Moments musicals - Mammy Blue

Avui m'he despertat una mica melangiós. Recordo que potser va ser dels primers temes que vaig escoltar en anglès, dels primers singles que van entrar a casa. Un altre dia el meu primer single. Feu apostes...

Diari d'antany (IX)

Ah! Més idees: Voldria fer una mena de Refranyer ideològic, amb un recull dels refranys que més m'han agradat i com els interpreto. Una mena de recull dels 'best' del refranyer.

I en tinc un altre que puc fer servir per dedicatòria de llibre, tret del Refranyer de la Val d'Aran, de J. M. Bellmunt: "Qui a poc a poc va, lluny va".

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 28 d'agost de 1995.

25 anys de "L'Empordà" de Sopa de Cabra

Sopa de Cabra - 25 anys tocats de la tramuntana.

Programa 22 - Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el vintidosè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al segon dels programes quinzenals del mes d'octubre i està dedicat a les dites i refranys de la tardor. Fem un repàs a alguns refranys catalans amb els equivalents en castellà de la tardor. Mirem que diu la paremiologia sàvia de la vellesa, a través de citacions del Diccitionari, repassem l'actualitat paremiològica tan pel que fa a nouves obres en paper com a novetats a la xarxa. I també un repàs temàtic de les dites de la tardor. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'etimologia paremiològica plantejada en el programa anterior i fem una nova proposta per al programa que ve: refranys que comencin amb l'expressió Més val... o Val més...

Tot amanit amb bona música de fons: The Golden Gate Quartet interpreten When The Saints, Go Marxing In, Pete Seeger & Arlo Guthrie, Old Time religion, i Falsterbo 3, Per tu.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

Enllaços recomanats v.20.0

I el lliurament número 20 d'Enllaços recomanats. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, vaja. Espero que us resultin útils!

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

La Vanguardia obre la seva hemeroteca. Accés gratuït en format digital a les notícies del diari des de 1881. Retorna els resultats en PDF.
També en parlen El blog del futuro del libro, Diari d'un llibre vell i Barcelona antiga.

La Lluna en un cove és una revista de relats de ficció. RElats breus i inèdits d'autors dels Països Catalans. La revista obrirà oficialment l'1 de gener de 2009. De moment estan recollint relats.

El Camí és un itinerari que recorre totes les terres de parla catalana. L'objectiu és establir i senyalitzar un recorregut essencialment cultural. Al lloc web hi trobareu els itinerarisi activitats relacionades amb el projecte.

Sies.tv és un projecte de televisió cultural catalana per internet. Vídeos, reportatges i notícies sobre arts plàstiques, lletres, cinema, gastronomia, tendències o turisme, entre d'altres. També ofereix videoclips d'actualitat.

El Demà és un setmanari d'informació general dirigit per Daniel Ruiz-Trillo. Apartats sobre política, esports, societat, cultura i espectacles, música, literatura i opinió, amb un consell de redacció de més de trenta persones i un apartat de vídeos d'actualitat.

Seguidors d'un blog

Google, d'entre les darreres novetats que ha incorporat a través de les aplicacions, permet des de fa uns dies que els lectors d'un blog determinat s'apuntin com a lectors d'aquell blog i hi constin com a seguidors.

Amb aquesta opció, Google intenta potenciar encara més la interacció del web 2.0 i hi implementa utilitats de xarxa social.

Els qui fa temps que ens movem per això del web 2.0 ens recordarà molt els seguidors del Twitter, per exemple i tantes altres carxes socials.

Jo ho he incorporat en període de proves al meu blog. Si veig que us agrada o que realment aporta alguna utilitat, ho mantindré. Trobareu l'enllaç a la barra lateral dreta.

En el moment que us doneu d'alta com a seguidors, teniu l'opció de rebre al Reader els RSS del blog seleccionat, si no el seguíeu ja a través d'aquest sistema.

Avantatges dels canals RSS? En els blogs és una opció estupenda per saber al moment quan un blog que t'interessa i llegeixes regularment s'ha actualitzat, sense que hagis d'anar a veure si han escrit res de nou tots aquells blogs que t'agrada de llegir.

Presentació de la infinitud dels eclipsis

Aquest dijous que ve, a la Llibreria La Gralla de Granollers, a dos quarts de vuit del vespre, fan la presentació del darrer poemari de Núria Sagués, La infinitud dels eclipsis.

Durant l'acte també hi haurà una exposició fotogràfica de Narcís Civil i Mascaró.

La Núria Sagués és una escriptora vallenca que ja ha publicat altres llibres, com La xarranca (en prosa). Aquest és el seu primer poemari. Com explica l'autora en el blog que ha obert per promocionar el llibre i acostar-lo als seus lectors:

Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l’espai buits entre les paraules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d’un quadrat a l’altre, hom queda per uns instants sostingut en el vent i és en aquests moments quan apareixen els records i també l’amor.

En el primer llibre en prosa, comparo la vida amb aquest joc i el veig com una superació natural i constant de l’existència. La infinitud dels eclipsis és el que “hom calla” mentre es queda suspès en l’aire, el que hom pensa però queda perdut.

A través del poemari, exploro els racons de l’ànima i faig que part de l’inconscient es torni paraula.

Ha prologat el llibre Antoni Casals i Pascual.

Diari d'antany (VIII)

Ara estic passant un llibre d'un autor valencià, El nostre refranyer, de Cristòfor Martí i Adell. És un recull de refranys i modismes, fruit de la recopilació que ha anat fent amb els seus alumnes i aportacions de gent d'on és ell. No és res de l'altre món, però té força refranys molt vius, d'ara, dels temes escatològics que sempre han estat mal vistos. A part d'aquesta riquesa, també és interessant perquè m'ha fet veure com els refranys no són tan mudables com els modismes o les frases fetes. És normal. El refrany és una sentència, d'alguna manera 'atemporal', que s'insereix dins del discurs, mentre que la frase feta forma part del discurs pròpiament dit, i admet circumstancials, canvis temporals, hipèrbatons i canvis derivacionals i de sinònims.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 11 d'agost de 1995.)

Suposo que sovint us haureu preguntat, i què ha buidat el Víctor a la seva base de dades? I per què ha triat aquestes obres i no unes altres? Per quina ha començat?

D'entrada, aplicava el criteri de la disponibilitat. Allò que era més difícil de trobar, perquè no es reeditava, perquè era antic o perquè no estava ni tan sols publicat. No tenia sentit començar a buidar obres que estiguessin a la xarxa (bé, en aquells moments, 1995, poques coses hi havia a la xarxa) o que fossin consultables en les principals obres de referència.

En segon lloc cercava també l'exclusivitat de continguts: peces ben concretes, sobre un tema ben específic.

En tercer lloc, la immediatesa: obres petites que em permetessin anar acumulant un bon cabal d'obres en poc temps. Millor moltes obres petites, que poques de gran cabal. Perquè així també tenia una base de dades més diversa. M'animava veure que mes a mes creixia el nombre d'obres disponibles i disminuia la cua d'espera. Bé, disminuir no disminueix, perquè també mes a mes anava trobant noves referències i sortien obres noves al mercat que quedaven en llista d'espera.

I finalment, condició humana, em vaig haver de decantar per aquelles obres que tenia. Sembla lògic, no?

Actualment tinc documentades 1.300 obres en la meva bibliografia paremiològica. Li cal un bon rentat de cara a aquest repertori. Surt d'obres que conec, que tinc, que he vist, que he trobat documentades en bibliografia d'altres obres o que apareixen en repertoris paremiogràfics antics o treballs sobre paremiologia. Incompleta, com tot allò que encara estic fent, perquè hi estic treballant dia a dia, però ja també amb un volum d'informació considerable. D'allà surten les fitxes de la biblioteca paremiològica, entre d'altres aplicacions.

Programa 21 - Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el vintiunè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al primer dels programes quinzenals del mes d'octubre i està dedicat a les dites i refranys del mes d'octubre. Fem memòria del santoral d'aquest mes, dedicat a la Mare de Déu del Roser i fem un repàs temàtic de les dites sobre l'escola. Així mateix, també parlem de la figura de sant Galderic, antic patró de la pagesia, arraconat, des de la desfeta de 1714, en favor del sant madrileny Sant Isidro Labrador. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'enigma del programa anterior i el plantejament d'una nova etimologia paremiològica, perquè ens ajudeu a resoldre-la.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Forever Young, Esquirols, Cada dia és un nou pas i Falsterbo 3, Ensenya els fills.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

Enllaços recomanats v.19.0

Ara feia massa setmanes que no us oferia novetats de la xarxa. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, vaja. Espero que us resultin útils!

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

Fotolog en català: Campanya per traduir al català aquest servei que permet penjar cada dia una fotografia en un espai propi i que els altres usuaris les votin i les comentin. La iniciativa sorgeix d'un grup de joves que creen aquest portal.

Infomigjorn, el grup d'alta moderada associat a la llista Migjorn on es distribueixen els missatges informatius relacionats amb les qüestions sobre sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, o política lingüística, entre d'altres temes que es tracten a la llista, comença una nova etapa amb un formulari distribuït per subscripció a través dels serveis del Drac Telemàtic de Terrassa.
Se'n fa ressò Joan Tudela, a l'Avui.

Piscolabis librorum és un blog d'un historiador de l'art i apassionat dels llibres, que signa amb el nom de Galderich, i que pretén «aportar algunes informacions que crec interessants, fotografies d'obres que no es troben, submergir-se dintre del llibre, bibliografia específica».

10 Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació és una campanya transversal nascuda de la societat civil, organitzada i coordinada a nivell local i comarcal, que sorgeix com a resposta a l'article d'Enric Canela, «Perplex, jo?». La fita és arribar el 7 de març 10.000 catalans amb estelades a Brusel·les per demanar un Estat propi.

Diari de la Crisi és l'apartat d'economia del Nació Digital, que pretén acostar l'economia al gran públic i donar les claus i les respostes a la crisi global que viu el primer món.

Òmnium Cultural estrena un nou lloc web totalment renovat que ha de millorar la presència a la xarxa, la informació de les activitats de tot el territori i les possibilitats de participació dels socis.

Humor i frases fetes

Qui diu que la lingüística és avorrida?

Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.

Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.

Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...

Donen molt de joc, oi?

El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.

Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.

Us sona?

Llegia a Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè de Martí Gadea (1908):

A Albatera qui té un ull és l'amo

I em venia al cap una altra dita catalana molt sentida. Us passa el mateix?

I no m'he pogut estar de fer una proposta etimològica per aquesta dita geogràfica, al nou blog d'Etimologies paremiològiques.

Diari d'antany (VII)

D'aquí a res tindré els exàmens al damunt i encara tinc tota la feina per fer; el treball sobre Aspectes d'Espriu el porto totalment endarrerit i l'haig d'haver fet aquesta setmana; tinc moltes coses a mirar-me sobre normativa, de cara a les pràctiques a Catalunya Ràdio, que, si segueixo així, hauré de mirar-me a corre-cuita per Sant Joan; també haig de preveure la possibilitat de preparar l'examen per les pràctiques a TV3, que possiblement sortiran a finals de maig; ...

L'únic que he anat fent ha estat el buidat de modismes i refranys. Volia arribar a 30.000 durant la Setmana Santa, però m'he quedat en 29.000. Déu n'hi do, però.
Del llibret de l'Amades [Nota: Em referia al Cançoner, de 1951] que estic buidant ara calculo que me'n sortiran uns 20.000. I en porto 4.000 solament!
Sé que és una feinada de xinos entrar tot el que vull entrar, però les perspectives d'explotació posterior crec que creixen a la mateixa velocitat que creix el volum de registres entrats.

Penso que fàcilment podré treure petits reculls monogràfics (oficis, referències al temps, refranys referits a pobles de Catalunya, a parts del cos...), també segueix vigent un diccionari català-castellà de refranys, estudis sobre obres lexicogràfiques i els que contenen, modismes de parla actual, "modismes proscrits"...

Per una d'aquelles casualitats, avui també he descobert que les pàgines de refranys de la revista "Caprabo" són una afusellada vil i literal de l'apartat de "menjar" del llibre de Millà, Cinc mil refranys catalans. Ho he descobert perquè una companya de la feina m'ha dut una llista manuscrita de refranys que havia copiat d'una revista que havia llegit en una consulta, mentre esperava. Llegint-los, m'ha semblat que ja els havia passat. De seguida he pensat que eren de la revista "Caprabo". I fent una recerca en l'ordinador, m'ha aparegut primer el registre del llibre de Millà, i a més van en el mateix ordre.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 18 d'abril de 1995).

Casos com l'afusellada de la revista Caprabo, malauradament es repeteixen, fa deu anys i ara. Prendre sense citar. Copiar sense permís i sense vergonya.

La feina que també caldrà fer algun dia és valorar els repertoris que ens arriben a les mans. Antics i moderns. Com s'han bastit? Són rigorosos? Inventen? Embelleixen?

Tinc algunes sospites d'obres que s'han dedicat a traduir refranys del castellà i presentar-los com a refranys catalans. Traduccions grolleres sense tradició ni ús, que un llibre maldestre perpetua i li dóna prestigi. Obres fetes amb poc rigor filològic.

Material sensible que només faré públic quan tingui proves irrefutables, per la gravetat de les acusacions, és clar.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer

Tornarem a lluitar,
tornarem a sofrir,
tornarem a vèncer

Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, assassinat avui fa 68 anys.

Trucades intempestives

Mai he entès quina estratègia comercial o de màrqueting mou les empreses que venen els seus productes a través del telèfon.

Generalment tenen el do de la inoportunitat: trucar quan estàs fent la migdiada, o quan estàs preparant sopars o quan ja t'has estès pla i esgotat al sofà després d'una llarga jornada.

Són trucades molestes. Sempre. I generalment (per no dir mai) no ens ofereixen un producte que ens interessi realment: telefonia mòbil, assegurances, targetes de crèdit, matalassos...

Hem substituït el porta a porta enutjós per la trucada indiscreta.

Jo he après a treure-me'ls de sobre. Sempre. Per sistema i per convicció.

Primer filtre: contesta'ls sistemàticament en català. Oi que són ells qui em volen vendre alguna cosa? Doncs que facin l'esforç d'agradar-me i de fer-se entendre. Ja no dic d'exigir-los que em parlin ells català. No. Simplement jo els responc sempre en català. Sóc home cultivat i els entenc en català, castellà, francès i ara estic estudiant anglès també. Però que no em facin canviar de llengua. Si em volen intentar vendre res, que cerquin algú que m'ho pugui oferir en la meva llengua.

Si no et pengen abans (amb o sense improperis)...

Segon filtre (i definitiu): «─No perdoni. És que jo no compro RES per telèfon.»

Em sembla que ha de ser ja la resposta definitiva.

Això ve a tomb perquè abans d'ahir a les nou del vespre, amb la petita ja dormint i a punt de sopar i de posar-nos tots ja el pijama, vam rebre una trucada d'una asseguradora. I ahir em volien encolomar una targeta de crèdit or. I l'altre dia... Bé, no cal continuar, oi? Que tots sabeu de què parlo.

I la pregunta del milió: Qui els ha donat el meu nom i el meu telèfon i per què em truquen a mi per a un determinat servei? Qui s'està saltant a la torera la llei de protecció de dades i del dret a la intimitat?