dijous, 5 de gener del 2017

Butlletí núm. 11 sobre dites i refranys catalans (www.dites.cat) - Gener 2017

PAREMIOLOGIA CATALANA, NÚM. 11
ACTUALITAT DEL MES DE GENER DE 2017
Si no veieu bé aquest butlletí, cliqueu aquí

L'aigua de gener omple el graner

Reprenc el butlletí de dites i refranys catalans, en una segona etapa, després d'una aturada d'un any i mig. Espero poder-vos seguir oferint recursos d'actualitat sobre el món dels refranys.

Totes les novetats del mes de gener pel que fa als refranys i les dites catalanes

En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans.
Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més.
Compartim informació i coneixements? Si heu trobat res que penseu que pot interessar als subscriptors feu-m'ho arribar i me'n faré ressò en un pròxim butlletí
.
AGENDA. ACTUALITAT
Pròxims tallers de dites i refranys catalans [+] (Previsió per al 2017).

Em plantejo tornar a obrir tallers intensius de refranys. De moment, a Granollers. Si hi ha quòrum i prou persones interessades, ja veurem!

Cal inscripció prèvia


El refrany del mes: Gener
Quin és el refrany del mes de gener que t'agrada més? Proposa el teu preferit, emplenant el formulari. No et prendrà més d'un minut! 
RECURSOS
El vídeo del mes
Cloenda de l'Any Amades a Vallromanes
Vídeo de l'acte de cloenda de la commemoració de l'Any Amades a Vallromanes (Vallès Oriental), el diumenge, 17 de gener de 2010, amb la lectura del manifest conjunt per part de la regidora de Cultura, Mariluz Muñoz, una aproximació a la biografia i l'obra de Joan Amades, per part de Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, la lectura de la rondalla "Les maduixes", per part d'Òscar Garcia, director del casal de Cultura, i Carles Oliete, del Grup Poètic Vallromanes, i l'enlairada final de globus.
(Serveixi d'homenatge al Sr. Carles Oliete que aquest 24 de desembre passat ens deixava a l'edat de 90 anys. A.c.s.)
L'àudio del mes
"Dites i refranys", al programa "Fes ta festa", de cultura popular a la ràdio
Fa més de 25 anys que s'emet un programa de cultura popular a la ràdio, els darrers anys des d'internet: Fes ta festa. I des del 2013 hi tinc un espai de "Dites i refranys". En aquest cas us enllaço el corresponent al refrany Els anys passen per a tothom.
El recurs del mes - samarretes amb dites catalanes
Tenir el cap ple de pardals
Marta Montenegro és una jove dissenyadora gironina que ha dissenyat un seguit de samarretes amb frases fetes catalanes per a la firma Partisano.
El llibre del mes
"Els refranys més usuals de la llengua catalana", de J. Fontana, J. E. Gargallo, V. Pàmies i X. Ugarte (2016)
Als qui us agrada el paper esteu de sort i us podem anunciar que des del mes passat podeu trobar a les llibreries Els refranys més usuals de la llengua catalana en paper, publicat per Llibres de l'Índex.

Les dades bibliogràfiques d'aquesta edició són les següents:

Títol: Els refranys més usuals de la llengua catalana
Autors: Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte (amb il·lustracions de Jordi Beltran)
Enquadernació: Rústica
Editorial: Llibres de l'Índex
Primera edició: setembre de 2016
Pàgines: 56
Preu: 9,5 €
ISBN: 978-84-942889-9-9

El podeu trobar en la majoria de llibreries que tenen catàleg per internet: Abacus,AgapeaAltaïr LlibreriaClaret LlibreriaEl Corte InglésLa CentralLlibreria la PuçaLlibreria ParcirLlibres GalateaNus de LlibresRacó del Llibre, etc., o el podeu demanar en la vostra llibreria de capçalera i us l'aconseguiran.
L'enllaç del mes
Poesia infantil i juvenil, per Sàlvia (Cocentaina)

La nit de Nadal, la millor de tot l'any: dites populars i refranys de Nadal que escalfen tot l'any

És només un article triat d'un dels blogs més veterans de la catosfera (els primers articles són del 2006), amb recomanacions de llibres i tirallongues temàtiques de refranys imprescindibles.
Les imatges que acompanyen cada entrada són un regal a la vista i la imaginació.
Articles del mes
Recull de premsa
  • Salvador Alsius, el 17 de setembre de 2016, era entrevistat a Catalunya Religió i deia, entre d'altres coses: "La simbologia religiosa és molt present en les nostres vides".
Twitter
Twitter
Facebook
Facebook
Google+
Google+
LinkedIn
LinkedIn
Pinterest
Pinterest
Website
Website

Vés a Dites.cat
GENER

Altres blogs

300 dites
Amb cara i ulls
Biblioteca
Conferències
Diccitionari
Ditimatges
Frases fetes
En cap cap cap
Enciclopèdia
Etimologies
Paremiologia catalana
Paremiologia didàctica
Paremiologia tòpica
Paremiosfera
Raons que rimen
Refranyer
Refranyer temàtic
Tallers de refranys
Un polsim de refranys
LLIBRES
Víctor Pàmies i Riudor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull (Vallromanes, autoedició)
Víctor Pàmies i Riudor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap (Vallromanes, autoedició)
Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català (Editorial Barcanova, Barcelona)
Víctor Pàmies i Jordi Palou (2012): Els 100 refranys més populars (Cossetània Edicions, Valls)
Copyright © 2017 Paremiologia catalana, All rights reserved.
En aquest butlletí mensual hi trobareu informació, actualitat i enllaços a diversos continguts sobre refranys catalans. Recursos, bibliografia, materials didàctics multimèdia i moltes coses més.

unsubscribe from this list    update subscription preferences

Email Marketing Powered by MailChimp

dilluns, 2 de gener del 2017

De pals i de bastons

Acudir a les frases fetes i als refranys és un recurs sovint utilitzat pels periodistes per donar relleu a una idea i poder-la vestir amb certa ironia i bon humor.

És el cas de la frase que ha fet popular Joan Coma, regidor de l'Ajuntament de Vic, quan ha dit que per fer una truita cal trencar abans els ous. I per aquesta metàfora ha hagut d'anar a declarar emmanillat a l'Audiència Nacional a Madrid.

L'endemà, 29 de desembre de 2016, Jofre Llombart, al davantal d'El món a RAC1 feia un enginyós joc amb un reguitzell de frases fetes, que cercava exagerar el llenguatge metafòric amb l'ús de fraseologia popular. El titulava "Muts i a la gàbia". Escoltem-lo:


Per facilitar la comprensió, us enganxo també el text complet:
«Estimat jutge i estimat fiscal: 
Si jutgen una persona per fer servir metàfores i frases fetes, mala peça al teler. Llavors, hem begut oli. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Perquè si trencar ous és disparar amb bala, amb allò de xoc de trens s’enfonsa el món. Sé que encara volen remenar les cireres i que no faran ulls grossos si alguns volen partir peres. Com que sempre han tallat el bacallà, això els fa bullir la sang, ja veig que estan que s’enfilen per les parets. 
Però ja ho veureu, entendre-ho és bufar i fer ampolles. N’hi ha uns que volen tocar el dos i a d’altres ja els va bé tenir un ocell a la mà i no cent volant. Bé, també és cert que n’hi ha que neden i guarden la roba. En fi, no els voldria aixafar la guitarra però no poden fer com si sentissin ploure. S’ha de tocar de peus a terra i deixar que qui vulgui fer foc nou com a mínim pugui aixecar la mà. I avall, que fa baixada, perquè, si no, ens pot sortir per un ull de la cara. Això sí, que no ens aixequin la camisa perquè tampoc baixem de l’hort. 
Fins ara els ha anat com anell al dit fer-nos combregar amb rodes de molí però també els dic que voler parar això és posar portes al camp. I vostès el que fan és matar mosques a canonades. I sí, parlant la gent s’entén, però si posen pals a les rodes serem al cap del carrer. Jutjar algú per dir que per fer una truita cal trencar ous és agafar el rave per les fulles. 
Per això no s’estranyin si aquí tothom ha posat el crit al cel. Bé, tothom, no: n’hi ha que encara amaguen el cap sota l’ala però això són figues d’un altre paner. El cas, senyor jutge, senyor fiscal, és que no sé si ho fan per tocar el crostó, per posar la por al cos o simplement per tocar la pera. Suposo que, com que es tracta d’una truita, ho han fet per deixar clar qui té la paella pel mànec. I tot i que allò d’ahir sembla una innocentada, sabem que en el fons volen fer passar tothom per l’adreçador. Doncs sàpiguen que no plegaran veles perquè són del morro fort. 
Senyor jutge, senyor fiscal, no els volia deixar com un drap brut. Només els volia dir que han pixat fora de test.»
D'aquests reguitzells o enfilalls de fraseologia us n'he recollit i presentat diversos. Del d'avui només volia destacar una errada que sovint fem: barrejar pals i bastons.

La distinció és clara: els pals es planten a terra (pal de paller, pal d'una bandera, etc.) i els bastons, no, atès que són trossos de llenya llargs i manejables (bastoners, donar bastonades).

Fixeu-vos que l'única fraseologia referida a pals es refereix al municipi del Baix Empordà. La resta, sempre referida a bastons: Acabar amb un ball de bastons, Posar bastons a les rodes, etc. Perquè ja sabeu que Qui no vol creure amb raons, ha de creure amb bastons.