El passat dijous, 28 d'octubre, va succeir per primer cop un fet que fa un parell d'anys em semblava impossible d'assolir: sumant el total de visites (no de pàgines vistes que són gairebé el doble) dels blogs de la Paremiosfera, vaig superar la xifra màgica del miler de visites.
1.000
Van ser 1.005 visites en un dia, amb 4-5 blogs que ben assiduament assoleixen el centenar de visites diàries.
I un còmput acumulat de 5.790 visites en la setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre (rècord també).
5.790
El rècord de visites mensuals el segueix mantenint el mes de març d'aquest 2009, amb 19.710 visites. Estic convençut que també caurà aviat.
19.710
Mai m'hagués pensat que la paremiologia pogués despertar tant d'interès en la gent. I sempre passa: quan abandones una mica la tensió de l'actualització compulsiva, i dedico més temps que mai a ampliar la meva font documental sobre paremiologia (aquest mes arribaré als 300.000 registres), doncs això, quan sembla que afluixo una mica en l'edició d'articles, m'obsequieu amb aquesta remuntada de visites.
Llàstima que aquestes xifres no tinguin reflex en els ingressos per publicitat al blog. A hores d'ara no sé si els 3-4 euros mensuals acumulats pels anuncis paguen la pena de mantenir-los. Penso que potser caldrà cercar altres camins.
Gracies a tots per la confiança i per les aportacions que hi feu i sapigueu que teniu paremiologia per temps, que tot just acabo de començar.
21 comentaris:
Parèmies,
Si ho fas pels calers em sembla que t'han informat malament sobre quin idioma et reportarà beneficis reals...
Malgrat la teva precària situació econòmica pel que fa als blocs haig de felicitar per la teva esplendorosa estadística de visites!
Una cosa va per l'altra (estadístiques/ingressos). Jo tampoc parlaria de precarietat, perquè la inversió tampoc és important (hores, i d'això en tinc un compte nou de 24 cada dia, sense crèdit) i la satisfacció immensa.
Galderich, ja sé que amb els refranys no em faré ric, però penso que l'intercanvi publicitat/contingut hauria de ser una mica més equitatiu.
Per això em vull plantejar que sigui una decisió encertada mantenir la publicitat (gairebé gratuïta) al blog.
Si almenys fos en català i sobre temes relacionats amb els blogs, però és que ni tan sols es compleix aquesta premisa!
ah, però, es cobra? algú cobra per visites? jo no he cobrat mai res! petons, Víctor
No paga la pena. Per un euro que veuràs quan et jubilis, tots els teus lectors t'hauran estat maleïnt durant anys pel pal de la publicitat. En tot cas, felicitats per les estadístiques. Ja ho dic jo que ets un crac...
Zel, si no poses un cobrador a la porta, ningú cobra per visites. :-)
L'única manera d'intentar amortitzar la inversió d'hores i documentació és posant publicitat. Però ara mateix no dóna.
No sé, potser algun dia m'agradaria tenir un domini propi, amb hostatjament per posar-hi tot això dels refranys. I demanar a algú que en sàpiga que em faci un lloc web com Déu mana.
Però tot això no pot sortir del no res. Hauré d'esperar al cupó de l'ONCE, ja ho veig. :-)
felicitats, aquestes dades són fabuloses. Malgrat encara ens queda un llarg camí pel davant que seguirem amb el mateix entusiasme.
Sobre la publicitat, realment estem en una lliga molt complicada
El meu nebot (té 14 anys) sap fer pàgines web :-))
Enhorabona per aquestes xifres tan bones!!! :-))
No fa ni una setmana el meu marit em deia que, donat les hores que m'hi passo, si no hi hauria forma de treure'n uns ingressos... i jo li vaig ensenyar el teu blog (mira, una entrada més!! jeje) però li vaig dir "no crec que paguin molt" jajajaja... però home, dóna per un parell de cafès mensuals!! :-))
Cada setmana entro a casa teva per la xemeneia a robar-te unes quantes parèmies. Això sí, sempre esmento el lloc dels fets. Enhorabona, mileurista!
Trobo que es plantejava un tema interessant de debat (crec recordar que ho plantejava la Zel): Hem de cobrar per la feina que fem als blogs?
Jo crec que tothom ha de cobrar per la feina que fa. I ho penso també del Cruyff, per exemple, que ara ens venen que fa d'entrenador de la selcció catalana sense cobrar.
Penso que ens hem de fer valorar. I el que fem té un valor que hauríem de poder ajustar.
Però és difícil i l'actual internet de moment això no ho té pas resolt.
La nostra més sincera enhorabona company!
;-)
Ja! I a més vols anuncis de cotxes amb refranys o de contactes amb frases fetes!!
Contenta't amb ser el rei de les parèmies, que no és poca cosa.
M'afegeixo a la claca. Et felicito, Parèmies! Gran feina, la teva. Més enllà dels 3 o 4 euros de què parles, potser alguna fundació hauria de pensar en tu...
Em sembla que ni la reialesa ni les fundacions passen gaire bon moment ara.
A veure si m'he de veure davant el Garzon d'aquí uns anys... noooo!, ja m'espavilo com puc. :-)
Felicitats!!!
Uix, jo agraeixo la no publicitat, però també agraeixo poder fer consultes quan les necessito. Gràcies per les teves hores i el teu esforç!
Cèlia, jo m'intento mentalitzar que la gratuïtat és possible, però que ha d'haver-hi algun preu.
EL preu que paguem per la TV gratuïta, per mi, és injustificable, per exemple (molts anuncis i mala qualitat).
Jo sóc feliç fent el que faig i, sé que amb una mica de finançament hi podria dedicar moltes més hores i, per tant, fer un producte millor i més complet. I intento caminar cap allà. A veure si me'n sortiré. :-)
Felicitats, noi! I per la feinada que fas!
Jo també vinc a consultar bastant, fas una gran feina com tothom te diu. Ja estaria bé que te paguessen perquè darrera d'este blog hi ha molta i molta feina, se nota :)
Gràcies, Veí! Cadascú des dels seu espai fa feina i sovint prou lluïda!
Bajoqueta, no vull pas anar sempre amb la cançó de l'enfadós, perquè penso que en la meva situació s'hi troben moltes altres persones.
Suposo que és honest pensar que cal poder-se guanyar un la vida amb allò que fa.
Bàsicament és una qüestió de projecte i de comptabilitzar hores: les hores que dedico a fer una feina per guanyar-me la vida (no relacionada amb la meva passió per la paremiologia) són hores que podria destinar al meu projecte si treiés un rendiment econòmic del que faig.
Ja sé que és difícil i que, malauradament, som molts els mortals que no treballem d'allò que ens agrada o que no tenim una feina d'acord amb la nostra formació.
Però de moment, queixar-se no costa res i encara ens ho deixen fer. :-)
I ja et dic que no sóc l'únic. Mira els de RodaMots que bé que ho fan!
Tots volem entrar a Internet i trobar informacions de qualitat i pàgines i serveis que ens agradin i ens entretinguin. Però tot això té un cost, tant personal com econòmic.
Però és clar, porten 10 anys amb això i ja saben com organitzar aquestes coses. Jo avui mateix aniré a fer un ingrés i em demanaré el llibre de l'Eugeni Reig, que no el tinc.
3 o 4 € al mes no donen per massa, sincerament, però com que ens amenaces amb que això va per llarg, potser quan acabis ja te n'hauràs fet multimilionari, ara ves amb cura que sempre hi haurà un Garzón per investigar les activitats lucratives :-) A mi em va sorprendre molt el fet que posessis publicitat al bloc, però mira noi, cadascú ja es grandet per saber allò que fa, però vist els resultats, no sé si paga la pena tenir-la tenint en compte que alguns els pot semblar 'manca de coherència', malgrat que tu puguis pensar "anant jo calent, me'n ric de la gent". Salutacions
3 o 4 € al mes no donen per massa, sincerament, però com que ens amenaces amb que això va per llarg, potser quan acabis ja te n'hauràs fet multimilionari, ara ves amb cura que sempre hi haurà un Garzón per investigar les activitats lucratives :-) A mi em va sorprendre molt el fet que posessis publicitat al bloc, però mira noi, cadascú ja es grandet per saber allò que fa, però vist els resultats, no sé si paga la pena tenir-la tenint en compte que alguns els pot semblar 'manca de coherència', malgrat que tu puguis pensar "anant jo calent, me'n ric de la gent". Salutacions
Publica un comentari a l'entrada