Tornem amb estadístiques. Que volen dir coses, però que potser tampoc no volen dir res.
Ahir aquest meu blog de capçalera, Raons que rimen, va arribar a la xifra de les 100.000 visites acumulades en gairebé cinc anys de vida.
Xifres, únicament. I prou humils si veiem que ofereixen poc més de 50 visites diàries en el total acumulat.
Ara bé, si tenim en compte que és un més de la dotzena de blogs que mantinc, i que no és ni de bon tros el que té més visites (sempre em refereixo a visites i no pas a pàgines mostrades), doncs la cosa comença a prendre un altre caire.
A més és un blog força especialitzat, no sempre de rabiosa actualitat, amb articles que queden de pòsit, que es poden consultar en qualsevol moment, cosa que encara fa més importants aquestes xifres.
I una altra dada que m'ha animat: quan Xavier Mir va presentar el meu blog a la Placeta de Ràdio Arenys, a finals d'abril de 2009, ell va comptabilitzar 64.000 visites. Això vol dir que, en poc menys d'un any, hi ha hagut gairebé 40.000 visites, amb la qual cosa el nombre de visites diàries del blog en el darrer any puja a més de 100. Una xifra que ja puc prendre més en consideració.
A tots els que us hi acosteu, per terra, mar i aire, moltes gràcies i que per molts anys seguiu trobant-hi allò que hi veniu a cercar.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Doncs MOLTES FELICITATS!.
Com ho deien allò de que "la feina ben feta..." ;-)
la constància és una virtud que es premia a la blogosfera. Felicitats
Pallí, un altre logo! :)
Quan arribaràs al mig milió de registres omplirem el Sant Jordi. Mentrestant hem d'acontentar-nos visitant-te virtualment, que tots 100.000 a Vallromanes no hi cabríem.
Marxo uns dies a la Catalunya Nord, per variar!
La veritat és que els números rodons sempre fan gràcia. I quan acumules milers, doncs més.
I ara, per Setmana Santa, que tots marxeu, és moment de treure aquests drapets a relluir. Quan torneu tornarà a haver-hi teca de la bona. :-)
moltes felicitats! :)
No pares d'acumular rècords i èxits, eh? Moltes felicitats i a continuar treballant!!
Ets el rei de les estadístiques!
Moltes felicitats!! :-DDD
Però... a veure, a veure... Què vol dir això de que quan passes de les 100 visites diàries ja prens la xifra en consideració? Ni que en tinguessis un, l'hauries de considerar igualment, home!! Seria una persona que ha passat per casa teva ;-)
Moltes felicitats!!
No voldria que em malinterpretéssiu. És clar que qualsevol lector és important. Tots i cadascun. Però també volem que la feina que fem arribi al major nombre de gent possible, oi?
100 (un altre número rodó) és una xifra ja gens menyspreable de visites per a un blog escrit en català i sobre temes que no són divulgatius ni de rabiosa actualitat. :-)
Sóc una punyetera, ja t'havia entès... Però és que em feia il•lusió l’homenatge a cada lector, individualment considerat, a cada persona que entra i dedica uns segons o uns minuts a llegir el que s'escriu i, a les que, a més, potser encara hi dediquen més estona i deixen un comentari ;-))
Ja saps que jo per visitar-te no necessito ni agafar l'avió, et tinc aquí mateix al fons de la vall ;)
Felicitats per la feina feta i per la que estàs fent. Els teus blogs són com una enciclopèdia o com l'Alcover-Moll, que de tant en tant consultes i et resolen un dubte. Gràcies.
I se t'ha oblidat dir que arribes de Salses a Guardamar, la qual cosa és igualment important.
Jo et consulte tant des de Guardamar com des del nord de Guardamar; un lloc anomenat Elx.
I damunt en Dissabte de Glòria!
El de Salses -o Perpinyà o on siga-que diga alguna cosa.
Supose que la dita no l'hauràs passada per alta: "de Salses a Perpinyà, de Fraga fins a Maó" (i l'Alguer).
Salut i enhorabona!
Joan-Carles Martí i Casanova
Elx-Guardamar
De Salses a Guardamar ---refotre xè amb les errades..
Jordi, perquè me'ls dicto en veu baixa, que si no sentiries la sonsònia de la recitació de proverbis cada nit.
Joan-Carles, els punts cardinals de la llengua catalana sovint són més llunyans que no pas faria pensar la distància en quilòmetres.
Cal trobar dreceres per escurçar el camí.
Burg, no puc pas aspirar ni a assemblar-me a aquestes obres col·laboratives que cites mentre l'empresa sigui únicament meva. Hauria d'enredar a molta, molta gent per aspirar a assemblar-m'hi ni que fos una miqueta.
Víctor, i perquè tens l'estudi una mica amagat, crec, perquè gairebé que et veuria a través de la finestra quan estàs pensant-hi i recitant-los ;)
Com bé dius les estadístiques volen dir coses i alhora, no vlen dir res. Però tens raó, fa il·lusió quan arribes a xifretes rodones.
En tot cas, felicitats!
Amagat? Jordi, ja saps que m'agrada treballar de cara a la finestra i amb la finestra oberta (si no fa fred).
A l'estiu potser sentiràs la sonsònia del meu teclejar constant. :-)
Ja ho pots ben dir, Eulàlia. De totes maneres valoro més els gairebé cinc anys continuats de blog que el possible nombre de visites.
Víctor, és que no m'has ensenyat mai el teu estudi, no estaria pas gens malament que un dia ho fessis, doncs m'agradaria conèixer el racó misteriós on es cou tota aquesta creativitat que ens regales a través de la xarxa, i si a sobre em treus una cerveseta ben fresqueta ja seria d'allò més. Tan sols és un suggeriment no t'ho prenguis com una obligació, sinó com un detallet que estaria bé que portessis a terme ;)
Mi-te'l ell! Encara sort que no m'has demanat una paella. A veure què podrem fer al respecte! Però amb tant bolo com fas darrerament no deus ser mai a casa, bandido!!
Home, el tema de la paella no em creguis que em desagrada, no! Fins i tot podria cantar-te un parell de cançons i tot ;)
Publica un comentari a l'entrada