dilluns, 18 de novembre de 2019

#novafraseologia: Expressions noves en català en 31 piulades a Twitter

Com a continuació de l'article que vaig publicar sobre «Nova fraseologia: Expressions noves o aparegudes abans en català que en castellà o d'equivalència no directa entre català i castellà» penjo a continuació els texts i les 31 piulades que durant el mes d'octubre vaig anar compartint des del meu compte de Twitter.































dijous, 14 de novembre de 2019

Nova fraseologia: Expressions noves o aparegudes abans en català que en castellà o d'equivalència no directa entre català i castellà

M'inspiro en una consulta que els van fer fa temps al Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística, intentant trobar #novafraseologia, que encara no aparegués als diccionaris, que no ens arribés condicionada a través d'alguna altra llengua (castellà o anglès, majoritàriament) i que estigués ben formada i es pogués acceptar al corpus de la llengua. Pensant-hi, ells només havien trobat: Fer una virolla. Havien reflexionat també amb alguns casos curiosos, com Petar-la (que del català passa al castellà) o Cantamanyanes (que es diu en català, com a castellanisme, però que no es coneix en castellà fora de Catalunya, ni és al DRAE).

Una de les preguntes recurrents que et fan quan vas a parlar de frases fetes i refranys a la ràdio o a altres mitjans de comunicació és: “Se'n fan de nous?”

Pel que fa a proverbis i refranys, no. És un repertori tancat, sense recursivitat actualment en la llengua. Perquè, quan trobem un refrany en cerquem l'origen, volem saber quan apareix i des de quan es diu. Sobretot perquè no sigui suspecte de ser una contaminació del castellà. I perquè, precisament, els refranys neixen per a ser recitats. Són fruit d'una societat oral analfabeta que havia de transmetre el coneixement de pares a fills a través d'aquestes peces rimades, amb ritme i unes estructures prefixades que s'anaven repetint. Actualment ja no tenim necessitat d'acudir als refranys per trobar coneixement. Fem la prova de cercar refranys que tractin de coses quotidianes d'ara: cotxes, autobusos, rentadores, televisions, contaminació… No n'hi ha.

Com que tota regla té les seves excepcions, en podem trobar alguns que semblen de creació recent: Per Sant Jordi, llibres i roses; Entre caixes i bancs, tot són entrebancs; Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor… Però és ben clar Que una flor no fa estiu.

Pel que fa a les frases fetes i locucions, la llengua sí que segueix sent creativa en aquest àmbit. És l'àmbit de la fraseologia, del llenguatge metafòric i simbòlic. És on acudeixen els diversos col·lectius que es volen diferenciar per a crear el seu argot, present en diferents registres i generalment de transmissió també oral. On acudeix el llenguatge groller o vulgar, a través d'eufemismes o altres expressions equívoques per a deixar-se anar ben de gust.

Per exemple quan Josep Espunyes a Dites, locucions i frases fetes (2007) recull Anar amb el pardal encès (o amb el flabiol alçat, o amb el nap roent, o amb el perpal engrescat, o amb el vitill a punt) per indicar que un home té una erecció. I encara indica, com a sinònimes, altres expressions com ara Aixecar-se-li, Anar empalmat com un ruc, Ceba crua, que fa aixecar la cua. I si és ben amanida, de seguida, Despertar-se el nen xic, Desplegar l'acordió, Marcar (o tenir) les dotze, Tenir la pixa (o la cigala) dreta com un canó d'escopeta, Tenir la bragueta inflada, Tenir trempera, Tenir una erecció, Aixecar-se el carall (o el moixonet, o el xiulet, o la tita, o la titola). No les podem datar amb exactitud, però intuïm i flairem que són de creació catalana ben nostrada, sense gaire interferència de la llengua castellana.

Si seguim pel filó groller, escatològic o sexual, trobem expressions amb trempera (Tenir trempera, Trempera matinera), que també semblen d'origen català (caldria poder-les datar).

Canvien els referents i això es veu, per exemple, en les locucions comparatives, on perviuen millor expressions de sempre referides a colors, plantes i animals (Blanc com la neu, Vermell com un pebrot, Ràpid com una daina…), que no pas altres referents dels quals n'hem perdut la referència (Com en Met de Ribes, Na Peix Frit…). I molts d'aquests referents s'adeqüen als models que tenim actualment (Ràpid com un tren…). Segurament serà una substitució lenta, però continuada.

Els referents de la fraseologia actual, bàsicament, provenen de l'anglès i dels àmbits de la tecnologia i els esports. El principal problema és que no és una transferència directa, sinó que ens arriben matisats i filtrats a través del castellà.

Segurament costa trobar àmbits de la fraseologia on el català encara actua amb llibertat i sense haver de recórrer al filtre d'altres llengües. Però si anem furgant segur que en trobem. Penso en fraseologia que s'ha anat incorporant en les darreres dècades, deguda a personatges contemporanis nostres. O en àmbits on el català és actiu i pioner, com el món casteller, per exemple.

Pensant-hi una mica, proposo alguns candidats: Abusananos, Tanquem la paradeta (de Josep M. Bachs, a TV3), Collonada o Homenot (Josep Pla), Fer un truc (referit a una telefonada), No s'ho val (en resposta a qui ens dona les gràcies), Vol i dol. Fer-la petar, Fer passar per l'adreçador, Fer-ne cinc cèntims, Sopar de duro, Torracollons, Tocacampanes, Tastaolletes, Somiatruites, Tenir els ous pelats, Salut de ferro, un nus a l'estómac, Tocats per la tramuntana, M'hi jugo un pèsol (aportació de Joaquim M. Puyal en les retransmissions futbolístiques de Catalunya Ràdio)...

Algunes més? No anar ni amb rodes, Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer, Qui a bèstia o planta fa mal, és un animal, A fer la mà (val.), Pinten bastos, Fer la fi del cagaelàstics,Ser la xocolata del lloro, Ser més conegut que la Monyos, Ser un dièsel (els que quan fan turisme gasten poc)

Encara hi afegeixo: Perdre pistonada. O Penjar pilotes a l'olla. Pixapins, Camacos, Kumbaiàs, Trepitjafarigoles, Tombapallers, Sortir a la foto, Fer un pas al costat, La colla de la pessigolla...

S'hauria de veure quines expressions es poden datar i en quina època. Perquè, antigues, però datables, trobem algunes citacions d'autor que han esdevingut proverbials: O caixa o faixa (General Prim); Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer (Lluís Companys); Que la prudència no ens faci traïdors, de Jordi Carbonell; Que el llegir no ens faci perdre l'escriure; No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta; Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles...

Sobre fraseologia de nova aparició, encara no recollida als diccionaris habituals, se m'acut algunes obres on anar a cercar:

  • Pomares, Joaquim: Diccionari del català popular i d’argot (Ed. 62, 1997)
  • Salvanyà, Jaume: Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon. Enciclopèdia Catalana, 2009
  • Salvanyà, Jaume: Silencis del DIEC - https://silencisdeldiec.wordpress.com/
  • Ruaix, Josep: Diccionari auxiliar, 1996
  • Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua catalana (DPCLC) - http://www.dicpc.cat/
  • Espunyes, Josep: ...

Hi ha un estudi sobre Toni Cucarella (Pla i Martínez, Pau Pasqual, 2017: El lèxic col·loquial de la Costera a través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d’aplicació didàctica per al segon cicle d’Educació Secundària), on trobem un annex de lèxic propi de l’autor, on destaquen expressions com calbot, canyaret, desficaci, endergues, embruta-sopars, empastra-guisados, fotraquera, gargall, gentola, monyicot, paperot, pixera, sinogües, trapatroles. Pot ser un començament...

I Sylvia Lagarda-Mata (1997, La Magrana, Barcelona), a Goita, camaco! Vale, pagès!, a la pàg. 70 fa un llistat de versions camaques de fraseologia més pagesa: Donar duros a quatre pessetes, per Fer el negoci d'en Robert i les cabres; Pagar els plats trencats, per Ser l'ase dels cops; Demà m'afaitaràs! per Un be negre amb potes rosses!; Tants caps, tants barrets, per Ser faves comptades, etc.

Curiosament, Jordi Badia fa un article a Vilaweb sobre paraules compostes, De quan el català sabia fer paraules noves, molt interessant.

Josep M. Calbet al seu Racó de les expressions, indica l'origen de les parèmies tractades i en detalla l'època. Potser podríem resseguir-hi les més modernes.

En altres àmbits on es poden trobar noves perles fraseològiques penso en el tèxtil, molt propi de Catalunya (Anar i venir com una debanadora, Embolicar la troca, Seguir el fil…) i també en les colònies (tipus Tenir molta terra a l'Havana…), el món casteller (Fer llenya, Fer pinya, Amb folre i manilles…)

La lectura d'autors contemporanis també hauria de permetre resseguir innovacions lèxiques i fraseològiques. Part de responsabilitat, doncs, tenen els autors contemporanis, que són qui han de regirar, estripar i ampliar allò que contenen els diccionaris d'ús actuals.

Maria Barbal, Toni Cucarella, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Adrià Pujol, Carme Riera, Isabel-Clara Simó, Olga Xirinacs…

He anat exposant aquestes reflexions en format de tuits durant aquest mes d'octubre. Us reprodueixo, a continuació, en un altre apunt, el text i les 30 piulades que amb el hastag #novafraseologia vaig anar compartint des de les meves xarxes socials. Espero que ajudin a reflexionar-hi i a fer un bon repertori de possibles nous candidats fraseològics de la llengua catalana.

Bibliografia utilitzada



diumenge, 22 de setembre de 2019

Biosca-Cornadó (2003): El refranyer de Joan Viladot

Seguint amb la feina de buidatge i catalogació de dites catalanes, li ha tocat el torn al Refranyer de Joan Viladot, obra pòstuma composta i elaborada per Mercè Biosca i Maria-Pau Cornadó al 2003, a partir de les fitxes lexicogràfiques elaborades per Joan Viladot (Agramunt, 1886-1973) i publicada per Pagès Editors.

És un refranyer temàtic molt complet, amb més de 7.500 refranys catalogats en 21 temes, i amb una profusió de notes, ja siguin de l'autor, com de les compiladores, que ajuden a entendre aquelles dites de caràcter més local o més antigues.

Vista la bibliografia anotada al final de l'obra, podem interpretar que l'estructura temàtica dels refranys s'ha basat en les anteriorment fetes per Maria Conca a Els refranys catalans (1988, Tres i Quatre, València), Anna Parés a Tots els refranys catalans (1999, Edicions 62, Barcelona) o Gregorio Doval al Refranero temático español (1997, Ediciones del Prado, Madrid).

Perquè feu un tast del que es pot trobar en aquest llibre, he fet una selecció de 28 parèmies que m'han agradat, m'han sorprès, no coneixia...

  1. Qui tanca la boca no ensenya les dents
  2. Després de dinar, migdiada; després de sopar, passejada
  3. Està bé filosofar, però a la una has de dinar
  4. Prop de roca, rei i riu, no hi facis niu, que si l'hi fas te'n penediràs
  5. Pica més que l'escorpí la llengua d'un mal veí
  6. Qui de casa d'altre fa hostal, de la seva en fa corral
  7. Els anys ensenyen més que un diccionari
  8. Els uns patim, els altres patam i tots petem
  9. Avui fes i demà festa
  10. Moltes coses començades, altres tantes no acabades
  11. Els desocupats sempre saben l'hora que és
  12. Llenya verda fa bon fum; llenya seca, bona llum
  13. Per por dels pardals, no deixis de sembrar
  14. Qui té diners vola i qui no en té rodola
  15. "Perquè sí" i "perquè no" no és cap raó
  16. A l'amic, pren-lo amb el seu vici
  17. D'aquí a demà, moltes hores hi ha
  18. Res és poc, d'un gra ve tot
  19. Petit feix pel camí creix
  20. Tornem-hi, que no ha estat res
  21. Cada sant prega per sa capella
  22. De lluny es veu la vila i de prop la gent
  23. Quan passa el vent per la flauta, és hora de moure els dits
  24. Uns manen i altres menen
  25. Fer la feina i reposar l'eina
  26. Bon dia fa el dia que plou
  27. Cada gota que plou té on caure
  28. No hi ha fum sense foc


dimecres, 3 de juliol de 2019

El Centre de Documentació de Cultura Popular acull la segona viquimarató de refranys

II Viquimarató de refranys

Viquimarató de refranys al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

La Segona Viquimarató de Refranys, que es desenvoluparà el proper dijous 11 de juliol (de 9,30 a 14 hores) a la segona planta de l’Edifici de la Filmoteca de Catalunya, és un acte organitzat per l'Amical Wikimedia, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Associació Cultural Joan Amades.

La Viquimarató té com a objectiu la introducció de refranys i dites populars a Viquidites, a través de la consulta de les obres bibliogràfiques recollides al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. S’ha de destacar, que aquesta és l'única viquimarató d'aquest tipus a nivell mundial, tant pel fet d'estar dedicada exclusivament a Viquidites com per tenir com a temàtica els refranys i les dites populars.

Després d'una primera edició d'èxit l'any 2017 amb prop de 400 noves parèmies introduïdes al projecte, la finalitat a llarg termini d'aquest tipus d'activitats és establir Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolingüístic a la xarxa. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló.

Una viquimarató és una activitat on un grup de viquipedistes es troben físicament en un lloc —biblioteca, arxiu, museu...— per ampliar el màxim possible un article i/o temàtica determinada de l'enciclopèdia. Ja s'han fet viquimaratons per ampliar articles d’Ovidi Montllor, Joan Miró i Massamagrell. És una bona manera de fer créixer més d'un article d'una manera ràpida i també de socialitzar un viquiprojecte. Els experts proporcionen bibliografia de qualitat, i els viquipedistes només necessiten connexió a Internet, bibliografia, i un lloc còmode on editar.


dijous, 26 de juliol de 2018

Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal

El Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (DSFF), de M. Teresa Espinal (UAB), és un diccionari conceptual d'expressions lexicalitzades (allò que en la gramàtica tradicional s'han anomenat genèricament locucions i frases fetes).

La primera edició en paper va sortir al 2004, publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Era un volum de 1578 pàgines amb un CD-ROM de suport. Al juny de 2006 es va fer una segona edició revisada.

Aquesta obra ja es troba en línia, en format PDF, al Dipòsit Digital de la Universitat Autònoma de Barcelona:

http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf

I ara ha aparegut una versió en línia que incorpora algunes revisions i modificacions de la segona edició de l'obra impresa:

https://dsff.uab.cat/

L'obra inclou 5.500 entrades conceptuals i 15.500 expressions lexicalitzades. Per tant un cabal molt important per a poder consultar a partir de diferents criteris, com ara algun mot clau o algun terme conceptual.

Aquesta versió en línia ha estat desenvolupada per Pere Orga i està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons, que en permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original.

dimecres, 2 de maig de 2018

Sopar de Sant Jordi a Vallromanes

Enguany, el sopar literari de Sant Jordi a Vallromanes, del passat divendres 27 d'abril, ha estat dedicat a Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Capmany i Maria Mercè Marçal, lligant-ho així amb l'elaboració del Pla Local d'Igualtat de Gènere de Vallromanes.

La qüestió gastronòmica del sopar ha anat a càrrec del restaurant Can Poal i, durant el sopar, Mariona Millà i el pianista Gustavo Llull han presentat l'espectacle Les dones de Guido Contini.

La part literària ens la van encarregar a Eugènia Oliveres, Sergi Santjoan i a mi mateix, perquè féssim una breu ressenya literària, respectivament, de Maria Mercè Marçal, Maria Aurtèlia Capmany i Montserrat Abelló.

Us deixo l'escrit que vaig dedicar a Montserrat Abelló:

«Montserrat Abelló i Soler és la més longeva de les tres autores homenatjades aquest vespre i ens ha deixat un llegat de veu i d’imatges que ens ajudaran a resseguir la seva biografia.
Va néixer a Tarragona el 1918 i morí a Barcelona el 2014, a 96 anys.


Quan diu “El meu cos és un pou de paraules que malden per eixir-ne” és refereix tant a la seva activitat poètica com de traductora. I no és que comencés a escriure tard, com li retreuen sovint, sinó que no va publicar allò que tenia escrit fins que va tornar de l’exili (a Xile), després de viure des de la infantesa a Londres, Cadis i Cartagena (perquè el seu pare era enginyer naval) i cursar els estudis a Barcelona i València. Els vint anys d’exili els recorda irònicament com “unes vacances massa llargues”. “Gairebé la meitat de la vida l'he passada fora de Catalunya, però puc dir que sóc catalana fins al moll de l'os i que tota la família sempre hem parlat català”.


Pilar Godayol en una entrevista feta en el marc d’un grup de recerca de la Universitat de Vic sobre estudis de gènere, diu d’ella: “Montserrat Abelló és una amalgama d'elements i llocs heterogenis: Catalunya, Anglaterra, Xile...Docència i creació, mare i esposa, amiga de les amigues, poesia i traducció”. Un breu resum d’allò més destacable de l’autora.


Una de les seves fites va ser posar en relleu la creació femenina, tant d’autores catalanes (a les quals apadrinà fins al darrer moment, amb aquell sentiment de passar el relleu generacional, i a les quals traduí a l’anglès per donar-les a conèixer al món: Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal, Olga Xirinacs...), com d’autores de parla anglesa, com Sylvia Plath o Anne Sexton, que l’havien influït com a poeta i a les quals va traduir al català.


Així, el 2013, apadrina l’antologia de poetesses posteriors al 1970, Donzelles de l’any 2000, tal com havia antologat abans, el 1999, Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX.
Quan al 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en reconeixement a la seva llarga trajectòria, va lamentar que, tot just entre 40 premiats, només tres fossin dones (Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i ella mateixa). Deu anys més tard, la proporció no ha millorat pas gaire: entre els deu següents guardonats només hi ha Maria Antònia Oliver, al 2016, i Isabel-Clara Simó al 2017.


Sobre el seu estil, deia “Desconec tot enginy que / formula florides paraules, / i amb fermesa m’entesto / a parlar amb mots senzills”


El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del juliol de 2015.»

dimarts, 6 de juny de 2017

El Centre de Documentació de Cultura Popular acull la primera viquimarató de refranys

El proper dijous, 29 de juny de 2017, tindrà lloc la primera viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia, centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura, amb la col·laboració de l'Associació Cultural Joan Amades.

.Serà la primera vegada que els assistents introduiran col·laborativament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre. D’entre aquests volums en destaquem el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats. 

 Amb aquesta viquimarató es pretén fer visibles les Viquidites com un espai de referència en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, i també donar a conèixer aquestes obres preservades en espais públics, per exemple el Centre de Documentació de Cultura Popular. 

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3000 pàgines de contingut amb gairebé 15.000 citacions cèlebres, 12.000 refranys i més de 500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua. 

 L’acte del 29 de juny s’allargarà durant tota la jornada, de 10h a 18h. Al llarg de la viquimarató es realitzaran dos tallers (matí i tarda) per introduir als participants a l’edició. Es comptarà amb el suport d'usuaris viquipedistes experts, tècnics de cultura i també paremiòlegs com el bloguer i lingüista Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys. 

És necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, cal que en sol·liciteu un a la inscripció. 

Més informació: http://dom.cat/18fi 

dimarts, 2 de maig de 2017

T2017001 - Taller intensiu de dites i refranys a Granollers (1a edició) (9 h)


Ja són obertes les inscripcions al I taller intensiu de dites i refranys a Granollers.

Vols conèixer l'origen del refranyer català? Et calen recursos en línia per a traduir textos amb dites i frases fetes? Vols saber què es fa als mitjans de comunicació i a la xarxa amb els refranys? Juga i aprèn a través d'exercicis i materials multimèdia.

És un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on trobar informació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia. Si voleu mirar el programa del curs, ho teniu en aquest enllaç.

Les dades del curs són:

Dades del curs: T2017001 - Taller intensiu de dites i refranys a Granollers
Lloc: Espai Essentia (C/ Torras i Bages, 1, 2a planta. — 08401 Granollers)
Dates: Dissabte, 27 de maig de 2017
Horari: de 9.30 h a 14.00 h i de 16.00 h a 20.30 h (9 hores en total)

Preu: 90 euros
Grup reduït (entre 10-20 persones)

Cal matriculació prèvia emplenant el Formulari d’inscripció
Quan l’hagis emplenat, rebràs un correu de confirmació i la indicació per fer la paga i senyal (20 €).

Si teniu cap dubte, us podeu posar en contacte amb mi al correu electrònic vpamies@gmail.com.
Apunta't a l'esdeveniment al Facebook per estar al dia de les novetats i saber com van les inscripcions.

divendres, 21 d’abril de 2017

Promoció de llibres per Sant Jordi 2017

Com cada any, per Sant Jordi fem promocions especials en els llibres de l'Enciclopèdia del cos humà, amb descomptes fins al 25%.

Per tant, fins al 30 d'abril, si voleu algun llibre d'Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull o d'En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, els podeu aconseguir amb un bon descompte:

  • 1 dels dos llibres a 18 € (10% de descompte)
  • Els dos llibres per 30 € (25% de descompte)
Cliqueu en la imatge i empleneu el formulari de comanda.

dimarts, 4 d’abril de 2017

No hi ha roses sense espines?


És veritat que no hi ha roses sense espines? Quan el refranyer ens impregna de moral, discriminació, temors i d'altres elements que ens condicionen.

Dijous, 20 d'abril, a les 19.00 h, a Espai Essentia, a Granollers, faré una xerrada-col·loqui sobre la interpretació psicològica dels refranys. Allò que diuen s'ajusta al que nosaltres interpretem que volen dir?

Us hi espero!

dijous, 5 de gener de 2017

Butlletí núm. 11 sobre dites i refranys catalans (www.dites.cat) - Gener 2017

PAREMIOLOGIA CATALANA, NÚM. 11
ACTUALITAT DEL MES DE GENER DE 2017
Si no veieu bé aquest butlletí, cliqueu aquí

L'aigua de gener omple el graner

Reprenc el butlletí de dites i refranys catalans, en una segona etapa, després d'una aturada d'un any i mig. Espero poder-vos seguir oferint recursos d'actualitat sobre el món dels refranys.

Totes les novetats del mes de gener pel que fa als refranys i les dites catalanes

En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans.
Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més.
Compartim informació i coneixements? Si heu trobat res que penseu que pot interessar als subscriptors feu-m'ho arribar i me'n faré ressò en un pròxim butlletí
.
AGENDA. ACTUALITAT
Pròxims tallers de dites i refranys catalans [+] (Previsió per al 2017).

Em plantejo tornar a obrir tallers intensius de refranys. De moment, a Granollers. Si hi ha quòrum i prou persones interessades, ja veurem!

Cal inscripció prèvia


El refrany del mes: Gener
Quin és el refrany del mes de gener que t'agrada més? Proposa el teu preferit, emplenant el formulari. No et prendrà més d'un minut! 
RECURSOS
El vídeo del mes
Cloenda de l'Any Amades a Vallromanes
Vídeo de l'acte de cloenda de la commemoració de l'Any Amades a Vallromanes (Vallès Oriental), el diumenge, 17 de gener de 2010, amb la lectura del manifest conjunt per part de la regidora de Cultura, Mariluz Muñoz, una aproximació a la biografia i l'obra de Joan Amades, per part de Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, la lectura de la rondalla "Les maduixes", per part d'Òscar Garcia, director del casal de Cultura, i Carles Oliete, del Grup Poètic Vallromanes, i l'enlairada final de globus.
(Serveixi d'homenatge al Sr. Carles Oliete que aquest 24 de desembre passat ens deixava a l'edat de 90 anys. A.c.s.)
L'àudio del mes
"Dites i refranys", al programa "Fes ta festa", de cultura popular a la ràdio
Fa més de 25 anys que s'emet un programa de cultura popular a la ràdio, els darrers anys des d'internet: Fes ta festa. I des del 2013 hi tinc un espai de "Dites i refranys". En aquest cas us enllaço el corresponent al refrany Els anys passen per a tothom.
El recurs del mes - samarretes amb dites catalanes
Tenir el cap ple de pardals
Marta Montenegro és una jove dissenyadora gironina que ha dissenyat un seguit de samarretes amb frases fetes catalanes per a la firma Partisano.
El llibre del mes
"Els refranys més usuals de la llengua catalana", de J. Fontana, J. E. Gargallo, V. Pàmies i X. Ugarte (2016)
Als qui us agrada el paper esteu de sort i us podem anunciar que des del mes passat podeu trobar a les llibreries Els refranys més usuals de la llengua catalana en paper, publicat per Llibres de l'Índex.

Les dades bibliogràfiques d'aquesta edició són les següents:

Títol: Els refranys més usuals de la llengua catalana
Autors: Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte (amb il·lustracions de Jordi Beltran)
Enquadernació: Rústica
Editorial: Llibres de l'Índex
Primera edició: setembre de 2016
Pàgines: 56
Preu: 9,5 €
ISBN: 978-84-942889-9-9

El podeu trobar en la majoria de llibreries que tenen catàleg per internet: Abacus,AgapeaAltaïr LlibreriaClaret LlibreriaEl Corte InglésLa CentralLlibreria la PuçaLlibreria ParcirLlibres GalateaNus de LlibresRacó del Llibre, etc., o el podeu demanar en la vostra llibreria de capçalera i us l'aconseguiran.
L'enllaç del mes
Poesia infantil i juvenil, per Sàlvia (Cocentaina)

La nit de Nadal, la millor de tot l'any: dites populars i refranys de Nadal que escalfen tot l'any

És només un article triat d'un dels blogs més veterans de la catosfera (els primers articles són del 2006), amb recomanacions de llibres i tirallongues temàtiques de refranys imprescindibles.
Les imatges que acompanyen cada entrada són un regal a la vista i la imaginació.
Articles del mes
Recull de premsa
  • Salvador Alsius, el 17 de setembre de 2016, era entrevistat a Catalunya Religió i deia, entre d'altres coses: "La simbologia religiosa és molt present en les nostres vides".
Twitter
Twitter
Facebook
Facebook
Google+
Google+
LinkedIn
LinkedIn
Pinterest
Pinterest
Website
Website

Vés a Dites.cat
GENER

Altres blogs

300 dites
Amb cara i ulls
Biblioteca
Conferències
Diccitionari
Ditimatges
Frases fetes
En cap cap cap
Enciclopèdia
Etimologies
Paremiologia catalana
Paremiologia didàctica
Paremiologia tòpica
Paremiosfera
Raons que rimen
Refranyer
Refranyer temàtic
Tallers de refranys
Un polsim de refranys
LLIBRES
Víctor Pàmies i Riudor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull (Vallromanes, autoedició)
Víctor Pàmies i Riudor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap (Vallromanes, autoedició)
Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català (Editorial Barcanova, Barcelona)
Víctor Pàmies i Jordi Palou (2012): Els 100 refranys més populars (Cossetània Edicions, Valls)
Copyright © 2017 Paremiologia catalana, All rights reserved.
En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans. Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més.

unsubscribe from this list    update subscription preferences

Email Marketing Powered by MailChimp