Fraseologia acollonant

De vegades una mica d'humor no està de més. I hi ha trameses d'aquestes que t'arriben al correu electrònic avui sí, demà també, que són ben curioses i imaginatives.

Mireu sinó, una aproximació fraseològica al camp semàntic dels collons, amb perdó.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

• UN significa car (val un colló);
• DOS significa valentia (té dos collons)
• TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

• TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
• POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
• ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase:

• el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
• el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
• i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

• "A" expressa por ( acollonit),
• "DES" significa riure ( descollonar-se),
• "UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
• "ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió:

• "DE" significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
• "PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
• "FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
• "AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
• "SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura també tenen significat:

• el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
• la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
• el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
• la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

• la MIDA (els té ben grossos ),
• la POSICIÓ (els té ben posats).
• Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
• Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
• I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

• Així, el DEPRESSIU diu:  tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!

Acudits i refranyer

El refranyer té connexions amb molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Parlem amb refranys, contenen ensenyaments, són jocs de paraules, són la tonada de cançons, el títol de llibres i columnes de diaris...

Però el món dels refranys no és tampoc aliè a l'humor i hi ha una clara connexió entre el refranyer i els acudits que circulen al voltant nostre.

Us en poso un exemple i us convido a què cerqueu més connexions semblants.

Li diu un amic a un altre:

─Com t'ho fas per viure tants anys amb tant bona salut i un aspecte tan juvenil?

─Doncs no barallant-me amb ningú.

─Home, no serà pas per això!

─Bé, doncs no serà per això.

I el refrany que ens recorda: Dos no es barallen si un no vol.

Humor i frases fetes

Qui diu que la lingüística és avorrida?

Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.

Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.

Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...

Donen molt de joc, oi?

El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.

Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.

Una mica d'humor...

Vist a Microsiervos.