Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)

El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.

Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.

Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.

Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.

Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.

Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.

A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).

Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.

Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.

Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:

Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.

Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).

Signatura: AMF/AEFC.

Dates: 1915-1968.

Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.

 

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/

Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/

Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/

Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064

Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720

Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/

Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065

http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/

Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914

Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/

Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/

Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029

L'home del milió de refranys

 

Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts, 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres. Si fa no fa, uns cinc anys abans del previst.

No són només refranys. No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia on hi tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments... I no només en català, encara que majoritàriament, sí. També tinc un bon recull de dites en castellà (vora unes 100.000), francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec... Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.

Anar pas a pas, com una formigueta, durant més de vint-i-cinc anys, m'ha permès arribar a aquesta xifra astronòmica.

D'aquest milió de registres, 727.000 corresponen a obres completes que serveixen per alimentar directament la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), que després de l'actualització d'aquest mes de maig, ja té 542.476 fitxes.

També uns 70.000 registres corresponen al refranyer multilingüe que estic alimentant des de fa uns quants anys per poder oferir una altra eina de paremiologia comparada.

Em vaig autoimposar la rutina, a principis de 1990, d'introduir 100 refranys cada dia a la base de dades. No he estat sistemàtic i habitualment he fet més dels 3.000 registres mensuals que això em demanava. Però m'ha servit de mesurador de la capacitat d'aquesta base de dades de fonts. I des del 2019, amb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), i amb el meu agraïment etern a Pere Orga, el desenvolupador de Softcatalà, la meva capacitat de buidatge s'ha vist recompensada per la facilitat de gestió i d'anàlisi dels continguts que ja tenia. 

I això es veu amb els increments mensuals que està tenint la PCCD des de gener de 2020, quan la vam presentar al públic.

I ara? Doncs a seguir. Cap a l'infinit i cap a garantir la continuïtat d'aquesta tasca que he iniciat. Seguiré sent curós amb les prioritats per decidir quines obres hi buido, per seguir cercant obres d'actualitat, per seguir oferint un ventall representatiu de tots els parlars del català.

Laura Serra, el 21 de febrer de 2023, a l'Ara, ja va avançar l'exclusiva. Ara ja és una realitat.

Seguim.

Taller de refranys catalans al Centre Cívic Joan Triadú de Vic

Després de més de 7 anys, reprenc els tallers de refranys a Vic. Us passo les dades més importants per si us ve de gust d'apuntar-vos-hi: 

• Lloc: Centre Cívic Joan Triadú de Vic (presencial) (indicacions)
• Durada: 7,5 hores (en 5 sessions d'1,30 hores)
• Dies: 5 dimarts, entre el 18 d'abril i el 16 de maig
• Grups: Dos horaris: de 16.30 a les 18.00 h i de 18.15 a 19.45 h
• Preu: 20 €
• Inscripcions: A partir de dilluns, 3 d'abril, des de l'enllaç d'informació del taller
• Enllaç: https://centrescivics.vic.cat/esdeveniments/dites-i-refranys-catalans/ 

Durant els cinc dies combinarem teoria, pràctica, recursos d'internet i materials multimèdia.

Conferència per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic

 Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.

És espectacular la capacitat de mobilització d'aquest grup, que tenen inscrites més de 1.200 i fan activitats formatives durant tot el curs.

I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.

Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.

Dites catalanes: Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat

Edicions Morera ha reeditat els Quatre-cents aforismes catalans de Joan Carles i Amat, en el marc de l’any de la commemoració dels 450 anys del seu naixement

S’ha fixat i actualitzat el text, a partir d’una edició de la segona meitat del segle XVIII, de Girona. Carlos Pizarro ha fet la introducció biogràfica de l’autor monistrolenc i Víctor Pàmies la revisió crítica del text. Surt publicat amb el núm. 12 de la Col·lecció «L’Ermità».

Joan Carles i Amat (1572-1642), metge de Monistrol de Montserrat, entre altres obres, va fer un recull d’aforismes catalans que, des del segle XVII, s’ha reeditat profusament, amb desenes d’edicions de ben diversos punts de Catalunya: Barcelona, Girona, Vic, Cervera, Manresa…

És un breu recull de proverbis catalans (gairebé quatre-cents) de caire moral, presentats en apariats de set síl·labes. Durant molts d’anys va ser el llibre que servia a les escoles catalanes per aprendre de llegir als infants i encara avui molts d’aquests aforismes rimats de Carles i Amat tenen vigència entre nosaltres: En la boca del discret, el que és public, és secret; Ni de broma, ni de veres, amb ton senyor parteixis peres; Deia la vella Perica: «L’espina quan neix, ja pica»; Mira, sempre val més un «té», que dos «et donaré».

S’ha reproduït i seguit l’edició publicada per l’estamper i llibreter Narcís Oliva, de Girona, de la segona meitat del s. XVIII. El cos del llibre conté la reproducció facsimilar d’aquesta edició, al costat de la versió actualitzada i comentada de les dites.

Així mateix, Carlos Pizarro aborda el personatge, s’han reproduït també algunes portades d’edicions històriques de l’obra, Víctor Pàmies ha fet la revisió crítica del text i al final hi ha un recull bibliogràfic força complet. Tot plegat en un llibret de 55 pàgines, ben il·lustrat i amb una edició curosa.

Abordar la reedició d’aquesta obra ha comportat fer alguns descobriments sorprenents, com trobar alguna edició que s’aparta ostensiblement de l’edició canònica original, amb molts més aforismes que els quatre-cents anunciats al títol; o recuperar algunes edicions que no constaven en els repertoris bibliogràfics, o, fins i tot, poder avançar la data de publicació del llibre en més d’una dècada de la data que es prenia com a primera edició, mercès a una introducció datada el 1623.

Fitxa tècnica

Títol: Dites catalanes.Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat

Autors: Víctor Pàmies i Riudor, Carlos Pizarro Carrasco

Data de publicació: octubre 2022

Idioma: català

Format: 14 x 21cm

Número de pàgines: 56

ISBN: 978-84-23566-5-6

Preu: 12 euros

101 dites il·lustrades per a tothom

 Joan Antoja, Anna Maria Matas i Víctor Pàmies presenten les 101 dites il·lustrades per a tothom, que acaba de publicar Cossetània Edicions

El llibre és un recull, a doble pàgina, d’exactament 101 dites catalanes amb l’explicació, sinònims, un exemple d’ús i un rastreig pels orígens de l’expressió, en la banda esquerra, i la il·lustració proposada per Joan Antoja, en la banda dreta.

Joan Antoja i Anna M. Matas són mestres i viuen a Llers (Alt Empordà). Compaginen la seva tasca docent amb la creació i el disseny de materials didàctics. Han publicat més d’una vintena de llibres: Contes infantils, llibres de divulgació, poesia, endevinalles i cultura popular entre d’altres. Aquest és el seu primer llibre destinat al públic adult.

Víctor Pàmies, barceloní que viu a Vallromanes des de fa més de dues dècades, és lingüista, especialitzat en paremiologia i destaca per la divulgació que fa a internet i les xarxes socials d’aquesta disciplina, per exemple amb la darrera eina elaborada amb Softcatalà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), o amb la publicació dels 100 refranys més populars, amb Jordi Palou, també a Cossetània, el 2012. 

Les 101 dites il·lustrades per a tothom és un recull de refranys, frases fetes i locucions, en proporció semblant i etiquetades amb un codi de color en cada pàgina que proposa, a partir de les il·lustracions de Joan Antoja, de furgar en els orígens d’aquestes expressions, a banda d’oferir una informació rigorosa i senzilla de l’explicació, possibles casos de sinonímia i un exemple d’ús aclaridor.

Les dites ens connecten amb la tradició de la llengua i la cultura catalanes. Conèixer-les i saber-les usar en qualsevol context comunicatiu ens acosta, doncs, a aquests orígens. S’ha fet una tria meditada i raonada d’expressions que encara són vigents en la llengua actual, però que els cal una empenta per revitalitzar-les. La millor manera és veure d’on provenen, saber què volen dir i deixar-se seduir per la il·lustració que les acompanya i que pretén obrir la possibilitat de joc amb totes elles.

Així, hi trobarem expressions que provenen del nostre llegat cultural cristià (com per exemple, Pagant, sant Pere canta, Plorar com una Magdalena), o del passat grecollatí o de l’entorn europeu on ens trobem (Tots els camins van a Roma, A la tercera va la vençuda) i altres expressions que hem sentit als nostres pares o avis que diem però mai ens havíem preguntat què va propiciar que aparegués aquesta expressió: Anar de vint-i-un botó, Baixar de l’hort, Lligar els gossos amb llonganisses, etc.

També en podem trobar moltes que provenen de la tradició rondallística. Com per exemple Demanar la lluna en un cove. Sabíeu que pot provenir d’una antiga llegenda que s’explica a Sant Feliu de Torelló (Osona) i que ha originat que el malnom dels nadius d’aquest poble sigui el de pescallunes? O que els Quatre gats tenen representació en un restaurant obert als baixos de la Casa Martí, de Barcelona, on es reunien artistes com Rusiñol, Casas i Albéniz, representants de les avantguardes culturals de l’època, que no tenien gaire seguidors inicialment?

El llibre ofereix la possibilitat de jugar a endevinar les dites recollides a partir de la il·lustració que les acompanya. Un cop endevinada, el text explicatiu ens posa en context i segur que hi aprendrem coses que no sabíem. Podreu comprovar que el rigor no està barallat amb la divulgació.

I els autors en tenien moltíssimes més de triades. Segurament podran formar part de números successius de la col·lecció si la seva proposta agrada i convida a continuar-la.

En els pròxims mesos hi ha previstos diversos actes de presentació a Badalona, Figueres, Vallromanes, Girona, Barcelona o Sabadell, entre altres. Seran presentacions que convidaran als participants a jugar amb les imatges i a descobrir els significats i els orígens de moltes expressions del català.

Fitxa tècnica

Autors: Joan Antoja | Anna M. Matas | Víctor Pàmies

Primera edició: Octubre 2022

ISBN: 978-84-1356-221-6

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15 x 15 cm

Pàgines: 232

El fons paremiològic de Josep Ricart i Matas

Josep Ricart i Matas (Barcelona, 27 d'octubre 1893 - Barcelona, 24 d'agost de 1978) va ser un violoncel·lista i musicòleg català.

Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).

L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.

El 8 de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes «recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».

Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:

- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).

- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).

- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.

Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).

Posteriorment, interessant-me per l'autor, vaig poder saber que el 1950 havia publicat un Refranero internacional de la música y de la danza (Madrid, CSIC, a través de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), una obra multilingüe molt completa i rigorosa, fruit del seu interès per la música i per la paremiologia. I vaig aconseguir-ne un exemplar a IberLibro, de segona mà, per 24 €. Una petita joia que conté més de 5.000 parèmies sobre música, classificades temàticament en més de catorze llengües (alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, etc., i català també). 

Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.

Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.

I fins aquí puc llegir. 

Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.

Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!

El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet

En l'últim apunt del blog us comentava que Joan Torres, un mestre jubilat que viu a Olot, en un comentari a la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a Vilaweb, em posava sobre la pista d'un "Refranero ibicenco", publicat a la revista Ibiza durant les dècades dels quarantes i cinquantes del 1900. 

Allò que ens pensàvem que eren un parell o tres de lliuraments, a través de les indagacions d'Isidor Marí, van esdevenir un recull de més de 800 refranys. Són 17 lliuraments, entre el 2 d'abril de 1944 i 1957, de llargària i mida desigual, però que conformen una unitat, ordenada alfabèticament, de 805 refranys (si hi afegim els 42 Refranes marineros apareguts al núm. 23 (gener-febrer de 1947, pàg. 399).

De seguida vam copsar que érem davant un treball amb molt d'interès paremiològic. I vam decidir fer-ne una publicació revisada, comentada i actualitzada. Com diu Isidor Marí en la introducció: «A mesura que intercanviàvem informacions sobre la dificultat de consultar els originals fragmentaris en què va veure la llum aquella col·lecció —el recull més extens fins ara de refranys eivissencs— se’ns feia més i més evident la necessitat de posar-la a disposició del públic d’avui en una edició funcional, ben presentada i amb una informació satisfactòria sobre Antoni Juan Bonet, de qui es tenien escasses referències biogràfiques en aquell moment.»

Es tractava de recollir i agrupar tots els lliuraments fets per Antoni Juan Bonet a la revista Ibiza, fruit de les seves recerques entre 1937 i 1938, com apunten en el darrer lliurament, a l'any 1957. A banda d'aquesta feina recopiladora, volíem facilitar la comprensió i ús d'aquestes peces i per això els vam agrupar en apartats temàtics i vam intentar explicar el sentit amb què s'utilitzava cada refrany. En aquesta estructura interna hi ha les remissions sinonímiques que hem detectat i també es veu amb claredat quins són els refranys mariners que hem adjuntat al recull original, perquè creiem, amb gairebé absoluta certesa, que són obra del mateix autor.

La casualitat va voler fer coincidir aquesta empresa nostra amb els 50 anys de la represa de l'activitat de l'Institut d'Estudis Eivissencs, que de seguida es van mostrar oberts a publicar l'opuscle i fer-ne difusió entre els actes del seu cinquantenari. Tot ha estat facilitats i bona entesa i l'encert d'encarregar a Antoni Marí, "Tirurit" que fes la il·lustració de la coberta i una altra per cadascun dels apartats temàtics del refranyer.

Així, en aquesta obra hi trobareu els estudis introductoris que hem fet Isidor Marí (procés de publicació i procedència dels refranys, algunes dades biogràfiques d'Antoni Juan Bonet i criteris lingüístics de l'edició) i jo mateix (els orígens del refranyer i l'especificitat del recull d'Antoni Juan Bonet), a banda de tot el recull de refranys, classificats d'acord amb el sentit pragmàtic i no pas a partir del mot clau principal, que de vegades té un sentit figurat i un índex alfabètic final.

Fet i fet són 184 pàgines que fan de bon llegir i que ens acosten a la rica tradició paremiològica eivissenca.

Aquesta setmana se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació illencs, com dBalears ("L'IEE publica 'El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet', el recull més extens de refranys eivissencs") o el Nou Diari d'Eivissa i Formentera ("El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet: El recull més extens de refrans") o una breu entrevista que em van fer divendres des de COPE Eivissa (no he trobat la manera de poder-vos-la compartir). De ben segur que no seran els únics.

Si esteu interessats en adquirir aquesta obreta, ho podeu fer directament des de la botiga del web de l'Institut d'Estudis Eivissencs, des d'aquest enllaç, pel mòdic preu de 15 €.

Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)

La màgia de la xarxa és inesgotable i les alegries que m’està comportant haver obert la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) són inesgotables. 

Ara uns explicaré una història inesperada que m’ha permès incorporar una font força interessant de la qual he anat descobrint dades a mida que avançaven les comunicacions i les indagacions. Us poso en antecedents. 

L’11 de maig em contacta un mestre jubilat que viu a Olot amb un comentari en un apunt del meu blog personal (concretament en la crònica de la presentació de la PCCD a l’Espai Vilaweb) i em diu: «Voldria fer-te arribar tres llistes de refranys (més de 300) recollits a Eivissa i Formentera, trobats entre vells papers de mon pare que era eivissenc». Ho trobo certament interessant, li passo les meves dades de contacte i li dic que estaria molt interessat en poder incorporar aquesta materials a l’eina.

Amb tota la bona voluntat del món (i el meu més gran agraïment) em passa un Word fantàstic amb 45 dites extretes de fragments de la revista El Pitiuso. Almanaque de Ibiza y Formentera, «Els refranys, sempre en català, procedeixen de fulls arrencats de tres exemplars diferents editats en la dècada dels anys 50s». Algunes peces: Mentre faig nus no faig corda; S’ase creix, però s’aubarda no; Ses banyes no cansen es bou; Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, etc. 

Primera tramesa, lligada i al sac. En correus posteriors em posa sobre la pista d’un Refranero ibicenco, publicat en català entre els anys 1944 i 1957 a la revista Ibiza. És un recull alfabètic de refranys d’Eivissa. 

Diu: «Disposo encara de dos únics exemplars, diferents, de la revista Ibiza, editada per l’Instituto de Estudios Ibicencos, també dels anys 1950s. El Núm. 2 (1955, 2a època) conté una llista de 151 refranys, sense cap comentari afegit, dins una secció iniciada en números anteriors, que du per títol Refranero ibicenco. El Núm. 4 (1957, 2a època) conté 176 refranys més, com a aportació darrera a la secció del Refranero ibicenco.» I em fa arribar en sengles correus, aquestes pàgines de la revista escanejades. 

Llegint el darrer exemplar, trobem notícia sobre l’autor del recull (Antonio Juan Bonet) i dels antecedents en la revista (al 1944). Concretament el fragment de la pàgina 42 del núm. 4 de la revista (1957, 2a època) diu: 

 En fi, que amb el cuquet despert per poder trobar tota la informació d’aquesta font, escric a l’Institut d’Estudis Eivissencs i a un bon amic eivissenc. L’endemà mateix l’amic eivissenc em fa arribar un Word amb 15 fragments de la revista sobre aquest refranero ibicenco, alguns d’anteriors (des del 1944) i alguns entre les dues publicacions de què disposava. Sorpresa majúscula! Vegeu alguns d’aquests fragments. El primer, publicat al núm. 2 (abril 1944, 1a època) p. 29: 

 O un altre, ja per la lletra E, del núm. 11 (març 1945, 1a època) p. 178: 

 Així, un cop ajuntats tots, ens trobem amb els següents fragments: 

 I època (12 fragments) 

Revista Ibiza, 2 abril 1944, p29; 4 juny 1944, p61; 5. juliol 1944, p77; 6 agost 1944, p97; 7 setembre-octubre 1944, p114; 8 novembre 1944, p130; 9 desembre 1944, p146; 10 gener-febrer 1945, p162; 11 març 1945, p178; 24 març-setembre 1947, p415; 26 gener-juny, 1948 p448; 27 juliol-agost 1948, p463

II època (4 fragments) 

Revista Ibiza, 1, 1953, p37-38; 2, 1955, p29-33; 3, 1956, p21-23; 4, 1957, 39-42. 

Ens trobem doncs amb 16 lliuraments per completar un refranyer de la A a la Z de 805 refranys. D’entre els quals m’agradaria destacar-ne uns quants:

• A cada gorrí li arriba es seu sant Martí 
• Alguna cosa és sobressada que es veu pesada 
• Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera 
• Amb una pedrada matà dos pardals 
• Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo 
• Anar tom per hom com en Martí i sa truja 
• Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present 
• Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells 
• De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena 
• E-hi ha que ballar segons sa sonada 
• E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun 
• En so juny sa faus as puny 
• Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via 
• Hàbit no fa monja ni missa canonge 
• Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun 
• Mala eina, mala feina 
• Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot 
• Mentre hi ha vida hi ha esperança 
• Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura? 
• Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola 
• Quan és mort li canten Credos 
• Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma 
• Tal campana, tal campanada 
• Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll 
• Val més un gust que cent taronges 
• Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei 

Bé, sobre la qüestió lingüística, sembla que les darreres tongades tenen una llengua una mica més cuidada, tot i que manté algunes peculiaritats de la parla eivissenca, com és ara fer els articles salats, algunes formes verbals on cau la darrera vocal (romp), el ieisme explicitat en algunes paraules com ara uis per ulls, fia per filla, veis per vells... Però més que un estudi de les variants o de l’ús de llengua sabeu que a mi m’interessa recollir les diverses variants per agrupar-les en un únic paremiotipus. 

I així, d’aquestes 805 parèmies, en un primer bolcatge d’informació, ja n’hi hauran 321 d’incorporades. Això ens dona mostra de la popularitat de moltes de les peces fraseològiques contingudes en aquest refranyer i que, malgrat que es tracta d’un refranyer singular de la zona d’Eivissa, moltes parèmies són compartides per altres indrets i dominis de la llengua. 

Ja veieu. Una història amb final feliç que em permet incorporar una font molt interessant per la seva singularitat, per ser d’un racó del domini lingüístic molt característic i perquè és un corpus d’un volum considerable, de difícil accés actualment i que mercès a aquestes dues persones que em van posar sobre la pista i em van facilitar aquests materials, ara es podrà consultar des de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).

Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

El passat dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, va tenir lloc la presentació davant d’una cinquantena de persones de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai Vilaweb. Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb va exercir d’amfitrió per obrir i tancar l’acte i van parlar també Pere Orga, informàtic de Softcatalà i Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia.

Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).

El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.

Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

Víctor Pàmies va explicar que, com que és una feina inacabable i inabastable, ha hagut de prioritzar quines fonts hi incorporava. Així, hi ha anat abocant els primers repertoris coneguts amb fraseologia catalana, obres antigues, desconegudes i poc accessibles al públic en general i també aquelles obres que per la seva singularitat aporten detalls de qualitat al recull, ja sigui perquè són reculls d’un àrea local molt restringida i delimitada (parlars concrets com ara de l’Empordà, dels Pallars, de la Catalunya del Nord), ja sigui perquè permeten oferir un ventall dialectològic polièdric, amb buidatge d’obres de les Illes, de l’Alguer, del País Valencià, de les comarques de Lleida, etc. Per tant, aspira a la màxima compleció possible, però tenint sempre en compte que és preferible la qualitat que la quantitat.

Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

Víctor Pàmies i Pere Orga van agrair l’assistència de totes les persones que es van desplaçar fins a VilaWeb per fer-los costat en la presentació i van aprofitar per anunciar que volen treballar en el desenvolupament d’una altra eina, més encarada a traductors, que permeti consultar equivalents idiomàtics de les parèmies catalanes.

Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.