Refranys empeltats

Refrans empeltats

Jugar amb els refranys, des d'antuvi. Com dèiem, els qui ara es dediquen a estrafer refranys i actualitzar-los a les noves tecnologies no han pas inventat la sopa d'all, sinó que reprenen una antiga tradició de jocs lingüístics que ja trobem recollits en revistes d'època, de finals del segle XIX, com aquests que recullo avui de Joanet Xarramí (un pseudònim, com també era habitual de fer-ho en aquells moments).

• Quan els gossos lladran... arriban á fer mal de cap.
• Si vols estar ben servit... procura tenir molts criats y moltas pelas
• Qui vulgui peix... que'n compri.
• Qui xerra... amohina.
• Com més parents... mes familia
• Qui fa un cove... pot posarse á cisteller
• En temps de fam... hi ha miseria
• Val més anar sol... que ab la sogra
• Los boigs fan... bojerías
• Qui no vulga pols, que no vaja... al Ensanxe.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 141.

Refranys empeltats

Jo suposo que en aquella època (finals del s. XIX) era prou habitual jugar amb els refranys i parèmies. Prova d'això és que si fa pocs dies us reproduïa els ditxos contrariats, en el mateix Almanach, unes quantes pàgines més enllà (pàg. 141), trobem els Refrans empeltats de Joseph Coroleu.

Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.

Us ho reprodueixo també.

REFRANS EMPELTATS

• Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
• Ab palla y temps s'engreixan els burros.
• QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
• Any de neu any de fret.
• Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
• La pór no guarda res.
• Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
• Ahont menjan quatre menjan tres.
• Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
• Qui vol peix, que's grati la butxaca.
• Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
• Gat escaldat miola de cremat.
• El gos que lladra amohina á tothom.
• Val més sabi conegut que boig per coneixer.
• Com més xica es la nou menos atipa.
• Caball regalat senyal que val poch.
• De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.

---

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.