dijous, 21 de maig del 2020

Estirant cabdells. Refranero ibicenco de Antonio Juan Bonet (Revista Ibiza, 1944-57)

La màgia de la xarxa és inesgotable i les alegries que m’està comportant haver obert la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) són inesgotables. 

Ara uns explicaré una història inesperada que m’ha permès incorporar una font força interessant de la qual he anat descobrint dades a mida que avançaven les comunicacions i les indagacions. Us poso en antecedents. 

L’11 de maig em contacta un mestre jubilat que viu a Olot amb un comentari en un apunt del meu blog personal (concretament en la crònica de la presentació de la PCCD a l’Espai Vilaweb) i em diu: «Voldria fer-te arribar tres llistes de refranys (més de 300) recollits a Eivissa i Formentera, trobats entre vells papers de mon pare que era eivissenc». Ho trobo certament interessant, li passo les meves dades de contacte i li dic que estaria molt interessat en poder incorporar aquesta materials a l’eina.
Amb tota la bona voluntat del món (i el meu més gran agraïment) em passa un Word fantàstic amb 45 dites extretes de fragments de la revista El Pitiuso. Almanaque de Ibiza y Formentera, «Els refranys, sempre en català, procedeixen de fulls arrencats de tres exemplars diferents editats en la dècada dels anys 50s». Algunes peces: Mentre faig nus no faig corda; S’ase creix, però s’aubarda no; Ses banyes no cansen es bou; Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, etc. 

Primera tramesa, lligada i al sac. En correus posteriors em posa sobre la pista d’un Refranero ibicenco, publicat en català entre els anys 1944 i 1957 a la revista Ibiza. És un recull alfabètic de refranys d’Eivissa. 

Diu: «Disposo encara de dos únics exemplars, diferents, de la revista Ibiza, editada per l’Instituto de Estudios Ibicencos, també dels anys 1950s. El Núm. 2 (1955, 2a època) conté una llista de 151 refranys, sense cap comentari afegit, dins una secció iniciada en números anteriors, que du per títol Refranero ibicenco. El Núm. 4 (1957, 2a època) conté 176 refranys més, com a aportació darrera a la secció del Refranero ibicenco.» I em fa arribar en sengles correus, aquestes pàgines de la revista escanejades. 


Llegint el darrer exemplar, trobem notícia sobre l’autor del recull (Antonio Juan Bonet) i dels antecedents en la revista (al 1944). Concretament el fragment de la pàgina 42 del núm. 4 de la revista (1957, 2a època) diu: 


 En fi, que amb el cuquet despert per poder trobar tota la informació d’aquesta font, escric a l’Institut d’Estudis Eivissencs i a un bon amic eivissenc. L’endemà mateix l’amic eivissenc em fa arribar un Word amb 15 fragments de la revista sobre aquest refranero ibicenco, alguns d’anteriors (des del 1944) i alguns entre les dues publicacions de què disposava. Sorpresa majúscula! Vegeu alguns d’aquests fragments. El primer, publicat al núm. 2 (abril 1944, 1a època) p. 29: 


 O un altre, ja per la lletra E, del núm. 11 (març 1945, 1a època) p. 178: 


 Així, un cop ajuntats tots, ens trobem amb els següents fragments: 

 I època (12 fragments) 

Revista Ibiza, 2 abril 1944, p29; 4 juny 1944, p61; 5. juliol 1944, p77; 6 agost 1944, p97; 7 setembre-octubre 1944, p114; 8 novembre 1944, p130; 9 desembre 1944, p146; 10 gener-febrer 1945, p162; 11 març 1945, p178; 24 març-setembre 1947, p415; 26 gener-juny, 1948 p448; 27 juliol-agost 1948, p463

II època (4 fragments) 

Revista Ibiza, 1, 1953, p37-38; 2, 1955, p29-33; 3, 1956, p21-23; 4, 1957, 39-42. 

Ens trobem doncs amb 16 lliuraments per completar un refranyer de la A a la Z de 805 refranys. D’entre els quals m’agradaria destacar-ne uns quants:

  • A cada gorrí li arriba es seu sant Martí 
  • Alguna cosa és sobressada que es veu pesada 
  • Amb ses erbes molles tothom s'hi frega es darrera 
  • Amb una pedrada matà dos pardals 
  • Anar de ca'n Mel·lo a ca'n Catel·lo 
  • Anar tom per hom com en Martí i sa truja 
  • Badai no ment: Son, gana, mal d'enamorament o festix de qui te present 
  • Ca de ferrer, son de plats el desperten i no de martells 
  • De porc i de senyor hi ha que venir-ne de mena 
  • E-hi ha que ballar segons sa sonada 
  • E-hi ha veu des dos ulls es que pasta blat; es que compra farina ja no més d'un; i aquell que es pa compra no hi veu de ningun 
  • En so juny sa faus as puny 
  • Escudella de muier, una va i s'altra ve; escudella de nora mai arriba d'hora; i escudella de fia no fa via 
  • Hàbit no fa monja ni missa canonge 
  • Hi veu de dos uis qui pasta blat; es que compra farina no hi veu sinó d'un; i es que pa compra, de ningun 
  • Mala eina, mala feina 
  • Març marçot, es vei s'endu a's clot, i es jove si pot 
  • Mentre hi ha vida hi ha esperança 
  • Pare lleu i mare freixura, què serà sa criatura? 
  • Per quan ploga, val més un paraigua que una pistola 
  • Quan és mort li canten Credos 
  • Ramena sa coua es ca, no per tu sinó pes pa que tens en sa ma 
  • Tal campana, tal campanada 
  • Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll 
  • Val més un gust que cent taronges 
  • Vols ser jove llarg temps? Abans d'hora fé't vei 


Bé, sobre la qüestió lingüística, sembla que les darreres tongades tenen una llengua una mica més cuidada, tot i que manté algunes peculiaritats de la parla eivissenca, com és ara fer els articles salats, algunes formes verbals on cau la darrera vocal (romp), el ieisme explicitat en algunes paraules com ara uis per ulls, fia per filla, veis per vells... Però més que un estudi de les variants o de l’ús de llengua sabeu que a mi m’interessa recollir les diverses variants per agrupar-les en un únic paremiotipus. 

I així, d’aquestes 805 parèmies, en un primer bolcatge d’informació, ja n’hi hauran 321 d’incorporades. Això ens dona mostra de la popularitat de moltes de les peces fraseològiques contingudes en aquest refranyer i que, malgrat que es tracta d’un refranyer singular de la zona d’Eivissa, moltes parèmies són compartides per altres indrets i dominis de la llengua. 

Ja veieu. Una història amb final feliç que em permet incorporar una font molt interessant per la seva singularitat, per ser d’un racó del domini lingüístic molt característic i perquè és un corpus d’un volum considerable, de difícil accés actualment i que mercès a aquestes dues persones que em van posar sobre la pista i em van facilitar aquests materials, ara es podrà consultar des de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).

diumenge, 16 de febrer del 2020

Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai Vilaweb

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
El passat dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, va tenir lloc la presentació davant d’una cinquantena de persones de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai Vilaweb. Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb va exercir d’amfitrió per obrir i tancar l’acte i van parlar també Pere Orga, informàtic de Softcatalà i Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia.

Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).

El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, i es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.

Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
Víctor Pàmies va explicar que, com que és una feina inacabable i inabastable, ha hagut de prioritzar quines fonts hi incorporava. Així, hi ha anat abocant els primers repertoris coneguts amb fraseologia catalana, obres antigues, desconegudes i poc accessibles al públic en general i també aquelles obres que per la seva singularitat aporten detalls de qualitat al recull, ja sigui perquè són reculls d’un àrea local molt restringida i delimitada (parlars concrets com ara de l’Empordà, dels Pallars, de la Catalunya del Nord), ja sigui perquè permeten oferir un ventall dialectològic polièdric, amb buidatge d’obres de les Illes, de l’Alguer, del País Valencià, de les comarques de Lleida, etc. Per tant, aspira a la màxima compleció possible, però tenint sempre en compte que és preferible la qualitat que la quantitat.

Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple preguntar si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia fer algun tipus de filtre “parental” per fer més menjívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...

Fotografia de Lluc Pàmies Milian
Víctor Pàmies i Pere Orga van agrair l’assistència de totes les persones que es van desplaçar fins a VilaWeb per fer-los costat en la presentació i van aprofitar per anunciar que volen treballar en el desenvolupament d’una altra eina, més encarada a traductors, que permeti consultar equivalents idiomàtics de les parèmies catalanes.

Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.

dijous, 16 de gener del 2020

Presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb


Al pot petit hi ha la bona confitura, però preu per preu, sabates grosses! El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es presenta la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. 


Els amants dels refranys i la fraseologia de la llengua catalana estan d'enhorabona amb la posada en línia d'un recurs digital de consulta del fons paremiològic català recollit durant els darrers vint-i-cinc anys per Víctor Pàmies, amb una citació curosa de totes les fonts bolcades i consultades. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (de les més de 650.000 que ja té recollides), agrupades en prop de 10.000 paremiotipus diferents, a través de l'enllaç https://pccd.dites.cat.

El pròxim dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, a l'Espai Vilaweb (C. Ferlandina, 43, de Barcelona) tindrà lloc l'acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), amb Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, que n'és el mantenidor; Pere Orga, informàtic de Softcatalà, desenvolupador del programa de consulta i gestió, i Jordi Badia, cap d'estil del diari digital VilaWeb.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és un recull fraseològic de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l'actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d'entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat en principi hi té cabuda.

Al Top ten de refranys catalans (2010) 1.200 enquestes van determinar que el refrany més popular de la llengua catalana era “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”. Posteriorment, les 886 enquestes de Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016) van determinar que el més usual era “Més val sol que mal acompanyat”. Dues enquestes d'ús, sobre el coneixement oral que en tenen els usuaris, amb uns resultats ben diversos i dispars.

Ara, amb aquesta nova eina, podem determinar quins són els refranys més recurrents en les fonts escrites, els que apareixen recopilats en més diccionaris, refranyers o altres obres lexicogràfiques que continguin fraseologia en general. I ara mateix, amb el bolcat de més de 150.000 refranys de més de 600 obres diferents, ens diu que el més popular segueix sent “Qui no vulgui pols que no vagi a l'era”, amb 584 mencions, seguit de “Cel rogent, pluja o vent” (483 mencions) i “Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot” (471 mencions). 

Les estadístiques, abans o després de cuinar-les, acostumen a dir el que volem que diguin. Què en podem dir de les dades acumulades sobre paremiologia des del 2010? Sabem que ja no se'n fan de refranys de nou encuny, però podem veure que segueixen tenint prou bona salut, tal com els infants els segueixen aprenent a l'escola, apareixen en titulars ben cridaners de premsa escrita o digital i són usats com eslògans que mostrem en samarretes, bosses, tasses i altres utensilis que en fan marxandatge.

Un dels objectius d'aquest projecte és posar a l'abast d'estudiosos o amants de la paremiologia aquelles fonts d'accés remot o que se'n fa difícil d'accedir-hi, així com fonts singulars, especialitzades, curioses, que desperten un interès per la seva qualitat i raresa.

No podem pretendre partir de zero cada cop que volem emprendre una obra fraseològica. Així, l'evolució natural va fer que l'Editorial Salvat, per al seu diccionari enciclopèdic, es nodrís del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia; de la mateixa manera que Pompeu Fabra, per al seu diccionari, es va valer de les fonts lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans que, posteriorment i per a tancar el cercle, ha pres el Fabra com a “canemàs” del DIEC, que ara té una llarga i dilatada vida en format digital.

L'avenç de la informàtica ens ha obligat a replantejar el format i els continguts de les obres lexicogràfiques. Hi ha un abans i un després de la digitalització. Amb el format digital i aquests cercadors acurats que et permeten cercar en tot el contingut i no només en els lemes principals, cal oferir una bona varietat de paràmetres de cerca i ja no cal ser deutors d'índexs analítics, temàtics ni d'autors que coronin l'obra. Tot allò escrit, en qualsevol camp, és susceptible de ser reindexat, cercat, trobat, substituït i corregit al moment, sense necessitat d'addendes ni d'edicions revisades ni ampliades.

Plantejàvem el projecte en diverses fases i tal com ara el presentem no és al 100% de les seves funcionalitats, però pensem que té prou interès i envergadura per iniciar el seu camí públic. Així les fases de desenvolupament previstes eren:

  • Determinar un paremiotipus o parèmia principal per a cada una de les entrades de la base de dades. Fet en part (iniciat) 
  • Incorporar una fitxa bibliogràfica i escaneig de la coberta de cada una de les fonts bibliogràfiques consultades i buidades. Fet en part (iniciat) 
  • Incorporar aquelles imatges que prenen una parèmia com a font. Siguin il·lustracions, fotomuntatges, samarretes, bosses, tasses, ceràmica, rajoles i un llarg etcètera. Sempre respectant l'autoria dels seus creadors, intentant enllaçar la font digital on apareixen i amb una minuciosa i detallada font bibliogràfica de cada obra. Fet en part (iniciat) 
  • Incorporar un camp temàtic i un mot clau a cada paremiotipus. Això permetrà classificar les parèmies per àmbits i ordenar-les alfabèticament en un diccionari a partir de cada mot clau. Pendent 
  • Incorporar els equivalents idiomàtics. De moment només hi ha les equivalències que incorporen les fonts bilingües buidades. Però no s'hi poden fer cerques específiques i es mostren com un camp més sota de cada variant recollida. 
En un futur hi ha previst treure un refranyer multilingüístic, però gairebé segur que serà un projecte a banda.

Durant la presentació s'explicaran les característiques tècniques del programa, es farà una petita ressenya de les fonts incorporades i a través de les consultes directes a la base de dades es mirarà de mostrar la flexibilitat i potencial de l'eina. Tot plegat una presentació curta amb torn obert de preguntes al final perquè el públic hi pugui dir la seva.

L'eina és responsiva, s'actualitza (i creix) freqüentment i té una paràmetres de cerca múltiples per diversos camps de la base de dades.

S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual, sota el paraigües logístic i tècnic de Softcatalà i redirigit al domini de paremiologia catalana http://www.dites.cat/.