Top Ten dels refranys catalans. El desllorigador i unes quantes dades estadístiques més

Durant aquest estiu he estat fent els deures i ja estic en disposició de revelar el Top ten dels refranys populars.

I quan serà això?

Doncs, publicaré aquí al blog els 10 refranys més populars de la llengua catalana en ordre invers entre l'1 d'octubre i el 10 d'octubre. Així, el 10-10-10, diumenge, sortirà publicat al complet la llista dels refranys més escollits pels qui heu participat d'aquesta enquesta.

Unes quantes dades per anar fent boca:

• Heu participat 1.205 persones.
• He recollit 11.905 refranys (no tothom ha completat els 10 refranys)
• En total m'heu dit 2.341 refranys diferents.
• El refrany més triat l'heu dit 407 de les 1.205 persones enquestades (un 33,77%). O sigui una de cada tres persones.
• El 10è refrany més triat l'heu dit 187 persones enquestades (un 15,5%). O sigui una de cada 6-7 persones.
• Només hi ha 18 refranys amb més de 100 recurrències. I 186 amb més de 10 recurrències.
• Hi ha 1.486 refranys amb una única recurrència.

Sobre estadístiques d'encerts:

• Hi ha hagut 5 persones que han encertat 6 refranys del Top ten
• Hi ha hagut 37 persones que han encertat 5 refranys del Top ten
• Hi ha hagut 126 persones que han encertat 4 refranys del Top ten
• Hi ha hagut 189 persones que no n'han encertat cap del Top ten

La distribució dialectal de les 1.205 enquestes, finalment, ha estat la següent. Al costat teniu les dades "òptimes" per acostar la mostra al percentatge de parlants de cada territori.

Pel que fa al que m'han enviat (jo demanava "refranys"), finalment la distribució ha estat la següent:

• 10.764 refranys (90,4%)
• 957 frases fetes (8%)
• 113 interjeccions, exclamacions, interrogacions... (0,9%)
• 58 locucions (0,5%)
• 7 citacions (0,1%)
• 6 embarbussaments (0,1%)

Si no voleu estar pendents cada dia del que surt publicat al blog, sabeu que us podeu subscriure al canal RSS o podeu rebre les actualitzacions al vostre correu electrònic. Trobareu els enllaços de subscripció al menú dret del blog, just després del cargolet que us recorda el meu correu electrònic.

Formulari per seguir participant al Top ten dels refranys catalans

Encara que ja he tancat la fase de recollida de dades per a determinar els refranys més populars de la llengua catalana, deixo oberta la possibilitat de participació als qui vulgueu afegir-vos-hi i si rebo prou dades intentaré anar actualitzant el rànquing periòdicament, per veure si hi ha variació en les dades recollides a partir dels primers 1.200 formularis.

Per tant, si encara no heu participat i ho voleu fer, encara hi sou a temps. He muntat un formulari per facilitar-vos la tasca. El teniu incrustat a continuació (també hi podeu accedir en línia):

Ja has participat al Top Ten de refranys catalans?

Seguint el cronograma que m'he marcat per a l'estudi dels 10 refranys més populars de la llengua catalana, per Sant Joan (24 de juny), donaré per tancada la fase de recollida de dades.

Han estat poc més de tres mesos que m'han permès recollir gairebé 1.200 enquestes d'arreu dels Països Catalans. Encara he d'acabar de processar i de respondre una seixantena de correus, tots posteriors al 2 de juny.

Si algú m'ha enviat la seva llista de refranys i no ha rebut resposta meva, és que no m'hauran arribat. Us agrairia que m'insistíssiu amb un altre correu.

També us demano que, en un darrer esforç, i si encara no ho heu fet (que em consta que la crida ha corregut moltíssim a través dels correus personals), intenteu l'última convidada a aquelles persones que creieu que els pot interessar de participar-hi. Un cop més us recordo les condicions per participar:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Només em queda agrair a tothom la participació i la difusió de la iniciativa i demanar-vos paciència fins passat l'estiu, que espero ja poder oferir resultats i dades més concretes.

Si algú passat Sant Joan em fa arribar o em vol fer arribar la seva llista de 10 refranys, ho pot fer amb total llibertat. Tots els refranys que m'envieu ja sabeu que mai cauran en sac buit. I seran les primeres mostres per a una futura reedició de la iniciativa, que això de la llengua és una cosa viva i canviant i segur que si reedito l'estudi d'aquí uns anys, amb persones i situacions diferents, les dades també seran diferents.

Top ten dels refranys catalans: 1.000 primeres enquestes

Dilluns, dos mesos i mig després d'iniciar la recollida de dades per intentar determinar els refranys més populars de la llengua catalana, he arribat ja a la xifra de 1.000 enquestes rebudes. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

Però com he anat anunciant, aquest era un objectiu de mínims i seguiré recollint dades fins a Sant Joan.

Unes quantes dades estadístiques.

Encara sóc lluny de l'objectiu ideal de distribució d'informants d'acord amb el percentatge de població de tots els Països Catalans, que hauria de ser aquesta:

Amb les primeres 600 enquestes, vaig comprovar que hi havia una desviació important d'aquest ideal, amb una mostra excessiva del Principat de Catalunya respecte de la resta de territoris (81,5 %) i amb un percentatge important d'enquestes sense completar dades dialectals o amb dades corresponents a influències de diversos territoris (7 %).

A partir d'aquí, amb una campanya més dirigida cap als territoris menys representats de la mostra, he aconseguit redreçar una mica la situació, però encara que no és la ideal. Amb tot, l'objectiu d'aconseguir prou enquestes de les diverses zones dialectals per poder oferir resultats sectorials és una realitat, encara que cal seguir treballant-hi:

Així, hem passat del 81,5 % d'enquestes del Principat a un 73,7 %. I el País Valencià i les Illes gairebé han doblat percentatges, situant-se en un 13,9 % i 4,80 %, respectivament (encara a mig camí del percentatge ideal).

Encara sou a temps de participar-hi! I encara podeu convidar amics i coneguts a fer-me arribar la seva llista de refranys. Us recordo les normes que cal seguir:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Top ten dels refranys catalans: amics de viatge

Hi haurà temps per dedicar agraïments i elogis a col·laboradors espontanis i amics de viatge en aquesta iniciativa dels deu refranys més populars de la llengua catalana.

Necessitaré temps i ordre per agrair, sense oblits, tots els suports incondicionals que he rebut, de coneguts i gent que es comunicava amb mi per primera vegada.

Avui vull dedicar un racó del meu Raons que rimen a la figura d'Eugeni S. Reig, peça cabdal (no única) en la difusió de la iniciativa a nivell del País Valencià. Pels qui no el conegueu, és l'autor de llibres com Valencià en perill d'extinció, publicat el 1999 i ampliat el 2005 i el mantenidor i alma mater de la llista Migjorn dedicada a debats i informacions sobre la llengua catalana des de molt diversos vessants, però amb unes riquíssimes aportacions a nivell dialectal amb aportacions de persones de tots els territoris de parla catalana.

Quan vaig veure, amb les primeres 600 enquestes rebudes, que hi havia molt poca participació d'informants del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent, d'Andorra, del Rosselló, amb aclaparadora majoria d'informants del Principat, ell va donar un cop de rumb amb les crides a la Taula de Filologia Valenciana i al butlletí Infomigjorn.

Així, quan mostri la distribució amb les primeres 1.000 enquestes (sí, primeres mil, perquè segueixo recollint dades fins a Sant Joan), els percentatges han variat força sensiblement i s'acosten més a la distribució compensada d'acord amb la població catalanoparlant de tot el territori dels Països Catalans.

No vull acabar sense reproduir la seva crida i les seves amables paraules que ha fet circular avui a través d'Infomigjorn:

El 3 de març d’enguany, el lexicògraf Víctor Pàmies va fer una crida a la col·laboració per a intentar determinar, a través d’enquestes transmeses per correu electrònic, quins són actualment els 10 refranys en la nostra llengua més populars en les diferents zones de l’àrea idiomàtica catalana.

A hores d’ara li han respost més de 750 persones, que és una quantitat significativa.

Per a participar en l’estudi demanava:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguen al cap.

2. Envieu-me la llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no ho deixeu escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguen participar).

3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo puga després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

La convocatòria de l’estudi podeu llegir-la en el blog Raons que rimen: http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

A mitjan mes d’abril Víctor Pàmies em va informar que, de les enquestes que havia rebut fins a aquell moment, únicament poc més del set per cent procedien d’informants valencians. Ho vaig trobar francament molt preocupant. Per una simple proporció demogràfica, haurien d’haver-li contestat, com a mínim, un 25 o un 30 per cent de valencians. ¿Per quins motius la quantitat d’informants valencians ha sigut tan baixa? ¿Potser molt poquets valencians ens hem assabentat de la sol·licitud d’ajuda de Víctor Pàmies? ¿És possible que siga veritat això que es diu que els valencians som uns menfots, que ens inhibim de tot, que no fem cas de res, que tot ens ho tirem a l’esquena? ¿O tal volta la cosa és molt més greu des del punt de vista lingüístic i el que passa és que els valencians ja no som capaços de recordar deu refranys en la nostra llengua, deu refranys valencians? Vull pensar que el motiu és el primer, que no s’ha assabentat quasi ningú. Per això mateix m’atrevisc a demanar des d’ací a tots els que em llegiu que penseu una miqueta, que recopileu deu refranys valencians d’eixos que s’han dit tota la vida i que encara continuen dient-se i que li’ls envieu a Víctor Pàmies, un lexicògraf que es dedica a estudiar la fraseologia lèxica de la llengua catalana i que fa una tasca lingüística molt important, sense ànim de lucre, només per inquietud intel·lectual. Víctor es mereix que l’ajudem. ¡Ajudem-lo!

Top ten dels refranys catalans. Distribució dialectal

No fa gaire dies us feia una prospecció dialectal de les primeres 600 enquestes rebudes. I observava que hi havia un biaix perillós de diverses zones, sobrerepresentades, en detriment d'altres, que estaven infrarepresentades. Em vaig proposar llavors d'arribar a tots els racons del territori per mirar de corregir aquestes desviacions i quan arribi al miler d'informants (ara dec estar al voltant de les 950 enquestes rebudes) tornaré a comprovar les dades dialectals per veure si he pogut corregir-les una mica.

La meva intenció és que el percentatge de població de cada territori dins la població total dels Països Catalans coincideixi amb el percentatge d'enquestes dialectals dins el total d'enquestes. Ja sé que és difícil, però penso que afegirà un punt més de valor a aquest estudi.

Per a les dades de població dels Països Catalans he acudit a la Viquipèdia (s.v. català), amb dades una mica antigues, del 2003-04, però completes. Prenc de base la població catalanoparlant i no pas tota la població dels Països Catalans:

Sobre aquests percentatges, he calculat el nombre d'enquestes que necessitaria de cada territori sobre la mostra de 1.000:

I ara ja sé cap on he d'actuar per aconseguir més enquestes! He de rebaixar les desviacions actuals, sobre la base de les primeres 600 enquestes:

El Top Ten dels refranys catalans: darrers correus animant a la participació

Avui fa poc més d'un mes i mig que vaig iniciar la campanya de recollida de dades per intentar determinar els 10 refranys més populars de la llengua catalana.

El que va començar com un entreteniment de cap de setmana plantejat inicialment als lectors fidels del meu blog va prendre de seguida volada i em vaig animar a demanar també dades d'afiliació dialectal dels informants per intentar determinar diversos llistats dels refranys més populars, pels principals dialectes del català.

La participació ha estat fantàstica i sóc camí d'arribar a les 850 enquestes. He trobat col·laboradors i difusors de la iniciativa inesperats i generosos als quals agraeixo la confiança i l'entusiasme.

Una primera anàlisi de les primeres 600 enquestes em mostrava un cert biaix pel que fa a la procedència dels informants: un 77% llarg d'enquestats provenen del català central del Principat de Catalunya.

Vull intentar ajustar el pes de les enquestes al pes demogràfic de les diverses zones dialectals del català i això demana un esforç per arribar a tots els racons del territori.

Això m'ha portat a estendre la crida a associacions i centres de cultura popular d'abast comarcal (tants com he sabut trobar), col·legis de tots els ensenyaments de tot el territori (em consta que els meus materials paremiològics són molt usats pel món educatiu i ara els demano una petita contrapartida), diaris digitals d'àmbit comarcal o general... i la pacient contesta a totes i cada una de les enquestes amb el missatge clar de fer-lo circular. Fés-ho córrer!! Passa'l!

Us demano que m'ajudeu a arribar allà on jo no sé arribar. Amb les consignes senzilles i clares de sempre:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no els deixeu escrits enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Gràcies un cop més!

Top ten dels refranys catalans. Estadístiques dels 600 primers informants

Unes quantes dades estadístiques sobre les primeres enquestes rebudes per a l'estudi per determinar els refranys més populars de la llengua catalana.

En poc més d'un mes he rebut vora les 750 enquestes. N'he respost, de moment, només unes 630 i estic encara responent correus del dia 27 de març. Perdoneu el retard, però l'allau de correus i la Setmana Santa m'han impedit tenir-ho més al dia. Bon senyal, però, perquè les enquestes arriben a bon ritme.

He intentat determinar la filiació dialectal de les primeres 600 enquestes. El resultat és el següent:

Com podeu veure, hi ha força desigualtats territorials i aquesta és la tendència que hauré d'intentar equilibrar per poder oferir resultats a partir de les principals zones dialectals.

Un 77,33 % de les enquestes rebudes (464 de 600) corresponen al Principat, en les zones on es parla el dialecte oriental. A continuació, a molta distància, amb un 7,5 % hi ha la representació d'informants del País Valencià (45 informants) i només un 4,67 % corresponen a la zona on es parla el dialecte nord-occidental del Principat (28 informants).

Presencial és la representació de l'alguerès (1 únic informant) o del català septentrional (3 informants).

També hi ha un nombre significatiu d'informants que em diuen amb molta claredat que les seves fonts d'influència dialectal són prou diverses. Els 14 informants que consten aquí em donaven notícia d'influència de diverses zones dialectals. I he d'intentar reduir el nombre d'enquestes incompletes, on no tinc dades de filiació dialectal.

Faig doncs una crida a tothom que no ha participat a fer-ho (encara sou a temps!) i molt especialment als parlants d'aquestes zones menys representades (i amb menys parlants també, tot sigui dit).

Us recordo les 3 normes bàsiques per participar:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Intento marcar-me un calendari de treball. És possible que estigui recollint dades fins a Sant Joan i estigui en disposició d'oferir dades concretes passades les vacances d'estiu.

Però si el ritme de recollida d'enquestes segueix a prou bon ritme per assolir el miler (amb diversitat representativa de totes les zones dialectals), abans, potser estaria en disposició d'oferir els resultats a mitjan estiu. Ja aniré ajustant el calendari.

El Top Ten dels refranys catalans a «La paraula del dia»

El divendres passat, Ramon Solsona va dedicar una estona del seu magnífic espai «La paraula del dia» [mp3] que fa cada dia poc després de les notícies de les 10 del matí a «El món a RAC1», amb Jordi Basté, a parlar de la meva enquesta per determinar el Top Ten dels refranys catalans.

Ja fa uns dies que en Ramon Solsona es va posar en contacte amb mi, interessat per la iniciativa. Em va dir que en faria difusió i que volia que quan tingués els resultats els anés a explicar al seu espai.

I així hem quedat. Us deixo amb el tall del programa de divendres, on Solsona explica molt bé les normes per participar en l'enquesta

Top ten dels refranys catalans: L'efecte tsunami

A dotze dies de l'inici de la campanya de recollida d'enquestes per mirar de determinar els refranys més populars de la llengua catalana, entro en el moment determinant del que jo en dic "Efecte tsunami".

Tota la campanya s'ha realitzat a través d'Internet, per terra, mar i aire, això sí: blog, Facebook, Twitter, llistes de distribució, contactes del correu... i hi ha hagut dos moments claus en la campanya: el cap de setmana passat que vaig escriure una setantena de missatges personals a contactes del Facebook i aquest cap de setmana que he fet el mateix amb els contactes del meu correu.

A cada onada de missatges l'ha seguit un Efecte tsunami que ha fet que el cercle estret de les meves coneixences s'esmicolés i m'arriben des del primer dia enquestes de gent que deu ser com a mínim en dos o tres nodes del cercle d'amistats (amics d'amics i amics d'amics d'amics), si no molt més enllà.

Les meves eines de difusió s'han esgotat. Ara només em resta confiar en la viralitat de la transmissió del missatge.

Per això m'interessava que hi haguessin poques normes i clares, perquè el missatge es va transmetent de boca a orella i no sempre amb fidelitat. És com allò del joc dels disbarats. Si el missatge és complex, pot arribar molt distorsionat en successives transmissions.

De moment està funcionant molt bé. Només us diré que estic col·lapsat. ja he processat les 350 primeres respostes. Però tinc una cua de més de 150 missatges per llegir al correu.

Sapigueu que contesto tots els correus rebuts, per agrair la participació, validar que totes les dades són les que necessito i animar a una nova transmissió del missatge. Per sobre de tot, l'agraïment més sincer a tots els qui m'esteu escrivint i esteu rebotant el missatge cap als vostres contactes.

Reprodueixo un cop més les 3 úniques normes de la petició:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Seguirem informant...

Top Ten dels refranys catalans: segueix la campanya amb logo

Quan la setmana passada iniciava la campanya de recollida de qüestionaris per determinar els refranys catalans més populars, no podia imaginar-me la volada que prendria la iniciativa ni el seguiment, les col·laboracions i les complicitats que em farien costat durant el procés.

De fet sóc en la primera fase de promoció de l'enquesta i ja vaig absolutament desbordat pels resultats i l'allau de respostes rebudes: camí de les 250 (un quart de l'objectiu inicial). I el millor de tot és que m'arriba gent d'arreu, que no conec, que no sé per on arriben, ni qui me'ls envia. A tots, un agraïment immens pel cop de mà que m'esteu fent.

Ara ja sé que això va per bon camí, que la ruta marcada és bona i que compto amb la complicitat d'un munt de persones que m'ajuden desinteressadament. I això no té preu.

Tot va començar amb l'escrit al blog del passat 3 de març. No fa encara ni una setmana. I de seguida trobo altaveu en els blogs de l'Assumpta, L'home dibuixat, Un que passava, La panxa del bou i La garrofa de Mont-roig.

Acompanyat d'una tímida campanya al Twitter, l'anunci al Facebook, dins la pàgina de Paremiologia catalana i al meu mur i amb una tramesa de missatges personals demanant col·laboració i ajuda a uns quants contactes.

I reforçat amb l'aparició de la campanya a La Tafanera, RodaMots, Migjorn (cal donar-se d'alta), Català Sempre (cal donar-se d'alta), Infomigjorn (cal donar-se d'alta) i Infozèfir (cal donar-se d'alta): llistes de distribució, fòrums i informatius per a professionals o interessats en temes sobre la llengua catalana.

Avui us presento el LOGO de la campanya: l'amic Puigmalet, que sempre va uns quants carrers per davant meu, m'ha recordat la conveniència de tenir un logo per promoure la campanya. Us el podeu penjar al blog o on creieu convenient per fer-ne difusió. El teniu a l'encapçalament de l'escrit.

La campanya durarà encara unes quantes setmanes. Almenys fins que arribi a una xifra raonable de qüestionaris (al voltant del miler, com a mínim).

I les normes, poques i senzilles:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Us recordo que contesto tots els correus rebuts per confirmar-ne la recepció i per agrair la col·laboració. Encara he de començar a mirar els correus d'avui dimarts (uns 70).

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Top ten dels refranys catalans

Reprenc al blog la temàtica paremiològica, que els diversos homenatges m'han obligat a deixar una mica de banda.

I avui us proposo un joc. I us demano la vostra col·laboració. Senzill, ja veureu.

Vull assajar una llista dels 10 refranys catalans més coneguts i vull que m'ajudeu a confeccionar-la a partir de la vostra pròpia experiència i coneixença.

Només us demano que m'envieu per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap.

Us agrairé que, per no influir en la tria d'altres lectors o participants del joc, no els deixeu en comentaris d'aquest escrit, sinó que me'ls envieu a la meva adreça de correu electrònic. Si cliqueu en aquest enllaç se us obrirà el vostre gestor de correus per defecte amb l'assumpte ja emplenat i només haureu d'afegir-hi la llista amb la vostra tria de refranys.

[afegit]Si, a més a més, em dieu d'on sou (municipi o comarca), podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones[/afegit]

Posteriorment us faré partícips dels resultats en un altre escrit.

Gràcies

---

La imatge l'he manllevada d'una pàgina de recursos sobre Refranys, dites i proverbis de la Gertrudis Carreras

Patufet - Frases fetes

El bon amic McAbeu m'ha fet arribar escannejada una pàgina del setmanari "Patufet", núm. 4 (Any 2 - 2ª Època), del 17 de febrer de 1969, concretament la pàgina 65, on amb l'estil inconfusible d'aquesta revista, juguen amb les frases fetes.

Us reprodueixo el text i, si voleu veure l'original escannejat, feu clic damunt la imatge.

És natural...

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"

... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"

... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"

... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"

... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"

... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"

... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"

... que un escombriaire "s'hi posi fulles"

... que als anglesos els agradi "escampar la boira"

... que un golafre es faci "un fart de riure"

... que en els fills no hi vegem "un pam de net"

... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".

Quins jocs i joguines tens que incorporin el català?

La Plataforma per la Llengua, a través del seu lloc web, ens convida a emplenar un formulari sobre les joguines i jocs que tenim que incorporin el català, per avaluar l’ús del català en el mercat de fabricants de jocs i joguines i saber quins productes es poden trobar en el mercat actual.

Ja era hora que algú abordés aquest camp que tant de mal ens fa! Quan els nostres fills no tenen referents de joc en català ho han de fer en castellà. Per això la llengua del pati es la castellana i veus grups de nens, tots ells catalanoparlants, jugant en castellà. Ja no cal ni que n'hi hagi un que no parli català habitualment!

Sèries de dibuixos animats (Looney Tunes, Mickey, Pokémon, Bola de Drac...), col·leccions de cromos del quiosc (Bola de Drac, Star Wars, Pokémon, la Liga de las Estrellas...), pel·lícules al videoclub, revistes de jocs, videojocs per a qualsevol consola... Un buit immens on el català hi és desconegut. Una hipoteca massa gran sobre els nostres infants, que pagaran tota la vida.

Els meus fills, per veure Bola de Drac en català, han d'esperar que jo els les baixi d'Internet, quan TV3 ho va emetre fa més de vint anys. I és clar, em diuen que no coneixen el nom dels personatges, perquè els jocs, els cromos i els altres nens a escola ho veuen en castellà.

Us animo a emplenar l'enquesta. Segur que no us prendrà gaire temps, perquè acabareu ràpid!

L'imaginari dels infants

Diuen que el català està perdent presència als patis de les escoles, enfront del castellà, malgrat sigui la llengua vehicular d'ensenyament en tots els àmbits educatius.

Bé, jo sempre he cregut que la batalla estava perduda de molt abans: en els jocs i referents lúdics dels nostres infants.

Ja podem fer mans i mànigues perquè juguin a la xarranca al pati de l'escola i a futbol o a les estàtues, però hem perdut la batalla perquè l'imaginari col·lectiu dels jocs dels infants és en castellà, influït per l'omnipresent televisió, les empreses de jocs, les empreses de col·leccions del quiosc i el cinema i els personatges de ficció.

A què juguen els infants al pati, amb els amics? Amb els videojocs, a Pokémon, als personatges del Bola de drac... Què intercanvien? Cromos, tazos, stacks, rollers... tots en castellà, és clar.

I quan juguen i reprodueixen els jocs que veuen a la tele, a la consola, a l'ordinador... doncs juguen en castellà.

Ja no els cal ni tan sols que hi hagi un nen que parli castellà: tots catalans, i jugant en castellà. I aquesta és la veritable batalla perduda: els jocs, les joguines, les col·leccions i les sèries per als infants. Un món perdut.

Actualitat del català. La llengua com a joc

Sempre s'ha tendit a relacionar els temes de llengua amb ensopides regles que calia memoritzar. I res més lluny de la realitat. És ben cert quan diem que la llengua dóna molt de joc i pot resultar divertida i entretinguda (sense caure en segones lectures).

Uns quants exemples d'ara i de sempre:

Màrius Serra és potser dels qui més ha fet per relacionar llengua i joc a partir de la seva expertesa en enigmística. Anem dels mots creuats, a l'espai Verbàlia, passant per l'Enigmàrius que cada dia ens desperta les neurones a El Matí de Catalunya Ràdio. Sense oblidar les magnífiques traduccions, per exemple, de les obres de l'anglès Tom Sharpe o novel·les d'aire enigmístic, com l'Ablanatanalba.

Però tampoc podem oblidar noms com el de Ramon Solsona, i les seves magnífiques Reflexions de sala i alcova que ens van acompanyar durant tant de temps a la contraportada de l'Avui.

La Televisió també ha estat un bon aparador per a programes-concursos on els jocs de paraules hi tenien un lloc preeminent. Recordo l'entranyable Si l'encerto l'endevino, pesentat per Josep Maria Bachs. Us he de fer una confessió: al seu moment m'hi vaig presentar i hi vaig guanyar una picossadeta. L'únic com que he anat a un concurs de televisió. Aposto sobre segur...

Ara TV3 reprèn aquesta tradició de concursos "lingüístics" amb el Bocamoll que tot just estrenaven ahir, presentat per Espartac Peran, l'exhome del trànsit. Programa ràpid de preguntes i respostes i on tres parelles d'allò més heterogeni competeixen per passar a la final i jugar per endur-se un bon pot de diners. Res de nou: aposta sobre segur en fórmules que sempre han funcionat més o menys i que es fa païble perquè dura poc menys de mitja hora. Poc pretensiós, però efectiu.

Finalment em vull fer ressò d'un parell d'iniciatives que han aparegut a Internet, de jocs de llengua, que vénen a prendre el relleu a aquells jocs de taula de sempre, com ara l'Scrabble o el del diccionari i els papers en blanc on cadascú apunta una definició d'una mateixa paraula i guanya la més votada.

Em refereixo al Catavolta, el joc de preguntes en línia de la Plataforma per la Llengua, amb preguntes bàsiques sobre la situació actual de la llengua catalana. L'objectiu final del joc, que s'ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, és destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar la nostra pròpia llengua i reclamar que es treballi per augmentar-ne l'extensió en diversos sectors on el grau d'ús és encara molt escàs.

I finalment, el Trivicat, un joc de preguntes en català per al teu mòbil. Josep Mir ha creat aquest joc que es pot descarregar gratuïtament en qualsevol mòbil, fet amb la filosofia del web 2.0: qualsevol persona pot suggerir des del web, noves preguntes, que seran revisades i validades. Les preguntes són de 6 àmbits generals: geografia, art, història, ciència, entreteniments i esports.