Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.
Us ho reprodueixo també.
REFRANS EMPELTATS
- Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
- Ab palla y temps s'engreixan els burros.
- QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
- Any de neu any de fret.
- Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
- La pór no guarda res.
- Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
- Ahont menjan quatre menjan tres.
- Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
- Qui vol peix, que's grati la butxaca.
- Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
- Gat escaldat miola de cremat.
- El gos que lladra amohina á tothom.
- Val més sabi conegut que boig per coneixer.
- Com més xica es la nou menos atipa.
- Caball regalat senyal que val poch.
- De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.
Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.
6 comentaris:
molt bons! m'he fet un bon tip de riure, gràcies :)
I és que el poble, o és molt savi, o molt agosarat. O totes dues coses a la vegada.
Salut i Terra.
PS. Te'n dic un que sol utilitzar Cacarella bastant i que em va agradar molt. És el corresponent al castellà: Pa ser puta i no ganar na mas vale ser mujer honrà; el nostre seria: Pâ ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta.
Perdó un milió de vegades: CUCARELLA
No cal que us demani que si em voleu ajudar a eixamplar la llista... :-)
Francesc, molt bona aquesta del Cucarella. L'apunto i passarà a engrossir el refranyer català-castellà.
La conya que es portaven a finals del segle XIX és molt bona!
I cal recuperar-la perquè no es perdi i per continuar-la amb el mateix enginy que usaven.
Publica un comentari a l'entrada