Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.
I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.
Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.
Edicions Morera ha reeditat els Quatre-cents aforismes catalans de Joan Carles i Amat, en el marc de l’any de la commemoració dels 450 anys del seu naixement
S’ha fixat i actualitzat el text, a partir d’una edició de la segona meitat del segle XVIII, de Girona. Carlos Pizarro ha fet la introducció biogràfica de l’autor monistrolenc i Víctor Pàmies la revisió crítica del text. Surt publicat amb el núm. 12 de la Col·lecció «L’Ermità».
Joan Carles i Amat (1572-1642), metge de Monistrol de Montserrat, entre altres obres, va fer un recull d’aforismes catalans que, des del segle XVII, s’ha reeditat profusament, amb desenes d’edicions de ben diversos punts de Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Cervera, Manresa…
És un breu recull de proverbis catalans (gairebé quatre-cents) de caire moral, presentats en apariats de set síl·labes. Durant molts d’anys va ser el llibre que servia a les escoles catalanes per aprendre de llegir als infants i encara avui molts d’aquests aforismes rimats de Carles i Amat tenen vigència entre nosaltres: En la boca del discret, el que és public, és secret; Ni de broma, ni de veres, amb ton senyor parteixis peres; Deia la vella Perica: «L’espina quan neix, ja pica»; Mira, sempre val més un «té», que dos «et donaré».
S’ha reproduït i seguit l’edició publicada per l’estamper i llibreter Narcís Oliva, de Girona, de la segona meitat del s. XVIII. El cos del llibre conté la reproducció facsimilar d’aquesta edició, al costat de la versió actualitzada i comentada de les dites.
Així mateix, Carlos Pizarro aborda el personatge, s’han reproduït també algunes portades d’edicions històriques de l’obra, Víctor Pàmies ha fet la revisió crítica del text i al final hi ha un recull bibliogràfic força complet. Tot plegat en un llibret de 55 pàgines, ben il·lustrat i amb una edició curosa.
Abordar la reedició d’aquesta obra ha comportat fer alguns descobriments sorprenents, com trobar alguna edició que s’aparta ostensiblement de l’edició canònica original, amb molts més aforismes que els quatre-cents anunciats al títol; o recuperar algunes edicions que no constaven en els repertoris bibliogràfics, o, fins i tot, poder avançar la data de publicació del llibre en més d’una dècada de la data que es prenia com a primera edició, mercès a una introducció datada el 1623.
Fitxa tècnica
Títol: Dites catalanes.Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat
Autors: Víctor Pàmies i Riudor, Carlos Pizarro Carrasco
Data de publicació: octubre 2022
Idioma: català
Format: 14 x 21cm
Número de pàgines: 56
ISBN: 978-84-23566-5-6
Preu: 12 euros
Joan Antoja, Anna Maria Matas i Víctor Pàmies presenten les 101 dites il·lustrades per a tothom, que acaba de publicar Cossetània Edicions
El llibre és un recull, a doble pàgina, d’exactament 101 dites catalanes amb l’explicació, sinònims, un exemple d’ús i un rastreig pels orígens de l’expressió, en la banda esquerra, i la il·lustració proposada per Joan Antoja, en la banda dreta.
Joan Antoja i Anna M. Matas són mestres i viuen a Llers (Alt Empordà). Compaginen la seva tasca docent amb la creació i el disseny de materials didàctics. Han publicat més d’una vintena de llibres: Contes infantils, llibres de divulgació, poesia, endevinalles i cultura popular entre d’altres. Aquest és el seu primer llibre destinat al públic adult.
Víctor Pàmies, barceloní que viu a Vallromanes des de fa més de dues dècades, és lingüista, especialitzat en paremiologia i destaca per la divulgació que fa a internet i les xarxes socials d’aquesta disciplina, per exemple amb la darrera eina elaborada amb Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), o amb la publicació dels 100 refranys més populars, amb Jordi Palou, també a Cossetània, el 2012.
Les 101 dites il·lustrades per a tothom és un recull de refranys, frases fetes i locucions, en proporció semblant i etiquetades amb un codi de color en cada pàgina que proposa, a partir de les il·lustracions de Joan Antoja, de furgar en els orígens d’aquestes expressions, a banda d’oferir una informació rigorosa i senzilla de l’explicació, possibles casos de sinonímia i un exemple d’ús aclaridor.
Les dites ens connecten amb la tradició de la llengua i la cultura catalanes. Conèixer-les i saber-les usar en qualsevol context comunicatiu ens acosta, doncs, a aquests orígens. S’ha fet una tria meditada i raonada d’expressions que encara són vigents en la llengua actual, però que els cal una empenta per revitalitzar-les. La millor manera és veure d’on provenen, saber què volen dir i deixar-se seduir per la il·lustració que les acompanya i que pretén obrir la possibilitat de joc amb totes elles.
Així, hi trobarem expressions que provenen del nostre llegat cultural cristià (com per exemple, Pagant, sant Pere canta, Plorar com una Magdalena), o del passat grecollatí o de l’entorn europeu on ens trobem (Tots els camins van a Roma, A la tercera va la vençuda) i altres expressions que hem sentit als nostres pares o avis que diem però mai ens havíem preguntat què va propiciar que aparegués aquesta expressió: Anar de vint-i-un botó, Baixar de l’hort, Lligar els gossos amb llonganisses, etc.
També en podem trobar moltes que provenen de la tradició rondallística. Com per exemple Demanar la lluna en un cove. Sabíeu que pot provenir d’una antiga llegenda que s’explica a Sant Feliu de Torelló (Osona) i que ha originat que el malnom dels nadius d’aquest poble sigui el de pescallunes? O que els Quatre gats tenen representació en un restaurant obert als baixos de la Casa Martí, de Barcelona, on es reunien artistes com Rusiñol, Casas i Albéniz, representants de les avantguardes culturals de l’època, que no tenien gaire seguidors inicialment?
El llibre ofereix la possibilitat de jugar a endevinar les dites recollides a partir de la il·lustració que les acompanya. Un cop endevinada, el text explicatiu ens posa en context i segur que hi aprendrem coses que no sabíem. Podreu comprovar que el rigor no està barallat amb la divulgació.
I els autors en tenien moltíssimes més de triades. Segurament podran formar part de números successius de la col·lecció si la seva proposta agrada i convida a continuar-la.
En els pròxims mesos hi ha previstos diversos actes de presentació a Badalona, Figueres, Vallromanes, Girona, Barcelona o Sabadell, entre altres. Seran presentacions que convidaran als participants a jugar amb les imatges i a descobrir els significats i els orígens de moltes expressions del català.
Fitxa tècnica
Autors: Joan Antoja | Anna M. Matas | Víctor Pàmies
Primera edició: Octubre 2022
ISBN: 978-84-1356-221-6
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15 x 15 cm
Pàgines: 232
Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).
De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»
Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.
La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.
Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.
Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.
Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.
Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
 |
| Fotografia de Lluc Pàmies Milian |
T1: És el català una llengua productiva en #novafraseologia? Es creen expressions noves en català, que no ens arribin filtrades pel castellà o l’anglès (majoritàriament)? (hi aniré fent reflexions en els pròxims dies). Sou convidats a dir-hi la vostra, també— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 1, 2019
T2: Sabem que els refranys són un repertori tancat sense nova producció. No hi ha #refranys que tractin de rentadores, de la contaminació, del metro, de la televisió o d’internet, per posar uns exemples. Penseu-hi! #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 2, 2019
T3: Amb tot, com que 'Tota regla té les seves excepcions', podem trobar alguns #refranys que semblen de creació recent: 'Per Sant Jordi, llibres i roses'; 'Entre caixes i bancs, tot són entrebancs'… Però és ben clar 'Que una flor no fa estiu'. #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 2, 2019
T4: Es creen noves frases fetes i locucions? #novafraseologia #frasesfetes (s’admeten opinions i, en la mesura del possible, dades contrastades o contrastables)— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 3, 2019
T5: La resposta és que sí que és creen noves #frasesfetes i locucions. El llenguatge metafòric i figurat és recursiu en el giny de la llengua i tendim a cercar nous referents. Ho anirem veient en els tuits subsegüents #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 3, 2019
T6: Actualització de #frasesfetes i locucions: On dèiem 'Fer Pasqua abans de Rams' , ara diem 'Casar-se de penal' . On dèiem 'Estar entre l’espasa i la paret' ara 'Estem contra les cordes' . On dèiem 'A la babalà' , ara diem 'De qualsevol manera' #fraseologianova— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 4, 2019
T7: No es tracta de modernitzar la llengua o de substituir expressions antigues, sinó d’enriquir la llengua amb la convivència de totes, segons els contextos, els canals o els moments #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 4, 2019
T8: Així, poden conviure 'A boca de canó' ; 'A dos dits' ; 'A tocar' ; 'A tocar-tocar' ; 'A un dit' ; 'A un través de dit' ; 'Arran de' ; 'Frec a frec' ; 'A toc d'espardenya' ; 'A quatre passes' ; 'A un cop de roc' ; 'Aquí mateix' , entre d’altres. #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 5, 2019
T9: O tenen certa sinonímia expressions com 'Abocar-les pel broc gros'; 'Anar al dret (o sense embuts)'; 'Cantar les veritats'; 'Cantar-les clares'; 'Dir les coses tal com són'; 'Dir-ne quatre (o unes quantes) de fresques'; 'Fotre barres avall'; 'No mossegar-se la llengua'...— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 6, 2019
T10: Josep Espunyes a 'Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall' (2006, Garsineu, reeditat per Proa Edicions al 2007), fa un recull força original i novedós. Imprescindible! #novafraseologia #frasesfetes #refranys— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 7, 2019
T11: Sylvia Lagarda-Mata (2012) a 'Goita, camaco! Vale, pagès!', fa un llistat de versions 'camaques' de fraseologia més pagesa: 'Donar duros a quatre pessetes' per 'Fer el negoci d’en Robert i les cabres'; 'Estar de pega' per 'Dur merda a l’espardenya'… #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 7, 2019
T12: Jordi Badia, a Twitter, té una llarga llista de mots per salvar, on proposa expressions ben nostrades, davant l’allau de calcs i intromissions del castellà, com per exemple: 'Estar cruixit' , per 'Estar fet pols'; 'Tenir coll avall' , per 'Tenir assumit'...— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 8, 2019
T13: Jaume Salvanyà (2009), al 'Diccionari del català col·loquial', d’Enciclopèdia Catalana, també fa propostes interessants: 'Tocar el voraviu' per *Aixecar ampolles; 'Del morro fort' per *De armas tomar; 'Baldat' per *Per l’arrastre…#novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 8, 2019
T14:Josep Ruaix (1996) al Diccionari auxiliar, també fa propostes per esbandir barbarismes: *De boquilla és 'De boca i prou' , *A cos de rei és 'A cor què vols', *Xivato és 'Espieta'... #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 9, 2019
T15: Jordi Badia va fer un article a Vilaweb sobre paraules compostes, de quan el català sabia fer paraules noves, molt interessant: https://t.co/kHtCxmwNxA— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 10, 2019
'Torrafaves', 'Cagadubtes', 'Galtaplè', 'Esmaperdut', 'Caragirat' … #novafraseologia
T16: En alguns àmbits el català hi és molt present i genera fraseologia pròpia: el món dels castellers ('Fer llenya', 'Fer pinya'), el món del tèxtil ('Anar i venir com una debanadora' , 'Embolicar la troca' , 'Seguir el fil'…). On més? #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 11, 2019
T17: Els referents de la #novafraseologia actual, principalment, provenen de l’anglès i dels àmbits de la tecnologia i dels esports. El principal problema és que no és una transferència directa, sinó que ens arriben matisats i filtrats a través del castellà. #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 11, 2019
T18: Joaquim M. Puyal, en les transmissions radiofòniques, ha vetllat per una llengua innovadora en el futbol. I han passat a l’àmbit general expressions com 'Escapolir-se de l’escomesa', 'Anar de cara a barraca', 'Escalfar banqueta', 'Fer un misto', 'Penjar pilotes a l’olla'…— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 14, 2019
T19: La informàtica ha entrat a les llars i a la llengua: 'Canviar de xip', 'No tenir cobertura' , 'Tenir el disc dur ple' , 'Alliberar memòria' , 'Aplicar un filtre' … #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 28, 2019
T20: L’escatologia tb és un àmbit molt creatiu del català. J. Espunyes a 'Dites, locucions i frases fetes'(2007), p ex., recull 'Anar amb el pardal encès (o amb el flabiol alçat, o amb el nap roent, o amb el perpal engrescat)' per indicar q un home té una erecció #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 28, 2019
T21: I encara indica, com a sinònimes, altres expressions com ara 'Aixecar-se-li', 'Anar empalmat com un ruc', 'Ceba crua, que fa aixecar la cua. I si és ben amanida, de seguida', 'Despertar-se el nen xic', 'Desplegar l'acordió', 'Marcar (o tenir) les dotze' … #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 29, 2019
T22: I segueix: 'Tenir la pixa (o la cigala) dreta com un canó d'escopeta', 'Tenir la bragueta inflada', 'Tenir trempera', 'Tenir una erecció', 'Aixecar-se el carall (o el moixonet, o el xiulet, o la tita, o la titola)'. #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 30, 2019
T23: En loc. comparat. perviuen millor expressions de sempre referides a colors, plantes i animals (Blanc com la neu, Vermell com un pebrot, Ràpid com una daina…), que no pas altres de les quals n’hem perdut la referència (Com en Met de Ribes, Na Peix Frit…). #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) October 31, 2019
T24: Cerquem candidats d’expressions genuïnes i noves en català, preferentment si no són recollides encara pel diccionaris. Us animeu a fer-ne llista? #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 1, 2019
T25: Alguns candidats de fraseologia genuïna catalana de creació prou nova: Perdre pistonada. O Penjar pilotes a l’olla. Pixapins, Camacos, Kumbaiàs, Trepitjafarigoles, Tombapallers, Sortir a la foto, Fer un pas al costat, La colla de la pessigolla… #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 1, 2019
T26: Més: Abusananos, Tanquem la paradeta (de JM Bachs, a TV3), Collonada o Homenot (Josep Pla), Fer un truc (una telefonada), No s’ho val (en resposta a qui ens dona les gràcies), Vol i dol. Fer-la petar, Fer passar per l’adreçador, Fer-ne cinc cèntims… #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 2, 2019
Més: Torracollons, Tocacampanes, Tastaolletes, Somiatruites, Tenir els ous pelats, A fer la mà (val.), Pinten bastos, Fer la fi del cagaelàstics, Ser la xocolata del lloro, Ser més conegut que la Monyos, Ser un dièsel (els que quan fan turisme gasten poc)... #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 3, 2019
T28: I encara, antigues però datables, algunes citacions d’autor, que han esdevingut proverbials: O caixa o faixa (general Prim), Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer (Lluís Companys), Que la prudència no ens faci traïdors (Jordi Carbonell)... #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 4, 2019
T29: La lectura d’autors contemporanis també hauria de permetre resseguir innovacions lèxiques i fraseològiques. Part de responsabilitat, doncs, tenen els escriptors, que són qui han de regirar i estripar la llengua #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 5, 2019
T30: En qui penseu que recau aquesta responsabilitat? En fem llista? Maria Barbal, Toni Cucarella, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Adrià Pujol, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Olga Xirinacs … #novafraseologia— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 6, 2019
i T31: No soc pas el primer (ni seré el darrer) en tractar aquest tema. M’he inspirat, per exemple en Ramon Solsona (https://t.co/pAUR7djnZO) o Rudolf Ortega (https://t.co/7MJ60f4kqt), entre d’altres #novafraseologia final— Vpamies_1-Oct (@vpamies) November 7, 2019
