AVE, Caesar! Morituri te salutant!

Avui, que els diaris i les ràdios i les teles i tot Cristo s'omplia la boca de l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TGV) a Barcelona, només amb 16 anys de retard i encara sense connexió amb Europa ni amb l'Arc Mediterrani, els soferts usuaris de Rodalies tornàvem a patir una vegada més l'enèsim retard en al xarxa de Rodalia.

Un tren espatllat a l'entrada de l'estació de Sant Andreu Comtal ha provocat retards d'una hora (sí, una hora, i no pas els vint-i-cinc o trenta minuts que reconeix la companyia).

Massa pressa s'ha donat el senyor Morlán per tancar la paradeta del CECOF, el Centre Coordinador de les Operacions Ferroviàries, i agafar el primer TGV amb destinació a Madrid. És clar, el tren arriba a Barcelona i ja no ens hem de preocupar de res més!

Però les obres segueixen ara amunt, cap a Girona i la frontera francesa, i les incidències en aquesta zona es multipliquen exponencialment. Però és clar, a qui li importa que uns quants milers de treballadors no puguin desplaçar-se fins a la feina en condicions dignes i amb puntualitat?

Vergonyós i ultratjant. I com a bons provincians ens ha faltat temps per anar a retre cortesia a la Cort, pagant, és clar!

Els preus de l'ADSL

Des d'Europa picaven la crosta al govern d'Espanya perquè mantenia un preu de l'ADSL per damunt de la mitjana europea i això dificulta la competència i el progrés.

També dificulta el progrés que la qualitat no sigui la desitjable i que les infraestructures, en general siguin deficitàries, obsoletes, cares i impròpies d'un país modern.

Ara el Ministeri d'Indústria ha tret un document amb totes les ofertes i preus de l'ADSL a Espanya. Ja veieu que quan hi ha voluntat, treure unes balances o un llistats comparatius no és tan difícil. Voluntat política i capacitat intel·lectual per desenvolupar-ho.

I és clar, quan no hi ha voluntat ni capacitat, no surten els números i diuen que Europa i Espanya no s'aclareixen ni s'entenen amb els preus de l'ADSL.

I no m'estranya! Perquè ni tan sols nosaltres ens aclarim. Bé, de fet aquesta és l'estratègia de les empreses. Divideix i venceràs!

I és clar: una cosa és l'oferta que surt en premsa o als anuncis de la tele i una altra la realitat amb què ens trobem quan anem a preguntar. ADSL a 24,95 €? Tarifa especial per a veu i dades des del mòbil? Res de res. O almenys per als que som fora de Barcelona. Cap d'aquestes meravelloses ofertes funciona quan et demanen el número de telèfon i sembla que donis l'adreça de Robinson Crusoe. Sense anar més lluny, a Vallromanes el preu de l'ADSL d'1 Mb amb Orange és de 40 i tants euros mensuals (amb IVA i trucades nacionals). Res d'ofertes de 20 euros o menys per a més capacitat. I així amb totes les operadores. I tampoc tenim TDT, ni gairebé veiem els canals analògics, però això és un altre tema.

Sort que després surt en Clos i diu que tindrem els preus més barats d'Europa! Però no ha dit si l'ADSL anirà amb pedals o amb corrent alterna!!

Els llibres de la nostra escola

L'Editorial Ara Llibres, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, treu una col·lecció de llibres de l'escola catalana d'inicis del segle XX. «Els llibres de la nostra escola» és una col·lecció setmanal que es troba als quioscs, al costat de totes aquelles col·leccions de vídeos, DVD, pel·lícules, capsetes, nines, cotxes, bonsais, rellotges, muntables i un llarg etcètera.

Són 50 llibres de diverses matèries, com ara gramàtica, aritmètica, natura, història o moral, escollits d'entre els manuals de més qualitat pedagògica i artística, dels pedagogs i escriptors de més renom de la tradició catalana. Per exemple, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Lola Anglada, Àngel Guimerà o Joan Maragall, amb il·lustracions de Josep Obiols, Xavier Nogués, Josep Vinyals o Antoni Clavé i reproducció de les obres de l'Editorial Pedagògica o de l'Ed. Dalmau Carles.

“Volem recuperar la història del nostre país i recuperar els millors llibres de la nostra escola. Teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa, i les millors escoles i els millors mestres; teníem les millors editorials i els millors llibres de text”.

L'Enciclopèdia escolar catalana, del 1931, de Dalmau Carles, Pla, editors, és el volum del primer lliurament d'aquesta col·lecció. Una enciclopèdia escolar de primer i segon grau amb coneixements miscel·lanis. Sens dubte una bona obra de reforç o de consulta, complementària als manuals de cada una de les matèries impartides.

Al costat d'aquesta col·lecció, imprescindible pel seu valor sentimental, històric i pedagògic, no em vull estar de recomanar-vos de llegir un llibre, d'Ara Llibres també, que ens ofereix una visió històrica de l'escola catalana i dels mestres de primers de segle: Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès (2006).

Després de llegir aquest llibre, podrem entendre noms com Pere Vila, Dolors Monserdà, Marta Mata, Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Vives, Alexandre Galí, Pau Vila, Artur Martorell, Ignasi Iglésias i noms d'altres mecenes, pedagogs, mestres o polítics de l'època que van possibilitar el ressorgiment i brillantor d'una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

Hi ha un article molt interessant publicat a «Ausa», del Patronat d'Estudis Osonencs, sobre L'impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936).

Com diu Josep González-Agápito “Aquests llibres escolars no sols evoquen com era l’escola del ‘temps dels nostres avis’ Són un mirall dels valors, els costums, les ideologies i la manera d’entendre la vida dominants de l’època. Aquesta col·lecció de manuals escolars en català mostra els esforços per modernitzar el país, regenerar la societat i prendre consciència de la pròpia identitat cultural i política que es visqué a les escoles del primer terç del segle XX. Són també una vindicació del nostre dret a ser.”

Interessants també de recomanar, les Exposicions sobre la recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a Catalunya, exposició itinerant per les comarques de Lleida organitzada per l’Associació per a la Recerca Pedagògica de les Terres de Ponent, amb dibuixos fets expressament per a l'ocasió de Pilarin Bayés.

Ah!, i no us oblideu de passar per la 56a. Fira del llibre d'casió antic i modern de Barcelona, al Passeig de Gràcia (per sota d'Aragó) des del 21 de setembre al 7 d'octubre, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

Aigua d'agost, mel i most

L'estiu, amb la canícula i els horaris reduïts o hiperreduïts si ens agafen de vacances conviden a la lleugeresa i a deixar-se anar.

Informativament, el fet que hi hagi mitja plantilla periodística de vacances provoca que no hi hagi tantes notícies. Sí, desenganyeu-vos: no és que a l'estiu no passi res. És que no hi ha periodistes per fer-nos arribar aquestes notícies que també passen a l'estiu ni lectors que vulguin llegir-les.

Perquè ara, a 50 dies vista (si fa o no fa), us ben asseguro que l'estiu ha donat molt de si. Aigua d'agost, mel i most. Però no hi havia qui se'n fes ressó. O no hi havia qui llegís a qui se'n va fer ressó en el seu moment. Ai, el peix que es mossega la cua!


Notícies locals

1. A l'estiu Vallromanes bull. L'èxode dels seus pocs vilatans es veu compensat, amb escreix, amb l'arribada d'estiuejants que volen aprofitar-ne l'entorn i la calma. No sabria dir quin reflex té en l'índex de població flotant, però només cal veure el moviment de cotxes pel poble i l'ocupació de les zones públiques per valorar aquest increment.

2. Juliol i el Casal van ser l'escenari d'una nova edició de les Nits musicals, amb un final multitudinari de Gospel Viu a la plaça del Casal. La cloenda anual de les nits musicals, amb un acte a l'aire lliure, és un plaer indescriptible.
Felicitats als organitzadors, un any més.


3. Ara, que el web de l'Ajuntament és en obres, sembla que les notícies de les coses que passen al poble les hem d'anar a cercar a can CiU. És com si ens haguéssim d'informar de les coses que passen a la Generalitat de Catalunya a la seu del PSC. Gros, oi? Això demostra que els canals de comunicació de CiU-Vallromanes funcionen correctament i fan la seva feina ─escombrant cap a casa, és clar─, però no passa el mateix amb els seus socis de govern, ni amb els responsables de comunicació institucional de l'Ajuntament.

4. Una mica més lluny, però prou a prop encara com perquè me'n faci ressò, aquesta setmana vinent comença la festa major de Vilanova del Vallès. Ahir, s'havien exhaurit els programes de la festa a tots els locals del poble. Però el podem trobar al web de l'Ajuntament en format PDF.
També llegíem a «El Periódico», que el Masnou farà una passarel·la a la riera d'Alella o que l'Ajuntament de Tarragona refarà totalment el POUM després de rebre milers d'al·legacions. Torroella de Montgrí és notícia per la qualitat i varietat dels seus blogs polítics. Enveja sana!


Altres notícies de país

1. Potser la notícia que més ens ha aclaparat, perquè a més acaba de passar, és el traspàs de Lluís M. Xirinachs. Que el teu gest no hagi estat debades!

2. Però el gruix informatiu de l'estiu se l'ha endut l'estat de les infraestructures a Catalunya. Anys i panys de dèficit en inversions porten al col·lapse un país. I nosaltres, mesells, seguim aguantant les garrotades, vinguin d'on vinguin. Perquè ara ja no només és Renfe, tristament a la palestra informativa dia sí, dia també. Desenganyem-nos: l'asfíxia de Catalunya ens arriba per terra, mar i aire. Res funciona. Hi volen posar pedaços, quan gairebé hauríem de tenir un estat d'excepció. Perquè les infraestructures afecten l'economia, el turisme, la imatge del país. Qui ens ha portat a aquest cul de sac ho sap prou bé. I que ningú s'espolsi les puces, que això és causa-efecte de lustres i dècades de manca d'inversió i no ve provocat d'abans d'ahir.

3. L'apagada de Barcelona ha estat bestial. El col·lapse del peatge de Tarragona, brutal. Què ens garanteix que demà no tornarà a passar? Res, ni ningú.

4. Podem treballar per dotar el català de les eines que necessita per fruir de bona salut en aquest món de la tecnologia i la globalització, però al costat dels intel·lectuals ens cal una jerarquia política que blasmi en fets els avenços o necessitats apuntades. I no ens adonem que, sovint, nosaltres mateixos ens perjudiquem, amb una visió esbiaixada del país, com denuncien els nostres veïns de la Catalunya Nord. I que ens empassem gols per l'escaire, sense dir ni mu!

5. Perquè, que plogui a l'agost, mai ha estat notícia, que passa cada any. La llàstima és que la tempesta d'ahir al vespre no ens va deixar veure les llàgrimes de sant Llorenç. Haurem d'esperar a l'any que ve, que tornen.


Tot el que passa conforma el nostre futur. Res serà igual després d'aquest estiu. Que allò que ens depara el futur, vagi cap ací o cap allà, depèn en gran mesura de nosaltres. M'interessa el futur, perquè allà hi passaré la resta de la meva vida, que deia Woody Allen. Dibuixem el nostre futur!

Obra d'Ernest Descals

Que el silenci no ens faci traïdors

Lluís Maria Xirinachs (1932-2007) ha estat sempre un home valent, honest i compromès.

Amb la seva marxa, ens ha donat la seva darrera lliçó: així no anem bé. I ara no hi serà per recordar-nos-ho.

Gràcies, Lluís M., per tot. Que el teu darrer gest no hagi estat debades.

Què passa amb els metges a Catalunya?

Una altra mostra de la manca de previsió i de com es fan les coses. O tornem a fer aquell joc de les notícies contradictòries.

Amb les proves d'accés a la universitat d'aquest curs i la tria dels nostres joves de la carrera universitària que volen fer, veiem que l'oferta no s'adiu pas amb la demanda.

No fa gaire dies la premsa publicava que Catalunya necessita portar metges de l'estranger. Són metges vinguts de llatinoamèrica i Polònia, majoritàriament. Un motiu més d'agermanament del poble català amb el polonès.

Hi ha dèficit de metges. I el tema ve de llarg. I com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs per una concatenació de fets, negligències i manca de previsió.

1. Una, les condicions econòmiques. Si el que diuen els diaris és veritat (que no sempre ho és), cobra més un diplomat (mestre, amb carrera de 3 anys), que un llicenciat (metge, amb carrera de 6 anys, més 4 d'especialització).
2. Dos, les condicions laborals. Prefereixen marxar a l'estranger, on poden desenvolupar la seva professió en unes condicions més dignes. La petició de 10 minuts per pacient a les consultes dels metges de família és ja una reclamació històrica.
3. Tres, no hi ha prou places a les universitats. I la nota de tall és elevadíssima. Cosa que provoca que un bon grapat d'universitaris no puguin optar a fer medecina, com seria la seva vocació i il·lusió.
4. Quatre. I si l'administració diu que no té la vareta màgica per solucionar-ho... Però és clar, Universitats no cal que sigui un departament autònom i el podem tenir en un calaix de sastre que els rebaixa el sostre competencial.
   

Mala peça al teler, com amb Renfe. Denunciem situacions insostenibles. Trobem els culpables. Cerquem solucions.

Networking: fent xarxa

Sempre he sentit a dir ─i crec que és així, sense embuts─ que cal saber trobar el temps per cuidar i mimar les amistats i les relacions diverses que ens presenta i possibilita la vida i que de vegades passen amb mes o menys força.

Allò que ara en diríem contactes. Que tant pot ser un veí, com un cosí, o una germana, o una excompanya de feina o algú que ens ha convidat a algun acte concret o aquella persona que ens va deixar la seva targeta de visita (o targeta personal) perquè el poguéssim localitzar si es presentava l'ocasió. Contactes, al capdavall.

Si tenim una mica de temps i una certa capacitat d'anàlisi, concreció i sistematització aquest pot ser el punt de partida del nostre networking. La nostra xarxa de contactes.

EL primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest terme, va ser quan m'ho va comentar la Maria Antònia Plaxats, amiga i coach personal i professional, perquè ho apliqués al meu entorn per reactivar els meus contactes. I per a què vull jo una xarxa de contactes, em diràs? Bé, potser per a moltes coses i per a cap en concret.

Sense anar més lluny, a mi m'agrada mantenir determinades tradicions i fer un escrit als meus coneguts en moments determinats del calendari. Ja sigui Nadal, Sant Jordi o ara que ve la revetlla de Sant Joan. Tampoc se n'ha d'abusar, per tal de no caure en la tramesa indiscriminada de correus no desitjats. I sempre hem de donar l'opció que qui vulgui no torni a rebre aquests comunicats.

No sempre hi ha la transacció econòmica o el vessant publicitari en una xarxa de networking. Tinc uns amics, familiars i coneguts als quals aprecio i estimo de diferents maneres i intensitats i vull que ho sàpiguen, encara que sigui dos, tres o quatre cops a l'any. Com dic, no cal que hi hagi un interès econòmic o comercial al darrere.

És, simplement, alimentar una relació. Comunicar-los coses que et passen i que són importants per a tu. Coses que et passen i que poden ser importants per a ells. I estàs facilitant que coses que els passin i siguin importants per a ells s'atreveixin a destorbar-te per comunicar-te-les.

No sé, jo penso que les noves tecnologies ens obren un ventall molt ample de possiblitats. No només aïllen, com retreuen sovint a Internet. Encara que, depèn de com les utilitzis, sí que poden arribar-te a aïllar.

Jo puc fer servir el messenger per parlar amb la Maria i quedar un dia per sopar. O puc escriure-li un correu al Lluís per veure'ns i parlar dels nostres projectes. O perquè l'Anna m'avisi que el Miquel està molt malalt. És un mitjà que em permet passar de la virtualitat a la realitat i a l'inrevés: «dóna'm el correu, que t'enviaré una adreça que t'interessarà».

A mi, especialment, m'agrada enviar determinades notícies que llegeixo a persones molt concretes que penso que els pot interessar aquella informació. Res. Un correu curt. Dues ratlles i un enllaç. «Mira-t'ho, i ja em diràs».

Això és el networking. El networking cassolà, el que et fabriques tu mateix amb els teus contactes. Després, és clar, has de tenir el tacte i la paciència per anar contestant tots aquells correus que t'arriben i que esperen una resposta. Res resulta més decebedor que enviar un correu i no rebre cap resposta. S'haurà perdut? No l'hi haurà arribat? Ha canviat de correu i no m'ha dit res. L'he molestat amb el meu correu? Costa tan poc escriure dues ratlles, encara que només sigui per cortesia.

Després, l'actual web 2.0 ens obre un ventall inesgotable de recursos per a contactes personals, contactes professionals, contactes fugaços, compartir interessos, aficions, gustos. El que us pugueu imaginar i molt més.

Jo n'utilitzo uns quants (amb intensitat i fidelitat ben diferent), que us apunto per si poden fer servei a algú.

• Infonomia: En castellà. Una xarxa d'innovadors amb píndoles imaginatives per a crear i innovar. El meu perfil.
• Neurona: En castellà. Una xarxa de contactes professionals. Amb fòrums i xarxes temàtiques. El meu perfil.
• Estat Propi: per crear consciència nacional.
• Xarxes de blogs: Xarxa de blogs sobiranistes, Catablogs, Bitàcoles.net, Bitácoras.com [ES], Agregax [ES], Technorati [EN]: per donar presència i difusió al que escrius en els teus blogs.
• Xarxes socials: Orkut, Myspace, Xat.cat, i moltíssimes més.
• Compartir enllaços preferits: Mr. Wong, del.icio.us i no us oblideu pas de l'Open Directory Project.
• Compartir i votar notícies: La Tafanera, Menéame [ES] o Remou-me.
• Compartir fotografies: Flickr.

Si voleu informació d'alguna xarxa en especial o en coneixeu alguna que m'he oblidat de fer esment, deixeu-m'ho escrit en un comentari, sius plau, i ho esmenaré.