dissabte, 16 d’octubre del 2010

Entrevista a L'Illa de Llibres

Jordi Milian, de l'Illa de llibres, flamant premi de literatura dels Premis Blocs Catalunya, em va fer ahir una entrevista perquè li expliqués els resultats del Top ten dels refranys catalans.

Aquesta entrevista ja la podeu veure al seu blog i s'emetrà per Ràdio Sant Andreu, de Sant Andreu de la Barca, durant aquesta setmana que ve.

Us penjo un reproductor perquè la pugueu sentir.

Llibres - 51 - Junceda (1998): Diccionario de refranes


Junceda, Luis (1998): Diccionario de refranes. Madrid, Espasa-Calpe - Diario ABC, 136 pàg.

ISBN: 84-239-8643-8

Entrada a Library Thing.








La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Llibres - 50 - Machado (2003): Proverbios y cantares


Machado, Antonio (2003): Proverbios y cantares. Madrid, Diario El País, Colección «Clásicos del siglo XX», 189 pàg.

ISBN: 84-89669-63-5

Entrada a Library Thing.








La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Entrevista a l'Extraradi de COM Ràdio


Aquesta tarda, com els havia promès, he tornat a l'Extraradi de COM Ràdio, per explicar-los les conclusions i els resultats del Top ten de refranys catalans. Tots plegats (el Jordi, l'Esther, l'Olga, la Raquel) tenen la virtut de fer-te sentir com a casa. L'ambient és distès, totes les entrevistes tenen sorpresa i ho fan tot amb molt d'humor i dinamisme.

També canvia molt de fer una intervenció a través del telèfon que acudint a l'estudi, veient les cares dels teus interlocutors i posant-te aquells cascos tan incòmodes.

No ho negaré: m'agrada la ràdio. Hi tinc diversos lligams i experiències, sempre positius, sempre interessants. Per això m'agrada participar, sempre que puc, a tots els programes on em conviden a parlar.

Us deixo, com sempre amb l'àudio de l'entrevista.

 

dimecres, 13 d’octubre del 2010

2n premi C@ts al blog temàtic

Ja sabeu que no sóc molt donat a premis, sobretot quan demanen un gran esforç de promoció (i d'empipar els coneguts amb peticions de "vota'm!").

El cas dels Premis C@ts, però, és força singular. Neixen el 2008 a la xarxa, a partir dels mateixos blogaires i el sistema de nominació i votació s'ha anat afinant fins arribar a permetre que et puguin donar un premi sense que l'hagis de demanar. Perquè en aquests premis et proposen els altres blogaires.

Posteriorment, el sistema de participació és força equitatiu i solvent: una persona un vot. A través de formulari. I una gala en directe divertida i original per seguir el lliurament dels premis.

Jo estava nominat en la categoria de blog temàtic:
    El premi se l'ha endut finalment McAbeu amb el magnífic blog d'enigmes Xarel-10 i el segon premi ens l'hem repartit ex-aequo el Dan, de Centpeus, i un servidor.

    Pispo del blog de Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món, una magnífica sinopsi amb tots els guardonats i premis lliurats en la gala d'ahir al vespre.

    Felicitats als organitzadors, per l'empenta, per la qualitat del disseny, per la mobilització i per la sincronització i dinamisme de la gala de lliurament de premis.


    c@t catalans al món
    bloGuejat
    In varietate concordia

    Els resultats del Top ten dels refranys catalans a "Ningú és perfecte", de Ràdio Valira

    El passat dimarts, 12 d'octubre, a les 12.10, m'han tornat a entrevistar al programa Ningú és perfecte, de Ràdio Valira, dirigit per Noemí Rodríguez.

    Mitja hora per donar els resultats del Top ten dels refranys catalans i fixar-nos una miqueta en l'especificitat dels resultats obtinguts dels participants andorrans. L'altra vegada no els vaig deixar dir cap refrany, per no condicionar la tria dels possibles participants, però aquest cop ens n'hem fet un tip.

    Noemí Rodríguez és bloguera i una de les impulsores/fundadores dels Blocaires del Pirineu.

    Us deixo un enllaç a l'àudio del programa per si us ve de gust escoltar-ho:

    Entrevista a RAC1, amb Ramon Solsona, sobre el Top ten de refranys catalans


    No us podeu imaginar la il·lusió que em feia poder anar a RAC1 per parlar a la ràdio amb Ramon Solsona. No son moltes les persones que s'hagin especialitzat en fraseologia catalana, en explicar coses de les paraules, del seu origen.

    Sempre m'ha agradat Ramon Solsona. El llegia quan escrivia a l'Avui, li he llegit bona part de la seva obra literària, l'escoltava quan estava amb el Bassas a Catalunya Ràdio i sempre que puc m'escolto a través de la descàrrega de podcasts La paraula del dia de cada dia.

    És un pou de ciència, de bonhomia i una persona que sap connectar amb el públic. Ha estat un amfitrió magnífic i agradable. Perquè Xavi Pérez, que avui substituïa a Jordi Basté, era en antena. I la meva entrevista era un punt del fil conductor de tot el matí. Us recomano veure el ritme trepidant amb què es treballa a les ràdios. I la feina que es fa entre bastidors!

    Doncs sense més preàmbuls us deixo amb els àudios de la paraula del dia, que Ramon Solsona ha dedicat a "Refrany" i que ha servit per presentar-me i l'entrevista de 15 minuts que m'han fet després, on he pogut presentar els resultats del Top ten dels refranys catalans.

     

     

    No acabo d'entendre què em passa quan vaig a alguna ràdio gran, que sembla que hi vagi de tapat. Avui, la meva entrevista és l'única de les 10 a les 11 que no té podcast propi, que no té entrada al blog. Talment com si no hi hagués anat! Ja em va passar a Catalunya Ràdio amb el programa El Silenci, de Gaspar Hernàndez. 

    Bé, per sort tinc recursos per arreglar aquestes petites omissions i he aconseguit editar i publicar l'àudio complet de l'entrevista.

    dimarts, 12 d’octubre del 2010

    El Top 100: Els cent primers classificats, amb percentatge d'ús

    Després d'haver publicat els 10 Refranys del Top ten i d'haver jugat amb l'ajut de l'amic McAbeu de Xarel-10, publico ara la llista dels 100 refranys més votats, amb el percentatge d'ús, perquè aneu fent boca. Aquí n'apareixen força de molt coneguts, que potser cabia pensar que serien en una posició més amunt del Top ten.

    Però així ho heu triat els qui heu participat!

    diumenge, 10 d’octubre del 2010

    Top ten - 1 - Qui no vulgui pols que no vagi a l'era


    Variants: Si no vols pols no vagis a l’era.

    Percentatge: 404 informants de 1.205 (33,5%).

    Explicació: Qui vulgui tranquil·litat, que no cerqui complicacions (Perramon 1979).

    Fonts: Ros (1733) - Galiana (1767) - D. J. A. X. y F. (1831) - Figuera (1840) - D & M (1847) - Ferrer (1854) - Saura (1878) - Pepratx (1880) - Bergnes (1882) - Llagostera (1883) - Escrig-Llombart (1887-1891) - Labèrnia (1888) - Martí Gadea (1891) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904-06) - Pastor (1910) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Camps (1918) - Amades (1951).

    Equivalents:
    • Area vitetur, si aspergi pulvere nonvis [LL] (Font 1900)
    • Chi ha paura, non vada alla guerra [IT]
    • Ir por lana y salir trasquilado [ES] (Balbastre 1977)
    • No da paso seguro quien corre por el muro [ES] (Yriarte 1774)
    • No pasa seguro quien corre por el muro [ES]
    • Quand on a peur du loup, il ne faut pas aller au bois [FR]
    • Qui craint les feuilles, n'aille pas au bois [FR]
    • Qui damnum refugit, belli infortunia vitet [LL] (F.V. y M. B. 1841) 
    • Qui no vol veure llàstimes, no vaja a la guerra [CA]
    • Quien no quiera polvo que no vaya a la era [ES]
    • Quien no quiere ver lástimas, no vaya á la guerra [ES] (D. J. A. X. y F. 1831) - (Figuera 1840) - (F.V. y M.B. 1841) - (D & M 1847) - (Ferrer 1854) - (Saura 1878) - (Escrig-Llombart 1887-91) - (Labèrnia 1888)
    • Sempre val més rodejar que en aigua ofegar [CA]
    • Va el ruido con el martillo [ES] (saura 1878)
    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un proverbi d'ús estès general a tot el territori, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVIII.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    dissabte, 9 d’octubre del 2010

    Top ten - 2 - Al maig, cada dia un raig


    Variants: Pel maig, cada dia un raig, o Pel maig plou a raig.

    Percentatge: 315 informants de 1.205 (26,1%).

    Explicació: Freqüència de la pluja el mes de maig (Perramon 1979).

    Fonts: NDLC (1866) - Bartrina (1881) - Saura (1884) - Labèrnia (1888) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904-06) - Esteve (1907-27) - Miró (1909) - Farnés (1913) - Bergós (1916).

    Equivalents:
    • Agua Dios, y que venga mayo [ES] (NDLC 1866)
    • Em maio onde quer en caio [PT] (Puente 1896)
    • En mayo, cada día un chaparrón [ES] (Labèrnia 1888)
    • En mayo chorro y caño [ES] (Puente 1896)
    • En mayo inda bebe o boi no prado [PT] (Puente 1896)

    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un refrany del calendari, de caire meteorològic, d'ús estès general en tot el territori, encara que ens ha arribat profusament documentada per informants de la zona del català central (Barcelona, Vallès) i del català nord-occidental, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des de mitjan s. XIX.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    Trobareu informacions addicionals i complementàries al Rodamots del divendres, 22 d'octubre de 2010.

    divendres, 8 d’octubre del 2010

    Top ten - 3 - No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

    Parèmia: No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.

    Variants: El blat al sac i ben lligat, o El blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat, o Mai diguis acabat (o sac) fins que sigui (o si no és) al sac i ben lligat, o No digues blat fins que no estigui al sac i ben lligat (o ben fermat), o No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (i encara hi pot haver un forat, o i que no tingui cap forat, o i, a vegades, encara s'escapa), No diguis blat, que no diguis sac.

    Percentatge: 305 informants de 1.205 (25,3%).

    Explicació: No es pot confiar en res que no sigui ben segur (Perramon 1979). No hi ha seguretat en coses per molta confiança que es tinga, que poden sobrevenir tals circumstàncies que tot se desvanesca (F.V. y M.B. 1841) - (D y M 1847) - (Sbarbi 1872) - Escrig-Llombart (1887-91) - (Labèrnia 1888) - (Aladern 1904-06).

    Fonts: D. J. A. X. y F. (1831) - Ferrer (1839) - D & M (1847) - Bastús (1862-67) - NDLC (1866) - Pepratx (1880) - Genís (1883) - Llagostera (1883) - Saura (1884) - Escrig-Llombart (1887-91) - Labèrnia (1888) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904-06) - Esteve (1907-27) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Blanic (1917) - Camps (1918-21) - Amades (1951).

    Equivalents:
    • A los desdichados se les suelen helar las migas entre la boca y la mano [ES] (F.V. y M.B. 1841)
    • Aun no asamos y ya pringamos [ES] (NDLC 1866)
    • De la mano á la boca, se pierde la sopa [ES] (D. J. A. X. y F. 1831) - (Ferrer 1839) - (D y M 1847) - (Bastús 1862-67) - (NDLC 1866) - (Genís 1883) - (Balbastre 1977)
    • Del nas fins a la boca no en tastaràs gota [CA] (Farnés 1913)
    • Inter os et offam [LL] (Bastús 1862-67)
    • Jan demessa seges laudatis praestat aristis [LL] (Yriarte 1774)
    • Más vale parva que espiga alabada [ES] (Yriarte 1774)
    • Multa cadunt inter calices (o calicem), supremaque labra [LL] (F.V. y M.B. 1841) - (Bastús 1862-67)
    • Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (Genís 1883) - (Balbastre 1977)
    • No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (Ferrer 1839) - (Saura 1878) - (Escrig-Llombart 1887-91) - (Labèrnia 1888) - (Balbastre 1977)
    • No digues oliva fins que sia collida [CA] (Farnés 1913)
    • No em digues bugada que no sia passada [CA] (Farnés 1913)
    • No em diguis ben fadada fins que em veuràs soterrada [CA] (Farnés 1913)
    • No es pot dir cigró que no sia al sarró [CA] (Farnés 1913)
    • No le llames trigo hasta que esté en el silo [ES] (Rodríguez 1926)
    • No me llames seda que no me tengas en la rueda [ES] 
    • No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (Balbastre 1977)
    • Non dir quattro se tu non l'hai nel sacco [IT]
    • Quando il grano é ne campi é di Dio é dei Sancti (o é di tutti quanti) [IT]
    Origen: Antecedent llatí en la sentència 'Ante victoriam ne canas triumphum' (Abans de la victòria no cantis triomf) (HW: Hans Walter, 1982), pel que fa al sentit.

    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un proverbi d'ús estès general en tot el territori, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XIX.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    dijous, 7 d’octubre del 2010

    Top ten - 4 - Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot

    Parèmia: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.

    Variants: Març marçot mata l’ovella i el pastor si pot, o Març marçot mata la jove i la vella si pot, o Març Marçot no m´has mort cap borrega ni el borregot; un que en tinc i dos que en manllevaré a l'Abril, te´n mataré més de mil, o Març marçot, no m'has mort cap ovella ni cap borregot. Abril gentil deixa-me'n un deixa-me'n dos  i un que jo en tinc faran tres, i en tindrem per fer pernabirar el bou i la vaca al pagès.

    Percentatge: 295 informants de 1.205 (24,5%).

    Explicació: Amades (1986) explica la rondalla de la vella de Romadriu. O la història de "Los enmanllevats" de Monrís, recollida per Sebastià Farnés. Malvestat del mes de març (Perramon 1979) .

    Fonts: Saura (1878) - Bartrina (1881) - Llagostera (1883) - Cortils (1886) - Martí Gadea (1891) - Font (1900) - Miró (1900) - Esteve (1907-27) - Pastor (1909) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Amades (1951).

    Equivalents:
    • Si marzo vuelve el rabo | no deja cordero con cencerro (o oveja con pelleja) | ni pastor enzamarrado [ES] (Hi ha moltes variants formals) Bastús (1862-67) - (Sbarbi 1872) - (Saura 1878) - (Labèrnia 1888) - (Puente 1896) - (Miró 1900) 
    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un refrany de caire meteorològic inspirat en una antiga rondalla pirinenca, documentat bàsicament per informants del Principat de Catalunya, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des de finals del s. XIX.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    Trobareu informacions addicionals i complementàries al Rodamots del dijous, 21 d'octubre de 2010.

    dimecres, 6 d’octubre del 2010

    Top ten - 5 - A la taula i al llit, al primer crit

    Parèmia: A la taula i al llit, al primer crit.

    Variants: A la cuina i al llit al primer crit, o A la taula i al llit al primer crit. Al llit i a la taula, a la primera paraula, o A la taula i al llit, al primer crit; quan diguin a treballar, ja va!, o A la taula i al llit: al primer crit. Si és a treballar: deixeu-los cridar!

    Percentatge: 295 informants de 1.205 (24,5%).

    Explicació: Ésser diligent en l'ordre familiar (Perramon 1979).
    Anar-hi de seguida, al primer avís.

    Fonts: NDLC (1866) - Pepratx (1880) - Llagostera (1883) - Saura (1884) - Escrig-Llombart (1887-91) - Labèrnia (1888) - Martí Gadea (1891) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Esteve (1907-27) - Pastor (1909) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Amades (1951).

    Equivalents:
    • A buen bocado, buen grito [ES] (Bastús 1862-67)
    • A la mesa llaman, santa palabra [ES] (Saura 1884)
    • A mesa puesta con tus manos lavadas y poca vergüenza [ES] (Núñez 1555)
    • Al llit i a la taula a la primera paraula [CA] (Esteve 1907-27)
    • Hacia el trabajo, | cojos y mancos; | hacia la villa | como aguilillas [ES] (Rodríguez 1926)
    • Santa palabra [ES] (NDLC 1866)
    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un proverbi d'ús estès general en tot el territori, encara que ens ha arribat profusament documentat per informants de la zona del català central, nord-occidental i valencià, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics a partir de la segona meitat del s. XIX.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    Trobareu informacions addicionals i complementàries al RodaMots del dimecres, 20 d'octubre de 2010

    dimarts, 5 d’octubre del 2010

    Top ten - 6 - Cel rogenc, pluja o vent

    Parèmia: Cel rogenc, pluja o vent.

    Variants: Broma roja, vent o pluja (a la Catalunya Nord), Cel (o Sol o Lluna), rogent (o roent, o rogent), pluja (o aigua, o sol) o vent, o Cel rogent, pluja o vent o fred coent (o o fred molt greu), o Cel rogent, pluja o vent; si vent no fa, pluja demà, o Cel rogent, fred, pluja o vent, o Lluna rogent, pluja o vent, o Lluna (o Posta) roja, vent o pluja.

    Percentatge: 224 informants de 1.205 (18,6%).

    Explicació: Quan hi ha rojor per tot arreu és senyal de mal temps.

    Fonts: Amat (1636) - DLC (1864) - NDLC (1866) - Pepratx (1880) - Bartrina (1881) - Llagostera (1883) - Saura (1884) - Cortils (1886) - Labèrnia (1888) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904) - Esteve (1907) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Amades (1951).

    Equivalents:
    • Alba roja pel matí, | gira l'aigua pel molí; | alba roja per la tarda, | serenera, sol i aire [CA] (Farnés 1913)
    • Arreboles a la mañana a la noche son agua [ES] (Bartrina 1881)
    • Arreboles a todos cabos tiempo de los diablos (o tiempo de los tiempos)  [ES] (Núñez 1555) - (1841 F.V. y M.B.) - (Sbarbi 1872) - (Saura 1878) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles al anochecer, agua al amanecer [ES] 
    • Arreboles al oriente agua amaneciente [ES] (Núñez 1555) - (Sbarbi 1872) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles de Aragón a la noche agua son [ES] (Sbarbi 1872) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles de Castilla viejas a la cocina; arreboles en Portugal, viejas a solejar [ES]  (Sbarbi 1872) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles de la mañana a la noche son agua; y arreboles de la noche por la mañana son soles [ES] (Núñez 1555) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles de Portugal a la mañana sol serán [ES] (Sbarbi 1872) - (Bartrina 1881)
    • Arreboles por la tarde o lluvia o aire [ES] (Bartrina 1881)
    • Aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (Bartrina 1881) - (Saura 1884) - (Labèrnia 1888) - (Farnés 1913)
    • Aurora rubia, viento o pluvia [ES] (Núñez 1555) - (Yriarte 1774) - (Farnés 1913)
    • Cel rogent a la vesprada la pluja se n'és anada [CA] (Farnés 1913)
    • Cel rogent a sol ixent, si no és pluja, serà vent [CA] (Farnés 1913)
    • Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí [CA] (Farnés 1913)
    • Fulgor ubique rubens mox horrida tempora signat [LL] (F.V. y M.B. 1841)
    • Louno roujo con vent de boujo [OC]
    • Vel ventos Aurora vehit rubicunda, vel imbres [LL] (Yriarte 1774)
    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un refrany de caire meteorològic d'ús estès general a tot el territori i que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVII.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!

    Trobareu informacions addicionals i complementàries al RodaMots del dimarts, 19 d'octubre de 2010.

    dilluns, 4 d’octubre del 2010

    Top ten - 7 - Per Nadal, cada ovella al seu corral

    Parèmia: Per Nadal, cada ovella al seu corral.

    Variants: Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva, o Per Pasqua i per Nadal cada ovella al seu corral.

    Percentatge: 214 informants de 1.205 (17,8%).

    Explicació: La parèmia ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal (Amades 1951).

    Fonts: Font (1900) - Pastor (1910) - Vergara (1911) - Farnés (1913) - Amades (1951).

    Origen: 

    Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.

    És un refrany del calendari recollit bàsicament al Principat de Catalunya, encara que conegut en altres indrets de parla catalana i que trobem en repertoris lexicogràfics a partir del s. XX.

    No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!