Refrans empeltats
Jugar amb els refranys, des d'antuvi. Com dèiem, els qui ara es dediquen a estrafer refranys i actualitzar-los a les noves tecnologies no han pas inventat la sopa d'all, sinó que reprenen una antiga tradició de jocs lingüístics que ja trobem recollits en revistes d'època, de finals del segle XIX, com aquests que recullo avui de Joanet Xarramí (un pseudònim, com també era habitual de fer-ho en aquells moments).
- Quan els gossos lladran... arriban á fer mal de cap.
- Si vols estar ben servit... procura tenir molts criats y moltas pelas
- Qui vulgui peix... que'n compri.
- Qui xerra... amohina.
- Com més parents... mes familia
- Qui fa un cove... pot posarse á cisteller
- En temps de fam... hi ha miseria
- Val més anar sol... que ab la sogra
- Los boigs fan... bojerías
- Qui no vulga pols, que no vaja... al Ensanxe.
Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 141.
4 comentaris:
Ha, ha... és curiós com alguns no els coneixia. Els miraré a la teva pàgina que segur que els trobo.
Per cert, el darrer... sensacional! Aconsegueix unir la dita rural amb la urbana!
I ben actual per a l'època. L'Eixample no devia tenir gaires anys. I ja l'hi dien Ensanxe!! :-)
Oh!! "l'Ensanxe"!, la meva pàtria barcelonina!!
Quin humor tan fi! M'encanta el de "Com més parents... més família". Vols dir que no són de l'avi d'en Perich?
Publica un comentari a l'entrada