A dotze dies de l'inici de la campanya de recollida d'enquestes per mirar de determinar els refranys més populars de la llengua catalana, entro en el moment determinant del que jo en dic "Efecte tsunami".
Tota la campanya s'ha realitzat a través d'Internet, per terra, mar i aire, això sí: blog, Facebook, Twitter, llistes de distribució, contactes del correu... i hi ha hagut dos moments claus en la campanya: el cap de setmana passat que vaig escriure una setantena de missatges personals a contactes del Facebook i aquest cap de setmana que he fet el mateix amb els contactes del meu correu.
A cada onada de missatges l'ha seguit un Efecte tsunami que ha fet que el cercle estret de les meves coneixences s'esmicolés i m'arriben des del primer dia enquestes de gent que deu ser com a mínim en dos o tres nodes del cercle d'amistats (amics d'amics i amics d'amics d'amics), si no molt més enllà.
Les meves eines de difusió s'han esgotat. Ara només em resta confiar en la viralitat de la transmissió del missatge.
Per això m'interessava que hi haguessin poques normes i clares, perquè el missatge es va transmetent de boca a orella i no sempre amb fidelitat. És com allò del joc dels disbarats. Si el missatge és complex, pot arribar molt distorsionat en successives transmissions.
De moment està funcionant molt bé. Només us diré que estic col·lapsat. ja he processat les 350 primeres respostes. Però tinc una cua de més de 150 missatges per llegir al correu.
Sapigueu que contesto tots els correus rebuts, per agrair la participació, validar que totes les dades són les que necessito i animar a una nova transmissió del missatge. Per sobre de tot, l'agraïment més sincer a tots els qui m'esteu escrivint i esteu rebotant el missatge cap als vostres contactes.
Reprodueixo un cop més les 3 úniques normes de la petició:
- Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
- Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
- Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.
11 comentaris:
Que la teva navegació sigui venturosa.
Quina feinada, Víctor! Tens tota la meva admiració! Però això vol dir que ha ets a 500!
Just a mig camí! :-)
Sóc terraqüi, però de tant en tant m'aventuro amb bona mar, i tant!
Doncs t'acabo de reenviar un mail amb refranys de ma germana i de ma mare jejeje ;-))
Han arribat, Assumpta, però encara no sé quan els podré respondre i processar tots. Tinc una cua de 150 correus per mirar.
Sani, no entra dins els meus plans que em canteu les exèquies abans de presentar els resultats de l'enquesta paremiològica. Quan fas les coses amb passió, el temps funciona d'una altra manera. :-)
Planteges temes interessants, encara que no sé si el context d'aquest rànquing de refranys més usats o coneguts és el millor lloc on debatreu.
El meu estudi no pretén determinar què és un refrany o què entèn la gent que és un refrany. Per això, pretesament, ho he deixat anar d'una manera indeterminada. "Envieu-me refranys".
I què és un refrany? No era aquest el tema de debat de la consulta. Ientenc que abordar-lo com a prèvia de l'estudi hagués tret frescor a l'enquesta i hagués confós molta gent.
Hi ha molts estudis sobre teoria paremiològica que aborden la classificació dels refranys des de molt diferents aspectes.
I les classificacions possibles són moltes i, sovint, complementàries.
Sobre el punt 6. Són les antiparèmies o refranys contradictoris. Fa temps que en faig recull i ho trobes en un escrit d'aquest mateix blog. Ja en tinc recollides 66.
Gràcies per les teves reflexions, Sani!
Hola , Víctor,
Ja veig que al pas que vas, és molt probable que et moris d'èxit ;-)
Felicitats...
Tens feina per mesos o anys...
Suposo que ja deu haver-hi fetes moltes tipologies intel·ligents però com que ho desconec, se m'acut que algunes de les categories que jo utilitzaria per classificar refranys fóren aquestes:
1. Constatatius: La veu de l'experiència: si plou i no dus paraigües et mulles
2. Comparatius: Això equival a allò altre. X sense Y és com W sense Z.
3. Condicionals:
Si X..... llavors Y
Si no X .... llavors Z
4. Imperatius positius: conminació a fer això o allò per la raó o amb l'objetiu que sigui.
5. Imperatius negatius: no feu això o allò per la raó o amb l'objetiu que sigui. Òbviament, els d'aquesta categoria pot ser que equivalguin als de l'anterior, i viceversa.
i una més, una categoria especial
6. Contradictoris. Llista de refranys que es contradiuen els uns als altres ;-)
En què quedem?:
The early bird takes the worm / Por madrugar, Pedro, un billete se encontró
o bé
Más madrugó el que lo perdió /
No por mucho madrugar amanece más temprano...
Qui no guarda quan té no menja quan vol
o bé
Si no consumim, no sortirem de la crisi, tots a l'atur.
Ignoro si llista de refranys d'aquesta darrera categoria ja està feta (probable) o encara està per fer.
Si ja estés feta, t'agrairé que em diguis on la puc trobar. Si encara estés per fer, crec que fóra una bona idea crear-la, perquè donaria per fer, a més, tot un petit tractat de moral o d'"ètica pràctica", valgui l'oxímoron.
Bona sort i bona feina, Víctor.
Vaja,
Com veus, mentre suprimia l'anterior comentari per polir-lo i matisar alguna coseta tu em contestaves.
Benaventurats els que fans "bisbes" perquè d'ells serà els regne dels cels :-)
M'ha agradat llegit que treballes sobre el punt 6 que a mi és el que més m'interessa.
I veient que ho tens ja tant lligat, et torno a manifestar la meva felicitació.
Endavant!
Un plaer poder participar ni que sigui mínimament en el teu blog!
Hola Víctor. Feia temps que no em passava pel teu bloc. El virus funciona! A través d'una amiga meva, que li ha enviat el mail un company de feina, m'ha arribat la teva proposta. Divertit oi?? Sort amb la iniciativa.
S'estan donant situacions ben curioses, Pep.
L'altre dia, una companya de feina em diu que de què conec un amic de fa anys. "Ui, quan ell era nen, jo feia de monitor a l'Esplai". "Doncs anàvem junts a l'institut!".
Una altra. Companys de feina, paret per paret, han estat reenviant el missatge i contestant els meus correus d'agraïment sense saber qui érem. L'altre dia un company de feina ens va presentar.
I moltes altres situacions rocambolesques com aquesta.
Diuen que si poséssim en una xarxa les relacions personals com si fossin nodes, entre dues persones no hi ha mai més de sis nodes de distància. Potser això ho pot arribar a confirmar!
Publica un comentari a l'entrada