Formularis paremiològics

Vols ajudar-me a incrementar
la base de dades de refranys?

Porto des de fa més d'una dècada recollint i informatitzant refranys, frases fetes, proverbis, embarbussaments, aforismes... parèmies en general, des de les més diverses fonts, ja siguin escrites i orals. Això m'ha permès arribar a la gens menyspreable xifra de 250.000 registres catalogats i documentats, amb informacions ben diverses, en funció de la font consultada i buidada.

És ben clar que això no pot pas ser l'obra d'una sola persona. I per això obro la possibilitat que qui vulgui em pugui fer un cop de mà per incrementar aquesta base de dades paremiològica.

Google Docs ho permet, ara mateix, amb la nova opció de formularis a través del web. Molt espartans i en una fase de desenvolupament molt inicial, però que ja permeten la interacció a través del web.

N'he previst un parell de diferents, en funció de la font que em vulgueu transmetre:

1. Per a fonts orals, hi ha un formulari més senzill, amb menys camps, perquè no em calent tantes informacions.
2. Per a fonts escrites o web, m'interessaria que em fessiu arribar el màxim de dades possibles i per això he previst un formulari amb molts més camps, reflex de la base de dades amb la qual treballo habitualment.

Les dades que forniu en aquest formulari passaran automàticament a formar part de la base de dades amb la qual alimento els meus treballs paremiològics. Què, us animeu?

Tinc pensat de poder fer públics tots aquests continguts que m'ajudeu a recopilar. Ja trobarem la manera més adequada.

Programa 5 d'Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el cinquè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. És el primer programa del mes de febrer i està dedicat als refranys i dites d'aquest mes, amb una menció especial al pronòstic de les Cabanyetes. Com sempre, també donem l'equivalència castellana d'alguns refranys catalans i us plantegem al final del programa una qüestió que ens agradaria que encertéssiu. Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary canten The Last Thing on my Mind, i Gossos interpreten Tens un amic.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

Padicat

Fa uns dies, un bon amic em va dir que havia proposat les meves eines de paremiologia catalana perquè formessin part del Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat).

El Padicat és un projecte de la Biblioteca de Catalunya consistent en capturar, processar i donar accés permanent a tota la producció cultural, científica i de caràcter general catalana produïda en format digital.

El projecte, iniciat el juny de 2005, ha comptat amb la col·laboració tecnològica del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (STSI).

No cal dir que em va sorprendre molt la iniciativa del Joan, perquè coneixia l'existència del projecte, però mai m'havia parat a pensar que els materials que estava elaborant en poguessin acabar formant part.

De fet, pocs dies abans de rebre aquell correu, el Xavier Caballé en parlava al seu blog: ell ja era en un estat més avançat, perquè començava a rebre visites des del projecte, després que li comuniquessin al novembre que havien acceptat els seus llocs web.

En contrapartida i per agraïment, vaig recomanar també el seu magnífic blog sobre lexicografia, i el reflexions en català, del Marc i la Josefina, amb un niu de fraseologia pròpia d'Andorra i amb reculls magnífics sobre refranys i altres aspectes de la cultura popular.

Doncs ahir vam rebre la confirmació que els nostres blogs han estat integrats al projecte i que ben properament serà accessible des del portal del projecte.

Tot un honor, formar part d'un projecte que ja acumula:

• 1.004 webs
• 2.720 captures
• 34 milions de fitxers
• 1,3 TB d'espai

I del qual formen part més de 300 institucions representatives de la societat civil catalana, formades per una tria d'ajuntaments, universitats, col·legis professionals, partits polítics, empreses, mitjans de comunicació i equipaments culturals de referència que ja han signat convenis de col·laboració amb Padicat.

Crònica de la catosfera 2008 (IV): El nom fa la cosa? Antecedents

La meva humil participació en la Catosfera 2008 de Granollers va consistir en moderar la taula del combat lingüístic on s'havia de debatre, incruentament, com n'hem de dir d'aquestes «pàgines web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos», segons la definició que en dóna el Termcat.

Tot va començar amb un correu del Toni Ibàñez just abans del pont de la Constitució posant-me en antecedents de l'existència d'aquesta taula dins els actes de la Catosfera i la participació de dos ponents, en Xavier Rull ja confirmat i algú del Termcat per confirmar.

Havien pensat en mi com a bloguer lingüista de Vallromanes, atès que complia els requisits per moderar la taula: ser de la comarca, entendre una mica en què consisteix això dels blogs i tenir una formació lingüística.

La veritat és que no m'ho vaig pensar gaire, perquè ja estava apuntat com a assistent a la Catosfera, que em va semblar ja d'entrada una molt bona iniciativa, i la taula em semblava prou interessant com per aportar-hi el meu granet de sorra.

Vaig agrair moltíssim la confiança que va dipositar en mi Marc Vidal, que no em coneixia, i de seguida em vaig posar mans a l'obra.


Antecedents

Inicialment s'havia pensat en Gabriel Bibiloni com a defensor del terme blog, atès que és qui més arguments ha aportat perquè el Termcat rectifiqui en aquest sentit la decisió presa a l'octubre de 2005. Per qüestions d'agenda va declinar la invitació i llavors es va contactar amb Xavier Rull, que va dir que sí.

Mancava tenir la confirmació que hi acudiria algú del Termcat, per defensar i explicar la decisió d'adoptar bloc i, malgrat els temors inicials que acabessin desestimant d'acudir-hi, finalment van nomenar Dolors Montes, secretària del Consell Supervisor del Termcat, com a contendent en defensa del terme bloc.

He de dir que els temors venien donats pel fet de presentar la taula com un combat, en un marc que tot just s'estava gestant, per tant sense cap pedigrí ni prestigi anterior que en pogués garantir un tractament seriós de la qüestió. Temors infundats, sens dubte.

la preparació de la taula va anar a bon ritme, amb un intercanvi fluid de correus entre els participants, la qual cosa ens va permetre tenir definida l'estructura i el temps de participació de la nostra sessió: una introducció curta del moderador de la taula, delimitant el marc del combat i presentant els ponents, una defensa d'un quart d'hora de la postura defensada per cada ponent, amb els arguments que els portaven a abanderar cada postura, un torn de rèplica curt per rebatre o contrargumentar les explicacions de l'altre contendent i obrir el torn de paraules al públic assistent.

Com que les presentacions dels ponents no anaven acompanyades de suport informàtic, vaig preveure, com a moderador, una curta presentació d'imatges capturades de blogs d'interent que feien servir una o altra proposta, en una seqüència neutral d'imatges que reflectien d'una manera vistosa i desenfadada l'estat de la qüestió.


Els primers problemes

Curiosament els dos combatents es coneixien. Això garantia un coneixement de causa de les dues postures i que el debat discorregués pels canals de la concòrdia desitjables en qualsevol debat.

D'altra banda, Xavier Rull confesava que no tenia una postura definitiva sobre el tema i que més que defensar els arguments del terme blog, opció per la qual es decantava inicialment, volia fer una participació transversal mostrant i despullant els arguments d'ambdós bàndols. I, al seu torn, Dolors Montes també confesava que la tria pel terme finalment aprovat no va ser fàcil.

Adéu combat? Bé, vam plantejar-nos, és clar, trobar algú altre que garantís amb més claredat la confrontació de postures. Però en Xavier Rull insisitia que la seva aportació podia ser prou interessant, i així ho pensàvem, i ampliar la taula a 3 contendents, a banda que era difícil trobar algú que pogués representar amb millor claredat la postura del blog que el propi Xavier, ens arriscàvem a no tenir prou temps perquè poguessin exposar cada ponent els seus arguments i que després restés temps per al debat i el torn obert de paraules.

D'altra banda, vam pensar que potser allò reflectia la realitat: no eren dues postures extremes irreconciliables, sinó que cada postura podia tenir els seus encerts i errors i la clau radicava en exposar totes les cartes damunt la taula.

Era clar que el resultat final del combat no era sortir amb una decisió ferma. No havia d'haver-hi uns guanyadors i uns vençuts, ni volíem plantejar el debat en termes d'equivocació i rectificació. Era una exposició argumentada de les dues postures, apuntar possibles alternatives transversals i que servís per reactivar o reobrir el debat en aquesta qüestió en els fòrums més adequats, ja al marge de les jornades.


Aspectes organitzatius

L'horari de la taula no era pas de prime time i encara ens vam veure més perjudicats amb el canvi d'agenda i l'avançament a una hora abans del combat per poder encabir les vedettes de TV3 (la pela és la pela!).

Arribar a Granollers a les 10 del matí el tercer dia de jornades, després de dues nits d'intenses desvirtualitzacions i cansament acumulat, no feien preveure una gran afluència de públic. I així va ser.

Potser una trentena mal comptada de persones. Pero això garantia que qui havia acudit hi tenia un bon interès i això prometia una bona participació al final del combat.

Si no l'heu vist, encara sou a temps de veure'n tot el debat, gravat en vídeo:

Enllaços recomanats IV

Uns quants enllaços recomanats més per aquesta setmana que comença.
Com cada setmana em vull fer ressò dels nous llocs web que he conegut en el meu viatjar per la xarxa.




Els bombardejos de Granollers 1938-1939. Imatges i altres documents recollits en aquest complet web produït pel Museu i l'Ajuntament de Granollers. La documentació històrica és obra de Joan Garriga i Francesc Sánchez. Vist al ButlleTIC.

Aquí reciclem és una campanya en format de blog col·laboratiu, impulsada per l'Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge, on els visitants expliquen com fan la recollida selectiva a través de videos, comentaris i fotografies al blog.
(La fotografia acompanyava la notícia que en va fer Nació Digital el 8 de febrer de 2008).

Manual de correcció i Manual de redacció del Parlament de Catalunya són dos blogs on es detallen els criteris de correcció i els criteris de redacció que s'apliquen als textos del Parlament de Catalunya.

La dreta més rància

El Partit Popular ha fet un (altre) gir cap a la dreta i ho demostra en el seu discurs xenòfob i intransigent. Jo crec que ho veuen tot perdut i només poden apostar per arrencar els vots de la por i la xenofobia.

Van iniciar campanya amb un tema delicat, la llengua a Catalunya, sensible aquí, però que els dóna molt rèdit i vots a Espanya.

I han continuat amb un altre tema sensible, la immigració, però des d'una òptica dretana i malaltissa. Proposen un carnet de bons immigrants, on els exigiran que aprenguin la llengua (la castellana, per descomptat!) i que siguin respectuosos amb els costums (d'Espanya, per descomptat!). Vaja que els donen dues opcions: o es dilueixen i acrediten una espanyolitat accelerada o els retornen cap als seus països.

Aquesta proposta ha estat titllada de xenòfoba per SOS Racisme i la majoria de partits democràtics de l'estat.

I jo em pregunto ara: la immersió lingüística a Catalunya, que des del PP està tan mal vista i la demonitzen dient que els catalans són nacionalistes i excloents, ... l'accepten en canvi en la proposta del Sr. Rajoy canviant allà on aquí diem llengua catalana per llengua espanyola?

En què quedem? Oi que el que és bo per a uns ho hauria de ser per a tots? No us sembla que estem aplicant aquí uns criteris i uns rasers ben diferents? Que se us veu el llautó!! Que del que es tracta és, com sempre, que tothom giri al seu voltant, perquè són els únics que no estan disposats a fer cap esforç per integrar-se enlloc. Per a què? Pa' qué? Els que s'han d'acomodar són els altres, encara que siguin ells els qui van amunt i avall. Quina barra!!


Propostes integradores i que et fan pensar que potser algun dia pot existir una idea d'estat plurinacional són les que fa Chaves a Andalusia, per exemple, que aconsegueix adhesions arreu... i no pas aquesta política barriobajera i excloent.

Inici del cicle del temps. Hi havia una vegada

Hi havia una vegada
un Home que no es volia fer gran,
un Idealista que no volia baixar dels núvols
i un Poeta virtual.
I els tres eren la mateixa persona.

L’home es va casar,
va firmar una hipoteca
i va envellir sense ni adonar-se’n.
I el que veia no li agradava.

L’idealista va cercar el benestar,
va plantar arrels silencioses
i va descendir, pas a pas, a la terra dels mortals.
I el que veia no li agradava.

El poeta virtual va deixar d’escriure,
va oblidar versos i rimes
i va deixar assecar la tinta de la ploma.
I el que veia no li agradava.

I ara, aquest home gran, pragmàtic i deslletrat
vol tornar a escriure
i cerca amb anhel un nou ideal
globalitzat, com ara mana,
tecnificat, que tot ajuda,
col·lectivitzat, que ha fet família
i modernitzat, per posar-se al dia...

I, conte contat,
ja ha començat.

No entenc...

... que a hores d'ara encara es pugui dir
que els refranys no són literatura.

... que un assaig paremiològic no sigui considerat
en un apartat d'assaig d'un llibre fet
de fragments d'obres de moltes persones.

Des de fa molts anys havia decidit no presentar-me a cap concurs literari (subratllo, literari)
i aquest cop m'hi van engalipar, sense saber que era un concurs.

Diuen que la venda de llibres va malament.

Com no ha d'anar malament
si els editors es poden permetre el luxe de desestimar
més d'un 30% de potencials compradors abans que surti el llibre al carrer.
Perquè... no compraràs un llibre on consideren que el que tu fas no és literatura, oi?

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Enllaços recomanats III

Una de les tasques, ingents i impossibles, és catalogar tot el que hi ha a Internet. El que neix... i el que desapareix.

Hi ha recopilatoris que en faciliten el manteniment i classificació, però també cal un esforç de conèixer les novetats quan surten o quan es fan presents.

Ho tenia com un dels eixos principals del Raons que rimen: parlar dels llocs web d'interès. Espero que les tries que us faci us resultin d'utilitat. Hi intento abocar la meva experiència com a metaeditor de l'Open Directory Project, entre d'altres coses que porto anys fent... i una curiositat infinita i uns RSS que sovint treuen fum.

Som-hi, doncs!


Volem un CAT no un ES. Campanya que demana al ministre d'Indústria, Joan Clos, que s'afavoreix entre la comunitat internauta catalana la proliferació del domini .cat com a alternativa voluntària al .es que regala el seu ministeri entre tots els menors de 30 anys de l'Estat.
Vist a Racó Català.


Linguamundi.cat és un projecte de diccionari de les llengües del món, que té la finalitat de recollir, des de diverses fonts, una informació bàsica sobre la diversitat lingüística del planeta.


Diccionaris audiovisuals. Per als nouvinguts. Per àrees temàtiques, dóna el nom en català a una selecció temàtica de fotografies i a més es pot escoltar la pronunciació de les paraules.



Babbel.com és un espai web des d'on es pot aprendre anglès, castellà, italià, francès o alemany a través d'unes lliçons molt amenes i efectives i, a més, entrar en contacte amb la comunitat d'aprenents. Cal registrar-s'hi. Vist al ButlleTIC.

Crònica de la catosfera 2008 (III): La Catosfera psicològica

Són bojos aquests catosfèrics?

La Xarxa, tot allò virtual, és una esfera més en la vida de les persones. Ens movem en diferents plans (virtual, real...) i en diferents àmbits (personal, familiar, professional, laboral...). I tots ajuden a conformar la nostra personalitat.

Aposto per una visió polièdrica de la persona on cada segon, cada vivència o cada experiència ens estan remodelant. Quan un pla o àmbit pren una presència dominant sobre la resta, fa que la persona tingui un creixement esbiaixat.

La tecnologia és una droga. I molts estem malalts de bits i de ferralla. A les Jornades de la Catosfera ho vaig acabar de comprovar i em vaig reafirmar en el meu pensament: Són bojos aquests catosfèrics!!

Podies seguir les jornades en directe des del web de la Catosfera, fer anar el Twitter des del portàtil, el mòbil, l'iPhone o la PDA, connectar-te entre taula i taula a la sala d'ordinadors...

Durant el cap de setmana passat tota la Catosfera crepitava d'antenes, wifi, missatgeria...

I jo em pregunto: Cal? Cal aquesta dependència extrema les 24 hores del dia? Cal estar connectat a tothora i arreu?

Voldria que aquest escrit servís per a la reflexió als que estan malalts de tecnologia. Seguir una conferència a través del portàtil, al meu entendre, és un acte d'onanisme. És fer més cas del medi que del missatge.

Un acte d'onanisme i en certa manera de mala educació. Em recorda aquelles persones amb qui parles i no paren de jugar amb la Blackberry o la PDA, dial amunt, dial avall, mirant què? Si han rebut correu nou? Alguna cosa tan urgent que no pot esperar que acabi una conversa curta? Això és TECNODEPENDÈNCIA. I en un estadi preocupant. Si no pots prescindir de tots aquests ginys una estona determinada (el temps d'una conversa, d'un desplaçament, d'una xerrada, d'un dinar...), t'ho has de fer mirar. Perquè n'ets dependent en un grau sever.

I ara em direu: el problema el tens tu, que t'estàs quedant enrere i esdevindràs un tecnoanalfabet.

Bé, confrontem realitats. Jo prefereixo tenir controlades les meves dependències i emocions i disposar lliurement del meu temps. Potser per això apago el mòbil al vespre, quan me'n vaig a dormir, o el deixo damunt la taula quan vaig a dinar.

Més enllà de la desvirtualització i les bogosferes possibles

Tornant de les Jornades de la Catosfera 2008 a Granollers, tots vivim en una mena de núvol. Tot està per fer i tot és possible. Una de les expressions més emprades aquests tres dies ha estat desvirtualització: poder posar cara i veu a companys i companyes de la blogosfera.

La desvirtualització és tan vella com la pròpia Xarxa. Internet permet conèixer gent molt diversa i prou allunyada de la teva realitat, que et fa pensar que si no hagués estat per l'ordinador i alguna afició comuna, no l'haguessis conegut mai. Quan acudíem a xats, desvirtualitzàvem les coneixences que fèiem en sopars de periodicitat prou regular. Si pertanyíem a alguna iniciativa col·laborativa, indefectiblement acabàvem fent alguna trobada que enfortís els lligams i ens permetés conèixer aquelles persones amb qui portàvem col·laborant tant de temps i amb qui compartíem tantes estones rere un nick més o menys transparent.

Per què havia de ser diferent la blogosfera en general o la Catosfera en particular?

El naixement de tantes esferes territorials respon a aquesta necessitat de conèixer-nos, de saber amb qui compartim espais i inquietuds. Les persones som així. Ens agrada associar-nos, trobar punts de contacte que ens permetin afiliar-nos en grups similars. Sentir-nos part d'un grup. La societat civil viu de l'associacionisme: associació de veïns, associació d'antics alumnes, associacions de colles de gegants, de diables, de bastoners..., associació o col·legi professional, grup escolta o esplai, associació de col·leccionistes de taps de cava, grup de teatre amateur... La llista seria interminable.

I la Catosfera reprodueix aquests esquemes. Però jo penso que a la Catosfera hem d'anar més enllà d'esferes, associacions i desvirtualitzacions. Hem de cercar complicitats i estrènyer llaços entre bloguers per afinitats i sintonia.

I com que hi crec, ho professo i ho practico.

És per això que, després d'haver conegut a través de la xarxa dues persones amb qui comparteixo inquietuds i espero que moltes altres coses, ara hem anat més enllà i
hem decidit compartir un blog. Tindrem un blog a sis mans. Un blog prou especial, però que recull l'interès de tots tres en fer-lo créixer i actualitzar-lo amb regularitat.

Una obra coral, de tres persones que, a banda d'aquest blog, tenen els seus espais personals que mantenen també amb regularitat i personalitat pròpia.

El blog compartit no és nou, però en serà nou el desenvolupament i manteniment. Així, doncs, us anuncio que des d'aquest cap de setmana el Diccitionari passa a ser una obra col·lectiva de Marc Cortès, bloguer de la Seu d'Urgell i comantenidor del magnífic Reflexions en català, de Joan Puig, bloguer del Prat de Llobregat que ens acosta al món dels diccionaris des del seu Gazophylacium i un servidor, Víctor Pàmies, paremiòleg de Vallromanes que podeu llegir a refranys.com.

I estic segur que aquesta no serà l'única iniciativa compartida. Tot just, la primera.

Crònica de la Catosfera 2008 (II): Cap on va la Catosfera?

Amb les Primeres Jornades de la Catosfera 2008, el terme Catosfera ha pres una altra dimensió. Ha estat donar cos i contingut a una idea que només existia en el cap d'algunes persones i en alguna enciclopèdia en línia.

Granollers ha escenificat el naixement d'una idea.

I la primera prèvia que cal fer, i així recullo la rectificació de l'organització que, per activa i per passiva, es va disculpar pel cartell que obria les Jornades, és delimitar l'àmbit d'actuació de la Catosfera: «La Catosfera és la blogosfera catalana, el món de blogs o univers de blogs de la comunitat o xarxa social catalana. La Catosfera la formen el conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que hi ha al voltant d'aquests blogs.»

Queda clar, doncs, que l'àmbit de la Catosfera és l'àmbit PuntCat, la dels blogs escrits en català, sense cap component territorial concreta. No són els blogs de Catalunya. Tampoc són els blogs que es fan a Catalunya però en altres idiomes. Ni en qualsevol altre territori de parla catalana. Només el conformen els blogs en català. Ras i curt.

Hi ha altres plataformes i altres iniciatives per a altres coses que no són els blogs en català. Parlem així de blogosfera en general i segur que en altres llengües s'articulen en iniciatives semblants.

Així, doncs, la Catosfera, al meu entendre ha de ser el pal de paller de la resta de petites esferes que comencen a sorgir amb força. Aquestes sí, amb un component territorial més clar, com la Bagesfera, l'Ebresfera, la Vallesfera o la Girosfera, entre d'altres. O temàtics, com el Poliblocs o al Tradiblog, entre molts d'altres també.

La Catosfera de Granollers ens ha permès conèixer-nos, saber de moltes iniciatives que compartien mitjà, espai, actors i llengua, i ens ha d'ajudar a compartir en major mesura aquest espai i preveure actuacions conjuntes, més potents que una iniciativa individual.

refranys.com

L'any 2001 vaig contractar l'ADSL a casa amb Wanadoo i amb els 100 Mb d'espai personal vaig tenir la pensada de fer-me una pàgina personal on anar publicant i compartint materials propis que pensava que podien tenir interès per a algú altre.

Però és clar, jo no sabia programar i vaig iniciar-me en aquest món amb el Word, desant el document amb hiperenllaços en format htm i creant les pàgines cap on redirigia els usuaris. Creava a mà les barres de menús i els peus de pàgina, amb retorns cap a la pàgina anterior o la inicial.

Aquella pàgina va ser durant molt de temps la meva única pàgina a Internet. Des del 2002, com qui diu va quedar estàtica amb alguns continguts sobre paremiologia. I es va anar mantenint amb algunes visites que provenien dels llocs que m'havien enllaçat.

Bé, no em preocupava gaire, perquè era un tipus de material que no caduca ni cal actualitzar. O sí. Vaja que no passava res si la deixava estàtica.

Amb l'eclosió del fenomen blog, vaig començar un blog personal, el Raons que rimen on parlava d'actualitat de la llengua catalana, de les meves lectures, d'algun tema sobre paremiologia i del meu poble Vallromanes.

A poc a poc, hi començo a escriure de tot, de l'actualitat que em preocupa, hi faig les crítiques a allò que penso que pot millorar... i em plantejo la possibilitat de fer-hi més coses en l'àmbit de la paremiologia.

El primer producte que em ve al cap és un refranyer català-castellà: moltes consultes d'experts en llengua catalana van en aquest sentit i no hi ha res consultable en línia fàcilment. M'hi poso i sé que ha de ser un nou blog, on només hi hagi aquest contingut. És el segon blog.

M'animo i començo a pensar "obres" que tenen una estructura pròpia i que no s'adapten als continguts miscelanis del Raons que rimen. Neix així la Biblioteca paremiològica i el Diccitionari.

Seguidament, des de Cultura 21 obren la possibilitat de col·laborar-hi amb blogs. I hi penso una obra que també duc al cap des de molt temps i posseeixo ja molts materials recollits i elaborats: un curs de paremiologia didàctica. Així, a més, provo nous formats de blog, fora de Blogger, que em sembla el millor de llarg.

A continuació sorgeixen el refranyer temàtic, com a repertori exhaustiu de refranys classificats per temes, i el polsim de refranys, el suport audiovisual i en format blog del programa que faig quinzenalment a Ràdio Vallromanes també sobre refranys i dites.

Calia, però, poder centralitzar tots aquests continguts des d'algun lloc, per dirigir allà les persones interessades en aquest camp i que poguessin tenir accés a tots aquests materials diversos.

I la casualitat i la generositat d'un amic ho han possibilitat: Joan Vilarnau posseïa el domini refranys.com des de feia molt de temps i me l'ha cedit perquè entèn que el meu material pot donar un bon servei a aquest domini.

I ara em trobo practicant amb Wordpress per poder-vos oferir una pàgina una mica més moderna que l'antic Word convertit a htm des d'on pugueu resseguir la meva activitat paremiològica.

I és clar que no és el mateix remetre-us a [refranys punt com] que a [perso punt wanadu amb dues os punt es barra victor punt pamies barra paremiol amb pe majuscula punt acteema] i això qualsevol publicista (o comptador de paraules) us ho pot dir.

Així, doncs, ja no cal que memoritzeu els noms dels blogs, amb blogspot.com, i des de refranys.com teniu tots els blogs llistats a la barra lateral dreta. Ens trobem allà!

Programa 4 d'Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el quart programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. És el segon programa del mes de gener i està dedicat a refranys i dites sobre la setmana dels barbuts (que diuen que és la més freda de l'any) i especialment sobre Sant Antoni Abat i la festa dels Tres Tombs.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3 (comprimit en un arxiu zip o sense comprimir).

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

Crònica de la Catosfera 2008 (I): L'organització

Volia endreçar tots els meus apunts durant les Jornades de la Catosfera 2008, per fer-ne una petita crònica, personal i esbiaixada, sens dubte. Però hauré de posar fil a l'agulla, perquè hi ha un temps per a cada cosa i ara és el temps de parlar del que ha passat aquest cap de setmana passat a Granollers, sense més demora.

Ja veureu que són pinzellades, impressions, sorpreses, coses bones i coses millorables. Prefereixo ser positiu i destacar el que ha tingut de positiu i, encara que crític, no apuntar cap teoria conspirativa ni destructiva, perquè l'esdeveniment no s'ho mereix de cap manera. La Catosfera ha assentat els seus fonaments a Granollers amb una nota molt alta.

Aquests dies s'ha sentit a parlar molt de termes com ara desvirtualització, organització, sobiranisme, influència, associació... Posem també cada cosa al seu lloc i dins el context d'una trobada que ha arreplegat al voltant de 300 persones, una xifra gens mensypreable, però tampoc per poder treure conclusions generalitzadores.

El fet d'estar com a moderador d'una taula m'ha permès conèixer algunes coses del mecanisme de les Jornades i m'ha permès contactar directament amb el cap visible de l'organització, el Marc Vidal. Això ha fet que m'hi impliqués en una mesura més gran que si només hi hagués assistit com a públic.

I m'ha sorprès gratament la vitalitat, empenta i capacitat del Marc Vidal, a qui no coneixia personalment i a qui seguia poc, ho reconec, perquè els seus temes d'interès i els que cerco jo a la xarxa no són sempre coincidents, ni en la temàtica ni en el posicionament quan trobem algun punt de contacte. Però tot i així, ell va confiar en un desconegut que li havien recomanat per aquell debat i jo he pogut conèixer un altre Marc, diferent i més proper al que lidera rànquings i visites.

Sabia, d'entrada, que la idea era bona i, com em diu el Marc, la vaig recolzar des del primer moment, sense embuts. Perquè hi vaig creure i vaig veure que les coses es feien amb rigor.

La part organitzativa ha estat exquisida, malgrat ser la primera edició d'aquest esdeveniment i caure en algun error de previsió que estic segur que es podrà millorar en posteriors edicions. Fent s'aprèn, sens dubte. I els errors (pocs en aquest cas) han de servir d'experiència per millorar.

Avui, en aquest primer apunt de la meva crònica, només faré uns comentaris sobre l'organització per si ho volen considerar o els pot servir d'anàlisi de cara a les pròximes edicions:


El lloc

Ideal. La ciutat, acollidora i experimentada en esdeveniments de noves tecnologies, com va destacar l'alcalde Mayoral. La gent del CTUG, sempre atents i amables, malgrat ser els primers en arribar i els darrers en marxar. Correctes en les formes i el tracte i professionals en el desenvolupament de les seves atribucions. Eren on calia encara que no sempre es fessin visibles d'una manera aclaparadora. Una discreció i savoir fair encomiables. Per als qui no coneixíem el que s'està fent a l'antiga fàbrica Roca Umbert, hem descobert un espai al centre de Granollers magnífic i divers. Les instal·lacions del CTUG també s'han mostrat modernes i adequades, malgrat en algun moment s'hagin trobat desbordats per les peticions d'accés a la xarxa.


L'aforament

La previsió d'aforament inicial era per a 100 persones. De seguida van veure que s'havia d'ampliar la capacitat i van preveure la sala annexa amb la pantalla (fantàstica pensada!) per seguir en directe les taules. Això va permetre ampliar les inscripcions fins a 280, però hi havia 600 peticions.
Jo crec que es podien haver acceptat les 600 inscripcions, perquè en molt pocs casos haguessin coincidit aquestes 600 persones, perquè segur que molts només tenien interès en un dia en concret o en alguna taula molt concreta.
Això s'ha vist amb claredat quan hi havia els canvis de ponents de les taules: les persones d'una taula i les següents no sempre eren coincidents. Diguem que cada taula arrossegava un públic més o menys fidel o interessat.
Tard, en Marc Belzunces avisava de la seva experiència organitzant les Jornades de Softcatalà sobre el català a les noves tecnologies: difícilment assisteix el 50% de les persones inscrites. Té raó.


Els qui s'han quedat fora

Ha deixat un mal sabor de boca en les persones que no han pogut assistir, perquè la capacitat no ho permetia. És cert que molta gent desperta tard, però un esdeveniment així és bo que no tingui números clausos.


L'espai i el temps

Per encabir una capacitat major d'assistents, es podien haver programat taules paral·leles, al mateix temps, però en sales diferents, per diversificar el públic. Després, sempre cabia la possibilitat de recuperar la taula on no podies assistir en vídeo, per veure-la en diferit. Però bé, entenc que aquesta proposta complica l'organització i pot resultar inviable o desaconsellable.

Una altra crítica ha estat el poc temps de què ha disposat cada taula perquè cada ponent fes la seva presentació i després es pogués obrir un torn de paraules entre el públic.
En la majoria de casos, qui ha pagat el preu d'una agenda massa ajustada ha estat el públic que no ha pogut participar del debat.
Les taules es podien haver fet d'una durada superior (hora i mitja) i preveure un temps entre taula i taula per donar temps a desmuntar i muntar, que els assistents puguin acostar-se als ponents per comentar-los impressions i donar temps a sortir la gent d'una taula i acomodar-se els que vénen a la següent.


Networking i el temps catosfèric

Semblava que el temps anava car a la Catosfera. L'agenda era molt intensa, sense gairebé descansos. Això ha provocat esgotament dels assistents i s'ha notat en la darrera jornada, amb menys afluència de públic.
Aquest ritme trepidant ha dificultat una mica el networking entre els assistents, la desvirtualització de molts bloguers amb qui comparties ciberespai i no vas poder ressituar en l'espai físic de Granollers.


La capacitat de la connexió i de la xarxa

Cal un espai registrat per a la Catosfera, que no redirigeixi a espais particulars. Hem de fer que la Catosfera sigui de tots. Sembla clar que el seu lloc ha de ser www.catosfera.cat.

Allà hi ha d'haver espai per guardar la documentació de cada edició i per tenir informació d'actualitat de la Catosfera. Amb l'ample necessari per permetre les descàrregues del material audiovisual i la visualització en línia del que calgui. En definitiva, una pàgina moderna, operativa i d'estètica amable i eficient.

També cal resseguir i documentar tota la blogografia que genera l'esdeveniment. S'ha de fer ressenya de les opinions que suscita, de la literatura que genera i impedir així que l'esclat de la Catosfera a Granollers no hagi estat una pluja d'estiu o un big bang que s'apaga. Com la flama olímpica, cal mantenir-la encesa i vital.

El desplegament de mitjans ha estat un punt fort de l'organització. Veies molta gent amb portàtils amunt i avall, sales annexes on connectar-te per fer cròniques en viu gairebé, llocs on recarregar bateries, el twitter, les PDA, els mòbils... Tot treia fum.


Els materials generats

Cal destacar també tots aquells bloguers que han participat en la perpetuació de la Catosfera amb els seus materials audiovisuals. Cal fer-ne un arxiu. De vídeos, fotos, blogs que en parlen, notícies als diaris tradicionals (ai, els mitjans tradicionals, ja en parlaré en les cròniques subsegüents...), etc.

Les dues càmeres fixes a la sala han permès veure les taules en directe i poder recuperar un vídeo complet de cada una d'elles. Han estat insubstituïbles, però calia més. No dic que necessitem 200 càmeres com en un partit de futbol de primer nivell, però sí alguna altra càmera fixa, per donar una altra perspectiva de la sala i sales mòbils que permetin detalls, entrevistes i punts de vista diferents. I que tot això, després es pugui recuperar i visualitzar d'una manera senzilla en formats d'estàndard obert.

Fins aquí la carcassa. Seguiré amb l'ànima, allò intangible, les idees suscitades. Avui he parlat del continent. Seguiré amb el contingut.