I bufa que bufaràs

He gaudit d'una setmana completa de vacances. Tot un luxe: a finals de juny, just per encetar bé les vacances d'estiu i amb prou previsió per guardar uns quants dies més ben entrat l'estiu, quan la xafogor és forta de valent i et ve de gust fer qualsevol cosa menys anar a la feina. I les minivacances hagueren estat completes si entre tots (i l'Ajuntament al capdavant) fóssim més respectuosos amb el descans dels veïns. M'explicaré.

Perquè és clar que quatre anys amb el Casal en obres generen molta polseguera i molt de soroll de màquines i d'obra; però t'has de callar, perquè és dins l'horari permès. I són sorolls inevitables. Bé, podríem dir-hi molt sobre la inevitabilitat dels sorolls, però en aquest cas accepto pop com animal de companyia.

El que ja no és tan inevitable és que en lloc d'escombrar i recollir les fulles l'Ajuntament es dediqui a bufar-les i escampar-les amb un bufador. I em direu, què és un bufador? Doncs només se m'acut de definir-lo com a màquina infernal pensada per a la tortura dels veïns que han de suportar-la. Segur que deu resultar còmoda per qui la fa servir (vaja, si no ja no m'ho explico), però és una veritable tortura per als qui l'hem de sentir i suportar dia sí dia també.

A més, una feina que pot durar poc més de mitja hora, ¿voleu dir que cal començar-la a les 8 del matí i no pots esperar a quarts d'onze quan segur que no queda cap ànima dormint (o només aquells que van amb els horaris canviats, per qüestions de feina o d'oci)?

És clar que potser passa cada dia i jo me n'he adonat avui que era a casa a aquesta hora. Com el camionet que recull les fulles (i no les escup pas) que passa per tot el poble (i per les Urbanitzacions i el Golf, of course), però no per davant de casa nostra, perquè algú que mana molt a l'Ajuntament ha decidit que per aquest carrer no ha de passar. I la veus amunt i avall tot el dia. Cinc, deu cops per la mateixa vorera de la Riera, però no passarà ni una sola vegada per davant de casa. I el bufador que bufa fulles i pols i merda. I que sovint ens les escampa cap al nostre carrer. Que és clar, després el camió no recollirà perquè algú que mana molt a l'Ajuntament haurà decidit que no passi per aquest carrer maleït. Bé, algú em comentava que durant el període d'eleccions sí que va passar pel nostre carrer aquest bonic camionet. Males llengües, segur...

I entre el nostre Ajuntament que no vetlla pels sorolls que hem de suportar i alguns veïns solidaris que tenen el bon costum de passar la màquina de la gespa a les 9 del matí d'un diumenge... Home, que tothom sap que aquestes tasques són millor fer-les a la tarda!! I ben entrada la tarda, eh? No pas a l'hora de la migdiada, que és la segona hora preferida pels bons veïns per passar la màquina o per retocar allò que no ha quedat prou polit a les 9 del matí.

Ara que es parla tant de la contaminació atmosfèrica, de la contaminació lumínica i que s'estan fent estudis de sostenibilitat i no sé quantes mandangues més... ¿segur que no hi ha hagut cap ment brillant que hagi pensat que la contaminació acústica ─motos a tot drap, quads a tot drap, totterrenys a tot drap, cotxes amb la música a tot drap i les finestres abaixades perquè sapiguem que tenen un equip de música que els ha costat un ronyó... i jo afeigiria "i que tenen un gust vomitiu per la música"... i que Gaes els conservi l'oïda d'aquí uns anys─ també és un tema important a tenir en compte de cara al benestar de tots els habitants del municipi?

Doncs aixó, qui vulgui bufar, que es dediqui a fer ampolles o a la música.

Networking: fent xarxa

Sempre he sentit a dir ─i crec que és així, sense embuts─ que cal saber trobar el temps per cuidar i mimar les amistats i les relacions diverses que ens presenta i possibilita la vida i que de vegades passen amb mes o menys força.

Allò que ara en diríem contactes. Que tant pot ser un veí, com un cosí, o una germana, o una excompanya de feina o algú que ens ha convidat a algun acte concret o aquella persona que ens va deixar la seva targeta de visita (o targeta personal) perquè el poguéssim localitzar si es presentava l'ocasió. Contactes, al capdavall.

Si tenim una mica de temps i una certa capacitat d'anàlisi, concreció i sistematització aquest pot ser el punt de partida del nostre networking. La nostra xarxa de contactes.

EL primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest terme, va ser quan m'ho va comentar la Maria Antònia Plaxats, amiga i coach personal i professional, perquè ho apliqués al meu entorn per reactivar els meus contactes. I per a què vull jo una xarxa de contactes, em diràs? Bé, potser per a moltes coses i per a cap en concret.

Sense anar més lluny, a mi m'agrada mantenir determinades tradicions i fer un escrit als meus coneguts en moments determinats del calendari. Ja sigui Nadal, Sant Jordi o ara que ve la revetlla de Sant Joan. Tampoc se n'ha d'abusar, per tal de no caure en la tramesa indiscriminada de correus no desitjats. I sempre hem de donar l'opció que qui vulgui no torni a rebre aquests comunicats.

No sempre hi ha la transacció econòmica o el vessant publicitari en una xarxa de networking. Tinc uns amics, familiars i coneguts als quals aprecio i estimo de diferents maneres i intensitats i vull que ho sàpiguen, encara que sigui dos, tres o quatre cops a l'any. Com dic, no cal que hi hagi un interès econòmic o comercial al darrere.

És, simplement, alimentar una relació. Comunicar-los coses que et passen i que són importants per a tu. Coses que et passen i que poden ser importants per a ells. I estàs facilitant que coses que els passin i siguin importants per a ells s'atreveixin a destorbar-te per comunicar-te-les.

No sé, jo penso que les noves tecnologies ens obren un ventall molt ample de possiblitats. No només aïllen, com retreuen sovint a Internet. Encara que, depèn de com les utilitzis, sí que poden arribar-te a aïllar.

Jo puc fer servir el messenger per parlar amb la Maria i quedar un dia per sopar. O puc escriure-li un correu al Lluís per veure'ns i parlar dels nostres projectes. O perquè l'Anna m'avisi que el Miquel està molt malalt. És un mitjà que em permet passar de la virtualitat a la realitat i a l'inrevés: «dóna'm el correu, que t'enviaré una adreça que t'interessarà».

A mi, especialment, m'agrada enviar determinades notícies que llegeixo a persones molt concretes que penso que els pot interessar aquella informació. Res. Un correu curt. Dues ratlles i un enllaç. «Mira-t'ho, i ja em diràs».

Això és el networking. El networking cassolà, el que et fabriques tu mateix amb els teus contactes. Després, és clar, has de tenir el tacte i la paciència per anar contestant tots aquells correus que t'arriben i que esperen una resposta. Res resulta més decebedor que enviar un correu i no rebre cap resposta. S'haurà perdut? No l'hi haurà arribat? Ha canviat de correu i no m'ha dit res. L'he molestat amb el meu correu? Costa tan poc escriure dues ratlles, encara que només sigui per cortesia.

Després, l'actual web 2.0 ens obre un ventall inesgotable de recursos per a contactes personals, contactes professionals, contactes fugaços, compartir interessos, aficions, gustos. El que us pugueu imaginar i molt més.

Jo n'utilitzo uns quants (amb intensitat i fidelitat ben diferent), que us apunto per si poden fer servei a algú.

• Infonomia: En castellà. Una xarxa d'innovadors amb píndoles imaginatives per a crear i innovar. El meu perfil.
• Neurona: En castellà. Una xarxa de contactes professionals. Amb fòrums i xarxes temàtiques. El meu perfil.
• Estat Propi: per crear consciència nacional.
• Xarxes de blogs: Xarxa de blogs sobiranistes, Catablogs, Bitàcoles.net, Bitácoras.com [ES], Agregax [ES], Technorati [EN]: per donar presència i difusió al que escrius en els teus blogs.
• Xarxes socials: Orkut, Myspace, Xat.cat, i moltíssimes més.
• Compartir enllaços preferits: Mr. Wong, del.icio.us i no us oblideu pas de l'Open Directory Project.
• Compartir i votar notícies: La Tafanera, Menéame [ES] o Remou-me.
• Compartir fotografies: Flickr.

Si voleu informació d'alguna xarxa en especial o en coneixeu alguna que m'he oblidat de fer esment, deixeu-m'ho escrit en un comentari, sius plau, i ho esmenaré.

Bye, bye, RENFE, al 2010

La setmana passada, Manel Nadal, secretari de Mobilitat del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, advertia Renfe que a partir de l'any 2010 pot negociar amb altres operadors el servei de Rodalies si no millora el que està donant la companyia.

Si necessiten signatures, els dono ja la meva. Incondicional. Que n'estic fart que aquesta gent juguin amb el nostre temps, amb el nostre benestar i amb els nostres sentiments (hi ha poques coses que provoquin tan d'odi i menyspreu com sentir parlar d'aquesta operadora ferroviària tercermundista, inepta i estafadora).

I ara s'han inventat el meravellós invent de la devolució express: t'estic donant pel sac tota la teva vida i et rescabalo amb un miserable bitllet... si JO, l'omnipotent operadora, considero que he tingut un retard superior a 15 minuts i, a més, per causes degudes a la meva gestió.

I així ens trobem:

• Que la previsió perquè Catalunya tingui el tren d'alta velocitat i aquest connecti amb França s'endarrereix fins al 2012. Només són 20 anys després que s'estrenés la línia Madrid-Sevilla. Però què són vint anys en la vida de ningú? I no cal que ningú faci números del retard i llast econòmic que suposa per a un país arribar 20 anys tard. Imagineu que sou una empresa, us fan una comanda i dieu que sí, que ja els la fareu arribar... als seus néts d'ací vint anys!!!
• Que la devolució express és insuficient i a sobre la gent no s'hi acull. Per mandra, per desídia, perquè ja ens hem acostumat a no reclamar els nostres drets. Tothom ha de reclamar el bitllet!! Ahir, a Montmeló, només 3 persones el vam demanar, d'un tren que anava ple de gom a gom i del qual vaig veure baixar prop d'una cinquantena de persones a la mateixa estació.
• La devolució express hauria de ser més senzilla. Aquests informadors amb casaca vermella que només són visibles quan els trens van bé (i això passa poc, és clar), haurien de repartir automàticament a tots els usuaris del tren un nou bitllet abans que baixessin o arribessin a la seva destinació. Com fan algunes companyies aèries quan hi ha retards en els vols: surts de l'avió amb el teu val.
• El greuge de retards continus i injustificats no es compensen amb un bitllet gratuït (que a més no serveix per als viatges combinats). Volem un bitllet de desgreuge que sigui integrat amb la resta de mitjans de transport que tenen un funcionament més correcte que Renfe.
• Ahir, sense anar més lluny, arribava a Montmeló 45 minuts tard. Un tren que havia de sortir de Passeig de Gràcia a les 16.22 h. no va passar fins les 17.05 h. Us heu estat mai més de 5 minuts a l'estació de Passeig de Gràcia a l'estiu? I acompanyats per un parell de centenars de persones (o més).
• No entenc que no funcionin els trens de Rodalia, i no parin de passar trens que fan el mateix recorregut, però que no paren en aquestes estacions. Senyors de Renfe: quan hi ha retards i avaria cal posar tots els recursos disponibles per solventar-ho o alleugerir-ne els efectes. Per tant, si hi ha un tren regional que va cap a Girona i només té previst parar a Sant Celoni i alguna altra estació abans d'arribar a Girona, hauria d'aturar-se a totes les estacions per tal que els soferts clients de Renfe que porten estona i estona esperant un tren a l'andana puguin arribar amb el menor perjudici a la seva destinació. Que si hi ha un tren que té previst el final a Sant Andreu Comtal, però hi ha milers d'usuaris penjats a les estacions, tingueu prou cintura per modificar-ne el recorregut i fer-lo arribar a Granollers o Sant Celoni. Però no, és clar, per això cal algú que en sàpiga de gestió i d'improvisar i aquestes són qualitats que no sobren a l'operadora.
• També volem cabines gratuïtes a totes les estacions per poder informar les nostres famílies dels retards que patim o vals per a saldo del mòbil. Per què hem de sufragar també nosaltres aquesta despesa?
  
• Finalment: estem pagant un import per fer un viatge en condicions: amb puntualitat, asseguts i sense aglomeracions. A algú li cap al cap la possibilitat que agafessis un taxi i haguessis d'anar 5 persones al darrera, o encarcarat al portamaletes? a algú li cap que agafessis un avió i haguessis d'anar dret al passadís central? A algú li cap que lloguessis una bicicleta i haguessis de portar dues persones de paquet, que a més no coneixes? Oi que no? Doncs quan paguem un bitllet de tren, estem pagant fer un trajecte en condicions. Que potser algun dia (dic algun dia) hi ha aglomeracions perquè hi ha un esdeveniment extraordinari i més gent ha agafat el tren. Potser aquell dia hauríem d'anar drets, alguns. Però no pas cada dia. Hi ha usuaris de determinades estacions que encara no deuen saber ni de quin color són els seients dels trens, perquè mai els han vist buits.
• I pagar menys. Si ens estàs donant un servei deficient i ho saps, no ens pots cobrar com si el servei fos bo i eficients. Que rebaixin l'import dels bitllets mentre el servei no sigui el correcte. Llavors sí que es posaran les piles.

Bé, suposo que haureu notat que avui estava molt enfadat amb les condicions que ens toca viure dia sí dia també als soferts usuaris dels serveis públics.

Per tot això, poso ara mateix una ampolla de cava a la nevera i espero poder-la obrir per celebrar el canvi d'operadora el 2010... o abans.

Pacte d'alcaldia

Avui finalment s'ha desvelat la composició final de l'equip de govern a l'alcaldia de Vallromanes.

Pocs canvis. Res a dir. L'aritmètica política permet aquesta combinació, com també en podia haver permès d'altres de possibles.

Quan arribaven veus de les dificultats per establir ponts de diàleg, hom sabia que s'havia d'escenificar i posar-hi més pa que formatge en les consultes i negociacions entre partits.

Tots temíem aquest desenllaç, però als actors principals (del pacte) no els interessava mostrar les cartes d'entrada i abans calia poder fer visible la impossibilitat del pacte amb la força guanyadora, que, d'altra banda, era qui havia de prendre les regnes de la negociació en haver estat la força més votada.

Per tant, escoltem MxV-ERC, donem allargues i falses esperances, per no fer evident que ja hem pactat, que ja ho tenim coll avall: dos anys jo i dos anys tu. I aquí pau i allà glòria:

14/06/2007 - Nota de Premsa Vallromanes
INDEPENDENTS DE VALLROMANES i CONVERGENCIA i UNIÓ tanquen el pacte a Vallromanes amb el repartiment de l’Alcaldia durant dos anys.
L’actual alcaldessa de CiU, Maria Cabot, tornarà a ser l’alcaldessa de Vallromanes fins el 16 de juny del 2009. A partir d’aquesta data serà rellevada per la candidata d’iVall, Lurdes Prims, que ho serà fins el 2011 i ara serà la primera tinent d’alcalde.
El govern municipal de Vallromanes quedarà format per 6 electes, 3 d’iVall: Lurdes Prims, Mª Antònia Camps i Carles Ortiz, i 3 de CiU: Maria Cabot, Joan B. Hernàndez i Mª Luz Muñoz.

Res canvia, però tampoc res és ja igual. El sedàs de les urnes ha posat moltes coses al seu lloc:

• Uns, sense representació al consistori, amb vot de càstig o amb vots d'esperança per a un futur més o menys llunyà.
  
• Altres, han crescut i han copat l'increment de 9 a 11 regidors.

El poble ha parlat i ha creat jerarquia. Una jerarquia que posteriors pactes no respectaran (repeteixo que és una decisió respectable que permet l'actual sistema democràtic), malgrat haver fet gala que els ciutadans no van a votar perquè no volen que després es facin pactes i no serveixi de res haver votat una formació o altra. Les paraules es perden al vent. I les promeses, també: per la boca mor el peix.

Per tant, només queda acceptar aquest resultat i, amb tota la humilitat del món, deixo unes reflexions de la situació que ara s'esdevé:

• La legislatura és molt llarga.
• L'actual oposició és més forta, organitzada i entusiasta. Mereix aquest reconeixement i tenir-la en compte.
• Aquesta oposició porta temps fent feina. I l'han de seguir fent. Perquè es pot fer molta feina des de l'oposició.
• Demano als governants que vulguin ser-ho de tots els vilatans, sense que soni a tòpic: dels qui els han votat i dels qui volien una opció de canvi.
• Demano als governants d'aquesta nova legislatura (no pas nous governants) que recapacitin pel que fa a la pluralitat dels mitjans de comunicació a l'abast del poble (Ràdio, revista, web institucional, Plens...) donant cabuda , sense colors ni partidismes, a totes les sensibilitats i persones interessades.

I no desesperar, que tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Amb una mica de retard, em faig ressò que el passat 24 d'abril el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4868) va publicar nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Són 88 termes dels àmbits de les Ciències de la vida i de la salut, de l'Esport i de la Física.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar tots els termes aprovats a la Neoloteca del Termcat.

D'aquesta darrera resolució, la majoria de termes de l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut pertanyen a la disciplina de la psiquiatria, encara que també n'hi ha algun de farmacologia o de neurologia.

Així, admet, a través de la influència francesa, déjà vu, jamais vu o belle indifférence per explicar els fenòmens consistents a percebre allò vist per primera vegada com a situacions ja viscudes, o al contrari, percebre com a estranyes situacions o llocs que en realitat ens són familiars, o, en el darrer cas, la despreocupació aparent que mostren determinats malalts davant els símptomes de la malaltia.

També fixa termes per a d'altres deliris o síndromes, com ara el deliri de gelosia (o síndrome d'Otel·lo), el deliri de referència, la distractibilitat o la labilitat afectiva.

I descriu els diferents tipus d'afecte (comportament observable que és l'expressió dels sentiments experimentats per l'individu), classificant-los en afecte aplanat (caracteritzat per l'absència total o gairebé total de qualsevol signe d'expressió emocional), afecte inadequat (caracteritzat per la discordança amb el contingut del discurs o del pensament), afecte làbil (caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs) i afecte retret (caracteritzat per una minva més o menys important dels signes d'expressió emocional).

Els termes de l'àmbit de l'esport són majoritàriament d'hoquei sobre gel. Així sabem que un canadenc és un gir consistent a posar en línia els dos patins, situant a davant el corresponent al costat cap on s'ha de girar i inclinant molt el cos cap a l'interior de la corba, que un flip és una passada consistent a aixecar el disc per mitjà d'un moviment ràpid dels canells, amb acompanyament de la pala de l'estic, per superar per sobre l'estic d'un adversari, que un hat trick (anglicisme aplicable a altres esports d'equip i de pilota) és el fet d'aconseguir, un jugador, tres gols en un partit o que una punxada és l'acció consistent a colpejar o intentar colpejar un adversari amb la punta de la pala de l'estic.


Finalment, en l'àmbit de la física, s'aproven termes sobre física de la radiació, electromagnetisme o òptica, d'entre els quals podem destacar acròmat, autofasatge o quench.

No entenc, tampoc...

... que aquest any l'escola acabi un dijous i l'any vinent un dimecres, si no coincideix amb finals de mes, ni final de setmana i en la majoria d'escoles (privades o concertades, majoritàriament) et cobren el mes sencer.
... Que el col·lectiu de mestres tinguin tanta màniga ampla i tants beneficis, quan hi ha moltes altres feines amb unes condicions més penoses i estressants que la seva. Els seus beneficis són insolidaris amb la resta de treballadors, amb les famílies i amb la resta de gent que té titulacions equiparables (o superiors) a la seva. A més beneficis, menys vocació... i menys qualitat.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Biblioteca paremiològica

I un altre projecte que finalment comença a caminar: la Biblioteca paremiològica.

Gairebé paral·lelament al buidatge de refranys, vaig anar alimentant una base de dades amb les referències sobre paremiologia, refranys, sentències, aforismes, etc., a què em remetien les obres consultades i buidades.

Hi he anat anotant totes les obres que he buidat en la meva base de dades de refranys (amb més de 125.000 entrades en català), les que he adquirit, les que voldria adquirir en un futur i les que ja han utilitzat altres estudiosos.

Per què? Doncs perquè qualsevol obra que pretengui un cert rigor ha de deixar ben detallades les fonts utilitzades i l'origen de les informacions.

És per això que intento ser meticulós en el Refranyer català-castellà, perquè, a banda de les informacions que poc cercar qualsevol persona inquieta per conèixer una mica millor la nostra llengua, vull també oferir amb claredat la informació sobre les fonts consultades i utilitzades, perquè altres estudiosos ho puguin tenir accessible i detallat.

El que, per una banda, representa una feinada de por, per altra banda n'acaba estalviant si ets meticulós, rigorós i sistemàtic.

Així, potser algú pensarà... i d'on treu ara aquest tants de materials i amb tanta fluidesa? Doncs l'aventura recopiladora i d'estudi es remunta a fa més de 12 anys enrere. I aquell esforç i feina feta veuen ara la llum en aquests productes paremiològics.

La perspectiva del temps, per altra banda, m'ha permès analitzar la situació actual, veure les llacunes que encara hi ha, malgrat les moltes publicacions que han aparegut en els darrers anys sobre el tema i animar-me a obrir camí per aquests espais inexplorats o menys treballats.

Espero que el fruit d'aquest treball, fet amb molt d'amor i consciència, us siguin d'utilitat.
És el resultat d'un treball d'anys, al que ha acompanyat la creació d'una biblioteca personal d'obres sobre paremiologia que depassa els 150 exemplars.

Una flor no fa estiu...

... ni dues primavera.

Però un bon grapat... potser, sí, oi?

[Fotografies preses del jardí de casa, amb una Olympus Camedia C-150]

Debat dels candidats

Avui, a les 20.00 hores ha tingut lloc a Ràdio Vallromanes l'esperat debat dels candidats a l'alcaldia de Vallromanes. Durant gairebé una hora, Xavi Moya ha moderat el debat entre David Ricard, cap de llista de MxV-ERC; Lourdes Prims, cap de llista d'iVall, i Maria Cabot, cap de llista de CiU.

Gairebé una hora de debat, aquell debat que ens hagués agradat escoltar abans de la campanya. I que ens ha agradat escoltar ara, després de la campanya. I que voldríem que se seguís repetint, amb normalitat i per interès públic.

A casa, hem deixat tot el que havíem de fer a aquesta hora i hem escoltat el programa amb interès.

Ara, m'agradaria que, els qui no l'heu pogut escoltar en directe, ho feu quan tingueu temps. L'he gravat, l'he penjat d'Internet i el lliuro a la vostra disposició en aquesta adreça:

http://www.yourfilelink.com/get.php?fid=337396

És un fitxer temporal, que només estarà disponible 15 o 30 dies des de la darrera descàrrega.
No sempre es veu a primera vista l'enllaç. En tractar-se d'un servei gratuït, viuen de la publicitat (es nota, oi?). Heu de cercar un enllaç que digui «Click the button below to download the file: Download file», que acostuma a aparèixer cap al centre de la pàgina.

Si en algun moment algú se'l volgués baixar i ja no fos disponible, que deixi un missatge en aquest comentari del blog i el tornaré a actualitzar.

Són gairebé 50 Mb de fitxer wav (comprimit en format zip), amb una durada de poc més de 50 minuts.

Escoltem-lo i el comentem. Us sembla?

[Afegeixo]

Al web de l'Ajuntament han posat una informació referent a les repeticions en diferit del debat d'ahir.
Concretament ho repetiran:

Dijous, 31 de maig	19’00 h.
Divendres, 1 de juny	21’00 h.
Dissabte, 2 de juny	11’00 h.
Dilluns, 4 de juny	20’00 h.
Dimarts, 5 de juny	10’00 h.

No entenc...

... que algú que depèn d'una nòmina o d'un sou mileurista pugui votar la dreta.
... que alguna persona jubilada, amb problemes per arribar a finals de mes, pugui votar a la dreta.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

El dia després

S’ha acabat la campanya electoral per a les municipals 2007 i, a banda de fer l’anàlisi dels resultats electorals obtinguts en aquests comicis, també toca fer un repàs del que ha donat de si l’esmentada campanya.

De les 6 forces que es presentaven, només 3 han obtingut representació municipal. Uns han pujat. Altres han baixat. Altres apunten i veuen possible un primer regidor en alguns futurs comicis. Altres han tingut una davallada espectacular o absoluta. A tots els correspon fer una anàlisi crítica del que ha passat i del que els pertoca fer o esmenar en aquests pròxims 4 anys.

Ahir al vespre, ens sobtava que TV3 fos l’única televisió (de les que es veuen a Vallromanes) que estigués emetent els resultats de les eleccions. I això que a molts llocs eren eleccions als diversos parlaments autonòmics. O potser no vaig tenir paciència per deixar de veure anuncis o ho emetien entre anunci i anunci…

I a Internet també era bastant frustrant cercar informació al moment. El peix gros es menja el xic… i no hi havia dades de Vallromanes (i altres municipis petits) fins bastant més tard que m’haguessin arribat via SMS (gràcies, JB!).

Les millors fonts, però:

• Ministerio del Interior
• Telenoticies.cat (amb quadre comparatiu de resultats i participació entre els comicis del 2003 i els d’ara)

Ja amb tot acabat i només pendents de les converses dels polítics per generar les majories que governin els ajuntaments, vull fer una anàlisi personal de com he viscut i vist la campanya des de casa, a nivell del municipi.

Coses positives:

• hi concorrien més partits (6, mentre al 2003 només n’eren 4)
• un increment de la campanya virtual a Internet, amb les informacions dels partits, els blogs dels diferents candidats i els comentaris vessats des de diferents llocs i posicions.
• tots els partits tenien pàgina a Internet
• 3 candidats han obert blog personal (i esperem que el mantinguin obert i no l’abandonin fins d’aquí a 4 anys més)
• ús de les noves tecnologies en les campanyes (i contracampanyes): blogs participatius, imatges, so, presentacions, videos a Youtube, que han donat color a la Xarxa mentre als carrers el color el donaven els inflables, globus, llapis, caramels i pancartes tutti quanti.
• la imaginació al poder: no sempre les campanyes més efectives representen una gran despesa econòmica. Cal saber trobar els canals i mitjans adequats per vehicular-les i compatibilitzar-les amb el pressupost disponible
• la mobilització dels diferents partits per arribar a l’electorat, amb més actes i presència que en altres convocatòries
• que s’ha desenvolupat amb menys crispació que altres convocatòries, malgrat alguns episodis protagonitzat per anònims i pamflets sense autoria declarada a les bústies i als llocs participatius de la Xarxa. Sortosament amb el pas de la campanya s’han anat esvaint.

Coses negatives:

• no es pot empaperar el poble amb la impunitat que han fet gal·la alguns partits, i menys encara quan s’havien reunit tots els partits per repartir-se els espais i fer una campanya neta (mai millor dit).
• hi havia fanals amb 3 i 4 cartells de diferents candidats i formacions: un despropòsit, un abús i una actuació injustificable
• no es poden permetre bretolades amb els cartells de cap formació. Ni pancartes que desapareixen, ni pintades en les cares dels candidats.
• el web de l’Ajuntament ha d’informar i fer-ho amb neutralitat. I informació neutra no vol dir que no hi hagi informació. Qualsevol persona de Vallromanes (o de fora) hi ha de trobar allà tota la informació que cerqui, ja sigui de l’Ajuntament, dels actes que es fan al poble, de les entitats que hi ha… Amb què ens trobem? Amb un apartat de notícies que apareixen i desapareixen (volem un històric de notícies), informacions esbiaixades o incompletes (mireu les dues darreres entrades sobre el Pla local d’habitatge i el Pla director del clavegueram, penjades, sense cap altra explicació addicional a 3 dies de les eleccions)
• els mitjans de l’Ajuntament han de ser públics i se n’ha de facilitar l’accés i ús a tots els partits i particulars del municipi: s’ha de liderar, amb neutralitat, des del consistori, almenys en allò referit a la informació municipal.
• no ens informen bé de les poques coses que es fan al poble. On s’ha dit que hi hauria entrevistes a la ràdio a tots els candidats? Què en sabem de l’obertura de les piscines municipals? Per què es penja l’informatiu del casal amb tant de retard? Com saber quins actes del darrer mes eren d’algun partit o institucionals?
• l’ús de logos i materials de tots, amb un ús partidista
• la poca cura per l’ortografia de materials impresos i a Internet
• que al dissabte al matí, jornada de reflexió, les bústies encara continguessin pamflets d’alguna formació

Guardo totes les propostes i promeses electorals dels partits i les llistes d’aquelles persones que, sigui en el partit que sigui, han volgut dedicar-se a la política municipal, la més propera, on s’aprèn a fer política. Potser algun dia en faré una anàlisi comparativa…

Reflexió

D'aquí a poques hores comença la jornada de reflexió per a les eleccions municipals 2007. Els catalans i les catalanes haurem de decidir qui ens governarà, des del municipi, durant els pròxims 4 anys.

Com deia en un article anterior, són les eleccions que ens toquen de més a prop, perquè decidim qui hi haurà en els òrgans de govern que ens són més propers i coneguts. O si més no, als que hem d'acudir més sovint, per les contribucions, per les multes, pels cursos, pels permisos, per les festes majors, pels actes culturals i per un grapat d'altres temes.

I en un poble petit com Vallromanes, tots ens coneixem. O gairebé. I saps qui es presenta per aquesta llista o per aquella altra. I qui hi ha al darrera. I què prometen i no compliran i què haurien de prometre, i no ho diuen.

Tota la disbauxa d'aquestes darreres dues setmanes, el dispendi, la demagogia, les promeses que mai es compliran... la parladuria, les amenaces, el joc brut... Tot forma part de la cursa electoral. Però no tot hauria d'estar permès, ni de bon tros. A més, si fins ara era possible parlar de ciberpolítica, diumenge, l'únic que compta és qui es desplaci fins a la mesa electoral i hi dipositi la seva papereta.

No us penso intentar convèncer de res. Jo ja fa molt de temps que tinc el vot decidit i cap campanya, mentida ni escrit de darrer moment em farà canviar d'opinió. I voto el que penso que em convé més a mi, als meus i al meu poble. I potser per això he seguit de més a prop la campanya del poble del costat, on ningú intentava convèncer-me de res, perquè sabien que no els podia votar, que la que m'hagués correspost de seguir. Encara que, ara que hi penso, déu n'hi do, el que he vist i viscut en aquests dies de maig...

Només vull demanar-vos que aneu a votar, lliurement i amb la consciència ben tranquil·la, que allò que triareu és el que penseu que és millor per al vostre poble.

L'únic que sí que em permetré és de fer una capbussada en el nostre ric refranyer i recomanar-vos uns quants refranys que us puguin ajudar a reflexionar i a pensar amb calma sobre les eleccions de diumenge, que serà una fantàstica diada festiva, com ha de ser. I com només pot ser.

No és molt ric en paremies polítiques el nostre refranyer, però amb paciència i una canya, alguna cosa es troba:

• amic d'en Pere, amic d'en Pau, però més amic de la veritat
• cal ensenyar amb exemples
• com més en tenen, més en volen
• com més hom s'ajup més ensenya el darrera
• de polítics, cabrons i mal parits ja n'estem tips
• del dit al fet, hi ha un gran tret
• d'homes és errar, de bèsties perseverar
• el bon govern, poc se sent i es fa veure clarament
• el bou per la banya i l'home per la paraula
• el diner governa el món enter
• el prometre no fa pobre, però el donar sí
• el que no es paga amb diners es paga amb dinades, que és pagar dues vegades
• el 'sentir dir', lluny de mi
• els polítics discutint, semblen braus envestint
• en cosa dubtosa val més callar que parlar
• en política camina sempre discretament deu passes darrera el poder i sense trepitjar-ne l'ombra
• és tanta la porqueria que va associada a la política, que fins i tot una cosa sagrada com és una mare, si dius que és política, queda convertida en una sogra
• fa més qui vol, que no qui pot
• favor que faç (o faig), favor que me deus
• festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
• feta la llei, feta la trampa
• hi ha qui dóna un aglà per fer-te cagar un roure
• la política no té entranyes
• mentider conegut ja no és cregut
• més val un "tin" que deu "et donaré"
• molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat
• no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir
• no manllevis diners, que els hauràs de pagar amb gros escreix
• parlar de política és el drap brut de la cuina
• pel diner fins el rei balla, si convé
• per curar-se en salut, molts polítics no tenen amics ni coneguts
• quan ningú diu res tothom està d'acord
• qui molt riu, no té el seny gaire viu
• qui oli remena, els dits se n'unta
• qui promet, en deute es met
  
• qui sempre pren i mai no dóna, al fi tothom l'abandona
• qui serveix al comú, no serveix a ningú
  
• qui té el cul llogat no seu quan vol
• sentir dir? Mitja mentida
• si vols estar gras, fes-te de l'ajuntament
• tal faràs, tal trobaràs
• tal mesura com fareu, us serà feta
• tal pastor, tal ramat
  
• tres coses governen el món: diners, diners i diners
• val més manar que ser manat
• val més prometre un porc que donar una sardina
• un mentider ha de tenir bon cap
  

I recordeu que, encara que la mala herba sempre creix, tampoc podem oblidar que la veritat i l'oli sempre suren.

Ciberpolítica

L'avenç de la societat de la informació, l'accés del gruix de la població a la tecnologia i la immediatesa de la transmissió de dades i missatges han fet que cada vegada més, les campanyes polítiques passin dels carrers a la Xarxa.

Els carrers es buiden. Només hi ha activitat els primers dies per penjar (i despenjar) banderoles, cartells, pòsters i cintes i veiem com els mítings cada vegada són més mercats de Calaf (globus, animadors, inflables, aperitius i bosses de regals) i menys arengues polítiques. Vol dir això que comprem els vots, perquè no els podem convèncer amb les idees o les propostes?

Aquestes eleccions, respecte de les altres convocatòries electorals, guanyen en proximitat i incertesa: tret de les quatre capitals importants del país, no hi ha dades estadístiques del que passarà en la resta de 900 i escaig municipis. Sorpresa fins al darrer moment! I mirar les paperetes de les diferents formacions per cercar-hi la cara coneguda, el veí que mai hauries dit que aniria en alguna de les diferents llistes que concorren a l'alcaldia de ca teva.

Ens estem acostumant als succedanis i al bombardeig constant de notícies i informacions a les quals mai arribem a poder fer ni una ullada tranquil·la. Cada vegada és més gran el calaix de mals endreços on hi desem aquelles coses que avui no podem assimilar i que agombolem amb l'esperança de reutilitzar algun dia o de poder mirar amb més calma més endavant... Fal·làcia!, perquè s'hi acumulen capes i capes de noves informacions més actuals i interessants que les d'ahir. Que avui o demà tampoc tindrem temps de ni tan sols mirar. I així esdevenim ciberdrapaires.

Canviem els diaris de paper pels digitals, el sexe pel cibersexe, les càmeres amb rodet per les digitals, les trobades amb els amics per les tertúlies al xat i la política per la ciberpolítica.

Ara les campanyes es couen al ciberespai: blogs polítics que reprodueixen i cloquegen les consignes apreses. Ciberuniformitat. I que ningú se surti de la cleda.

Amb algunes lloables excepcions: Poliblocs.

qui és sabater que faça sabates...

TU TRIES

Es pot fer política o no fer política.

D'entre els que es decideixen a fer política, poden triar per la bona política o per la mala política. Pel llustre o per les clavagueres.

Per no arriscar-me a fer mala política, prefereixo seguir-me dedicant a les sabates.

Dos i dos no sempre fan quatre

Mireu aquestes dues captures sobre una cerca a Google (o qualsevol altre cercador):


Idèntiques? No ho són pas, però no jugarem a les 7 diferències, que de fet només n'hi ha una que ens interessa en aquest cas: les cometes en la finestra de cerca.

És clar que resulta important conèixer quatre cosetes sobre com funcionen els cercadors i quines opcions avançades els podem aplicar per tal que les nostres cerques no resultin infructuoses o inabastables pel nombre de resultats i per la poca pertinència d'allò que ens ofereix.

Ara que som en període electoral, tothom s'apunta al fenomen internàutic i no resulta estrany trobar una munió d'articles amb hipòtesis basades en els resultats de determinades cerques a Google. Mireu, per exemple, a El Periódico, aquests dos articles:

- Jordi Puntí: La joguina de Sant Google (El Periódico, 12/5/2007)
- Toni Sust: La solitud de l'animador infantil (El Periódico, 14/5/2007)

De l'article de Jordi Puntí destaco el següent paràgraf:

Google ens serveix una enquesta senzilla, arbitrària i curiosa: els resultats que dóna cada candidat. Prenguem, per exemple, els comicis per a l'Ajuntament de Barcelona. A dia u de campanya, la cerca de Jordi Hereu ofereix 212.000 entrades. Esclar que potser hauríem de descomptar les pàgines oficials. Xavier Trias es queda amb 97.000 entrades, essent la primera un atractiu sopar- col.loqui en què va participar el mes de març. Jordi Portabella puja fins als 104.000 ítems. Alberto Fernández Díaz aconsegueix 269.000 crides, tot i que hauria de compartir la xifra amb els seus homònims, que no són pas pocs. Finalment, Imma Mayol arriba fins als 105.000.

De l'article de Toni Sust:

El d'ahir no devia ser el millor dia del cantant i animador infantil Àngel Daban. Daban, amb 30 anys de carrera i 899.000 entrades a Google, va ser contractat per CiU per animar la festa (electoral) de la família, convocada pels nacionalistes a Igualada.

Mentre les xifres que ofereix Puntí són pertinents i ajustades, ja m'alegraria que autors com Àngel Daban tinguessin aquest reconeixement i fama, i més si tenim en compte que l'Àngel, a banda de dedicar-se a la música ha fet una lloable i meritòria tasca de recopilació de refranys i dites a la xarxa. Però hi ha alguna cosa que grinyola i que vull analitzar.

Quan fem una cerca, cal tenir en compte un seguit de paràmetres que faran que els resultats que obtinguem siguin sensiblement diferents. Hi ha qui pensa que a Internet hi és tot i que només cal trobar-ho. Però de vegades trobar les coses resulta més difícil del que sembla, i si no que li preguntin a una persona desordenada on té les coses.

Analitzem, sobre la cerca [Àngel Daban], els possibles resultats que podem obtenir a Google i les sensibles diferències de resultats:

1. Cometes or not cometes? Les cometes indiquen que Google cercarà aquella expressió exacta: nom i cognom. Si no posem les cometes, els resultats que obtindrem seran per l'expressió exacta o per aquelles pàgines que mostrin qualsevol dels dos mots: nom o cognom. La diferència entre la primera cerca (646) i la segona (901.000) és sensible, encara que no afecti els primers resultats que mostra el cercador (i per això molts usuaris no s'adonen d'aquesta important diferència en el procediment de cerca).

2. Si anem a la personalització de les preferències del cercador, podrem variar alguns paràmetres que ens poden resultar molt útils:

• idioma de la interfície. Triem l'idioma que triem, aquest no afecta als resultats obtinguts de la cerca.
• el nombre d'enllaços que es mostren per pàgina (10 per defecte, però jo recomano marcar-ne 50 com a mínim)
• idioma de les pàgines on cercarem resultats (si no fem una cerca molt, molt concreta, recomano no indicar-ne cap, perquè aquests resultats es filtren a partir d'una etiqueta amb metadades que no totes les pàgines web tenen definida o on no sempre hi consta "català", per exemple, si fem una cerca en pàgines en català).
• mostrar els resultats en una nova finestra. Ara que la majoria de cercadors ofereixen les pestanyes i les màquines són prou potents per poder tenir moltes finestres alhora, us recomano fer servir aquesta opció, per no "trepitjar" la pàgina inicial amb tots els resultats de la cerca, que probablement haurem de tornar a consultar si els primers resultats consultats no són satisfactoris.

Així, doncs, vista l'experiència, us recomano no creure-us a la primera cap dada estadística sobre els resultats de cerca de Google, si abans no feu una comprovació.

Vaja, que això de les cerques a Internet no és tan lluny de les estadístiques amb què ens bombardegen per arreu i que cadascú en fa la lectura més positiva i avantatjosa per als seus interessos.
I finalment, a la pàgina inicial del cercador, sota la finestra de cerca, podem indicar-li a Google que cerqui a tot el web o només en les pàgines en un determinat idioma. Recomano demanar resultats a tot el web, per descomptat.