Diari d'antany (XII)

El meu futur diccionari ha anat creixent com una bola de neu i sóc ja prop de les 90.000 entrades. És al·lucinant el que ja puc començar a fer amb ell. Qualsevol cerca que faci ara ja comença a donar resultats força sorprenents. I Ja em puc permetre la llibertat de creuar dades i buscar relacions, dependències, etc.

Sense anar més lluny, l'altre dia comentava una companya del curs de Llenguatge administratiu que havia fet l'examen del nivell C de la Junta Permanent de Català i en l'apartat de frases fetes li havien sortit frases fetes referents a ull, i que no en coneixia gairebé cap. Em va sobtar i vaig començar a buscar, amb uns resultats absolutament sorprenents: Més de 500 registres amb ulls, ulleres i ullades i més de 12 planes de WordPerfect amb locucions, frases fetes i refranys extretes d'algun diccionari (Enciclopèdia, català-castellà, DIEC, de locucions i frases fetes de RASPALL-MARTÍ). Això és massa!

Ja tinc bastant delimitats els camps per on començaré a treballar alguna futura publicació: Primerament, un diccionari de refranys català-castellà, ordenat per paraules clau, o ordenats alfabèticament i numerats, amb índex al final de paraules clau. Poden, a més, incloure sinònims i les explicacions dels refranys. Penso que no cal esperar a tenir-ho tot buidat (o el més gros), perquè amb el material que tinc ja puc fer una publicació una mica arregladeta, que sempre admetrà edicions revisades i ampliades (això és màrqueting! S'ha de fer com amb els programes d'ordinador, que apareix una nova versió cada any i així els possibles compradors n'adquireixen una de nova cada any!).

També penso en la possibilitat de publicar un altre diccionari de locucions de tota mena sobre els ocells, amb il·lustracions, i ordenats per ocells alfabèticament. Pot incloure sinònims, explicacions vàries, traducció al castellà, etc.

Un altre tema recurrent seria algun lèxic paremiològic de la construcció (influència del meu lloc de treball, és clar).

I fins i tot em roda pel cap fer-ne un sobre les parts del cos humà (ulls, cap, mans, peus...)

Déu n'hi do, quina mà d'idees!

[Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 22 de novembre de 1996].

En aquest apunt ja s'entreveia un objectiu que va veure la llum el 1997: els meus diccionaris de refranys sobre l'ull (Amb cara i ulls) i sobre el cap (En cap cap cap).

Havien de tenir continuïtat, però, per diverses circumstàncies, van quedar com a manuscrits desats al calaix. La sèrie continuava amb la mà. Qui sap! Potser veuran la llum abans no em penso!

Diari d'antany (XI)

I la feina del diccionari, cada vegada veig més clar que és una feina sense fi, inabastable. Porto molt bon ritme. I tant. Ja arribo gairebé a les 67.000 parèmies. És la feina que havia de dur feta a l'agost. He buidat obres emblemàtiques ja, com el Cançoner d'Amades, amb més de 20.000 registres. Són ja més de 25 obres buidades i he començat a buidar diccionaris grossos: L'Alcover-Moll, el Diccionari de l'Enciclopèdia... Aviat podria començar a treballar-hi i treure'n profit. Però, com a mínim, vull haver buidat el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, perquè és una obra important i perquè m'interessa tenir-lo sistematitzat. M'agrada llegir-lo, perquè hi trobo altra informació interessant a nivell de lèxic i terminologia, etc.

Tinc referenciades vora les 500 obres de paremiologia per buidar. Jo en tinc, d'aquestes unes 125 a casa, de les quals n'he buidat unes 25. I espero que no creixi en proporcions geomètriques el primer nombre! Però sí el segon i el tercer.

També m'adono que ara es viu un cert rellançament del tema folklòric i antropològic. Hi ha moltes publicacions de reculls monogràfics, diccionaris específics, treballs de tots els colors. Cada any surten moltes obres noves. Se'n reediten de velles (quanta feina feta descansa dins les pàgines de molts llibres que només ensenyen el llom a les biblioteques!). Trobo, però, que encara hi ha molt camp perquè jo hi pugui intervenir, i més amb tot el material que porto agombolat.

Una altra opció que pensava era fer algun llibre-refranyer sobre ocells, per exemple i demanar la col·laboració a en Ferran sobre la part de documentació dels noms d'ocells, espècies, etc. I dibuixos. Que embelleixen molt els llibres!

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 26 d'abril de 1996.

Diari d'antany (X)

Del meu futur diccionari cada vegada n'estic més orgullós. I ell va creixent, a poc a poc, però sense pausa. Ara, quan faig recerques, sempre trobo alguna cosa interessant... M'estic especialitzant en petites monografies sobre temes concrets que em consulten companys, com ara equivalents al castellà, chivato, refranys i dites sobre bruixes... Ja he superat, a més, la barrera psicològica dels cinquanta mil. Déu n'hi do!

Estic rumiant la forma que hauria de tenir el diccionari, i cada vegada estic més convençut que ha d'anar per paraules temàtiques, com l'Alcover-Moll, i no per temes o ordenat alfabèticament, perquè és molt difícil de trobar les coses, llavors. I el que ha de ser més important són les referències internes ben fetes.

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 29 de gener de 1996.

Diari d'antany (IX)

Ah! Més idees: Voldria fer una mena de Refranyer ideològic, amb un recull dels refranys que més m'han agradat i com els interpreto. Una mena de recull dels 'best' del refranyer.

I en tinc un altre que puc fer servir per dedicatòria de llibre, tret del Refranyer de la Val d'Aran, de J. M. Bellmunt: "Qui a poc a poc va, lluny va".

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 28 d'agost de 1995.

Diari d'antany (VIII)

Ara estic passant un llibre d'un autor valencià, El nostre refranyer, de Cristòfor Martí i Adell. És un recull de refranys i modismes, fruit de la recopilació que ha anat fent amb els seus alumnes i aportacions de gent d'on és ell. No és res de l'altre món, però té força refranys molt vius, d'ara, dels temes escatològics que sempre han estat mal vistos. A part d'aquesta riquesa, també és interessant perquè m'ha fet veure com els refranys no són tan mudables com els modismes o les frases fetes. És normal. El refrany és una sentència, d'alguna manera 'atemporal', que s'insereix dins del discurs, mentre que la frase feta forma part del discurs pròpiament dit, i admet circumstancials, canvis temporals, hipèrbatons i canvis derivacionals i de sinònims.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 11 d'agost de 1995.)

Suposo que sovint us haureu preguntat, i què ha buidat el Víctor a la seva base de dades? I per què ha triat aquestes obres i no unes altres? Per quina ha començat?

D'entrada, aplicava el criteri de la disponibilitat. Allò que era més difícil de trobar, perquè no es reeditava, perquè era antic o perquè no estava ni tan sols publicat. No tenia sentit començar a buidar obres que estiguessin a la xarxa (bé, en aquells moments, 1995, poques coses hi havia a la xarxa) o que fossin consultables en les principals obres de referència.

En segon lloc cercava també l'exclusivitat de continguts: peces ben concretes, sobre un tema ben específic.

En tercer lloc, la immediatesa: obres petites que em permetessin anar acumulant un bon cabal d'obres en poc temps. Millor moltes obres petites, que poques de gran cabal. Perquè així també tenia una base de dades més diversa. M'animava veure que mes a mes creixia el nombre d'obres disponibles i disminuia la cua d'espera. Bé, disminuir no disminueix, perquè també mes a mes anava trobant noves referències i sortien obres noves al mercat que quedaven en llista d'espera.

I finalment, condició humana, em vaig haver de decantar per aquelles obres que tenia. Sembla lògic, no?

Actualment tinc documentades 1.300 obres en la meva bibliografia paremiològica. Li cal un bon rentat de cara a aquest repertori. Surt d'obres que conec, que tinc, que he vist, que he trobat documentades en bibliografia d'altres obres o que apareixen en repertoris paremiogràfics antics o treballs sobre paremiologia. Incompleta, com tot allò que encara estic fent, perquè hi estic treballant dia a dia, però ja també amb un volum d'informació considerable. D'allà surten les fitxes de la biblioteca paremiològica, entre d'altres aplicacions.

Diari d'antany (VII)

D'aquí a res tindré els exàmens al damunt i encara tinc tota la feina per fer; el treball sobre Aspectes d'Espriu el porto totalment endarrerit i l'haig d'haver fet aquesta setmana; tinc moltes coses a mirar-me sobre normativa, de cara a les pràctiques a Catalunya Ràdio, que, si segueixo així, hauré de mirar-me a corre-cuita per Sant Joan; també haig de preveure la possibilitat de preparar l'examen per les pràctiques a TV3, que possiblement sortiran a finals de maig; ...

L'únic que he anat fent ha estat el buidat de modismes i refranys. Volia arribar a 30.000 durant la Setmana Santa, però m'he quedat en 29.000. Déu n'hi do, però.
Del llibret de l'Amades [Nota: Em referia al Cançoner, de 1951] que estic buidant ara calculo que me'n sortiran uns 20.000. I en porto 4.000 solament!
Sé que és una feinada de xinos entrar tot el que vull entrar, però les perspectives d'explotació posterior crec que creixen a la mateixa velocitat que creix el volum de registres entrats.

Penso que fàcilment podré treure petits reculls monogràfics (oficis, referències al temps, refranys referits a pobles de Catalunya, a parts del cos...), també segueix vigent un diccionari català-castellà de refranys, estudis sobre obres lexicogràfiques i els que contenen, modismes de parla actual, "modismes proscrits"...

Per una d'aquelles casualitats, avui també he descobert que les pàgines de refranys de la revista "Caprabo" són una afusellada vil i literal de l'apartat de "menjar" del llibre de Millà, Cinc mil refranys catalans. Ho he descobert perquè una companya de la feina m'ha dut una llista manuscrita de refranys que havia copiat d'una revista que havia llegit en una consulta, mentre esperava. Llegint-los, m'ha semblat que ja els havia passat. De seguida he pensat que eren de la revista "Caprabo". I fent una recerca en l'ordinador, m'ha aparegut primer el registre del llibre de Millà, i a més van en el mateix ordre.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 18 d'abril de 1995).

Casos com l'afusellada de la revista Caprabo, malauradament es repeteixen, fa deu anys i ara. Prendre sense citar. Copiar sense permís i sense vergonya.

La feina que també caldrà fer algun dia és valorar els repertoris que ens arriben a les mans. Antics i moderns. Com s'han bastit? Són rigorosos? Inventen? Embelleixen?

Tinc algunes sospites d'obres que s'han dedicat a traduir refranys del castellà i presentar-los com a refranys catalans. Traduccions grolleres sense tradició ni ús, que un llibre maldestre perpetua i li dóna prestigi. Obres fetes amb poc rigor filològic.

Material sensible que només faré públic quan tingui proves irrefutables, per la gravetat de les acusacions, és clar.

Diari d'antany. Sense pressa, però sense pausa (VI)

Tornant al meu recull. Cada cop és més ampli el llistat de futuribles a introduir, perquè cada llibre nou comporta un nou llistat de bibliografia sobre el tema. Però la meva és una tasca sense desmai.

Crec que ara l'important és recopilar tot el possible. Quan podré començar a explotar els materials? Home, això és molt relatiu. Ara mateix ja podria treure's alguna cosa, però sabent que tinc tanta cosa al darrera sense haver mirat em desanima de qualsevol temptativa.
Potser la pedra de toc serà quan hagi buidat alguna gran obra completa (m'estic referint a algun diccionari o enciclopèdia) i no abans.

Després, els camps d'explotació dels materials són força interessants. Tenint totes les dades introduïdes en base de dades es pot interrogar la mateixa des de molts punts de vista, des de moltes posicions diferents i amb interessos força contrastats.
La veritat és que no tinc pressa, ara per ara, i queden molts buits per anar omplint. Fins quan? El temps i els fets futurs diran.

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 14 de març de 1995).

Diari d'antany. Més de 20.000 registres a bon ritme (V)

Aquest segon quadrimestre aniré més tranquil, perquè només són dues assignatures, tot i que, déu-n'hi-do la feina que em donen, per lectures, treballs...

Vull aprofitar aquesta «calma chicha» per començar-me a preparar les pràctiques a la ràdio i donar una bona empenta al meu recull de refranys i modismes (que entre català i castellà ja supera els 21.000 registres, 16.000 de català). Tinc ja moltíssima bibliografia sobre el tema i només em falten uns quants anyets per poder-ho anar entrant a poc a poc i començar-hi a treballar. El que em consola és que nous treballs que cauen a les meves mans contemplen bibliografia que ja no em sorprèn ni em ve de nou, o sigui que ja la "conec", encara que sols sigui de referència. No em vull aclaparar, perquè és una feina sense final i a més porto un bon ritme de treball

En tot el que estic llegint i estudiant miro de treure-li la relació amb el que faig. Quan vaig llegir el 'Tirant' vaig poder buidar vora els 300 refranys. Ara a Literatura Catalana Contemporània llegim contes de Víctor Català i em sorprèn gratament veure que és ple de modismes, frases fetes i refranys, que fins i tot dubtava que fossin tan antics. Bé, no pot considerar-se "tan antic" una paraula de principis de segle, tenint en compte el recorregut diacrònic complet (des del s.XI-XII o anterior). M'han sorprès expressions com 'córrer com un coet' i d'altres.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, al dimecres, 1 de març de 1995).

Diari d'antany. Primeres intencions i primers replantejaments (IV)

Fent càlculs ràpids veig que en mig any he pogut recopilar 14.000 registres en català i uns 3.000 en castellà. No és que sigui una feina molt ràpida, però si segueixo a aquest bon ritme en menys anys dels que creia ja puc començar a tenir alguna cosa amb cara i ulls.

De moment, la primera intenció és fer un bon recull català-castellà castellà-català de refranys equivalents en aquestes dues llengües, amb la possibilitat d'ampliar-ho amb el significat del refrany i amb sinònims. Que jo sàpiga no hi ha res publicat d'això. L'únic una mica semblant és el recull de Balbastre, però sobretot són frases fetes i modismes.

Hauria de refer la base de dades i afegir-hi alguns camps nous que ara no contemplo, com afegir-hi una clau temàtica -semblant a la paraula de recerca que tenia primitivament- i també una clau d'àmbit del refrany, que fins ara vaig afegint a l'explicació o en l'exemple, quan puc

[...] Ai! Ja no em recordava que tenia deures pendents... Tenia apuntat des del dia 2 de gener una mena de lapidari o aforisme per posar a l'inici del llibre de refranys -si algun dia surt-: Por poco se empieza y a mucho se llega. De moment només el tinc en castellà, però recull molt bé l'esperit de tota aquesta tasca recopiladora que estic fent.

També hauria de tenir present d'apuntar en el pròleg la diferència entre parèmies en general i simples metàfores, que es donen per l'ús normal de la llengua.

(Aquest fragment pertany al meu diari personal, del dilluns, 9 de gener de 1995).

Ara penso que potser en català podríem dir camí començat, mig caminat, o començament volen les coses, o obra (o feina) començada, mig acabada.

Per arribar als gairebé 250.000 refranys catalogats, vaig, durant molts anys, portar una mitjana de buidat de 100 diaris. 100 cada dia era una estona, depèn de la dificultat de l'obra buidada i de les informacions que fornia. I representava 3.000 refranys nous cada mes, 36.000 cada any...

Diari d'antany. Una tasca multidisciplinar (III)

Unes anotacions sobre l'abast dialectològic del meu recull, relacionat amb els ensenyaments rebuts a la facultat de filologia...

Quant al diccionari -bé, futur diccionari- puc apuntar altres matisacions que se'm van acudint.

Per exemple, a Dialectologia, Àngels Massip apuntava que no hi havia cap diccionari de Frases fetes i modismes que expliqués quin és el domini d'ús de cada frase feta. No se sap si són d'ús restringit, general... Informació que sí que es podria trobar al DCVB d'Alcover-Moll. Jo, la veritat és que ja ho tenia una mica previst, i si ho sé, poso on he sentit la parèmia. Per tant, s'hauria de sobreentendre, en la meva documentació, que si no posa res al respecte, és d'ús general, o com a mínim en català central.

També, meditant al respecte, he arribat a la conclusió que treballar les frases fetes em comporta una tasca multidisciplinar, que beuria de Dialectologia, Lexicografia, Sociolingüística, Ortologia, Ortografia, Català col·loquial...

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, al divendres, 11 de novembre de 1994)

Diari d'antany. Com va començar tot (II)

Ja no recordava que inicialment tenia previst de fer dos volums de la meva base de dades paremiològica. És clar, ho vaig començar amb dBase IV, i la capacitat del programa i dels ordinadors d'aquell moment feien immanejable fitxers massa voluminosos.

Ara les coses han canviat bastant...

El meu futur diccionari de locucions, frases fetes, refranys i aforismes segueix prenent cos -un cos, per cert, cada vegada més voluminós- i ja porto vora els 3.000 registres.

De moment estic fent una feina de buidat que crec que em pot portar bastant d'anys, perquè tinc moltes coses fent cua, tot esperant poder ser tractades algun dia. I després vindrà la veritable feina, la de sistematització.

Pel volum de l'empresa, sembla clar que hauré de fer dos cossos separats (refranys i aforismes per una banda i frases fetes i modismes per una altra), perquè sinó el volum seria ingent.

També caldrà anar pensant en una introducció on s'expliqui tota la feina que s'ha anat fent al llarg dels anys, que expliqui perquè els he separat en dos volums i què diferencia una cosa d'una altra (o sigui, definicions). També haurà d'haver-hi una bibliografia, on qualsevol pugui trobar d'on he tret tota la informació, on qualsevol pugui saber si tal obra lexicogràfica hi ha estat buidada o no.

En què em baso per diferenciar refrany, aforismes, frase feta i modisme?

Refrany i aforisme ho diferencio per l'origen popular (refrany) o no (aforisme). En l'aforisme, generalment coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular.

Entre modisme i frase feta en diferencio la funció que fan dins la frase: un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.

(Aquest text correspon a un fragment del meu diari personal, del dilluns, 29 d'agost de 1994).

Diari d'antany. Com si fos ahir... (I)

Canviant de tema, he encetat un recull de modismes i frases fetes catalanes, amb la definició, sinònims, traducció castellana i l'invers (castellà-català).

Que per què ho faig?

M'ha donat la impressió que el que hi ha recollit fins ara és molt pobre (bé, més que pobre, molt reduït) i no recull moltes de les accepcions actuals que té la parla oral o el llenguatge dels mitjans de comunicació (aquells que actualment més influeixen en els nostres hàbits lingüístics, malgrat, sovint, no són reconeguts com a normatius).

Fins a on vull arribar? No ho sé pas.

De moment la intenció és fer un recull en base de dades. Com que ha de créixer bastant i ha de ser consultable des de diferents àmbits m'interessaria entrar en algun programa bo de bases de dades documentals (tipus ISIS, de la UNESCO); però de moment ho tinc en Dbase IV, confiant en poder exportar les dades quan conegui el funcionament de l'altre programa.

De moment tinc un recull aproximat de 350 modismes i frases fetes, que espero que em serveixi per presentar-me a la prova per a les beques per a TV3 i Catalunya Ràdio. Posteriorment, sense tantes presses, ja podré polir-ho i estructurar-ho millor.

La base d'aquest treball de moment és el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana RASPALL i Josep MARTí, editat a Edicions 62, el 1985, els reculls iniciats el 1981 del Diari "AVUI", "Apunts de català pràctic", i un parell de llibres de refranys que han caigut a les meves mans (Un del Joan AMADES i un altre de l'editorial ...

La intenció és fer després un buidat lexicogràfic d'alguns diccionaris d'ús general d'ara (el FABRA, el de l'ENCICLOPÈDIA), el Costumari d'en Joan AMADES, i anar seguint...

També buido els llibres que vaig llegint i el diari AVUI, que llegeixo cada dia.

Bé, aquesta és la declaració d'intencions, però ja veurem en què quedarà o podrà quedar la cosa...

Aquest és un fragment del meu diari personal. Correspon al dilluns, 20 de juny de 1994. Han passat 14 anys. Així començava la meva dèria paremiològica.