Per a un acostament biogràfic de l'autor us recomano els articles de Bonastre, Francesc «XXV aniversari de la mort del mestre Josep Ricart i Matas». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 0, 2004, pàg. 317–322. ISSN: 2340-3802) i Tiñana Mbuña, Àfrica. «3.4. El fons documental Josep Ricart i Matas (1893-1978)». (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, [en línia], 2019, Vol. 33, p. 279-92. ISSN: 2340-3802).
L'autor va fer deixa de tot el seu fons a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), de la qual era acadèmic.
El 8
de febrer de 2018, Joan Antoni Solans Huguet (acs) es posava en contacte
amb mi, a través d’un correu electrònic, adreçat per l’aleshores presidenta de
la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, perquè
valorés part del fons corresponent a aquesta deixa. Havien aparegut alguns llibres de paremiologia antics i unes fitxes
«recollides per ell o per la mare, la pianista Carme Matas Aurigemma».
Així, durant el febrer de 2018 vaig poder quedar amb Núria Nus, secretaria del RACBASJ, per veure aquell material manuscrit desat en capses. Recordo que eren tres capses de sabates que contenien, bàsicament:
- Un fitxer de bibliografia paremiològica (molt complet i detallat).
- Un fitxer, ordenat alfabèticament, corresponent al buidatge sistemàtic dels primers 60 anys del Calendari dels pagesos (entre els anys 1861 i 1920, aprox.).
- Un fitxer de papers solts de dites, majoritàriament, sobre poblacions catalanes, sobre meteorologia, etc. També conté extractes de textos d’obres teòriques sobre folklore i paremiologia.
Així a cop d’ull, em va semblar un material inèdit prou interessant, per la sistematicitat de la recopilació, pel volum (vaig valorar que hi podia haver uns quants milers bons de dites allà recollides) i perquè alguns materials no eren gaire coneguts (dites de pobles, escatològiques, etc.).
Posteriorment, interessant-me per l'autor, vaig poder saber que el 1950 havia publicat un Refranero internacional de la música y de la danza (Madrid, CSIC, a través de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya), una obra multilingüe molt completa i rigorosa, fruit del seu interès per la música i per la paremiologia. I vaig aconseguir-ne un exemplar a IberLibro, de segona mà, per 24 €. Una petita joia que conté més de 5.000 parèmies sobre música, classificades temàticament en més de catorze llengües (alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, etc., i català també).
Per tant, això ens demostrava que Josep Ricart i Matas tenia un gran interès per la paremiologia i havia confeccionat una obra capdavantera sobre paremiologia musical.
Al març de 2021 reprenem el contacte amb el nou president de l'entitat, el Sr. Josep Muntañola i Thornberg, i acordem digitalitzar el fons i documentar-lo.
I fins aquí puc llegir.
Només us diré, a més a més, que aquest fons s'està digitalitzant (ho fa el RACBASJ) i jo estic documentant totes aquestes fitxes en una base de dades perquè puguin ser consultades i per poder mostrar resultats a través de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Per al dia de la presentació ja hi apareixeran els primers resultats.
Això és un avançament de l'explicació que faré el proper dimecres, 15 de desembre, a les 19.00 h, a la seu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), al Saló d'actes de la Llotja de Mar de Barcelona. Us convido a venir-hi!