prop de roca, rei i riu, no hi facis niu, que si l'hi fas te'n penediràs
5. Pica més que l'escorpí la llengua d'un mal veí
6. Qui de casa d'altre fa hostal, de la seva en fa corral
7. Els anys ensenyen més que un diccionari
8. Els uns patim, els altres patam i tots petem
9. Avui fes i demà festa
10. Moltes coses començades, altres tantes no acabades
11. Els desocupats sempre saben l'hora que és
12. Llenya verda fa bon fum; llenya seca, bona llum
13. Per por dels pardals, no deixis de sembrar
14. Qui té diners vola i qui no en té rodola
15. "Perquè sí" i "perquè no" no és cap raó
16. A l'amic, pren-lo amb el seu vici
17. D'aquí a demà, moltes hores hi ha
18. Res és poc, d'un gra ve tot
19. Petit feix pel camí creix
20. Tornem-hi, que no ha estat res
21. Cada sant prega per sa capella
22. De lluny es veu la vila i de prop la gent
23. Quan passa el vent per la flauta, és hora de moure els dits
24. Uns manen i altres menen
25. Fer la feina i reposar l'eina
26. Bon dia fa el dia que plou
27. Cada gota que plou té on caure
28. No hi ha fum sense foc

Refranys preferits de l'Aforística catalana de Francesc Llagostera i Sala (1883)

Aforística catalana (1883),
de Francesc Llagostera i Sala (2a edició)

Un bon amic m'obsequia amb un exemplar de l'Aforística catalana ó sia col·lecció de refranis populars catalans feta per en Francesch Llagostera y Sala (Barcelona, segona edició, Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1883), un dels molts reculls de refranys de finals del segle XIX, però que té el seu interès i la seva peculiaritat en el fet de ser anterior a la majoria d'obres d'Amades, Farnés, Bulbena i altres folkloristes de renom d'aquella època.

És un recull, sense explicacions, de refranys agrupats en nou temes generals i un final de modismes, on els agrupa, no alfabèticament, sinó per proximitat en el sentit. Tot sovint indica alguna sinonímia.

A la carta pròleg adreçada a Francesc Pelai Briz, a qui dedica l'arreplega, explica què el crida a fer aquest recull:

«Per rellans, y venintme tant á tom que mes no podia, vaig sentirme un dia ferit per lo agut, compendiòs y clar de alguns adagis, que, com qui no diu res surtiren en conversa de la boca de uns pagesos. Lo que no m'havia impressionat may, m'impressioná llavoras. Saborejantme en la contemplaciò dels que acabava de ohir y d'altres que á la memoria 'm vingueren, vaig per primera volta fixarme en que l'aforisme, siga literal ó metafórich, es comunment breu en sa enunciaciò, sentenciòs en son fons, senzill y clar en sa forma, y decisiu en son fallo, y llavors ensemps vaig comprendre ab quanta rahó s'ha dit, que 'ls refrans en sas respectivas nacions venen á ser com un tractat de moral práctica pera la il-lustraciò del poble. Y enamorat de la cosa, y pot ser veyent en ells un medi per sortirme dels sus-dit compromís, vencent escrúpols y posant —com sol dirse— fil á l'agulla, vaig imposarme la tasca de ferne una col-lecciò, col-lecció que ben ó mal acabada passo á oferirli y espero no 'm rebutjará, per mes que essent travall d'aprenent, estiga ple de taras».

Fa esment d'algunes obres que li han servit de referent, com ara Proverbes du pays de Béarn, recollits per V. Lespy (Montpeller, 1876), Quatre cents aforismes catalans, del Dr. Joan Carles Amat (Manresa), Fra Anselm, de Turmeda, Nou Fra Anselm (Vic, 1871) o Ramellets de proverbis, maximas refrans y aforismes recullits y posats en quartetas ab a traducció literal en francés, de Justin Prepatx (Perpinya, 1880).

Us ofereixo una petita tria, de cadascun dels temes, dels que m'han sobtat més o m'han semblat més significatius.

1. Aforismes referents á la Divinitat

1. Deu de tota pedra fa paret
2. Quan Deu vol sens núvols plou
3. No's mou la fulla que Deu no ho vulla
4. Deu me guard' d'un mal vehí y d'aprenent de violí
5. De Deu digueren
6. Qui fuig de Deu, debades corre

2. Aforismes referents al amor y al matrimoni

1. Pensan los enamorats que tothom te'ls ulls tancats
2. De las fruitas y'ls amors los primers son los millors
3. Cada qual ab son igual
4. Alzina y dona, de cent una de bona
5. Dona y alzina, de cent una de fina
6. Ulls hi ha que s'enamoran de lleganyas
7. D'Olot ni dona ni porch
8. La primera pastora, y la segona senyora
9. A un bon altar no li calen floreras
10. L'home gelós d'un mal ne te dos
11. Ahont hi ha barrets ni hi campan caputxas
12. La viuda qu'es guapa y rica, ab un ull plora y ab l'altre repica
13. Marit y molla caben en una olla

3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia

1. Amor de mare, tot lo demés es ayre
2. Vells y nins tots son afins
3. Fill ets, pare serás, tal farás, tal trobarás
4. Dels pecats dels pares los fills ne van geperuts
5. Lo escarabat diu á son fill «perla»
6. Las dents de la gossa no fan mal als cadells
7. Los testos arretiran á las ollas
8. De boy principi los pans se fan geperuts
9. De xich xiquet se cria l'arbre dret
10. Lo que s'apren en lo bres, no s'oblida ja may mes
11. Lo ferre quan es calent se dobla més fácilment
12. Barallas de canalla foch de palla
13. Com mes xica es la nou mes fressa mou

4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.

1. Carn fa carn y vi fa sanch
2. Bo, poquet y sovintet, es al cos profitoset
3. Lo que no agrada als ulls, no agrada á la boca
4. Lo millor formatge te cuchs
5. Lo pa de la vehina es medecina
6. La regla manté'l cos y la butxaca y fa anar dretas las casas
7. Mes n'ha mort la cena, que n'ha curat Avicena
8. No digas may d'aquesta ayga no beurè, per tèrbola que siga
9. Lo ví fa sanch y l'ayga fanch
10. Al mal de ventre'l cagar lo trempa
11. Fan mes quatre ulls que dos
12. La experiencia es mare de la ciencia
13. Mes val un ay! que cent gemechs
14. Tots havem nascut despullats
15. Val mes sentencia de metge que de jutge

5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural

1. Lo mercader á la plassa y lo menestral á casa
2. Lo pagés á la terra y lo soldat á la guerra
3. Qui no pot segar, espigola
4. No's pot dir blat que no siga al sach y encara ben lligat
5. La casa en cantò y la vinya en recò
6. Tant si es grossa com si es xica, l'espina quan naix ja pica
7. Cada fusta te son grop
8. Tot just ha sortit del ou, y tot ho posa en renou
9. Las matas tenen ulls y las parets aurellas
10. Hisenda de molts se la menjan los caragols
11. Terra de romaní, terra de poch ví
12. Segons l'aucell la gabia
13. Segons l'ase l'albarda
14. Segons lo sant los encens
15. Segons la bossa la carrossa
16. Segons l'arbre'l fruyt
17. Segons la campana'l so
18. Segons lo guany lo despés
19. Segons la paga la feyna
20. Quan lo dia creix lo fret neix
21. Desprès dels trons vè la pluja
22. Per Sant Pau, una hora hi cau
23. Per Sant Vicens lo sol entra pels torrents
24. Per Sant Matías, tant de nit com de días
25. Per Sant Matias, ja entra'l sol per las ombrías
26. Per Santa Llúcia un pas de pussa; per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebra, per Any nou un pas de bou, per Sant Silvestre, per la porta o per la finestra y pels Reys ase es qui no'u coneix
27. A cavall donat no li miris lo dentat
28. A burro regalat, no li miris lo bast
29. Per fondo que's fassa 'l foch sempre respira

6. Aforismes referents á la amistat

1. En dihent las veritats se perden las amistats
2. De ví, tocino y amich, lo millor lo mes antich

7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals

1. Lo cap dret y lo cor net
2. Qui no te diners en bossa ha de tenir mel en boca
3. La millor paraula es la que's queda per dir
4. Val mes ciencia que diners
5. Entre poch y massa la mesura passa
6. Val mes pedás que forat
7. Val mes xich que mich
8. Val mes tart que may
9. Val mes poch que gens
10. Pot mes l'enginy que la forsa
11. No cerquis lluny lo que tens aprop
12. No hi ha res mes barato que lo que's paga ab diners
13. Feyna feta no te destorb
14. Feyna comensada es mitj acabada
15. Si tens la qua de palla no poses foch á la falla
16. Val mes ser cap d'arengada que qua de pagell
17. Tota cosa regalada surt mes cara que comprada
18. La clau es la pau

8. Aforismes referents á defectes ó vicis

1. Arbre dolent no pot donar bon fruyt
2. Fugint del foch se cau á las brasas
3. Surtint del fanch se cau al barranch
4. Com mes gros es lo clau mes forat fa
5. Qui molt abrassa y poch estreny, dona probas de poch seny
6. Cent quimeras no pagan un deute
7. Com mes alt mes animal, y com mes gros mes talós

9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich

1. Menja gat, sardina, que ja cagarás la espina
2. Tal-la, tal-lera, tant es en Pere com en Barenguera
3. Uns naixen ab una flor al cul y altres ab una banya
4. Puja mes lo farciment que'l gall
5. Puja mes la paella que'l manech
6. Puja mes lo such que las talladas
7. No es tan alta l'esglesia, que no vegi'l campanar
8. La cara tinga neta que'l cul no ix á la finestra
9. Fes lo que't dich y no miris lo que faig
10. A la Seu si no pots ficarhi la cama ficahi'l peu
11. Totas las moscas tenen set, y'ls mosquits prenen tabach
12. Endavant las atxas, y cremavan teyas
13. Qui no vulgui pols que no vaja á l'era
14. Molts donan un aglá per fer cagar un roure
15. Al home per la paraula y al bou per la banya
16. Lo sabater es lo mes mal calsat
17. Sant Hilari prop d'Arbucias, dotze donas, tretze bruixas
18. Lo que'ls ulls no veuhen lo cor no'n dol
19. Qui molt s'abaixa lo cul ensenya
20. Tres quintars fan dotse arrobas, comptes vells barallas novas
21. Tot son vuyts y nous y cartas que no lligan
22. Del dit al fet hi va un gran tret
23. La qua no fa l'aucell
24. Tots los caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell
25. Content jo, content tothom
26. Roda'l mon y torna al born
27. Quan l'Urgell plora, la Sagarra riu
28. Primer jo, després jo y sempre jo

10. Aforismes indeterminats

1. No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust
2. Paraulas y plomas lo vent se las emporta totas
3. De llunyas terras llargas mentidas
4. Al ferrer no li vajas á vendre baldas
5. A vegadas los Pare-nostres trauhen las Ave-Marias del cap
6. Per davant la garagara, y al detrás la punyalada
7. Tant va'l canti á la font que per fí's trenca

Modismes

1. Lo cul de'n Jaumet, no pot seure ni estar dret
2. L'escrúpol de Fra Gargall, que escupía al hábit per no escupir á terra
3. Lo secret de l'Ametller, no'l sab sino un de cada carrer
4. Lo miracle de Mahoma, es posarse al sol y trobarse á l'ombra
5. La gent de Ridaura, la deixa caure
6. Los de Sanahuja, se posan sota la pluja
7. Lo camí del peresós, per un pas ne dona dos
8. La lley del embut, ample per mí y estreta per tú
9. Lo punt de las donas, tretze son tretze
10. En la casa de'n Garlanda, tira quiscú per sa banda
11. En lo temps de'n Belluga, campi qui puga
12. L'escusa del malalt, mulla'l llit y diu que sua
13. Lo sentiment de la viuda rica, que ab un ull plora y ab l'altre repica
14. La cansó de la Puput, qui gemega ja ha rebut
15. Las ganancias de la Peix frit, que'l venía á quatre y'l comprava á sis
16. Lo patró Aranya, embarca, embarca y ell queda en terra
17. Lo travall de'n Galvana, es buscar caps de setmana
18. En Ja Ja may feu la casa, sino en 'Ja está fet'
19. En la taula de'n Bernat, qui no hi es no hi es contat
20. La ventura de la barca, es sent jove travallar y á la vellesa cremar
21. En lo lloch de la guineu, qui s'aixeca no s'asseu
22. Lo conte de la vella, que'l treya ab los dits
23. Lo cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir

Refranys preferits del Refranyer de la Ribera

Un bon amic em va deixar el Refranyer de la Ribera (València, J. Huguet Pascual, editor), d'Eduard Soleriestruch Eduard (1980). Una enquadernació horrible em fa retornar, amb mal de cor, el llibre al seu propietari en unes condicions deplorables.

És un recull de 1.943 dites recollides a la Ribera del Xúquer, classificades temàticament i amb alguna cançó i altres dades de cultura popular interessants sobre cada tema. Bàsicament són reculls de dites sobre el cicle de l'any, meteorològiques i del camp, encara que en els darrers apartats també fa recull de dites sobre la família, els amics, supersticions, festes o Déu, entre d'altres temes.

N'he fet una selecció d'algunes que m'han sobtat, que no coneixia o que voldria destacar. Segur que en un altre moment o en altres circumstàncies n'hagués destacat uns altres. Però ara us deixo amb aquesta vintena curta de refranys:

1. Aigua cau? Senyal de pluja
2. Quan plou, plou; quan neva, neva i, quan fa vent, llavors sol fer-ne mal temps
3. Després dels trons vindrà la pluja
4. Després de la pedregada, ja no cal tocar campanes
5. Al llit, tot l'any és primavera
6. Qui menja hores, caga rellotges
7. Faena començada, faena mig acabada
8. Faena feta, no du destorb
9. Si sembres espines... no vages descalç
10. No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró
11. Quan no està el gat, les rates ballen
12. De xiquet es cria l'arbre dret
13. Als parents, com són. Als amics, tria-te'ls bons
14. No hi ha millor remei, que aquell que cura
15. Qui no s'ha de morir, tot ho passa
16. Pas a pas... ja arribaràs
17. Segons la campana, el batall
18. Tota pedra fa paret

Hi fa també un bon recull de dites referides al cicle de l'allargament del dia:

1. Pe's Reis (6 de gener), el dia creix
2. Per Santa Llúcia (7 de gener), creix el dia un pas de puça
3. Per Sant Antoni (17 de gener), creix el dia un pas de dimoni
4. Per Sant Sebastià (20 de gener), una hora el dia sol allargar
5. Per Santa Agnès (21 de gener), allarga el dia una hora més
6. Per Sant Vicent de Roda (22 de gener), allarga el dia una hora
7. Per Sant Pau (25 de gener), una hora cau
8. Per la Candelera (2 de febrer), avança el dia una hora sencera
9. Per Sant Joan (24 de juny), tenim el dia més llarg de l'any
10. Per Sant Pere (29 de juny) una hora arrere
11. A la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost), a les sis és de nit fosc
12. Per Sant Narcís (20 d'octubre), de sis a sis
13. Passats Tots Sants (1 de novembre), tots els dies són germans

Refranys preferits de 'La mort. Costums i creences', de Joan Amades

Per preparar-me una intervenció radiofònica al programa Tassa i Mitja d'IB3, sobre els refranys i la mort, he llegit i buidat el llibre de Joan Amades La mort. Costums i creences. És un llibre de la Biblioteca de Tradicions Populars, en concret el número XXIII, publicat el 1935, i ara reeditat en edició facsímil per Edicions el Mèdol, de Tarragona, renumerat com a 11, i amb una introducció de Núria Cavallé.

En total 156 refranys dedicats al tema de la mort, amb algunes explicacions sobre origen de dites prou curioses i interessants.

Com sempre, us en faig la tria dels que m'han agradat més o trobo més representatius i coneguts.

1. Riure's del mort i de qui el vetlla
2. Un mort crida un altre mort
3. Fer-se'n les tres pedretes
4. Car com una mortalla
5. Morir és acabar
6. Del mal de la mort, metges no en curen
7. D'aquí a cent anys tots serem morts
8. La mort és certa, l'hora incerta
9. A la mort, no se l'enganya
10. Pel mal de la mort no hi ha metge savi
11. Fins a la mort tot és vida
12. La mort tot ho iguala
13. No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir-se
14. Qui la mort d'un altre espera, ve la seva la primera
15. No tenir on caure mort
16. Els morts obren els ulls als vius
17. Després que fou mort Pasqual li portaren l'orinal
18. Quan fou mort el combregaren per falta de sagraments
19. Trucar la mort a la porta
20. Tard o de jorn tots hem de morir
21. Malaltia llarga, parenta de la mort
22. Bona nit i bona hora i bona mort quan sigui hora
23. A morts i a anats, records passats
24. Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim
25. Geni i figura fins a la sepultura
26. Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats
27. La mort no perdona ningú
28. De mort, ens en toca una per hom
29. Ningú es mor que no li sia arribada l'hora
30. L'avar i el porc no aprofiten fins que és mort
31. Gàbia nova, ocell mort
32. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
33. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
34. Per la vida es perd la vida
35. Tenir la mort a la gola
36. Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir
37. Tants com en mata la guerra en colga la terra
38. Tal la vida, tal la mort
39. More't, Anton, que qui es queda ja es compon
40. Mort jo, mort tothom
41. No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
42. Casament i mortalla del cel davalla
43. L'home sempre mor del mal que més tem
44. Més vell que la mort
45. Mor el rei i mor el papa, i mor aquell que no té capa
46. Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen
47. De la mort enllà no es pot passar
48. No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort
49. Arribat el dia, tots hem de morir
50. Les errades dels metges la terra les cobreix
51. Bon vent i barca nova

Refranys preferits dels 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca

Llorenç Giménez fa una selecció del recull de tota una vida de José M. Aparicio Ortiz al llibre 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca, publicat per l'Ajuntament d'Alzira el 1999.

És un recull alfabètic de poc més de dos milers de refranys (incrementats fins a 2.049 amb els que utilitza Llorenç Giménez al pròleg) sentits a la comarca de la Ribera Alta, presentats en ordre alfabètic.

Com sempre, us he fet una tria dels que m'han agradat més d'aquesta darrera obra incorporada al meu cabal lèxic de paremiologia:

1. Millor art és bon callar que bon parlar
2. Dies i obres alcen catedrals
3. Fa més mal una llengua de destral, que una destral en les mans
4. Paciència és una pasta que més en té qui més en gasta
5. Quan diuen que ve un bou, almenys és un joguenet
6. Que importa que el pardal estiga en gàbia d'or si està tancat
7. Tres molts i tres pocs perden a les persones: | Molt parlar i poc saber, | molt gastar i poc haver, | molt presumir i poc poder
8. Aprenent de moltes ciències, mestre de merdes
9. Atendre i entendre és bo per a aprendre
10. Compra de qui heretà, no compres de qui comprà, que sap què costà
11. Criticar és més fàcil que fer
12. Coneixences moltes, amistats poques
13. Compra al fiat i ven al comptat, i sense diners et faràs potentat
14. Dies i obres alcen catedrals
15. Dos orelles i una boca tenim, per tal que escoltem més que parlem
16. És més noble equivocar-se alguna volta que desconfiar sempre
17. En els pobles menuts tots ens coneixem
18. Llavis tancats, sentiments amagats
19. Més dura l'obra que aquell que la fa
20. Parlar a burro-barra
21. Parlar foc i flama d'algú
22. Pas a pas, ja aplegaràs
23. Quan passa el vent per la flauta, és l'hora de moure els dits
24. Qui menja fel, té la boca amarga
25. Qui té cua de palla, fuig de la falla
26. Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli on vol

Refranys preferits del Libre de mil proverbis, de Ramon Llull

El Libre de mil proverbis de Ramon Llull, «Aquests prouerbis feu e dicta maestre RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ii»), són una recopilació d'un miler de proverbis, no sempre rimats, però sembla que, en general, compostos pel mateix Llull, que ell classifica en 52 capítols (De Déu, De muyler, De scuder, De companyo, De vehi, De amich, De justicia, De temprança, De humilitat, De paciencia, De leyaltat, de Vida, De mort, De glotonia, De luxuria, o De erguyl, entre molts d'altres).

És una obra del 1302, per tant, ens trobem davant d'un dels primers reculls de proverbis en català.

Com en ocasions anteriors, us en faig un extracte dels que m'han agradat o sobtat de llegir-hi i trobar-hi.


Capítol IV - De sotsmes

• No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.

Capítol V - De parent

• Ama pus bon cosi, que mal fiyl.
• Loha mes ton parent per sa bontat que per sa riquesa.
• Erguylos parent dona a sos parents trebayl.
• Les tues males custumes desonren tots tos parents.

Capítol VIII - De companyo

• Ab home auar ne erguylos no fasses companya.
• Ab home que no coneixs no fasses companya.
• Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.

Capítol IX - De vehi

• Qui ha mal vehi souen ha trebayl.
• No digues a ton vehi mal de ço que eyl ama.
• Ton mal vehi no sapia los secrets de ta casa.

Capítol XI - De enemich

• No dormes dementres que ton enemich vetla.
• Les condicions de ton enemich sapies, e eyl no les teues.
• Fe t amich del amich de ton enemich e de son enemich.
• No hages enemistat per poca utilitat.

Capítol XII - De justicia

• Lo meylor amich que ha en ton graner e en ton ceyler es justicia.
• Justicia ha major parentesch ab bontat que ab diners.

Capítol XIII - De prudencia

• Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.
• Qui ha prudencia no es pobre.
• Prudencia riu, con imprudencia plora.

Capítol XV - De temprança

• Temprança e sanitat son amigues.
• Qui ha temprança no ha mester metje.
• Temprança es thesor de vida.
• Temprança riu e glotonia plora.
• Temprança e riquesa son germanes.
• Con seras conuidat, conuida temprança.
• Qui ven temprança compra mort.

Capítol XVI - De fe

• Ab fe creus les veritats que no entens.
• Ab creença aconseguiras sciencia.
• No descreegues totes les coses que no pusques entendre.
• Primerament creus, e puis entens.
• Qui ven fe compra infern.

Capítol XVII - De esperança

• Qui ha esperança no ha fretura.
• Esperança no fa gran despesa.

Capítol XIX - De veritat

• Totes vegades que no digues veritat hages pahor.
• Totes mentides no valen una veritat.
• Veritat james no mor.
• Veritat va de dies, falsia va de nits.
• Negun thesor es major que veritat.

Capítol XX - De contriccio

• Sens contriccio no pots hauer perdo.
• A gran peccat gran contriccio.
• Contriccio es fontana de sospirar.
• Con ab contriccio plores ta anima engrexes.
• Lo thesor de Dauid e el saber de Salomo no valgren mes que contriccio.

Capítol XXI - De consciencia

• Consciencia qui esta foyla no ha amichs.
• Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.

Capítol XXII - De penitencia

• Fe penitencia en lo cors ab sospirar, e en los uylls ab plorar, e en la obra ab obrar.
• Aytal peccat, aytal penitencia.

Capítol XXIII - De confessio

• Confessio sens contriccio no val res.
• Qui ven confessio compra peccat.
• La fi de confessio es perdo.

Capítol XXVII - De humilitat

• Contra gran erguyl gran humilitat.

Capítol XXVIII - De pietat

• Pietat escusa e no acusa

Capítol XXIX - De devocio

• Contemplacio es fontana de on ixen deuotes paraules.
• Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.
• Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.

Capítol XXX - De oracio

• Qui prega e se escusa, si mateix accusa.

Capítol XXXI - De paciencia

• Hom pacient no es vençut

Capítol XXXIII - De obediencia

• Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.

Capítol XXXV - De larguesa

• Dona ço que per donar multiplica.
• No dones a qui no dona.

Capítol XXXVII - De cortesia

• Qui cortesia dona, cortesia dobla.
• Sies cortes, e no seras repres.
• Falsa cortesia es mala vilania.
• Cortesia en molts lochs ha amichs.

Capítol XLI - De avaricia

• Qui no ha caritat es auar.
• Avaricia es malaltia continua de anima e de cors.
• Hom auar no sapia tos secrets.
• Tot hom auar es ladre.
• Hom auar no ha res.
• Hom auar enueja tots sos vehins.

Capítol XLII - De glotonia

• Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.
• A hom glot no comanes gallines.
• Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.
• Malaltia de hom glot metge no pot sanar.
• Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.
• Tot hom glot viu poch.

Capítol XLIV - De erguyl

• Erguylos te los uyls al cel, e lo cor en terra.

Capítol XLVII - De ira

• Hom irat no ha pau.
• Qui ha major ira ha major guerra.
• Ab hom irat val mes caylar que parlar.

Capítol XLVIII - De parlar

• De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.
• Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules.
• Molt consira e poch parla.
• Ans pensa que parles.
• Per males paraules vas per males carreres.
• Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.

Capítol XLIX - De riquesa

• Donar es vehi de riquesa, e pendre de pobresa.
• Bones custumes son grans riqueses.
• Qui ha molts amichs, ha moltes grans riqueses.

Capítol L - De pobresa

• Qui ha ço que vol no es pobre.
• Qui ha ço que no vol, pobre es.

Capítol LI - De diligencia

• Diligencia ha leugers vestiments e breu lit.
• Diligencia no parla ab metge.

Capítol LII - De intencio

• De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.

Refranys preferits de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda

Disputa de l'ase és una obra d'Anselm Turmeda de l'any 1417. Interessant pels proverbis que conté (una trentena), encara que s'ha hagut de refer el text a partir d'una edició francesa, perquè l'original català no ens ha arribat. Jo he fet servir l'edició d'Editorial Barcino de 1927, dins la col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 18.

En molts casos els proverbis que conté són primeres formulacions de proverbis en català que poden donar idea de l'antiguitat d'aquestes peces.

Com sempre us en deixo un tast:

1. Pensar abans de parlar és saviesa
2. Qui molt parla sovint s'erra
3. Qui no esguarda endavant cau endarrera
4. On la força regna no hi ha dret ni raó
5. A boca closa, no hi entra mosca
6. Si vols que digui bé de tu, no digues mal de ningú
7. Si dius mal d'algú, encara serà dit pitjor de tu
8. Molts són cridats i pocs elegits
9. Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar
10. Mala capa cobre sovint bon bevedor
11. Del mal que hom té por, d'aquell mateix mor

Així mateix, en el mateix text s'hi troben usades algunes expressions  o modismes ben curiosos i ben destacables també per la seva antiguitat, com per exemple:

1. Ser un poc dolç/a de sal (crèdul, beneitó, de poc enteniment)
2. Voler donar veixigues per llanternes (antecedent de Donar gat per llebre, voler enredar algú)
3. I si digués aquestes coses a un mut, no les digué pas a un sord (quan dius alguna cosa a algú, es trenca el secret i arriba a saber-ho tothom)
4. Ser un poc baix del davant (no tenir enteniment)

Refranys preferits del Llibre de bons amonestaments, d'Anselm Turmeda

Estic intentant accedir a les primeres fonts de proverbis catalans, per documentar els refranys més populars que m'heu dit al Top ten de refranys catalans. Intento determinar quan apareix per primera vegada aquell proverbi, refrany o frase feta i quin és el seu origen.

Importantíssim és el Franselm o Llibre de bons amonestaments, amb què van aprendre lletra a Catalunya molta gent de la pagesia fins ben entrat el segle XVIII.

És una obra d'Anselm Turmeda, del 1398. Jo tinc l'edició d'Editorial Barcino, dins la Col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 10, del 1927, dins el llibre Obres menors de B. Metge i A. Turmeda, del qual us reprodueixo la portada.

Són en total 99 proverbis. Mireu, per exemple, quins proverbis hi he trobat. Segur que n'hi ha molts que us sonen, encara que amb un enunciat potser una mica diferent:

1. Entre les gents, lo poc parlar | és saviesa
2. Jamai no vulles ahontar | muller d'altre, ne difamar, | car és follia
3. Si est estaca soferràs, | e si est maça feriràs
4. Mai retengues esparver | qui no port caça
5. Can hauràs guanyat bon amic | guarda'l bé
6. Paraula no pot tornar, | pus que es dita
7. Si vols que diguen bé de tu, | no parles mal de negú
8. De poca brossa | se fa gran foc e molt ardent
9. Qui bé està mai no es moga
10. Qui cerca lo mal tost lo troba
11. Lleixar via vella per nova | és modorria
12. Si segur viure volràs | lo teu secret amagaràs, | si no, seràs, de qui el diràs, | catiu, debades
13. Si no seràs bon raonador | jamai sies gran parlador
14. De dos camins vulles cercar | la millor via
15. Ço que oïràs dir faràs, | e ço que ells fan esquivaràs
16. En puta no et vulles fiar | ni amor li vulles mostrar
17. Fembra enganà Salamó, | Adam, Daviu e Samsó. | ¡Oh fill, si Déus te perdó, | no et fius en ella!
18. Savi és l'hom qui pot trempar | la sua ira
19. Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
20. Membre't fill, que hages cura | de beure lo vi ab mesura, | car lo secret mai no dura, | on lo vi regna
21. Més val pa eixut ab amor | que no gallines ab remor
22. A tos parents faràs honor
23. Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no els vincles trencar l'has
24. Qui bé farà bé trobarà, | qui mal farà semblant haurà
25. En vil arbre no atrobaràs | fruit que bo sia
26. De mal d'altre no hages pler
27. No mengs gallines ne capó, | menja llegums e algun peixó; | a les festes carn de moltó | ton menjar sia
28. A qui et fa mal perdonaràs; jamai mal per mal no retràs
29. Qui malparla de tu detràs | par que por haja
30. Pa alís fa mal ventrell
31. Si tot ho vols, tot ho perdràs

Anselm Turmeda acaba l'obra donant les dades bàsiques del llibre en vers:

Aquest llibret io t'he dictat

[...]

E no l'he dictat en llatí

per ço que el vell e lo fadrí,

lo estranger e lo cosí

entendre el puixen.

[...]

E si volets saber mon nom:

Frare Anselm me deia hom,

e Turmeda, per sobrenom,

m'hi ajustaven.

Açò fo fet al mes d'abril,

temps de primavera gentil;

noranta vuit tres cents e mil,

llavors corríem.

Refranys preferits de Retalls de folklore penedesenc

Del llibre de Pere Sadurní i Vallès (1982): Retalls de folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca (autoedició), n'han sortit 922 parèmies, que passen a engruixir el cabal lèxic amb què treballo.

És un recull temàtic de la zona del Penedès. Hi ha un apartat, de dites tòpiques, un altre d'eslògans més o menys moderns, apartats sobre cançons, creences i llegendes del Penedès i finalment un breu recull temàtic.

D'aquest darrer apartat vull destacar el coneixement i seguiment que en fan del cicle de l'allargament del dia:

1. Per Reis, el dia creix i el fred neix
2. Per Sant Julià, un pas de ca
3. Per Sant Sebastià, una hora s'allarga ja
4. Per Reis, un pas de vell
5. Per Sant Antoni, un pas de dimoni
6. Per Sant Pau, una hora hi cau
7. Per Sant Sebastià, un pas de marrà
8. Per Santa Agnès, una hora més
9. Per la Candelera, el dia torna enrera
10. Per la Candelera, una hora entera
11. Per la Candelera el sol va per la carretera
12. Per Sant Maties, fa tanta nit com dia
13. Sant Joan! El dia més gran
14. Per Sant Pere, un pas enrera
15. Corpus sia alabat, que fa el dia llarg
16. Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
17. Sant Tomàs és el dia més curt de l'any
18. Per Sant Silvestre, un pas de llebre
19. Per Nadal, un pas de pardal
20. Per Santa Llúcia, un pas de puça
21. Per Sant Esteve, un pas de llebre

També voldria destacar el curiós recull sobre creences relatives al dia de Nadal, recollit a Sant Sebastià dels Gorgs:

1. Nadal en dilluns, festes a munts
2. Nadal en dimarts, festes a grapats
3. Nadal en dimecres, sembra camps i feixes
4. Nadal en dijous, sembra planes i pujols, que no faràs palla pels bous
5. Nadal en divendres, crema i afema en cendres

I finalment us deixo amb una tria de 28 parèmies que he volgut destacar, perquè m'han sorprès per algun motiu o perquè les trobo especials per algun motiu.

1. Per Sant Jordi, roses
2. Les herbes de maig totes tenen gràcia
3. Vents? El més bo, dolent
4. Trons a mar, aigua a terra
5. Si Montserrat és tapat, aigua al Llobregat (ho diuen a Sant Sadurní d'ANoia)
6. Vols mentir? Parla del temps
7. Llevant, xaloc i migjorn | llebeig, ponent i mestral | tramuntana i gregal | vet aquí els vuit vents del món
8. El dinar reposat i el sopar passejat
9. Costa més conservar que enamorar
10. Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
11. Qui sembra, cull
12. Cada feina al seu temps
13. A so de tabals no es cacen llebres
14. Vols mal a un gos? Digues que és rabiós
15. Val més enginy que força
16. Feina començada, mig acabada
17. Uns per massa i altres per poc
18. Carrers mullats, calaixos eixuts
19. Cada rentó, un esquinçó
20. De les sobres, se'n fan les obres
21. Quan surt el sol, surt per a tothom
22. Qui té padrins, el bategen
23. Molta llengua i pocs fets
24. Un mateix remei no és bo per a tothom
25. Qui no té memòria, ha de tenir cames
26. Un mort en crida un altre
27. Al cul del sac es troben les engrunes
28. No es pot repicar i anar a la processó

Refranys preferits de Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany

He decidit, per tal de fer una mica més interessant i divertit el buidatge d'obres a la meva base de dades de refranys, que de cada recull o llibre buidat intentaré oferir una tria personal dels meus refranys preferits.

Així, d'una manera diferent al Top ten de refranys personals, faré una tria d'aquells refranys que em diuen alguna cosa, perquè em sorprenen, perquè no els coneixia o perquè els trobo encertats.

No seran mai un mateix nombre de refranys. Potser 10, o 25, o un centenar. Dependrà de cada recull.

Així, per encetar aquesta secció, us deixo amb els refranys que he triat dels 985 que contenia una de les obres que he buidat durant aquest mes de juliol, el recull de Mossèn Miquel Plana i Payraló (Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany.

1. El ratolí és atrapat si només sap un forat
2. El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi
3. El que és nou plau i el que és vell satisfà
4. El camí de la boca, ningú no s'equivoca
5. El foc té deturador, l'aigua no
6. Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta
7. El llaurador erra, si aparta els ulls de la terra
8. El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en oli i en vi
9. Feina començada, mig acabada
10. Ferida que fa la llengua, el metge no la cura
11. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
12. Fan més fressa dos que cridin que cent que callin (sobta la forma verbal en subjuntiu, ja trobat en altres refranes del Pla de l’Estany)
13. Gat vell, rateta tendra
14. Gota a gota la mar s'esgota
15. Hi ha qui callant parla i parlant calla
16. Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans
17. Hi ha més malalts de maginet que de malaltia
18. Jutge que no té consciència, mai no farà bona sentència
19. La taula que no té pa, fa plorar
20. La taula que no té vi, fa patir
21. Lluny dels ulls, prop del cor
22. La clau és la pau
23. La salut no és coneguda fins que és perduda
24. La llengua és el mirall del ventre
25. Deia la vella Perica: l'espina quan neix, ja pica
26. Del que no diguis, seràs l'amo, del que diguis seràs l'esclau
27. Esmolar la falç no retarda la sega
28. És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar
29. Ensenya més la necessitat, que la universitat
30. No vulguis mai discutir, amb qui no sap resumir
31. El febrer és el mes que parlen menys les dones