Raons que rimen: d’agost 2010

dilluns, 30 d’agost del 2010

Participants a l'homenatge a Màrius Torres

Com ha anat la cosa? Com diu la Cèlia al seu blog Transparència:

Seguint la convocatòria del Lluís (la paraula escrita), i de la Carme qui, a més ha fet el logo (Col·lecció de moments) i l'entusiame del Víctor (Raons que rimen), els blocaires volem homenatjar a Màrius Torres perquè avui dilluns 30 d'agost farà cent anys que va néixer a Lleida el 1910.

Per rigorós ordre alfabètic del nom del blog. També trobareu aquesta llista al blog de la Carme Rosanas. Si en sabeu d'algun altre que hi hagi participat, deixeu-me l'enllaç als comentaris i l'afegiré.

Homenatge a Màrius Torres

Avui, dilluns, 30 d'agost, fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d'Olena, 1942).

Un cop més, una colla de blogaires ens hem posat d'acord per retre-li un homenatge conjunt, una visió polièdrica feta de la suma dels petits apunts de cada un dels nostres blogs. Aquest cop convoquen el Lluís Gil i la Carme Rosanas. La Carme, a més a més, ens ha fet aquest esplèndid dibuix que serveix de logo de l'acte d'homenatge.

Sempre ens queixem de les nostres institucions, dels nostres governants, de les administracions, que no sempre són a l'alçada de les circumstàncies.

Per un cop, i sense cap voluntat que esdevingui un costum, voldria destacar una iniciativa en la qual hi ha implicades diverses administracions i que ha tingut la bona pensada de fer coincidir la seva campanya de difusió de la lectura als mitjans de transport amb l'homenatge a Torres.

Em refereixo a la campanya Tasta'm, iniciada al novembre de 2008. És una iniciativa del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, orientada a fomentar la lectura entre els ciutadans i promoure la producció editorial en llengua catalana. Consisteix en la publicació d'uns petits opuscles (d'una vintena de pàgines) que podeu trobar a les andanes o parades de trens, metros o autobusos de Catalunya i les Illes.

Quina no va ser la meva sorpresa quan a l'andana de Renfe a Sitges, aquest juliol, camí de la feina, veig que el llibret que hi repartien és la revisió de l'obra poètica de Màrius Torres a cura de Margarida Prats Ripoll.

Us en deixo un tast, un poema de 1933... i me'n vaig a llegir què han escrit els meus companys blogaires!

Variacions sobre un tema de Händel

Les mans càlides i llargues

arrenquen del clavecí

velles tonades amargues

d'esquelet de violí.

Les mans rellisquen, serenes,

amb la mecànica justa

dels dits morts que passen denes

d'un vell rosari de fusta

diumenge, 29 d’agost del 2010

Recordatori del centenari de Màrius Torres

S'acaben les vacances, potser alguns encara sereu fent cua a la carretera... però a la catosfera l'actualitat no s'atura i demà tenim efemèride: demà 30 d'agost farà cent anys que va néixer Màrius Torres i Pereña (Lleida, 1910 - Puig d'Olena, 1942), poeta català i promesa estroncada per una mort prematura.

És una bona manera d'entrar en contacte amb la realitat! N'hem parlat al Facebook, al Twitter, als blogs... Queda algú encara per assabentar-se'n? Espero que no!!

El meu últim recordatori va ser el passat 10 d'agost. Jo ja he fet la feina i tinc programat l'escrit per a demà. Un cop més, demà serà un dia monogràfic a la catosfera. Recordeu que l'important és fruir del dia, llegir el que demà es publiqui sobre Màrius Torres i comentar amb generositat, que això ajuda a sentir-nos partícips d'una diada ben especial. Anirem fent recompte de participants i us anirem facilitant els enllaços a tots els blogs que demà parlin del poeta Torres.

Ens llegim demà!

dissabte, 28 d’agost del 2010

Llibres - 44 - Perich (1971): Perich-Match

Perich, Jaume (1971): Perich-Match. Barcelona, Ediciones Península, Colección «Ediciones de bolsillo», 140, 95 pàg.

ISBN: ---

Entrada a Library Thing.

La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Llibres - 43 - López Hipkiss () - 1000 refranes, proverbios y adagios

López Hipkiss, Guillermo (): 1000 refranes, proverbios y adagios. Barcelona, Manuales Cisne, 95 pàg.

ISBN: ---

Entrada a Library Thing.

divendres, 20 d’agost del 2010

RSS de tots els meus blogs

En algun moment, temps ha, us vaig parlar de la sindicació de continguts a través dels canals RSS i dels avantatges en temps que això comporta. No hi insistiré, encara que us ho segueixo recomanant ferventment.

Explicant-li a un amic com funciona el Reader de Google, m'ha fet pensar que calia oferir-vos tots els continguts dels meus diversos blogs temàtics a través d'un únic canal RSS, per facilitar-vos la feina i perquè, si mai obro qualsevol nou blog, no hagueu d'anar afegint més i més canals RSS. Un cop més, avancem cap a l'automatització de tasques.

Us deixo, doncs, amb el canal RSS que ara mateix us avisa de les novetats dels meus 13 blogs en dansa:

Feu clic en la imatge!!

dijous, 19 d’agost del 2010

Refranys preferits de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda

Disputa de l'ase és una obra d'Anselm Turmeda de l'any 1417. Interessant pels proverbis que conté (una trentena), encara que s'ha hagut de refer el text a partir d'una edició francesa, perquè l'original català no ens ha arribat. Jo he fet servir l'edició d'Editorial Barcino de 1927, dins la col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 18.

En molts casos els proverbis que conté són primeres formulacions de proverbis en català que poden donar idea de l'antiguitat d'aquestes peces.

Com sempre us en deixo un tast:

Pensar abans de parlar és saviesa
Qui molt parla sovint s'erra
Qui no esguarda endavant cau endarrera
On la força regna no hi ha dret ni raó
A boca closa, no hi entra mosca
Si vols que digui bé de tu, no digues mal de ningú
Si dius mal d'algú, encara serà dit pitjor de tu
Molts són cridats i pocs elegits
Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar
Mala capa cobre sovint bon bevedor
Del mal que hom té por, d'aquell mateix mor

Així mateix, en el mateix text s'hi troben usades algunes expressions o modismes ben curiosos i ben destacables també per la seva antiguitat, com per exemple:

Ser un poc dolç/a de sal (crèdul, beneitó, de poc enteniment)
Voler donar veixigues per llanternes (antecedent de Donar gat per llebre, voler enredar algú)
I si digués aquestes coses a un mut, no les digué pas a un sord (quan dius alguna cosa a algú, es trenca el secret i arriba a saber-ho tothom)
Ser un poc baix del davant (no tenir enteniment)

dilluns, 16 d’agost del 2010

Refranys preferits del Llibre de bons amonestaments, d'Anselm Turmeda

Estic intentant accedir a les primeres fonts de proverbis catalans, per documentar els refranys més populars que m'heu dit al Top ten de refranys catalans. Intento determinar quan apareix per primera vegada aquell proverbi, refrany o frase feta i quin és el seu origen.

Importantíssim és el Franselm o Llibre de bons amonestaments, amb què van aprendre lletra a Catalunya molta gent de la pagesia fins ben entrat el segle XVIII.

És una obra d'Anselm Turmeda, del 1398. Jo tinc l'edició d'Editorial Barcino, dins la Col·lecció «Els nostres clàssics», núm. 10, del 1927, dins el llibre Obres menors de B. Metge i A. Turmeda, del qual us reprodueixo la portada.

Són en total 99 proverbis. Mireu, per exemple, quins proverbis hi he trobat. Segur que n'hi ha molts que us sonen, encara que amb un enunciat potser una mica diferent:

Entre les gents, lo poc parlar | és saviesa
Jamai no vulles ahontar | muller d'altre, ne difamar, | car és follia
Si est estaca soferràs, | e si est maça feriràs
Mai retengues esparver | qui no port caça
Can hauràs guanyat bon amic | guarda'l bé
Paraula no pot tornar, | pus que es dita
Si vols que diguen bé de tu, | no parles mal de negú
De poca brossa | se fa gran foc e molt ardent
Qui bé està mai no es moga
Qui cerca lo mal tost lo troba
Lleixar via vella per nova | és modorria
Si segur viure volràs | lo teu secret amagaràs, | si no, seràs, de qui el diràs, | catiu, debades
Si no seràs bon raonador | jamai sies gran parlador
De dos camins vulles cercar | la millor via
Ço que oïràs dir faràs, | e ço que ells fan esquivaràs
En puta no et vulles fiar | ni amor li vulles mostrar
Fembra enganà Salamó, | Adam, Daviu e Samsó. | ¡Oh fill, si Déus te perdó, | no et fius en ella!
Savi és l'hom qui pot trempar | la sua ira
Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
Membre't fill, que hages cura | de beure lo vi ab mesura, | car lo secret mai no dura, | on lo vi regna
Més val pa eixut ab amor | que no gallines ab remor
A tos parents faràs honor
Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no els vincles trencar l'has
Qui bé farà bé trobarà, | qui mal farà semblant haurà
En vil arbre no atrobaràs | fruit que bo sia
De mal d'altre no hages pler
No mengs gallines ne capó, | menja llegums e algun peixó; | a les festes carn de moltó | ton menjar sia
A qui et fa mal perdonaràs; jamai mal per mal no retràs
Qui malparla de tu detràs | par que por haja
Pa alís fa mal ventrell
Si tot ho vols, tot ho perdràs

Anselm Turmeda acaba l'obra donant les dades bàsiques del llibre en vers:

Aquest llibret io t'he dictat

[...]

E no l'he dictat en llatí

per ço que el vell e lo fadrí,

lo estranger e lo cosí

entendre el puixen.

[...]

E si volets saber mon nom:

Frare Anselm me deia hom,

e Turmeda, per sobrenom,

m'hi ajustaven.

Açò fo fet al mes d'abril,

temps de primavera gentil;

noranta vuit tres cents e mil,

llavors corríem.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Llibres - 42 - Sánchez Paso (2002): Refranero estudiantil

Sánchez Paso, José Antonio (2002): Refranero estudiantil. Salamanca, Consorcio Salamanca 2002, 56 pàg.

ISBN: ---

Entrada a Library Thing.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Refranys preferits de Retalls de folklore penedesenc

Del llibre de Pere Sadurní i Vallès (1982): Retalls de folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca (autoedició), n'han sortit 922 parèmies, que passen a engruixir el cabal lèxic amb què treballo.

És un recull temàtic de la zona del Penedès. Hi ha un apartat, de dites tòpiques, un altre d'eslògans més o menys moderns, apartats sobre cançons, creences i llegendes del Penedès i finalment un breu recull temàtic.

D'aquest darrer apartat vull destacar el coneixement i seguiment que en fan del cicle de l'allargament del dia:

Per Reis, el dia creix i el fred neix
Per Sant Julià, un pas de ca
Per Sant Sebastià, una hora s'allarga ja
Per Reis, un pas de vell
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Pau, una hora hi cau
Per Sant Sebastià, un pas de marrà
Per Santa Agnès, una hora més
Per la Candelera, el dia torna enrera
Per la Candelera, una hora entera
Per la Candelera el sol va per la carretera
Per Sant Maties, fa tanta nit com dia
Sant Joan! El dia més gran
Per Sant Pere, un pas enrera
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
Sant Tomàs és el dia més curt de l'any
Per Sant Silvestre, un pas de llebre
Per Nadal, un pas de pardal
Per Santa Llúcia, un pas de puça
Per Sant Esteve, un pas de llebre

També voldria destacar el curiós recull sobre creences relatives al dia de Nadal, recollit a Sant Sebastià dels Gorgs:

Nadal en dilluns, festes a munts
Nadal en dimarts, festes a grapats
Nadal en dimecres, sembra camps i feixes
Nadal en dijous, sembra planes i pujols, que no faràs palla pels bous
Nadal en divendres, crema i afema en cendres

I finalment us deixo amb una tria de 28 parèmies que he volgut destacar, perquè m'han sorprès per algun motiu o perquè les trobo especials per algun motiu.

Per Sant Jordi, roses
Les herbes de maig totes tenen gràcia
Vents? El més bo, dolent
Trons a mar, aigua a terra
Si Montserrat és tapat, aigua al Llobregat (ho diuen a Sant Sadurní d'ANoia)
Vols mentir? Parla del temps
Llevant, xaloc i migjorn | llebeig, ponent i mestral | tramuntana i gregal | vet aquí els vuit vents del món
El dinar reposat i el sopar passejat
Costa més conservar que enamorar
Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
Qui sembra, cull
Cada feina al seu temps
A so de tabals no es cacen llebres
Vols mal a un gos? Digues que és rabiós
Val més enginy que força
Feina començada, mig acabada
Uns per massa i altres per poc
Carrers mullats, calaixos eixuts
Cada rentó, un esquinçó
De les sobres, se'n fan les obres
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té padrins, el bategen
Molta llengua i pocs fets
Un mateix remei no és bo per a tothom
Qui no té memòria, ha de tenir cames
Un mort en crida un altre
Al cul del sac es troben les engrunes
No es pot repicar i anar a la processó

dimarts, 10 d’agost del 2010

Centenari del naixement de Màrius Torres

El dilluns 30 d'agost farà cent anys que va néixer Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d'Olena, 1942), poeta català i promesa estroncada per una mort prematura.

Carme Rosanas ha donat el tret de sortida. Bé, no ben bé, que ja fa dies que se'n parla i es fan coses dedicades al centenari del naixement del poeta.

De fet, la guspira de fer aquest homenatge la podem trobar en un escrit de Lluís Gil, que des del seu blog La paraula escrita, a mitjan febrer, ja se'n feia ressò. Allà, als comentaris, amb la Carme i el Lluís vam parlar-ne, d'organitzar un altre homenatge blogaire.

30 d'agost! Dilluns! Potser a molts us agafarà de vacances, o tot just havent tornat. Els més previsors, deixarem preparats els nostres escrits abans de fer les vacances.

Ja ho sabeu!, com sempre! Només cal que per al dilluns 30 d'agost prepareu un escrit sobre Màrius Torres, en allò que més us agradi o interessi de la seva obra o del personatge i que durant tot aquell dia puguem llegir i comentar escrits dedicats a aquest poeta lleidetà.

Us deixo per si us calen, desendreçats, alguns enllaços que potser us podran ajudar a inspirar-vos o a conèixer el personatge.

AELC - Màrius Torres
Lletra - Màrius Torres
Magisteri teatre - Màrius Torres
UdL - Servei de Biblioteca i Documentació - Fons especial Màrius Torres
Wikipedia - Màrius Torres i Pereña
Vilaweb - Els centenaris de Màrius Torres i Rosa Leveroni se sumaran a l'Any Maragall a la tardor
Reus Digital - 'En el silenci obscur d'unes parpelles closes', videocreació dedicada a Màrius Torres
A peu - Màrius Torres
Ca l'Assur - Centenari del naixement de Màrius Torres
Lletres a Mahalta

dissabte, 7 d’agost del 2010

Llibres - 41 - Scheffler (1997): Proverbios de todo el mundo

Scheffler, Axel (1997): Proverbios de todo el mundo. Barcelona, Ediciones Destino, 125 pàg.

ISBN: 84-233-2988-7

Entrada a Library Thing.

dimarts, 3 d’agost del 2010

La finestra, de janquim

Desafecció o implicació? Compromìs o desil·lusió?

Ens cal més unitat que mai i creure que el futur no s'engendra d'utopies sinó de camins cap a noves realitats.

En janquim ha elaborat una finestra que ens pot ajudar a reflexionar sobre el camí de la independència i a veure-ho factible i real. Us animo a visualitzar la finestra i a llegir-ne el text que hi enllaça al final.

La finestra on Prezi

dilluns, 2 d’agost del 2010

Refranys preferits de Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany

He decidit, per tal de fer una mica més interessant i divertit el buidatge d'obres a la meva base de dades de refranys, que de cada recull o llibre buidat intentaré oferir una tria personal dels meus refranys preferits.

Així, d'una manera diferent al Top ten de refranys personals, faré una tria d'aquells refranys que em diuen alguna cosa, perquè em sorprenen, perquè no els coneixia o perquè els trobo encertats.

No seran mai un mateix nombre de refranys. Potser 10, o 25, o un centenar. Dependrà de cada recull.

Així, per encetar aquesta secció, us deixo amb els refranys que he triat dels 985 que contenia una de les obres que he buidat durant aquest mes de juliol, el recull de Mossèn Miquel Plana i Payraló (Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany.

El ratolí és atrapat si només sap un forat
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi
El que és nou plau i el que és vell satisfà
El camí de la boca, ningú no s'equivoca
El foc té deturador, l'aigua no
Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta
El llaurador erra, si aparta els ulls de la terra
El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en oli i en vi
Feina començada, mig acabada
Ferida que fa la llengua, el metge no la cura
Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
Fan més fressa dos que cridin que cent que callin (sobta la forma verbal en subjuntiu, ja trobat en altres refranes del Pla de l’Estany)
Gat vell, rateta tendra
Gota a gota la mar s'esgota
Hi ha qui callant parla i parlant calla
Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans
Hi ha més malalts de maginet que de malaltia
Jutge que no té consciència, mai no farà bona sentència
La taula que no té pa, fa plorar
La taula que no té vi, fa patir
Lluny dels ulls, prop del cor
La clau és la pau
La salut no és coneguda fins que és perduda
La llengua és el mirall del ventre
Deia la vella Perica: l'espina quan neix, ja pica
Del que no diguis, seràs l'amo, del que diguis seràs l'esclau
Esmolar la falç no retarda la sega
És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar
Ensenya més la necessitat, que la universitat
No vulguis mai discutir, amb qui no sap resumir
El febrer és el mes que parlen menys les dones