La meva humil participació en la Catosfera 2008 de Granollers va consistir en moderar la taula del combat lingüístic on s'havia de debatre, incruentament, com n'hem de dir d'aquestes «pàgines web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos», segons la definició que en dóna el Termcat.Tot va començar amb un correu del Toni Ibàñez just abans del pont de la Constitució posant-me en antecedents de l'existència d'aquesta taula dins els actes de la Catosfera i la participació de dos ponents, en Xavier Rull ja confirmat i algú del Termcat per confirmar.
Havien pensat en mi com a bloguer lingüista de Vallromanes, atès que complia els requisits per moderar la taula: ser de la comarca, entendre una mica en què consisteix això dels blogs i tenir una formació lingüística.
La veritat és que no m'ho vaig pensar gaire, perquè ja estava apuntat com a assistent a la Catosfera, que em va semblar ja d'entrada una molt bona iniciativa, i la taula em semblava prou interessant com per aportar-hi el meu granet de sorra.
Vaig agrair moltíssim la confiança que va dipositar en mi Marc Vidal, que no em coneixia, i de seguida em vaig posar mans a l'obra.
Antecedents
Inicialment s'havia pensat en Gabriel Bibiloni com a defensor del terme blog, atès que és qui més arguments ha aportat perquè el Termcat rectifiqui en aquest sentit la decisió presa a l'octubre de 2005. Per qüestions d'agenda va declinar la invitació i llavors es va contactar amb Xavier Rull, que va dir que sí.
Mancava tenir la confirmació que hi acudiria algú del Termcat, per defensar i explicar la decisió d'adoptar bloc i, malgrat els temors inicials que acabessin desestimant d'acudir-hi, finalment van nomenar Dolors Montes, secretària del Consell Supervisor del Termcat, com a contendent en defensa del terme bloc.
He de dir que els temors venien donats pel fet de presentar la taula com un combat, en un marc que tot just s'estava gestant, per tant sense cap pedigrí ni prestigi anterior que en pogués garantir un tractament seriós de la qüestió. Temors infundats, sens dubte.
la preparació de la taula va anar a bon ritme, amb un intercanvi fluid de correus entre els participants, la qual cosa ens va permetre tenir definida l'estructura i el temps de participació de la nostra sessió: una introducció curta del moderador de la taula, delimitant el marc del combat i presentant els ponents, una defensa d'un quart d'hora de la postura defensada per cada ponent, amb els arguments que els portaven a abanderar cada postura, un torn de rèplica curt per rebatre o contrargumentar les explicacions de l'altre contendent i obrir el torn de paraules al públic assistent.
Com que les presentacions dels ponents no anaven acompanyades de suport informàtic, vaig preveure, com a moderador, una curta presentació d'imatges capturades de blogs d'interent que feien servir una o altra proposta, en una seqüència neutral d'imatges que reflectien d'una manera vistosa i desenfadada l'estat de la qüestió.
Els primers problemes
Curiosament els dos combatents es coneixien. Això garantia un coneixement de causa de les dues postures i que el debat discorregués pels canals de la concòrdia desitjables en qualsevol debat.D'altra banda, Xavier Rull confesava que no tenia una postura definitiva sobre el tema i que més que defensar els arguments del terme blog, opció per la qual es decantava inicialment, volia fer una participació transversal mostrant i despullant els arguments d'ambdós bàndols. I, al seu torn, Dolors Montes també confesava que la tria pel terme finalment aprovat no va ser fàcil.
Adéu combat? Bé, vam plantejar-nos, és clar, trobar algú altre que garantís amb més claredat la confrontació de postures. Però en Xavier Rull insisitia que la seva aportació podia ser prou interessant, i així ho pensàvem, i ampliar la taula a 3 contendents, a banda que era difícil trobar algú que pogués representar amb millor claredat la postura del blog que el propi Xavier, ens arriscàvem a no tenir prou temps perquè poguessin exposar cada ponent els seus arguments i que després restés temps per al debat i el torn obert de paraules.
D'altra banda, vam pensar que potser allò reflectia la realitat: no eren dues postures extremes irreconciliables, sinó que cada postura podia tenir els seus encerts i errors i la clau radicava en exposar totes les cartes damunt la taula.
Era clar que el resultat final del combat no era sortir amb una decisió ferma. No havia d'haver-hi uns guanyadors i uns vençuts, ni volíem plantejar el debat en termes d'equivocació i rectificació. Era una exposició argumentada de les dues postures, apuntar possibles alternatives transversals i que servís per reactivar o reobrir el debat en aquesta qüestió en els fòrums més adequats, ja al marge de les jornades.
Aspectes organitzatius
L'horari de la taula no era pas de prime time i encara ens vam veure més perjudicats amb el canvi d'agenda i l'avançament a una hora abans del combat per poder encabir les vedettes de TV3 (la pela és la pela!).Arribar a Granollers a les 10 del matí el tercer dia de jornades, després de dues nits d'intenses desvirtualitzacions i cansament acumulat, no feien preveure una gran afluència de públic. I així va ser.
Potser una trentena mal comptada de persones. Pero això garantia que qui havia acudit hi tenia un bon interès i això prometia una bona participació al final del combat.
Si no l'heu vist, encara sou a temps de veure'n tot el debat, gravat en vídeo:
