Terminologia política

Sempre hem lligat política amb oratòria, perquè és imprescindible parlar bé, amb enginy i d'una manera que enganxis qui t'escolta... i encara més difícil, que es cregui tot allò que li expliques.

Com a lingüista, també, sempre he pensat que si cada polític tingués un lingüista de capçalera, milloraríem la qualitat del discurs polític, la llengua no estaria tan maltractada i el col·lectiu de lingüistes tindríem alguna altra sortida laboral d'aplicació més quotidiana. Seria tota una revolució en allò que s'entèn actualment per la lingüística aplicada.

Però penso que també, des d'un vesant d'observació lingüística, aviat podrem parlar d'una terminologia política, encunyada al llarg dels anys i que no entèn de colors ni de partits.

Les últimes perles:

«No me voy a ir, no voy a dimitir y voy a solucionar los problemas que se plantean en el ministerio porque es mi responsabilidad. Correr es de cobardes y los que piden que me vaya seguramente es eso lo que harían».

«No es el primer problema que me encuentro, tengo edad suficiente para haber tenido unos cuantos y los he solucionado bien».

«El que no hace nada no se equivoca y es imposible que tenga un problema con una obra el que no la inicia».

Proveu de canviar obras i ministerio per qualsevol altra actuació o responsabilitat i us ajudaran a sortir del mal tràngol amb elegància i contundència.

En aquest cas han estat dites per Magdalena Álvarez, ministra de Foment del govern Zapatero, però les podia haver dit qualsevol altre polític en qualsevol altra situació.

Em recorda aquelles falques que tenen els meteoròlegs per dir que podrà ploure amb una intensitat variable en qualsevol indret del territori... i que les pluges podran ser localment intenses. Dir això i dir res, el mateix.

I mentre els polítics ens venen fum amb aquestes perles orals (pensar en l'eròtica del poder i en l'oralitat, ens fa pensar en altres coses...), la gent del carrer, que hem de sofrir la seva incompetència, només ens queda manifestar-nos i dir-los, clarament, i sense segones lectures, que ho estan fent molt malament i que ja n'hi ha prou!

M'ajudeu a recopilar altres perles de la terminologia política! Agraït d'antuvi!

Paremiologia comparada

Els lingüistes, generalment, quan ens trobem davant d'una paraula o d'una construcció d'origen dubtós, acudim a les gramàtiques i altres obres especialitzades per constatar-ne la seva bondat. És llavors quan podem detectar la introducció de barbarismes per contacte o influència d'altres llengües.

Quan això ens passa en el camp de la paremiologia, no sempre hem de dubtar de la bondat d'alguna construcció, que ens recorda una expressió castellana, per exemple.

El ric cabal del refranyer català i de la majoria de llengües romàniques, per descomptat, té el seu origen en els proverbis de la tradició grega i llatina, transmesa a través dels autors clàssics. Alhora aquells, la van prendre de la tradició oral o de la tradició d'altres cultures anteriors.

Els refranys neixen en el format que tenen per la necessitat de transmetre coneixements de manera oral i que siguin fàcils de recordar. Per això són sentències curtes i amb la musicalitat i rima d'un vers. Cal només recordar que els joglars, per exemple, recitaven llarguíssimes obres en vers, que cantaven. I aquesta música i aquesta rima els ajudaven a memoritzar-les.

Si ens remuntem a l'origen de les llengües romàniques i pensem en mans de qui estava la cultura escrita, tampoc ens semblarà estrany que aquests primers proverbis siguin preferentment amonestatius i alliçonadors. La literatura paremiològica i proverbial permetia la transmissió de coneixement i molts autors dediquen part de la seva obra a la literatura proverbial (Llull, Erasme de Rotterdam o el mateix Miguel de Cervantes).

Per tant són molt nombroses les obres recopiladores de proverbis, sentències i refranys, durant l'edat mitjana, en molt diverses llengües. Tradició que ha restat escrita i de la qual s'han anat alimentant obres posteriors.

Tornem doncs a la paremiologia comparada. Deia que és usual trobar el mateix proverbi expressat de maneres similars en diferents llengües i això no vol pas dir que siguin meres traduccions o adaptacions: ens trobem davant d'un antic proverbi que ens ha arribat a través d'un origen llatí o grec i que s'ha vist plasmat en les llengües que posteriorment derivarien del llatí o d'altres llengües i cultures que es farien ressò de la rica tradició cultural grecollatina.

Aquest origen comú és el que permet l'existència d'una disciplina com la paremiologia comparada o la gramàtica històrica, sense anar més lluny.

I és que la paremiologia comparada tracta d'això: d'estudiar l'origen i evolució d'una dita concreta i com s'ha transmès en altres llengües i cultures.

En principi qualsevol obra paremiològica que compari més d'un idioma s'inscriuria dins aquesta disciplina. Ja siguin diccionaris de refranys bilingües, com el meu refranyer català-castellà, o altres obres que comparin moltes altres llengües.

Dins la tradició catalana, ens podem remuntar a Oleguer Miró que a principis del segle XX escrivia una Aforística mèdica popular catalana, un recull d'un miler de parèmies de temàtica mèdica, publicat a Manresa per la impremta d’Anton Esparbé i acabat d’imprimir el 24 de juliol de 1900, i un altre autor que destaca especialment en aquest camp: Sebastià Farnés Badó (Sant Feliu de Codines 1854 - Barcelona 1934) i la Paremiologia catalana comparada, publicada per Columna el 1992, com una enciclopèdia de 8 volums, cinquanta anys després de la mort de l'autor, que dedicà tota la seva vida a l'arreplega del material per bastir-la.

A l'índex bibliogràfic del refranyer català-castellà també hi trobareu altres referències, no només del català, sinó també d'obres castellanes, a mida que les vagi incorporant al corpus del refranyer.

Acabo l'article amb un exemple de paremiologia comparada, fent un buidat de les entrades del refranyer català-castellà que tenen el seu origen en una sentència llatina. Fixeu-vos que són bàsicament dites sobre l'ull i el cap. Perquè de moment he anat buidant les obres bilingües que ja tenia informatitzades, entre les quals destaca els meus manuscrits En cap cap cap i Amb cara i ulls.

1. al cap de cabells, tothom hi dóna cops de martell - [LL: impubes mullo malas digneris honore] - (ES: quijadas sin barbas no merecen ser honradas).
2. allà on vas, fes com veuràs - [LL: si fueris alibi, vivito sicut ibi (trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs)] - (ES: donde fueres, haz lo que vieres) - (IT: quando a Roma vai, fai come vedrai) - (EN: when in Rome do as the Romans do).
3. després de romput el cap es posen cervellera - [LL: demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor] - (ES: después de descalabrado, untarle el casco) -(IT: egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata).
4. el cap li trencaràs, que el cor no podràs - [LL: bracteolam summa ventos in turre notantem, non turrim, ventivis agitare valet] -(ES: el viento que corre, muda la veleta; mas no la torre).
5. en el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà - [LL: rustica multantur virgis bene terga colurnis] - (ES: la encina y el villano da la fruta a palos) - (FR: oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra).
6. la llum dels ulls és l'alegria de l'ànima - [LL: oculus animi index] - (ES: los ojos son el espejo del alma) - (FR: les yeux sont le miroir de l'âme).
7. la necessitat no té llei - [LL: necessitas caret lege] - (ES: la necesidad tiene cara de hereje).
8. la sort està tirada - [LL: alea jacta est] - (ES: la suerte está echada).
   
9. molts escarmenten en el cap dels altres - [LL: feliciter is capit qui periculo alieno sapit] - (ES: feliz el que escarmienta en cabeza ajena) - (FR: belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy).
10. on hi entra el cap hi entra el cos - [LL: quo capit intravit, pars caetera corporis intrat] - (ES: en entrando la cabeza, cabrá el cuerpo).
11. quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa - [LL: dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint] - (ES: cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda).
12. quan el cap fa mal, tots els membres dolen - [LL: si caput dolet, omnia membra languent] - (ES: cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen) - (FR: a qui la tête fait mal, souffre par tout le corps) - (IT: quando la testa duole, tutte le membre languono).
13. qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa - [LL: consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi] - (ES: aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo).
14. qui és sabater que faça sabates - [LL: ne sutor ultra crepidam] - (ES: zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos) - (FR: cordonnier, borne-toi à la chaussure) - (IT: ciabattino, parla sol del suo mestiere) - (PT: não suba o sapateiro além da chinela) - (EN: cobbler, stick to your last) - (DE: schuster, bleib bei deinen Leisten).
15. qui renta el cap de l'ase, perd lleixiu, temps i sabó - [LL: sapo perit, sapone caput si tergis aselli] - (ES: lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón) - (FR: a laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon)) - (IT: chi lava la testa all'asino, perde il sapone) - (PT: perdida es la lixia en la cabeça del asno).
16. qui tant tiba, fa dos caps - [LL: in manibus pennae gallum captantibus haerent] - (ES: cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano).
17. tant put un all com cent cabeces - [LL: ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum] [LL: perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla] - (ES: preso por uno, preso por ciento) - (FR: autant vaut bien battu que mal battu).
18. val més fiar-se dels ulls que de les orelles - [LL: oculis magis habenda fides, quan auribus] - (ES: mejor fiarse de los ojos que de los oídos).

Al blog sobre paremiologia didàctica, ho enfoco des d'una perspectiva semblant, però, alhora, diferent i complementària.

Vallromaquè? Vallromanesos!!

En un intercanvi de correus amb en Xavi Moya, em vaig assabentar, de rebot, d'un escrit d'en Sergi Santjoan sobre el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Recordo que, en arribar al poble, ho havíem discutit alguna vegada amb l'Antoni Ibàñez i vam suposar que el gentilici adequat era vallromanins. Ara mateix no recordo pas com va anar la cosa, que potser n'Antoni ens farà llum en un comentari, però vam donar per bo parlar de vallromanins i vallromanines.

Aquest gentilici va fer forrolla i el van adoptar la majoria de formacions polítiques del poble, i així l'usen en els seus escrits i en la documentació que apareix a les seves pàgines web.

Ara fa poques setmanes, vaig preparar un recull en aquest mateix blog amb la documentació que apareix a Internet sobre Vallromanes i vaig detectar que tant a l'Hiperenciclopèdia d'Enciclopèdia Catalana com en d'altres webs institucionals i oficials, el gentilici emprat era vallromanesos.

També en Jordi Gomara em va consultar al respecte, perquè està redactant l'article sobre Vallromanes de la Viquipèdia.

Doncs ja tenim el debat obert. I penso que és el moment per donar clarícies al respecte.

Us reprodueixo en primer lloc, amb la seva autorització, l'escrit que Sergi Santjoan va lliurar a Xavi Moya, cap de comunicació de l'Ajuntament de Vallromanes perquè esmenessin i difonguessin el gentilici correcte.

Vallromanesos!

(i vallromaneses)

Els gentilicis tenen la importància que tenen. Fa poc, al poble d’Arnes, a la Terra Alta, em quedava sorprès amb el nom de la seva revista d’informació general, “L’Arnerol”. Algú em va aclarir que arnerol és l’habitant d’Arnes i jo vaig celebrar aquesta manera de reivindicar-la. Com trempolí és el de Tremp (i no pas una altra cosa mal sonant).

Encara ara recordo quan de petit estudiava castellà a l’escola, com un dia el professor de geografia em deia una paraula que em va fer molta gràcia: vallisoletano. Curiós. Els gentilicis tenen aquesta cosa de bellesa i de misteri. I què me’n diuen, de trobar el gentilici a partir del nom de la vetusta ciutat romana? Sublim, no? Així trobem ilurencs, ilerdenses, egarencs, etc.

Molt més a prop, ara fa un parell d’anys, a Montornès del Vallès, vaig haver d’escriure un article des de la meva oficina de català per recordar i subratllar a veïns i a administració que el seu gentilici era ni més ni menys que montornesenc / montornesenca. Molta gent, edils inclosos, feia servir un altre derivat incorrecte, potser influïts pel tan traginat barceloní / barcelonina.

Doncs bé. Ara em trobo amb el mateix a Vallromanes. Sento el gentilici derivat d’aquesta terminació i m’inquieto. I és que no sembla pas que l’habitant de Vallromanes s’hagi de denominar amb el sufix –i, ina. Em proposo a investigar i a escriure un article que posi les coses al seu lloc. Pregunto a la gent gran i ningú sap ben bé dir-me el què. Passa que nosaltres, els de Vallromanes, érem de Montornès fins als anys 30 del segle XX. I passa també que Vallromanes no ha esdevingut un nucli important pel que fa al nombre d’habitants fins a aquest tombant de segle. Sigui el que sigui, segons que sembla, la gent no solia anomenar-se pel gentilici. Això també passa a la capital, on la gent diu sóc gracienc o sóc de Gràcia, però acostuma a dir només sóc de Sants. I és que els gentilicis, pel que es veu, fan més o menys fortuna segons el lloc.

La solució: buscar al Diccionari de gentilicis catalans, del professor August Bover, on hi trobem clarament que el nostre gentilici és VALLROMANÈS, VALLROMANESA, segons la manera com el català forma els seus gentilicis a partir del nom de poblacions.

Ara, doncs, ens toca a tots difondre’l. I usar-lo. Començant per la Casa Gran, continuant per la ràdio, aquesta revista, el Casal, etc., i acabant per la gent del carrer, que és qui, en definitiva, l’ha de fer seu.

Passin-ho bé, doncs, vallromanesos!

Reforcen la solució que defensa Santjoan les dades que ofereix la Generalitat de Catalunya tant al SIAL (Sistema d'Informació d'Administració Local), com al Municat (Web dels municipis i comarques de Catalunya), així com l'Enciclopèdia Catalana o diccionaris de gentilicis com el d'August Bover (al qual feia referència el Sergi en el seu article).

Cap dubte, així? Us cedeixo la paraula.

Però no voldria acomiadar-me sense alimentar una possible boira, treta del refranyer popular, del Cançoner de Joan Amades (Ed. Selecta, 1951):

a Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins

És a l'apartat de Refranys geogràfics, per això em fa pensar que pugués referir-se al gentilici. Encara que, altrament, podria referir-se a la planta del romaní, força abundant per les nostres contrades.

Renfe torna a la normalitat

Després de molts dies de tenir la sort de no ensopegar amb una avaria de Renfe, cosa que no vol dir pas que no hi hagi hagut incidències, avui he llepat, com dirien al Vallès (accepció que no recullen els diccionaris).

Quina és la millor manera de començar un dilluns postfestiu? Doncs amb retards, aglomeracions, corredisses i cursa lliure a través de les vies.

Confraternitza! I com no si som 20 persones en un metre quadrat! Per força!

Desapuntat del gimnàs! Renfe et garanteix unes quantes corredisses de bon matí que t'ajudaran a mantenir la forma.

A mi se'm cauria la cara de vergonya de treballar en una empresa com aquesta. I després no volen ser traspassats!! El que haurien de ser és acomiadats!

Volia relacionar aquest escrit d'avui amb el Blog Action Day, que enguany és dedicat al medi ambient. I volia treure a colació el perjudici que provoca Renfe, amb els seus retards i mal servei, perquè els usuaris acaben optant per utilitzar el transport privat per la por de no arribar a l'hora enlloc. Només així s'explica que Renfe rodalies sigui l'únic mitjà de transport públic amb disminució d'usuaris, quan en molts llocs és l'única alternativa viable al transport privat!

... i cent!

Amb aquest escrit, i poc més de dos anys més tard, arribo al text número 100 d'aquest blog, del Raons que rimen.

Ja sé que això no vol dir res. Però sempre hem sentit certa fascinació pels nombres rodons. I 100 ho és, sens dubte.

Com deia, això no vol dir res, perquè, per exemple, el refranyer el començava el maig d'aquest any, ara fa poc més de cinc mesos i ja vaig camí dels 850 escrits.

Però el Raons que rimen és el meu blog personal per excel·lència, el blog més miscel·lani, el més íntim, quan cal.

No us atabalaré pas amb estadístiques que no interessen a ningú. No ens enganyem. Jo sense vosaltres no existiria. I si jo deixés d'escriure hauríeu de sadollar la vostra curiositat i ganes de lectura en altres llocs. Però res resultaria dramàtic, ni traumàtic, tant per a mi, com per a vosaltres. Us necessito i ens necessitem, però tampoc hem signat cap contracte de fidelitat. Mentre el que jo escric us segueixi interessant, em seguireu venint a veure. I això és el que compta al capdavall.

Pel camí deixo ja un bon pòsit sobre els refranys (la meva passió), Vallromanes (el meu poble; lloc d'adopció), la tecnologia (el cuc que em rossega i em captiva) i la meva llengua (la meva professió).

I pel camí els companys de viatge i les descobertes al ciberespai han estat innombrables, excel·lents i sorpreses inoblidables.

Jo vull seguir fent camí... us hi apunteu?

12-O: Una festa no nacionalista

Quan la festa de la hispanidad acaba esdevenint la festa de la españolidad, la festa dels no nacionalistes espanyols... què voleu que us digui?

Poca cosa tenim per celebrar, no us sembla?

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

El passat 29 de setembre, van sortir publicats al DOGC un altre reguitzell de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, publicats pel Departament de la Vicepresidència, d'on depèn la Secretaria de Política Lingüística, atès que l’article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l’aplicació de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i l’ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.

El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s’aproven els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat ha de difondre periòdicament els termes que hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fem, doncs una ullada al vocabulari fixat en aquesta resolució. Les àrees temàtiques abordades són Administració i direcció d'empreses (ADE), Arts gràfiques, Dibuix tècnic, Indústria, Rugbi, Societat de la Informació i Zoologia.

Així, en l'àmbit de l'ADE sabem que la resiliència i la trasiliència són la 'capacitat d’una organització o empresa per a anticipar-se i adaptar-se als canvis i imprevistos i per a respondre-hi positivament sense perdre la cohesió interna i les característiques pròpies' i la 'propietat d’una innovació per a alterar sobtadament, de manera positiva o
negativa, el sistema de producció i l’activitat comercial d’una empresa o organització', respectivament.

En Arts gràfiques, fixa coixinet (o quadradet) com el terme que correspon al símbol del sostingut (allò que en castellà en diuen almohadilla, cuadradillo o sostenido) que apareix, per exemple, als telèfons. Quan és el símbol gràfic, li direm coixinet o malla (a l'ordinador és la combinació de les tecles Alt Gr + 3: '#'). També fixa els termes et o i comercial per al símbol '&', que és el 'signe gràfic procedent de la lligadura de les lletres de la conjunció llatina et'; gràcia, per al 'traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes' i ratlla baixa per al caràcter de subratllat horitzontal per sota de la línia de base.

Pel que fa al vocabulari d'Indústria fixa diversos termes relatius als àmbits de la indústria alimentària, tèxtil, metal·lúrgica, de seguretat industrial o de la pell, entre d'altres. Així, de la 'tècnica de conservació d'aliments que consisteix a esterilitzar-los per mitjà de la calor en recipients tancats hermèticament' en direm appertització, denominació procedent del nom del pastisser francès Nicolas Appert (1749-1841), inventor d’aquesta tècnica.

En Societat de la Informació, s'admeten els anglicismes poadcast i poadcasting per al 'fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting' i la 'tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil', respectivament.

Les altres resolucions quadrimestrals del Departament de la Vicepresidència que publiquen termes normalitzats del Consell Supervisor del Termcat d'aquest any 2007 són:

- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Ressenya.

I anteriorment ja havia recollit les resolucions d'anys anteriors.

Aprofito també per fer esment que el format del DOGC ha variat ostensiblement i ara es presenta a columna única i amb un cos de lletra superior. Pràctic per a la lectura en pantalla, des que va deixar de publicar-se en paper, però molt costós si mai s'ha d'imprimir algun contingut.
I tothom té accés a la base de dades del DOGC per consultar-ne continguts de diaris antics, anteriors al 2002, que abans només era accessible per subscripció.

Si no vols Windows... dues tasses

En Paco Rivière és d'aquelles persones de pedra picada. Pacient com un Job, un sac de paciència. Vaja, d'aquelles persones de mal ferrar, que traspassen l'àmbit de la individualitat per esdevenir estandard d'una causa. Admirable, ara ho veureu.

En Paco el vaig conèixer durant el meu pas com a coordinador de Llengua.org. Va venir a veure'ns per presentar-nos el Tiddly Wiki, un programa de tipus wiki, escrit per Jeremy Ruston, sota la llicència lliure BSD, que serveix com a llibreta de notes personal i com a base per a un lloc web sencer. També manté el lloc PalmCAT, de programari i continguts per a ordinadors de butxaca.

Però al que anàvem. La història del Paco s'inicia ara fa uns dos anys, quan es compra un ordinador portàtil de la marca Samsung a PC City i reclama que li retornin l'import del sistema operatiu Windows, preinstal·lat, perquè no el vol ni el pensa fer servir.

La llicència del Windows contempla aquesta possibilitat:

Al instalar, copiar o de otra manera utilizar el producto usted queda obligado por los términos del presente CLUF. Si no acepta, no instale ni use el producto; devuélvalo al lugar donde lo adquirió para los efectos de obtener un reembolso total del importe pagado.

Bé, doncs aquest dret li ha estat denegat una i altra vegada. Però la seva tossuderia l'ha portat a centralitzar aquesta demanda, a través del seu lloc web, on explica el per què, els fonaments legals, el com i fa un seguiment del ressò d'aquesta notícia en diferents mitjans.

Doncs això, dos anys després, l'Agència Catalana del Consum, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, que té l'objectiu principal de garantir els drets de les persones, com a consumidores de béns i productes, on havia interposat una demanda, li diu que arxiva el cas.

El Paco m'ha fet arribar un correu on diu que dijous exposarà el cas a Radio Nacional de España i que li sap greu que surti allà abans que a Catalunya Ràdio, per exemple, i que hagi tingut tan poc suport de les institucions, quan només està reclamant un dret, com a usuari, que la UE garanteix i que en altres països s'ha aconseguit.

Acabo amb un extracte del seu correu i amb el meu suport a la seva postura i campanya. Ànims, Paco!

T'envio això perquè em sap greu que el tema surti a RNE abans que a Catalunya Ràdio, per si pots fer alguna cosa.

Estic lluitant des de fa 2 anys perquè em tornin els diners del uindous en castellà que venia amb el meu portàtil, i que la llicència promet tornar en 30 dies.

Com que la Agencia Catalana de Consum ha arxivat el cas, m'he dirigit a ells en diverses ocasions sense rebre cap resposta. Darrerament els mitjans s'estan fent ressò i he volgut donar a la Agència una darrera oportunitat, ja que en el fons em sap molt de greu que els catalans quedem tan malament. Per això els he enviat el missatge que segueix.

«Si no hi ha cap canvi d'última hora, dijous vinent comentaré a Radio Nacional de España que creieu que no hi ha cap infracció en no tornar els diners del sistema operatiu Windows, quan es compra amb un ordinador, incomplint així la llicència, la qual cosa suposa a la pràctica que els catalans estem obligats a Catalunya a comprar els ordinadors amb un sistema operatiu en castellà. Mentre per altra banda la Unió Europea creu que aquest tipus d'abús mereix la sanció més gran de tota la història.»

[Nota: A petició del protagonista del reportatge, he canviat la fotografia que encapçala aquest article. Vaig posar aquella fotografia perquè no en vaig trobar més. Ara ell, amablement, me n'ha cedit unes quantes d'entre les quals he pogut triar la definitiva.]

El nèctar del foc

Què té de màgic el foc, que ens encisa i ens embota els sentits?

Foc i brogit. Recepta diabòlica.
Pólvora i tro. Còctel per als sentits.

Ahir Vallromanes va ser pres del soroll i la llum. Cercavila de llum. Èxtasi dels sentits. Explosió de records ancestrals latents.










La dansa de foc, amb les improvisades parelles de ball, emmascarades sota barrets i cotó que no pren.

Al so dels tabals i les carretilles estridents la dansa ens va dur fins al castell de focs. També música i foc... més llunyà, més majestuós.

Cada any la cita és inexcusable. Depurem les ànimes sota el foc del Diables de Montornès, aquests veïns infernals que cada any prenen el poble per sadollar la fam de la seva fera.

Els llibres de la nostra escola

L'Editorial Ara Llibres, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, treu una col·lecció de llibres de l'escola catalana d'inicis del segle XX. «Els llibres de la nostra escola» és una col·lecció setmanal que es troba als quioscs, al costat de totes aquelles col·leccions de vídeos, DVD, pel·lícules, capsetes, nines, cotxes, bonsais, rellotges, muntables i un llarg etcètera.

Són 50 llibres de diverses matèries, com ara gramàtica, aritmètica, natura, història o moral, escollits d'entre els manuals de més qualitat pedagògica i artística, dels pedagogs i escriptors de més renom de la tradició catalana. Per exemple, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Lola Anglada, Àngel Guimerà o Joan Maragall, amb il·lustracions de Josep Obiols, Xavier Nogués, Josep Vinyals o Antoni Clavé i reproducció de les obres de l'Editorial Pedagògica o de l'Ed. Dalmau Carles.

“Volem recuperar la història del nostre país i recuperar els millors llibres de la nostra escola. Teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d’ensenyament d’Europa, i les millors escoles i els millors mestres; teníem les millors editorials i els millors llibres de text”.

L'Enciclopèdia escolar catalana, del 1931, de Dalmau Carles, Pla, editors, és el volum del primer lliurament d'aquesta col·lecció. Una enciclopèdia escolar de primer i segon grau amb coneixements miscel·lanis. Sens dubte una bona obra de reforç o de consulta, complementària als manuals de cada una de les matèries impartides.

Al costat d'aquesta col·lecció, imprescindible pel seu valor sentimental, històric i pedagògic, no em vull estar de recomanar-vos de llegir un llibre, d'Ara Llibres també, que ens ofereix una visió històrica de l'escola catalana i dels mestres de primers de segle: Els mestres de la República, de Raimon Portell i Salomó Marquès (2006).

Després de llegir aquest llibre, podrem entendre noms com Pere Vila, Dolors Monserdà, Marta Mata, Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Vives, Alexandre Galí, Pau Vila, Artur Martorell, Ignasi Iglésias i noms d'altres mecenes, pedagogs, mestres o polítics de l'època que van possibilitar el ressorgiment i brillantor d'una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

Hi ha un article molt interessant publicat a «Ausa», del Patronat d'Estudis Osonencs, sobre L'impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936).

Com diu Josep González-Agápito “Aquests llibres escolars no sols evoquen com era l’escola del ‘temps dels nostres avis’ Són un mirall dels valors, els costums, les ideologies i la manera d’entendre la vida dominants de l’època. Aquesta col·lecció de manuals escolars en català mostra els esforços per modernitzar el país, regenerar la societat i prendre consciència de la pròpia identitat cultural i política que es visqué a les escoles del primer terç del segle XX. Són també una vindicació del nostre dret a ser.”

Interessants també de recomanar, les Exposicions sobre la recuperació de la memòria històrica del llibre escolar a Catalunya, exposició itinerant per les comarques de Lleida organitzada per l’Associació per a la Recerca Pedagògica de les Terres de Ponent, amb dibuixos fets expressament per a l'ocasió de Pilarin Bayés.

Ah!, i no us oblideu de passar per la 56a. Fira del llibre d'casió antic i modern de Barcelona, al Passeig de Gràcia (per sota d'Aragó) des del 21 de setembre al 7 d'octubre, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.

Comença la guerra dels paquets ofimàtics

Iniciàvem la setmana amb la grata notícia que Google completava la seva oferta d'ofimàtica en línia amb el programa Presentations.

Així, al processador de textos (Docs) i el full de càlcul (Spreadsheets) s'hi uneix el programa per fer presentacions de diapositives (Presentations).

Què cal tenir en compte d'aquesta oferta de programes?

• + És gratuïta
• + És Google
• + Hi accedeixes en línia des de qualsevol ordinador
• - Et cal un compte Gmail, per accedir a aquests programes i la resta de programes que ofereix Google
• - És menys completa que l'Office de Microsoft
• + Adopta els estàndards de documents de codi obert i permet diferents opcions d'exportació
• + És suficient per a cobrir les necessitats de la majoria d'usuaris mitjans
• - Té un límit de capacitat (en la mida i nombre de documents) en la seva versió gratuïta.

Amb totes aquestes dades a la mà, jo penso que, si hom no es mostra reaci o recelós a cedir les seves dades, amb una confidencialitat més o menys coneguda, el conjunt d'eines de Google són suficients per a qualsevol usuari mitjà d'Internet.

Jo sóc un usuari incondicional dels programes Google:

• perquè són gratuïts,
• perquè són molt intuïtius,
• perquè Google es mostra obert a incorporar d'una manera respectuosa un bon ventall d'idiomes (entre els quals hi ha el català),
• perquè amb un sol nom d'usuari i contrasenya ho tinc tot a l'abast,
• perquè els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d'un a un altre i
• perquè hi puc accedir en línia des de qualsevol ordinador amb connexió.

Una llista de les eines bàsiques que ja ofereix Google: correu electrònic, pàgina d'inici, documents (Text, full de càlcul i presentació de diapositives), calendari, llibreta de notes, blog, fotografies, lector de canals RSS, cercadors personalitzats, preferits, mapes, grups de discussió, alertes de cerques, a banda de les múltiples i diverses utilitats de cerques (llibres, dins el PC, vídeos, imatges, blogs, notícies, etc). A més, per a qualsevol ordinador que tinguem ens ofereix un paquet de programes gratuïts bàsics (antivirus, navegador, reproductor multimèdia, lector de documents PDF, telefonia per IP, retoc de fotografies...).

Però torno als paquets ofimàtics.

A l'oferta que ja he comentat (Google docs i Microsoft Office), la primera gratuïta i en línia i la segona de pagament, cal afegir-hi uns quants paquets gratuïts més:

• Open Office: processador de textos, full de càlcul, base de dades i presentacions. Es pot descàrregar en català des de Softcatalà.
• IBM Lotus Symphony: paquet que inclou un processador de textos, un full de càlcul i un programa de presentacions.
• Zoho: un paquet ofimàtic en línia (com Google, però només en anglès) que, a banda d'oferir també processador de textos, full de càlcul i presentació de diapositives, també inclou compte de correu electrònic, un calendari, un bloc de notes, un wiki, conferències a través del web, xat o creador de bases de dades, entre altres.

Us recomano la lectura d'alguns articles que n'han parlat aquests dies o que presenten amb rigorositat i senzillesa aquests paquets:

• Vida digital: El powerpoint de Google.
• Zonatic-n: Google docs: també presentacions en temps real.
  
• La Flecha: IBM lanza la suite ofimática "Symphony" [ES].
• El País: Ofimática: la nueva batalla [ES].
• Barrapunto: IBM va a competir con Microsoft con una 'suite' ofimática gratuita [ES].

Cronologia d'un procés de canvi - II

Reprenc el fil iniciat a primers d'any sobre la disciplina del coaching i sobre com he percebut jo l'evolució d'aquest procés amb el pas del temps.

Diuen que quan el deixeble és a punt, apareix el mestre. És clar que no existeixen les casualitats, sinó que tot són causalitats. Així s'explica que just quan decideixo reprendre la meva carrera i formació professional, després del parèntesi obligat i volgut per atendre els meus fills Oriol i Lluc ─ara fa vora un any i mig─, just en aquest moment tinc la possibilitat d'iniciar sessions de coaching amb en Jesús Cosido i la Maria Antònia Plaxats, amics amb qui hem compartit un grapat d'esdeveniments i vivències arran de l'elaboració a quatre mans (les mans femenines de la Cristina i la Maria Antònia) del llibre Miradas hacia la vida - Ganar al perder.

És clar que quan decideixes un procés de canvi, en positiu, amb uns objectius i unes fites clares, l'ajuda d'un professional és imprescindible i inestimable. I en aquell moment inicio el meu procés de coaching.

Acordem fer les sessions presencials amb el Jesús, i un seguiment telefònic i per correu electrònic amb la Maria Antònia. Així, en les primeres sessions, aprenc els orígens del coaching, des del vessant humanista amb què ho enfoquen la Maria Antònia i el Jesús, i fem una iniciació a l'anàlisi transaccional i altres disciplines emmarcades dins la psicologia humanista, esencialment.

Acordem la periodicitat quinzenal de les trobades, fixem l'objectiu sobre el qual treballarem (vull trobar feina de lingüista) i marquem l'estratègia inicial:

• Què em cal per trobar feina de lingüista?
• Quines possibilitats hi ha al mercat?
• Quins condicionants ─econòmics, familiars, formatius, professionals─ hem de tenir en compte?

Així, en les primeres sessions dissenyem l'estratègia inicial que consistirà en fer una anàlisi dels possibles llocs de feina i els requeriments per obtenir-la, veure quina formació em demanen en aquests llocs i avaluar cap on oriento la meva formació per omplir els possibles buits del meu currículum personal, i també actualitzem i fem un currículum personal complet i posat al dia.

En les meves circumstàncies actuals, la meva estratègia de futur és una aposta de millora professional i personal, però des de la tranquil·litat de tenir ja un bagatge professional consolidat i una feina a partir de la qual poder fer el salt.

Per tant, sense urgències, però amb molta il·lusió i ambició, dissenyem els ciments sobre els quals volem bastir el projecte de millora.

... continuarà...

Com optimitzar el temps que destinem a cercar informació

Amb el volum d'informació que es mou cada dia, hem de prioritzar les nostres fonts d'informació i trobar els sistemes d'alertes que ens permetin estar al dia sense dedicar-li més hores de les necessàries.

El web 2.0 i en concret els canals RSS són un primer pas important per tenir monitoritzades determinades fonts d'informació per rebre'n els canvis, sense necessitat d'anar-les visitant totes, una a una, per veure si han escrit contingut nou.

Així, podeu veure les notícies que destaco de les meves fonts RSS en el meu perfil públic del Google Reader. Una estona a primera hora del matí em permet saber què ha passat al món. Després, em van arribant a poc a poc les novetats del dia. I en ressalto les que trobo interessants o que voldré consultar més endavant.

Precisament aquesta setmana, hem vist que el Google Reader s'actualitzava i millorava les seves prestacions i utilitats. Us recomano llegir l'article que ha escrit la Núria Masdéu al respecte.

Google, continuant amb la seva imparable actualització per mantenir el primer lloc en el camp de les cerques i la compartició de la informació, ja fa temps que ens va oferir una nova eina també molt útil: el Google Alerts.


Les alertes de Google són uns avisos per correu electrònic que ens envia el cercador sobre les novetats referents a la paraula o conjunt de paraules que nosaltres li indiquem. Ho podem delimitar al web en general, als blogs o a les notícies. Li podem dir que ens faci un informe diari, setmanal o cada cop que rebi una novetat. I podem fer servir qualsevol expressió (simple o combinada) que faríem servir al cercador per delimitar una cerca.


El cercador de blogs de Google ja ho incorpora a la part esquerra. Cada vegada que fem una cerca ens dóna la possibilitat de fer-ne un seguiment a través dels avisos per correu electrònic o amb un canal RSS.

Proveu-ho i ja em direu si és útil o no. I ja em direu també, què en fareu de les hores lliures de què disposareu amb aquests petits trucs de la tecnologia.

Quan l'excepció esdevé la regla

Comença el nou curs polític (com l'escolar o el familiar), després del parèntesi de les vacances estivals amb uns visos de semblança amb el curs anterior que no permeten ser gaire optimista. Sobretot quan l'extraordinari esdevé ordinari en la presa de decisions de l'òrgan decissori més important del municipi: El Ple.

Ahir, 4 de setembre, hi va haver, com ordinàriament es podria pressuposar, un nou Ple extraordinari per desestimar el recurs de reposició presentat per MxV-ERC contra l'augment de la taxa de l'escola bressol.

Ens n'assabentem pel web de l'Ajuntament? Nooooo. Ho hem d'anar a cercar el nou gabinet de premsa del bipartit de Vallromanes. L'únic lloc on actualment s'informa de les coses que es fan i es desfan al poble. Amb puntualitat britànica: el mateix dia del Ple.

Ho llegeixo avui dimecres, 5 de setembre, a través de les notícies de Vallès Oriental.com, el diari digital del Vallès Oriental. I per a més inri, l'hora del Ple extraordinari (un més, és clar) era a les 8 hores del matí. Extraordinarietat matinal contra l'ordinarietat capvespral.

Diu l'article, sobre l'extraordinari punt únic del ple extraordinari (faig un extracte):

Des que l’any 2001 va començar a funcionar l’escola bressol municipal, l’Ajuntament ha fet pública la seva voluntat que el cost de l’escola bressol es reparteixi a parts iguals (el 33%) entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i les famílies. En canvi, el curs 2006 ha acabat amb una aportació del 24% de l’Ajuntament, contra el 33,5% que han aportat les famílies i el 42,5% de la Generalitat de Catalunya. Amb l’increment que es va aprovar ahir, l’Ajuntament rebaixarà una mica més encara la seva aportació anual, i les famílies l’augmentaran, fet que contravé aquella voluntat de les administracions de garantir l’equilibri econòmic de les tres parts en un servei que és una necessitat social i familiar que permet les famílies compaginar la vida laboral i la cura dels més petits.

I segueix:

Els arguments que aporta l’Ajuntament per desestimar el recurs presentat per MxV-E es basen tan sols en la legalitat d’augmentar una taxa si el cost del servei és superior als ingressos que generen. El grup municipal considera que si bé aquest argument seria plenament vàlid per parlar de serveis en què l’Ajuntament fa de mer intermediari per contractar i gestionar (recollida d’escombraries, per exemple), no es pot utilitzar per un servei social i bàsic com és el de l’escola bressol, que demana d’un compromís ferm de l’administració local.

Segueixo pensant que no porta enlloc la tossuderia de mantenir trimestrals els plens ordinaris i després convocar cada dos per tres plens extraordinaris. Donaria una mica més de normalitat al poble que els plens ordinaris fossin mensuals i rarament se n'haurien de convocar d'extraordinaris. Només apunto la idea.

Sobre el tema de l'escola bressol, si és cert el compromís del 33% tripartit entre pares, Generalitat i Ajuntament, aquesta puja ens allunya d'aquesta fita.

És clar que pots justificar la puja i vestir-la com vulguis, però és una càrrega més sobre les famílies amb fills, aquelles famílies que precissament volem "premiar" i ajudar a sufragar la càrrega que els suposen els fills que tant es troben a faltar en aquesta societat nostra tan avançada. Polítiques socials.

Perquè, mira, entenc que serveis que puguin resultar deficitaris els haguem de pagar (fins a un cert punt, és clar), com els més de 60 euros que costa l'abonament trimestral de la piscina, que ja és una bona clatellada (mireu què costa als pobles del voltant i us en fareu creus!). Però l'escola bressol és un servei imprescindible per a les famílies amb nens petits i ja sense la puja representa una bona picossada dels ingressos familiars.

I llavors resulta que el que t'estan donant per una banda per incentivar que tinguem fills, ens ho esgarrapen per altres bandes. És com repartir subvencions i que després això et gravi a Hisenda.
O treure liquiditat de les famílies perquè es puguin pagar les puges dels sous de l'Ajuntament.

Els refranys de la setmana / Los refranes de la semana

Mònica López, meteoròloga de TV3, manté una secció setmanal a El Periódico sobre refranys: Els refranys de la setmana, on d'una forma amena i puntual, fa un repàs dels refranys (majoritàriament meteorològics) referits a aquella època de l'any o a aquell mes en concret.

Sabeu que una de les pecurialitats de El Periódico és que surt en versió bilingüe semiautomatitzada, tant en la versió paper, com en la versió web. Així, la portada vermella correspon a la versió castellana, que té l'extensió .COM a Internet, i la portada blava, correspon a l'edició catalana, amb l'extensió .CAT a Internet.

Tornant a la Mònica López i a la secció que manté setmanalment al diari, observem que la traducció automàtica no passa, com així ha de ser, pels refranys que, imagino, que la Mònica López cerca en català inicialment. Fet que m'alegra especialment, atesa la meva preocupació per trobar referents bilingües als refranys catalans.

Vegem-ne algun exemple emblemàtic i demostratiu d'aquest bon savoir fair.

El diumenge 22 d'abril de 2007, just el dia abans de Sant Jordi, ML escrivia l'article Mil dites per a la diada de Sant Jordi i el mes d'abril, amb la versió castellana corresponent, Mil dichos para Sant Jordi y abril. Poso, un al costat de l'altre els diferents refranys en les dues versions idiomàtiques:

• A l'abril, cada gota en val mil - En abril, aguas mil y todas caben en un barril
• Per l'abril, espigues mil - En abril, espigas mil
• Per Sant Jordi espiga l'ordi - Per Sant Jordi espiga l'ordi
• El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi - El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi
• L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat - L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
• Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat - Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat

Així, veiem que, amb bon criteri, quan el refrany té una versió anàloga o equivalent en castellà (per exemple, els dos primers sobre el mes d'abril), l'han fet servir acuradament. I quan aquell refrany no té tradició en l'altra llengua, n'han mantingut la versió original (per exemple, els quatre darrers sobre Sant Jordi i l'ordi). Però en cap cas ha passat el traductor automàtic per inventar versions idiomàtiques inexistents en la tradició. En aquest cas, clarament, Sant Jordi, com a patró de Catalunya, té molta tradició aquí. A més, rima amb ordi. Rima que no es manté en el Jorge/cebada castellà. Per això és molt difícil trobar equivalents castellanes a aquestes dites catalanes.

No cal dir que l'article setmanal de la Mònica López serà una nova font a tenir en compte per nodrir el meu refranyer català-castellà.

Tan de bo ben aviat puguem fruir d'aquest llibre sobre refranys meteorològics que apuntava la Mònica Lòpez en el programa del Cuní. Tot sigui dit, un llibre que es pugui afegir a la ja bona tradició en aquest camp, encetada pels Molina o Picó, entre d'altres.

Vull acabar amb uns quants enllaços sobre refranys meteorològics:

• 5.000 refranys de nostra terra, de Josep Pujol. Apartat sobre l'oratge, el sol i la lluna.
• Costumari Català, de Damià Santamaria, amb dites conegudes per la gent de ponent.
• Dites dels mesos de l'any, de Viquidites.
  
• Dites i refranys, d'Àngel Daban. Apartat sobre dites i refranys sobre la meteorologia i el cel.
• Dites populars sobre la meteorologia, d'Albert Martínez i Bové, de Miralcamp.
• El temps: dites de pagès. Del portal de Mas Rabassa.
  
• Meteosort. Apartat sobre els refranys meteorològics.
• Nadal enteranyinat. Dites d'aquesta època de l'any.
• Recull de cançons, refranys i dites populars del Baix Empordà, de l'IESI la Bisbal. Apartat sobre el temps i la natura.
  
• Recull de dites populars catalanes, de Francesc Roig. Apartat sobre el temps.
• Refranys del temps, de Xavier Planas.
• Refranys i dites sobre el temps, del Grup d'Estudis Astronòmics (ASTROGEA).