Geni i figura fins a la sepultura

No sóc ni he estat mai en l'orbita maragalliana, encara que penso que és una de les figures més significatives i importants de la política catalana de les darreres dècades. Al costat de Jordi Pujol, sens dubte. I tampoc sóc de l'òrbita pujolista.

Pots coincidir o discrepar de les seves idees, Pots, fins i tot, qüestionar-ne les formes. Però Pasqual Maragall transmet bonhomia i honestedat, valentia i genialitat, lucidesa i presència, improvisació i imprevisibilitat.

És d'aquells amb qui sempre tens la impressió que quan tu hi vas, ell ja en torna. És un Guadiana de la política que sap mantenir molt alt el seu crèdit polític i que sap aprofitar les seves desaparicions mediàtiques per tornar amb més força si cap.

D'altra banda penso que mai ha sabut trobar la lleialtat i comprensió dels que l'envoltaven. La solitud del crack, on les seves genialitats queden diluïdes per les errades, incompetència i espifiades de la resta de l'equip, que, en lloc de recolzar-lo i cobrir-li les esquenes, l'aboquen a l'abís.

Maragall ha parlat en els últims dies de les deslleialtats de Zapatero i del PSC. Ha dit allò que tots intuïem, però que li volíem sentir a dir i ha provocat un enrenou semblant al del ja trist i famós tres per cent. Sí, potser el perd la xerrameca, perquè és com una bomba de rellotgeria que no es pot desactivar. I, d'altra banda, ja està unes passes per davant nostre parlant d'un partit demòcrata europeu, que li faci recuperar el somni federalista que entre uns i altres li han manllevat.

Barcelona 92, Ciutadans pel Canvi, president del tripartit, federalisme... La història continua. Geni i figura fins a la sepultura.

PD.: La caricatura és de Joan Vizcarra.

Sant Jordi 2007

No queden flors en els gerros,
en els camps no hi ha colors,
veus la tele en blanc i negre;
fas un glop si tens calor.

No hi ha roses per Sant Jordi
ni regals el dia de Reis.
Sols escoltes cintes verges
i llegeixes contes vells

Escrius cartes de mig foli,
tanques el teu finestró;
les cançons són sense lletra,
veus la posta a l'horitzó.

No queden flors en els gerros
ni regals el dia de Reis.
Veus la tele en blanc i negre
i llegeixes contes vells.

@|-8--'-,--

Local vs. global

No sempre és fàcil saber triar l'univers de cada cosa ni de cada moment. Però tampoc aquest univers pot ser sempre el mateix: inamovible, immutable, intocable.

Ara, que al poble es comença a bellugar la cosa política per les eleccions del maig, els partits ens demanen propostes i suggeriments de les coses importants que voldríem que continguessin els seus projectes per al poble.

Si penso massa en local, puc caure en demanar:

• Que els veïns insolidaris, egoistes i insostenibles, no abandonin llurs camionetes o tot terrenys al darrera de casa, i que els donin de baixa i els facin arribar a la ferrovelleria.
• Que ara que arriba el gas al poble, ens poguem desfer del dipòsit de darrera les cases, que és un niu de porqueria i un perill per la proximitat del bosc.
• Que les motos no em despertin quan passen esgaripant per la riera.
• Que els gossos del veí no bordin a tothora i menys encara quan jo surto al meu jardí.
• Que la màquina de recollir brossa que castiga les meves oïdes durant tot l'any també reculli les fulles que cauen al carrer de davant de casa meva (que no pas el meu carrer).
• Que els veïns que tenen cotxe aprenguin a aparcar d'una manera considerada en les zones habilitades per fer-ho i que no ocupin més places que les que necessita un cotxe.
• Que els veïns que tenen moto aparquin al lloc que tenen reservat per a motos, on no hi poden aparcar els cotxes, per cert, i deixin lliures els aparcaments de cotxes, únic lloc on poden aparcar els cotxes.
• Que vull contenidors per reciclar, prou prop de casa com per no cansar-me, però prou lluny perquè no sigui el primer que veig (o ensumo) quan obro la porta de casa.
• Que si vull fer una col•lecció del diari dominical no me n'hagi d'anar al poble del costat, ni per tantes altres coses que trobo a faltar al poble.

Ja veieu que així no anem enlloc, oi? ─Això no és competència nostra! ─em diran, amb raó.
I és que de vegades hauríem d'aprendre una mica de civisme i seny. Allò que abans s'ensenyava a les bones escoles, bones cases, bones famílies i sembla que ara no hi hagi ningú que se n'ocupa.

Però si el meu univers va una mica més enllà del meu carrer i del meu melic, podria suggerir algunes altres coses, de vegades relacionades ambles anteriors, però amb una altra lectura:

• Un arquitecte competent que tant sapigués projectar un pas intermig en una barana de més de 100 metres de llarg (perquè els veïns del mig no hagin de fer cabrioles o una volta innecessària), com una ordenació sensata de les escales i accessos al Casal o el disseny d'un carril bici que no hagués de vorejar un arbre (i no s'hi val pensar en tallar-lo).
• Un ús equilibrat de les màquines de neteja del carrer per evitar la innecessària contaminació acústica (no al bufador de fulles!!!) i que passin per tots els carrers del poble.
• Que determinats actes del poble no tinguessin cap color polític i es fessin hi hagi qui hi hagi a l'alcaldia. Perquè la cultura som tots i tots hem de viure la festa sense xantatges ni imposicions.
• Que determinats serveis del poble, com la ràdio, la carpa, la piscina, el butlletí, el Casal, siguin veritablement de tots i no es vehiculin com a eines de propaganda i autobombo, ni ningú se'ls faci seus en exclusiva.
• Vull reciclar i vull col•laborar a fer sostenible el medi i el creixement no només del meu poble, sinó de tot el món. Però cal emprendre actuacions que no facin de la sostenibilitat una qüestió de combativitat.
• Que el carril bici no sigui només un passeig simbòlic i pugui, efectivament, moure'm sense perill amb bicicleta per la comarca.
  

Així, doncs: local o global? La gràcia rau en trobar en cada moment el referent adequat i que la balança no perdi l'equilibri.

Bona campanya a tots i a totes!!!

La felicitat dels catalans

Llegeixo a la premsa digital que Joan Saura, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, convocarà experts internacionals per avaluar la felicitat dels catalans.

Aquesta iniciativa reprèn actuacions (i calers) del mateix Saura destinades a aquest tema ja durant el primer tripartit, quan va encarregar un infome sobre com calcular la felicitat dels catalans.

El primer que em volta pel cap és saber si les dades d'aquest informe hauran arribat a alguna conclusió que ens faci pensar en una felicitat nostrada, en alguns aspectes intrínsecs al fet de ser catalans. O si ens afegim a la felicitat mediocre de tothom.

Una altra pregunta que també sento aquests dies és qüestionar-nos si és feina dels polítics i entra dins de les seves competències avaluar i incidir d'alguna manera en la nostra felicitat. Molts autors opinen que la política s'ha d'ocupar d'altres coses i que no ha d'envair la nostra intimitat. Jo me'n desmarco, clarament, des del moment que la política i les decisions que prenen els polítics (municipals, estatals o mundials) afecten de ple el meu grau de felicitat i satisfacció. Tan de bo la política ens fes feliços!

I finalment, i encara que no sigui un expert sobre la felicitat dels catalans, sí que sóc un expert sobre la meva felicitat i vull deixar-los uns quants apunts i reflexions a la colla d'experts que ens estudiaran com a cobaies per fer-los el camí una mica més planer:

1. Crec en la tríada tradicional de salut, diners i amor. I que la felicitat és proporcional a la mesura d'aquests indicadors.
2. Si tinc un comptador de felicitat, hi ha coses que l'hi resten enters: problemes, pors, canvis, angoixes, inseguretats...
3. La llibertat ens fa feliços. I cada norma establerta va llimant aquesta llibertat. Per tant, a més normes, menys felicitat.
4. La simplicitat ens ajuda a sentir-nos feliços. Claredat, senzillesa, univocitat...

I algunes reflexions en veu alta sobre coses, decisions i serveis que no em satisfan gens i que, per tant, m'estan traient felicitat: RENFE, el que veig per la televisió, que tot pugi molt per damunt dels sous, que la publicitat em generi necessitats que no tinc, RENFE, la inseguretat, que per tot necessiti cadenats, claus i contrasenyes, RENFE, que si no em trobo bé ningú sàpiga dir-me què em passa, el soroll innecessari, el recel de les persones, que no trobi la casa on m'agradaria viure al preu que puc pagar, la incomunicació, que quan parlo, per més clar que ho faci, no m'entenguin (o no vulguin entendre'm, que encara és pitjor)... I que RENFE funcioni tan malament, per si no ho havia dit encara.

DIEC 2.0

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha tret la segona edició en paper del Diccionari de la llengua catalana. Són 1.865 pàgines i la incorporació de més de 2.400 noves paraules, a banda de noves accepcions i exemples, i una «millora tècnica en la disposició i en l'elaboració del material. Això vol dir que els articles, internament, estan més ben organitzats, amb una numeració més clara i amb la intervenció d'un nombre més gran d'especialistes», com destaca Joan Solà a l'Avui.

Aquesta segona edició pretén recollir part de les més d'11.500 propostes d'esmena presentades a l'edició de 1995, que va sortir al carrer envoltada de polèmica per la precipitació. Era important aquesta revisió a fons de l'obra, perquè, com diu Martí Castell, president de la Secció Filològica, «No és un diccionari descriptiu, sinó normatiu. Per tant, no hi és tot, cosa que no vol dir que algunes formes que n'hagin quedat fora no tinguin legitimitat».

Com destaca l'informe sobre la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, «Els treballs de preparació de la segona edició s’han centrat en l’aplicació de criteris lexicogràfics —els que van quedar pendents d’aplicació en la primera edició i d’altres de nous—, en la revisió de la nomenclatura i les definicions del lèxic especialitzat i del lèxic comú. Aquesta tasca de revisió inclou també l’anàlisi de tots els suggeriments i dels comentaris que, amb la intenció de millorar el text del diccionari, es van fer arran de l’aparició de l’obra.»

L'edició és a cura d'Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana. El preu al carrer és de 67 euros.

Sàpigues, però, que encara que hi vagis amb la primera edició, no et fan descompte en adquirir el nou exemplar.

Això em fa reflexionar sobre els inconvenients que tenen les obres en paper respecte de les que es poden consultar en línia o es descarreguen a l'ordinador: l'actualització n'és un d'important, perquè a banda del valor històric o sentimental, no té cap altra raó que es guardi una edició d'una obra de consulta actualitzada i renovada. No té sentit perquè la informació és obsoleta (i sovint errònia) ni tampoc disposem d'espai físic en les nostres llibreries per anar acumulant versions i edicions de les mateixes obres.

I com amb els programes informàtics i la tecnologia, ens obliga a actualitzar-nos contínuament per no quedar despenjats. Però, cal estar a l'última en tot? Jo, com sempre, recomano seny i prudència. És clar que un professional de la llengua necessita tenir actualitzades les versions de les obres que fa servir. Però una família catalana qualsevol, no dic pas que segueixi tenint l'edició de llom vermell de l'obra de Fabra de 1932, però tampoc li cal anar renovant cada versió nova que apareix, ni disposar de tres, quatre o més obres de consulta semblants.

En el fons cal aplicar el mateix criteri que quan ens plantegem canviar de cotxe, o modernitzar els nostres aparells tecnològics, o canviar d'ordinador o actualitzar les versions dels programes instal·lats: la necessitat i la disponibilitat ens marcaran la idoneïtat i el moment adequat de fer-ho.

No em vull estendre, que se n'ha parlat a bastament durant aquests dies. Us deixo uns quants articles que he trobat amb crítiques i notícies al respecte i una pregunta que em repeteixo i us trasllado en veu alta:

- Per a quan la versió electrònica d'aquesta segona edició?

Articles que en parlen

- Diccionari de la llengua catalana, segona edició. Nota de l'IEC.
- 'Com morreja aquest cabró', de Joan Escofet a La Malla (21-3-2007)
- 'El nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans incorpora més de 2.400 noves entrades', a El Periódico (26-3-2007)
- 'El IEC presenta la segona edició del "Diccionari de la llengua"', a Vilaweb (26-3-2007)
- 'L'Institut d'Estudis Catalans presenta la segona edició del "Diccionari de la llengua catalana"', a Telenoticies (26-3-2007)
- Segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, nota d'actualitat al Gencat (27-3-2007)
- 'Més progre que la RAE', a El Periódico (27-3-2007)
- 'El nou diccionari del català es modernitza amb 2.422 paraules', a El Periódico (27-3-2007)
- 'L'Institut reescriu la seva bíblia', article d'Ignasi Aragay a l'Avui (27-3-2007)
-'Pinta bé, però no hi surt «cabrejar»', d'Ada Castells a l'Avui (30-3-2007)

RSS: consulta de continguts "a distància"

Si utilitzem Internet per estar al dia i som persones inquietes que ens interessen prou temes diversos, hem de menester molt de temps per anar fent un seguiment de tots aquells llocs web que ens interessen. I això amb el web 2.0 cada vegada és més usual i amb una tendència de creixement exponencial. Diaris, blogs, actualitat d'associacions, novetats... Arriba un punt que, encara que siguem molt ordenats i metòdics se'ns fa impossible de seguir amb puntualitat tots els llocs que ens interessa.

Hi ha, però, un sistema que ens pot facilitar bastant aquesta tasca, perquè ens permet fer el seguiment de les novetats que ens interessa sense moure'ns (cibernèticament parlant, és clar) i d'una manera centralitzada.

Em refereixo als RSS. A la Viquipèdia trobem una primera aproximació a aquest terme: "Aquest és un format d’arxiu de la família XML, desenvolupat específicament per a llocs de notícies i weblogs que s’actualitzen amb freqüència, i mitjançant el qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes". A això se li diu sindicació.

RSS és un acrònim anglès polisèmic ( Really Simple Syndication, Rich Site Summary) que podríem traduir per “Canal de difusió de titulars”. I el que permet és rebre els titulars o actualitzacions dels llocs web que tinguem sindicats sense haver de visitar-los.


Necessitarem un programa lector o agregador de notícies per poder-les llegir. N'hi ha de tres menes diferents:

- Programes que s'instal·len a l'ordinador (per exemple l'agregador que ofereix la Generalitat de Catalunya).
- Programes basats en web, que tenen l'avantatge d'estar disponibles des de qualsevol ordinador. Yahoo! n'ofereix un per al seu correu, Google ha tret el Google Reader (el meu preferit, ara com ara), que va vinculat a tot el seguit d'eines que posa a disposició dels usuaris a través de l'alta al correu Gmail (que us recomano ferventment). I n'hi ha d'altres amb força difusió, com ara Bloglines, per exemple.
- El navegador web Firefox disposa per defecte de la funcionalitat Live Bookmarks, que integra l'RSS a la nostra selecció de «favorits». Aquesta també és una opció molt pràctica, perquè pots desplegar les novetats en el mateix navegador. Des del portal Llengua.org ho expliquen amb força detall.

Us recomano que ho proveu. Guanyareu temps i síntesi. La captura de pantalla que us ofereixo correspon al Google Reader, practic i senzill, tot i estar només en anglès de moment.

Altres que també han parlat dels RSS al seu blog o pàgina personal (i que us recomano llegir):

- Agenda Menorca
- Fundació per la Pau
- Guía fácil del RSS (en castellà)
- Jordi Vivancos
- Llengua.org
- Òscar Barber
- Viquipèdia

Enllaços.d'actualitat. La Tafanera

Avui us vull recomanar un lloc que s'emmarca de ple dins la filosofia de les xarxes socials que s'estan implantant al costat del concepte de Web 2.0 de la Xarxa d'Internet.

Es un sistema de promoció de notícies, es diu La Tafanera i aprofita el programari del meneame de Ricardo Galli.

El funcionament és ben senzill. Els usuaris registrats del lloc hi pengen notícies i són els visitants de la Tafanera (usuaris registrats o passavolants) els que marquen l'índex de popularitat de cada notícia perquè sigui promocionada a portada o perquè caigui en l'oblit.

Per tant, la gràcia del lloc resideix en aportar-hi notícies que puguin resultar d'interès a la gent, perquè les voti, i en votar aquelles notícies que realment t'interessen, perquè surtin publicades. Ho expliquen molt bé en un apartat de preguntes freqüents.

Les notícies es classifiquen per temàtica i qui les publica les pot etiquetar amb aquelles etiquetes que cregui que representen millor el seu contingut.

Haureu vist que en cada article de [Raons que rimen] hi apareix una icona amb l'orella de la Tafanera. És un pluggin (programet addicional) que permet enviar alguna notícia d'aquest blog automàticament a la Tafanera.

Política municipal?

Aprofundiré ara en un dels apartats de l'article Vallromanes al NET. En concret, intentaré fer una anàlisi del que podem esperar dels nostres aspirants a governants pel que fa a la seva presència i vitalitat al NET. Deixo altres consideracions polítiques per a altres analistes més capaços i informats que jo.

Jordi Gomara ens facilita un apartat amb els Partits polítics de Vallromanes (en ordre alfabètic) al seu Espai Vallromanes. Són 6: CiU, ICV, iVall, MxV-Esquerra, PP i PSC.

No us espanteu. Som-hi! Poso un "+" o un "-" davant de cada comentari, segons sigui positiu, negatiu o "+-" si pot valorar-se tan positivament com negativament (per diversos aspectes).

Algunes consideracions, seguint també un rigorós ordre alfabètic i intentant no entrar en consideracions "polítiques", més enllà del que ells mateixos ens ofereixen a través d'Internet.


1. CiU - Darrera actualització: 7.4.2003. El gas arriba a Vallromanes.

- Només 3 notícies de rabiosa actualitat... del 2003.
- Encara no tenim programa per al 2007-2011.
- Encara no tenim candidatura.
- Tret de les sigles, només tenim notícia de Cabot mare i Cabot fill com a integrants d'aquesta formació política.
- No hi ha apartat participatiu per als visitants.
- El darrer butlletí «Parlem-ne» és de maig de 2003.


2. ICV - "Network error". [Actualitzo al vespre: Darrera actualització: 5.3.2007. Eclipsi de lluna des de Vallromanes.]

- Potser hauríem de canviar el nom de la formació per "Network error", perquè el servidor on tenen hostatjat el web falla més que una escopeta de fira.
+ Però recordo que tenien força notícies d'aquest darrer mes. Són els que semblen haver començat campanya més d'hora.
+- Encara no tenim programa per al 2007-2011. Encara que comencen a apuntar-lo en notícies d'actualitat.
+ Han presentat el candidat (no la resta de la llista).
- No sabem qui integra aquesta formació.
+- Apartat de fòrum inactiu i poc mantingut. Però és un intent de tenir un mitjà de comunicació amb les persones que llegeixen el seu web.
- Com els companys del PP, els caldria un curset accelerat de català fàcil o anar tirant del traductor automàtic i del corrector del processador de textos.
+ [Editat el 21-5-2007] Gairebé sense temps per estrenar-se, surt una setmana abans de les eleccions el lloc del candidat, David Carrillo. Comparteix informacions amb el lloc principal del partit i hi ha previst espai per a fitxers multimèdia (a dia d'avui encara no n'hi ha cap), un espai per al programa electoral i per a la seva biografia.


3. iVall - Darrera actualització: 3.3.2007. Complint compromisos.

+ En l'apartat de notícies, salvats per la campana. Sembla que acaben d'engegar la maquinària propagandística, amb dos articles d'aquest mes i un díptic repartit per les bústies demanant l'opinió dels vallromanins. Després, ens hem de remuntar a un article de desembre, un de setembre i un d'abril de l'any passat.
+- Tenen un butlletí que... oh!, casualitat, es diu com el butlletí de l'Ajuntament. Bé, de fet és un retalla i enganxa del butlletí municipal.
- Encara no tenen programa per al 2007-2011.
+ Sabem qui és la candidata.
+ Hi ha l'organigrama del partit.
- L'agenda és buida i no hi ha apartat participatiu per als visitants.


4. MxV-Esquerra - Darrera actualització: 18.2.2007. El POUM inundat d'al·legacions.

+ L'apartat de notícies se salva justet. L'actualitat ve representada per 1 notícia de febrer de 2007, 4 del gener i dues de desembre del 2006.
- Encara no tenim programa per al 2007-2011.
- Encara no tenim candidatura pública en el web [Afegeixo després del comentari1: David Ricart i Miró ha obert el seu blog com a candidat a l'alcaldia].
- Encara hi ha la presentació de la coalició de l'abril de 2003, amb la candidatura de Violant Mascaró.
- No sabem tampoc qui integra aquesta formació política (el web no ho diu).
+ Publica un butlletí, que des de setembre de 2006 és mensual.
- No hi ha apartat participatiu per als visitants.
+ Podem considerar aquí el blog de Josep Sagarra, POUM a Vallromanes, atès que va de número 4 d'aquesta candidatura, com anuncien el 6 de març en el lloc web de MxV-Esquerra.


5. PP - Darrera actualització: 4.3.2007. Más de lo mismo.

- No tenen lloc corporatiu. Només podem saber d'ells a través d'un blog de Terra, amb propaganda inclosa (suposo que no deuen ser els espónsors: todo para decorar tu casa, Cuenta naranja...). Esperem que el candidat no porti la samarreta plena d'enganxines "a lo Fernando Alonso" per patrocinar la campanya.
- El blog és bilingüe: castellà més o menys correcte, català molt deficient. Havent-hi en l'actualitat eines per fer traduccions automàtiques a molt diverses llengües, penso que haurien d'escriure en l'idioma que els és més còmode d'escriure, sense impostacions, i qui ho vulguéssim en la nostra llengua ja pitjaríem el botó de la traducció automàtica. Segur que sortirien menys faltes!
+ Sabem qui és el candidat.
- Intuïm l'organigrama del partit (tandem?), per articles del blog.
- Encara no tenim programa per al 2007-2011.


6.PSC - Darrera actualització: 7.2.2007. Isabel Erenas encapçalarà la llista del PSC a Vallromanes.

- L'apartat d'actualitat és absolutament deficitari.
+ Sabem qui és el candidat.
- Encara no tenim programa per al 2007-2011.
- No sabem qui integra aquesta formació
- Hi ha previst un apartat de fòrum, però està inactiu i sense cap comentari.
+ [Editat el 20-4-2007]. Amb cert retard, però ja és accessible el lloc web de la candidata a l'alcaldia, Isabel Erenas. Per l'adreça del lloc, que fa referència explícita a les eleccions locals del 2007, pensem que no tindrà continuïtat i només serà accessible durant la campanya electoral. És una llàstima.

En resum: els nostres polítics encara tenen un deute pendent amb la seva visibilitat a Internet. I l'Ajuntament també. Ara com ara es fa molt difícil trobar informació actualitzada i "signada" de qualsevol de les 6 formacions polítiques que d'aquí un parell de mesos llargs rebran (o no) els nostres vots.

I tampoc s'hi val donar-li corda al lloc web quatre dies abans de les eleccions i deixar-lo estar estàtic fins a la pròxima comtesa.

Actualitat català. Nous termes normalitzats del Termcat

El passat 1 de febrer, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4812) publicava nous termes normalitzats del Consell Supervisor del Termcat.

Són 55 termes dels àmbits de l'Alimentació, de les Ciències de la vida i de la salut, del Comerç electrònic, d'Economia i empresa i de l'Esport.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar tots els termes aprovats a la Neoloteca del Termcat.

D'aquesta manera, intenta fixar vocabulari específic d'alimentació arribat amb l'eclosió dels restaurants japonesos. Així de l'azuki en direm mongeta azuki; del wasabi, rave japonès, o del gomasio, sal de sèsam.

També, en l'ambit del correu electrònic i la publicitat per Internet, proposen fixar alguns termes que ens havien arribat en anglès i que ara ja tenen una forma catalana vàlida. Així, dels pop-up, en direm anuncis emergents, els banner són ara ja els bàner (i no només les cibertires) i el pharming ('Pràctica exercida a través d'Internet consistent a fer modificacions no autoritzades al sistema de resolució de noms de domini per dirigir un internauta a una pàgina web fraudulenta, en comptes d'adreçar-lo a la pàgina on volia anar.') és el descaminament.

En un comentari anterior, de setembre de 2005, intentava recollir les publicacions anteriors de termes normalitzats. Entre aquella data i aquesta, a banda del canvi de Conselleria que resol la publicació de termes (ara el Departament de la Vicepresidència, un d'aquells departaments que fa cara de durar menys que un caramel a la porta d'una escola), hi ha hagut la publicació de 3 resolucions més amb termes normalitzats. Si a algú li interessa trobar-les, són:

- DOGC 4542. RESOLUCIÓ PRE/3684/2005, de 15 de desembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.
- DOGC 4639 . RESOLUCIÓ PRE/1561/2006, de 15 de maig, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.
- DOGC 4727. RESOLUCIÓ PRE/3058/2006, de 19 de setembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Coherència?

Ja sé que la coherència és un valor en vies d'extinció, però és que de vegades es troba tant a faltar que fa feredat.

Un exemple acabat de trobar d'incoherència absoluta: en una entrevista al vicepresident del Foro de la Familia publicada pel diari «La Razón» (una lectura que ni avalo ni us recomano pas, of course), primer ataca els diputats del PP que es van abstenir en la votació dels casaments entre persones del mateix sexe perquè no segueixen la disciplina de partit i després manté l'esperança que alguns diputats dels partits de l'òrbita del PSOE trenquin la disciplina de partit i es posicionin amb ells per a "proteger al matrimonio y a la familia como Dios manda".

Vinga, l'extracte d'aquesta perla (la negreta és meva):

-¿Qué opina de los diputados del PP que se desmarcaron de la disciplina de su partido y no votaron en contra del matrimonio gay?
-Pues que no fueron coherentes. Si estás en una formación política tienes que aceptar su programa y sus posicionamientos.

-¿Qué va a ocurrir hoy en el Congreso?
-Ya lo veremos. El PP y Unió nos van a apoyar, pero está claro que el Partido Socialista y sus socios tienen mayoría en el Parlamento. De todos modo es una ocasión estupenda para que algunos diputados reconsideren su voto, al margen de la disciplina de su partido y opten por proteger al matrimonio y a la familia como Dios manda.

Bravo, senyor Benigno Blanco!!!

Vallromanes al NET

Diuen que a Internet hi és tot. Si més no, tot allò que algú s'hagi pogut imaginar i que vulgui cercar. I trobar, és clar.

No sé si això no deixa de ser una brama o una llegenda urbana, com se'n diu ara d'aquestes històries. Però el que és ben cert és que el nostre poblet, tot i no ser aquell poble ple d'irreductibles gals, també ha fet el seu forat a la teranyina cibernètica.

Estic segur que amb un estudi percentual d'habitants i llocs web, Vallromanes sortiria força ben representada.

Intentaré fer un repàs i una visió una mica crítica del que hi ha i del que hi manca.


1. On cercar informació de Vallromanes a Internet?

Jo us recomano passar per la categoria pròpia que existeix a l'Open Directory Project, amb una vintena llarga de llocs en català i uns pocs menys en castellà.
Ja us he parlat en altres moments d'aquesta iniciativa altruista mantinguda per editors voluntaris d'arreu del món, en un exemple de comunitat virtual activa i compromesa. Compareu aquests resultats, per exemple, amb els que ofereix el directori de Yahoo!, menys altruista i amb requisit de pagament per incloure llocs al directori.
Gràcies a la tasca que fan aquests editors voluntaris, des d'altres llocs web us poden oferir altres maneres de recuperar aquesta informació. Així, si sou uns malalts de les RSS, i aplicant-ho a l'exemple de la categoria sobre Vallromanes, podeu subscriure-us als canvis d'aquesta categoria o qualsevol altra a través dels serveis que ofereix Llengua.org, una iniciativa de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), de la qual ja us en vaig parlar en el seu moment. O també podeu incorporar un apartat d'enllaços en el vostre lloc web d'una manera senzilla i automatitzada, per tenir sempre actualitzats els enllaços del municipi sense que us hagueu de preocupar si desapareixen, canvien de lloc o n'apareixen de nous.


2. Llocs institucionals o personals?

Destaca i sorprèn el pes que tenen els llocs personals (o particulars) enfront de les iniciatives institucionals. Perquè, què trobem a nivell institucional a Vallromanes o sobre Vallromanes? Ben poqueta cosa: el web de l'Ajuntament, absolutament desaprofitat, amb poca informació, poc navegable i poc vistós. I que encara estem pendents que algun dia faci el pas d'allotjar-se en el domini PuntCAT, que tant va costar d'aconseguir!!!

D'un temps ençà potser ha millorat una mica l'apartat de notícies (cap del desembre, tres del gener, vuit de febrer...), que no sabem si és fruit de la proximitat de les eleccions municipals o serà un avenç real del web municipal. El temps dirà.

I ja està, tret de les fitxes que tenen tots els municipis de Catalunya a la Diputació, al SIAL o a l'IDESCAT.

Perquè dels llocs dels partits polítics, més val no parlar-ne. Mireu quan van penjar una notícia per última vegada... i teòricament estem a punt d'engegar la campanya per les eleccions municipals!!!: CDC, ERC-MxV, ICV, iVall, PP i PSC. Sic, sic i resic.


3. És negoci tenir un lloc web a Vallromanes?

Pel que sembla, no. Almenys això es desprèn dels pocs negocis i comerços amb presència a Internet. Destaquem només el P&P Vallromanes, el Restaurant Sant Miquel o Via 21, l'únic, ara com ara, amb el domini PuntCAT activat.

No només no és negoci, sinó que, els pocs que s'hi aventuren ni tan sols es molesten en tenir una versió en català. Aiii, és que queda més xic i universal tenir-ho tot en castellà, que pels quatre arreplegats que ens ho demanen en català... I és més barat, és clar, ¡que la peseta es la peseta, y ya todos nos entendemos, ¿no?!

Que l'hi preguntin als amos del Cámping el Vedado, per exemple, que troben necessari fer versions del lloc web en castellà, anglès, francès, alemany o neerlandès, abans que en català. O els del Don Caballo, 9 Hàbitat, Vallromanas Golf Resort, Vallromanes Verd o l'omnipresent Golf de Vallromanes. Que no us enganyi el nom en català...


4. I què ens queda, doncs?

Doncs ens hem d'acostar a les iniciatives privades i personals, és clar.

Comencem a trobar una certa representació d'entitats del poble, com ara els Amics de la Fotografia de Vallromanes, l'Ateneu de Vallromanes, els Pollancres de Vallromanes, els Trinxacadenes o espais de debat que han vingut a omplir el buit deixat per Vallromanes.info (ja no actiu), com ara l'Espai Vallromanes, La casa Bruna, POUM Vallromanes, Vallromanes lliure o la sala de Xat de Vilaweb.

I pàgines personals o blogs d'alguns veïns del municipi, amb més o menys assiduïtat i actualització, com ara l'Entrellum, de Toni Ibàñez; aquest Raons que rimen, o Itaca 2000, de Jordi Gomara.

5. M'apunto!! Jo també he obert un lloc a/sobre Vallromanes!!

Digueu-me si hi ha noves iniciatives a Internet sobre o des de Vallromanes, que en farem una mena d'inventari.

1. David Ricart i Miró ens informa que existeix l'Associació Amunt i Avall, d'àmbit supramunicipal, però formada per persones de Vallromanes i amb seu a Vallromanes.

2. Oriol Sintas ens presenta l'empresa d'Internet Ciberban.net (també e-nergy.net), amb seu a Vallromanes i creadora de portals de diversa temàtica, com ara www.soloski.net, www.infoaventura.com, www.casaactual.com, www.elmotor.net, www.motosonline.net. Oriol, t'animem a oferir els teus serveis també en català. Segur que el lloc web guanya en visites i moviment! ;-)

3. David Ricart Miró també ens comunica que ha obert el seu blog com a candidat a l'alcaldia per Esquerra-MxV (5-3-2007).

4. Neix el Centre Excursionista de Vallromanes. En el seu blog podem trobar notícia de les activitats que pensen fer (15-4-2007).

5. Isabel Erenas, candidata pel PSC a l'alcaldia de Vallromanes, presenta el seu espai web de cara a les municipals d'aquest any (en tinc notícia el 20-4-2007).

6. Josep Maria García Pérez ha obert també un blog, en català i anglès, i amb dades d'actualitat del municipi (en tinc notícia el 2-5-2007, a través d'Espai Vallromanes .

7. A través del blog d'en Josep Maria descobreixo els llocs del Restaurant Montbell i del Restaurant Can Gurguí (en format blog, encara en fase molt inicial i amb un necessari rentat de cara lingüístic) (8-5-2007).

8. Just una setmana abans de les eleccions, apareix el lloc del candidat d'ICV, David Carrillo (en tinc notícia el 21-5-2007).

9. A través del blog de Josep Maria Garcia, m'assabento de dos nous llocs web a Vallromanes: la pàgina de Marina Parés sobre assejament moral, molt completa sobre el tema del mobbing, però només en castellà; i un nou blog participatiu, de l'òrbita de MxV-ERC, Participació Vallromanes. (5-7-2007).

10. Al juliol de 2007, el blog del PP de Vallromanes ha desaparegut. N'esperem el retorn al 2011? També comprovo que, des del seu naixement, el blog del candidat David Carrillo no deixa de ser un mirall del web d'ICV-Vallromanes, perquè hi dupliquen amb una fidelitat absoluta les notícies en un i altre lloc. Suposo que, un cop passades les eleccions, ja no cal escarrassar-se gaire amb els llocs web fins d'aquí a 4 anys. Oi?

11. Ja fa uns mesos, Toni Ibàñez ha obert un microespai sobre excursions per Vallromanes. Us recomano Caminant per Vallromanes i les caminades que s'hi narren d'ací i d'allà.

12. Per la Festa Major, trobo, a través dels enllaços RSS, els Rústics de Vallromanes. Festa, Carnaval i xerinola. I esperem que continuïtat. Benvinguts al ciberespai!

13. El 22 d'octubre de 2007, veig que apareix Capvespre - Ràdio Vallromanes, la pàgina web del programa cultural de l'emissora del poble. Una molt bona iniciativa que fora bo d'estendre a tota la programació de la ràdio. Recordo que en els inicis d'emissió de Ràdio Vallromanes (al 94.2 de la FM), es parlava de la possibilitat que emetés també per Internet. Només era qüestió de pressupost i tècnicament era possible. Tan de bo sigui una idea que no hagi quedat desada al calaix!

14. El 19 de desembre de 2007, començo Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. El programa, quinzenal, té el suport del blog, on es poden ecuperar tots els programes anteriors i un escrit del contingut de cada programa.

15. El 9 de febrer de 2008, Mariluz Muñoz, regidora de Cultura, Esports i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vallromanes rep de regal un blog i comença a actualitzar-lo.

Cronologia d'un procés de canvi - I

Totes les persones necessitem marcar-nos el nostre rellotge biològic, el cronograma de la nostra vida a partir de les necessitats, els interessos i les prioritats.

Així, naixem, aprenem a viure, aprenem a relacionar-nos, creixem i ens omplim d'obligacions. Sí, ja sé que és un resum cronològic incomplet i esbiaixat. Però em servirà per al plantejament que us vull oferir.

Hi ha moments en la nostra vida que ens marquen perceptiblement i que aniran conformant la nostra personalitat i devenir:

• Néixer --> tot el que implica sortir del ventre de la mare.
• L'escolarització --> representa abandonar d'una manera sistemàtica i continuada la llar.
• La socialització --> fem els primers amics i establim les primeres relacions.
• La joventut --> ens omplim d'ideals, de bons propòsits i comencem a enfrontar-nos al poder establert.
• L'emancipació --> marxem de la llar familiar per crear la nostra pròpia llar. Sols, amb amics, en parella.
• El món de la parella --> aprendre a pensar en dual, preveure el futur...
• Els fills --> Desplacem la nostra atenció i interessos cap a ajudar a fer-se grans els nostres fills.

Podria continuar la llista, però ja no basant-me en la meva pròpia experiència, sinó en les vivències d'altres persones que ja ho han passat. O en el que he llegit. O en el que em puc imaginar que passarà. A partir d'aquest darrer punt, ja no em puc basar en la meva percepció dels fets, sinó que només puc fer una previsió de futur, puc apuntar cap on voldria que es dirigís la meva vida a partir d'aquest moment.

I és en aquest punt on em trobo actualment.

En comentaris posteriors voldré compartir amb vosaltres com he viscut el meu procés de canvi: de sentir-me només pare, a reprendre el meu camí com a persona individual. Sí, hi ha un seguit de condicionants que encotillen i redirigeixen les nostres decisions i el nostre futur. Però en determinats moments de la nostra vida hem de prendre decisions que conformaran el nostre futur i que condicionaran també els de les persones que ens envolten.

I en aquest procés hi ha tingut una importància cabdal la disciplina del coaching. Per coincidència i oportunitat.

Arriba 2007!!

A mida que ens anem fent grans i agnòstics, cada cop ens costa més felicitar el Nadal i tendim a girar la vista cap al canvi d'any, una festa més políticament neutra, sense connotacions i amb motius per celebrar-la.

Els que tenim mainada a casa, naveguem per aquestes festes, com qui corre entre dues aigües. Però bé, en el fons, la majoria de festes tenen orígens pagans i sempre podem dir que tornem als nostres orígens.

Doncs això, que tots tingueu una bona entrada d'any i que 2007 sigui sempre millor que el 2006, que ja hem gastat i se'ns ha caducat sense ni adonar-nos-en.

Bon any nou companys
que tinguem salut
la nit de cap d'any
tots celebrem junts.

Au! repiquem les olles
que arriba l'any nou;
Au! repiquem les olles
fem força enrenou.

Després de sopar
a les dotze en punt
mengem el raïm
i copes amunt.

I tot fent adéu
a l'any que ha marxat
diguem: benvingut
l'any nou que ha arribat.

(Àngel Daban)

La revenja

Ara, ja amb els resultats a la mà (no definitius, però gairebé, amb un 90% del vot escrutat), puc explicar la meva aposta un mes abans de les eleccions. Abans de la campanya, abans de les enquestes, abans que es definissin els polítics.

Jo apostava per un escenari en què ERC faria president Mas. Per què?

Per venjança, per despit, per revenja. Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred... d'una manera calculada, amb premeditació i alevosia.

Seqüencia dels fets:

1. ERC va donar suport a CiU per dues vegades.

2. Després CiU va renegar dels vots d'Esquerra Republicana de Catalunya, per cercar aliances en el PP.

3. Esquerra va castigar CiU, fent president Maragall i fent possible el tripartit.

4. El PSC després va fer fora Carod-Rovira com a conseller en cap, després de l'error d'entrevistar-se amb ETA a Perpinyà.

5. Finalment, el PSC va fer fora del govern Esquerra pel seu NO a l'Estatut.

Ara toca castigar els socialistes i fer president a Mas.

Aquesta era la meva lectura dels fets. Ara penso que una altra possibilitat és que Esquerra farà president qui li ofereixi més, a quien le ofrezca Mas.

Fem una porra

S'acosten eleccions i comença el ball de dades estadístiques, de declaracions, de contradeclaracions, d'insults i dards enverinats i, fins i tot, de citacions judicials a tort i a dret.

Joc brut. Política de la de debò.

I us proposo un joc agosarat, sense altre premi que el reconeixement a la clarividència o a les arts endevinatòries.

Pregunta: Qui governarà Catalunya la pròxima legislatura?

S'admeten raonaments, suggeriments, informacions confidencials o escoltades a "ràdio macuto". La meva aposta, ja us la mostro, d'entrada. A poc a poc us en justificaré l'elecció.