Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
A causa d'uns problemes imprevistos amb Cultura21, he hagut de cercar una nova ubicació al meu blog de paremiologia didàctica on, en senzilles lliçons, acosto la ciència paremiològica a tots els lectors.
Per sort, hom és prudent de mena i desa còpies de tot allò que fa i amb poques hores he pogut refer tot el camí teixit.
Aquest és un blog de fons, de contingut prou elaborat com perquè no l'actualitzi amb la regularitat que voldria. Però sabeu que són continguts que aguanten molt bé el pas del temps i que podeu consultar en qualsevol moment o a través dels resultats de cerques.
Actualitzeu doncs els vostres enllaços i disculpeu les molèsties que aquest canvi d'ubicació imprevist us pugui ocasionar.
El 16 i 17 de juliol vinent se celebrarà a Girona el I Congrés Convit, de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, una iniciativa de l'Ajuntament de Girona, en col·laboració amb altres institucions, per tal de coordinar l'objectiu compartit d'estendre el coneixement i l'ús de la llengua catalana aprofitant sinergies i optimitzant recursos.
Els actes se celebraran a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona i el primer dia es dedicarà a parlar de multilingüisme i TIC, mentre que el tema central del segon dia serà muiltilingüisme i societat. Podeu consultar el programa complet al web del Congrés.
En el marc d’aquest Congrés, es presenten també els primers Premis Convit, de reconeixement del treball realitzat per aquelles persones que s’han destacat per una trajectòria de treball i dedicació al foment de la llengua i cultura catalanes arreu dels territoris de parla catalana, i per incentivar el coneixement públic de les iniciatives i persones que a tot el domini lingüístic treballen a favor de la llengua i cultura catalanes.
Es poden fer propostes de candidatures fins el 31 de maig, a través del web del Congrés i el resultat dels premis es farà públic durant el dinar de cloenda del Congrés Convit dels Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc el divendres 17 de juliol de 2009. Ja hi ha uns quants candidats.
Va haver-hi un temps que vam pensar de solucionar a Europa el que se'ns negava a Espanya. I el resultat ha estat encara més decebedor.
És aquesta l'Europa que tots pensàvem? L'Europa dels pobles? L'Europa amb sensibilitat social? No és pas la meva Europa. Han convertit el vell continent en un lloc de mercadeig i d'imposició. Lleis i més lleis. Sancions i coaccions. Lucre i funcionariat allunyat de la realitat i de les necessitats dels europeus. Qui ha anat a raure generalment al Parlament Europeu? És un cementiri d'elefants: una jubilació daurada en una torre d'ivori.
Doncs no, aquesta no és la meva Europa i no m'hi veuran pas per allà.
Aquesta expressió es fa servir per dir que estem fent feina que no es veu, feina entre bastidors, en un segon terme.
Les bambolines són les teles llargues pintades, penjades horitzontalment de banda a banda de l'escenari d'un teatre i que representen la part superior de la decoració.
Doncs això. Veureu que darrerament no actualitzo tan sovint els blogs. Obligacions i feina en segon terme en tenen la culpa.
He estat treballant durant aquest dos anys de consolidació dels materials paremiològics a la xarxa a partir d'una base de dades fruit del buidatge d'uns set anys i més de 200.000 registres a l'any 2000.
Sé que aquesta feina, àrdua i pesada, és inabastable i inacabable. Però això no treu que pas a pas avanci camí. I ara m'he vist amb la necessitat de polir la base de dades inicial, ampliar-ne alguns camps, afegir-ne algun de nou... I això comporta repassar aquests 200.000 registres per readaptar-los al nou format. Les bases de dades avui tenen una capacitat i unes prestacions molt superiors a les bases de dades de l'any 1995. Tampoc les màquines de llavors tenien la capacitat d'emmagatzematge de les d'avui en dia.
I he reprès la tasca buidadora: uns quants anys més de buidatge sistemàtic, principalment d'obres de difícil consulta o que aporten un plus al cabal paremiològic.
Són ja, a dia d'avui, 260.283 parèmies registrades. Unes 70.000 són en castellà. La resta, en català.
A cal Diccitionari no parem. Si fa poc va ser celebrar les 2.000 citacions catalogades, aquesta setmana reprenem una iniciativa que va funcionar molt bé l'any passat: La II Setmana del Marro, amb citacions una mica més pujades de to que de costum (i amb fotografies també força més suggerents, pel que estic veient aquest any).
No us ho perdeu! Si ens voleu ajudar amb alguna d'aquelles citacions de dos o tres rombes, ens les podeu fer arribar a través del formulari: les encabirem dins aquesta mateixa setmana!
La Jornada tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, el pròxim divendres, 29 de maig de 2009 (C. de Melcior de Palau, 140 - 08014 Barcelona).
L'Scaterm és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), societat que té el mandat de reunir anualment organismes i professionals implicats en la terminologia catalana i donar a conèixer la intensa activitat terminològica que es porta a terme arreu del territori catalanoparlant.
Com diu Jaume Martí, president de l'Scaterm, a la presentació de la jornada, la terminologia i la documentació, sobretot en el vessant pràctic, tenen molts punts de confluència.
La terminologia estudia i explica des de la lingüística aquests elements lèxics especials que són els termes; i, en el seu vessant aplicat, els detecta en els textos, en fa reculls, hi introdueix propostes, etc. La documentació fa ús dels termes i els adapta per als seus fins de construcció de classificacions i recuperació de la informació dels textos i dels corpus textuals.
Al tríptic de la Jornada hi trobareu el programa complet.
Ahir al matí em sorprenia un missatge a través del Facebook del Xavier Mir: «D'aquí una hora parlo en directe a La placeta de Ràdio Arenys del teu blog Raons que rimen. Si pots trucar durant el directe o sentir-lo, endavant!».
Així, de cop. Bé, no de cop, que quan vam coincidir a la CDigital 2009 de Granollers ja m'ho va avançar.
Sorprenent. Una ressenya força documentada sobre el meu primer blog de més de mitja hora de durada. I tot s'ho ha manegat ell solet, perquè ni l'hi he enviat informació, ni me n'ha demanada. Ell ha entrat al meu blog, hi ha remenat i n'ha fet una ressenya amable, encertada i molt positiva.
Potser sí que jo l'hi hagués pogut esvair alguns dubtes que només llegint el blog no soluciones, però aquí rau la gràcia de La placeta: és una visió externa d'allò que fas, des del primer apunt del blog fins a l'últim.
No us podeu imaginar a on m'han remuntat les paraules del Xavier rellegint el meu primer apunt, de l'agost de 2005. I només sentir parlar de paremiologia, aquesta paraulota que miro de difondre sempre que puc arreu on vaig, doncs ja fa el seu fet.
Podria puntualitzar alguns detalls que el Xavier desconeixia, però que no treuen pas mèrit a la feina d'investigació que ha dut a terme. Només:
No tots els blogs són de Blogspot: en tinc també a Wordpress i a Cultura21.
I digues-li al J. M. Cano que treballo, però que miro de reciclar continguts: els blogs són fruit de més de 10 anys de buidatge i sistematització de refranys. Sense aquella feina prèvia no podria publicar ara el que publico.
Us deixo amb la mitja hora del programa, si el voleu sentir.
Només nou mesos després, ja hem doblat aquesta quantitat i ja hem arribat a les 2.000 citacions. És una mitjana de 4 citacions diàries.
Què ho ha fet possible?
Primerament que és un blog cooperatiu i som quatre persones que compartim la responsabilitat, la il·lusió i la diversió de posar-lo al dia.
També, en segon lloc, la fantàstica acollida de la catosfera, amb lectors diaris, gent que ens enllaça, que ens ressenya, que ens llegeix i que ens comenta.
I finalment també cal destacar la magnífica aportació desinteressada de tots aquells que feu servir el formulari. A través d'ell ens han arribat més d'un centenar de citacions escrupolosament documentades i traduïdes quan ha fet falta.
No cal dir que la voluntat d'aquest blog de citacions és enciclopèdica, de font del saber d'avui i d'antuvi. Del saber de demà enllà ens n'encarregarem més endavant. :-)
Des d'avui, a la part superior dreta dels meus blogs trobareu la imatge d'una campanya iniciada per la Fundació Puntcat: Navega en català.
Si anteriorment ja us havia explicat de la importància de tenir configurat el navegador en català perquè la nostra llengua tingui presència (i drets!) a Internet, i reclamava algun giny per fer-ho fàcil als usuaris, ara, finalment algú ha pres el testimoni i ha posat fil a l'agulla. Marc Belzunces apuntava uns bons arguments per a tenir el navegador en català.
El giny detecta en quin idioma té configurat el navegador la persona que accedeix als nostres webs i li fa un advertiment que no està navegant en català i com ho pot fer si ho vol solucionar.
Així de fàcil i senzill. Detectar que algú accedeix en altres llengües que el català i indicar-li el procediment senzill per posar-lo en català si vol. Cal tenir en compte que molt sovint els ordinadors ens arriben precongifurats de la botiga, o a la feina i en processos automàtics de configuració és molt fàcil que qui ens ho instal·la no tingui en compte el català.
Ara ja no tenim excusa. Sabrem quan això passa i sabrem com canviar-ho fàcilment.
La campanya s'ha iniciat per Sant Jordi i potser per això la mascota és un drac malcarat (quan detecta un navegador estranger) i et convida a fer les passes necessàries per canviar-ho.
Si vols participar de la campanya, posa't el giny. Sàpigues per què és important tenir el navegador configurat en la nostra llengua. I sàpigues com fer-ho per posar-lo en català. Explicat amb detall per a qualsevol tipus de navegador i sistema operatiu.
Recupero per a la Diada d'enguany el programa d'Un polsim de refranys, el programa de refranys i dites de Ràdio Vallromanes (al 94.3 FM), dedicat a Sant Jordi.
(Escolteu el programa en directe)
«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».
Pregària de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.
Sant Jordi, patró de Catalunya
Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. Per Sant Jordi, llibres i roses.
Però, qui va ser Sant Jordi?
El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘el qui treballa la terra, llaurador o pagès’. Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
La llegenda de Sant Jordi
Al Costumari català de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.
Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.
En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Dites de Sant Jordi
Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).
Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.
Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap (Sant Marc és el 25 d’abril).
L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà (es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).
L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
Per sant Jordi, garbes d'ordi.
Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.
Per Sant Jordi, carabasses.
Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.
Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) (la piula és un ocell).
Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.
Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
Per Sant Jordi, roses.
Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).
Per Sant Jordi, tapa l'ordi.
Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.
Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).
Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats (perjudica molt la collita de vi).
Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.
Sant Jordi mata l'aranya.
Sant Jordi, carbasser.
Sant Jordi, llibre i roses.
Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.
Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.
Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.
Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.
Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.
Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi (perjudica la collita de vi).
Internet creix exponencialment i sovint ens podem creure aquella dita que fa: "A la xarxa hi és tot; només cal saber-ho trobar".
1. Primer problema
Quan cerco segons quin terme em surten milers de resultats. Voldria haver-ne de mirar només un centenar a tot estirar (o unes desenes, si m'apures) 2. Segon problema
Els resultats que surten en els primers llocs no sempre són els més pertinents. Són enllaços patrocinats que paguen per sortir els primers, però que no sempre són els millors per al tema que cerco.
3. Tercer problema
Són fiables aquests resultats? Qui em garanteix que les informacions són veraces?
Tenim, doncs, aquí telegrafiats els principals problemes que ens trobem quan anem a cercar informació a internet: la pertinència i la veracitat.
Tenim alguna manera de destriar el gra de la palla? Sí.
A hores d'ara no qüestionarem la posició predominant de Google en el món de les cerques. Un lloc que jo considero just i justificat. Però una cerca molt concreta en el cercador general pot aportar molt de soroll als resultats (diem que un cercador ens retorna soroll quan els resultats són poc pertinents).
Google mateix ens ofereix les eines per solventar aquest problema: les cerques personalitzades de Google. Podem crear els nostres motors de cerca especialitzats indicant-li a Google que faci cerques restringides a unes determinades fonts (pertinents i solvents), amb la qual cosa acotem el nombre de resultats que ofereix una cerca i garantim uns resultats molt pertinents.
A més, si la persona que genera aquests cercadors especialitzats domina el tema o en té un coneixement prou extens per poder-nos aconsellar unes fonts concretes, també estem garantint la veracitat i fiabilitat dels resultats oferts.
És en aquesta línia que des de fa força mesos ofereixo i mantinc cinc multicercadors especialitzats. Al seu dia us vaig presentar els dos primers, però ara tenen uns quants companys de viatge:
Queda pendent mostrar-vos les fonts sobre les quals treballen i demanar-vos que si voleu suggerir-me qualsevol font que hi vulgueu incorporar, m'ho podeu fer arribar per correu electrònic o en un comentari en aquest escrit.
Així, a través de les entitats que formen part de la FOLC, es duran a terme actes per la llengua catalana arreu dels Països Catalans.
Des de Fes-Ho-Cat, en col·laboració amb WICCAC, presenten l'enquesta La missatgeria instantània i el català. Aquesta enquesta té com a objectiu recollir la situació del català en els programes de missatgeria instantània i telefonia IP, i veure'n l’ús que en fem. Us animo a participar-hi emplenant les dades del formulari que han preparat a través de les eines de Google.
Per preveure l'evolució i les mancances en l'ús i la difusió d'una llengua són imprescindibles estudis actuals que ens permetin detectar el grau d'implantació de la llengua en les noves tecnologies. Detectar, per preveure i reconduir quan calgui.
Si la de l'altra dia era la primera ressenya bibliogràfica en un pròleg d'un llibre, la d'avui ja és tota una altra cosa: En la quarta edició, sortida aquest 2009, del Manual d'Estil. La redacció i l'edició de textos (1995) de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, publicada Per Eumo Editorial, en coedició amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i l'Associació de Mestres Rosa Sensat, es fan ressò, a l'apartat 6.5., de Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies, d'una bona part dels meus continguts paremiològics:
Pàmies, Víctor. Dites i frases fetes [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 18 abril 2008 (últimaactualització). [Consulta: 22 abril 2008]. — Enciclopèdia paremiològica [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès] — Refranyer català-castellà [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008]. — Refranyer temàtic [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 9 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008]. — Vocabulari de paremiologia [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 20 abril 2008. [Consulta: 22 abril 2008]. [Ambequivalències en anglès, espanyol i francès]
A més, la consulta de les fonts són d'ara fa un any encara no, quan encara no portava ni un any desenvolupant continguts paremiològics a la xarxa de manera metòdica i sistemàtica.
I encara una altra alegria: també es fan ressò, en el mateix apartat 6.5., del Diccitionari, com a font de paremiologia sàvia (David, hauràs d'esperar a aparèixer a la cinquena edició revisada, que quan van fer la consulta encara no t'havíem fitxat):
— Pàmies, Víctor; Cortès, Marc; Puigmalet, Joan. Diccitionari: Diccionari de citacions i frases cèlebres [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies, s. a.]. [Consulta: 22 abril 2008].
Tinc a casa la primera edició. En aquells moments, la bibliografia de l'apartat sobre Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies (6.2 en la numeració de la primera edició) es limitava a tres obres de referència (però no pas les úniques):
— Balbastre, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes (català-castellà i castellà-català). 4a ed. Barcelona: Pòrtic, 1985. — Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-. — Raspall, Joana; Martí, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
A més, l'obra de Farnés era encara en procés d'edició. En aquests moments l'apartat recull 45 referències. Ens hem de felicitar també d'aquesta exhaustivitat.
Ja sabeu que si voleu trobar referències bibliogràfiques sobre paremiologia, en paper o en línia, la majoria dels meus blogs contenen un apartat de bibliografia i a la Paremiosfera hi ha un seguit d'enllaços i cercadors actualitzats.
