dilluns, 27 de desembre del 2010

El Top 100 del català central



I després d'haver publicat els 10 refranys més populars del català central, us passo també els 100 més votats. En aquest cas, els 104, perquè hi ha uns quants refranys empatats amb 13 vots que comparteixen aquesta posició.

Us recordo que són vots només comptats de les 760 enquestes assignades al català central, no pas de les 1.205 totals.

Si els últims classificats del Top ten tenien 129 vots, a la posició 25 té 59 vots; a la 50, 28 vots; a la 75, 18 vots, i a la 100, 13 vots.

Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força similituds, com no pot ser d'altra maenra, atès que les 760 enquestes d'aquest domini lingüístic representen el 63% d'enquestes totals.


dissabte, 25 de desembre del 2010

Llibres - 61 - Martínez Kleiser, Luis (1945): El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes


Martínez Kleiser, Luis (1945): El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes. Librería General de Victoriano Suárez, Madrid, 1945. 384 pàg.
ISBN: ---











La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

divendres, 24 de desembre del 2010

Per Nadal, el Diccitionari és dels usuaris


Com ja hem fet en altres períodes vacacionals, aprofitem aquests dies de descans per obrir el Diccitionari, el diccionari de citacions, als usuaris.

Hem posat al dia les propostes que ens heu fet arribar a través del formulari i podrem publicar una citació cada dia entre Nadal i Reis. Les anireu veient publicades cada matí.

Des de la inauguració d'aquest formulari, a l'agost de 2008, ja ens heu fet arribar 166 citacions.

I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!

dijous, 23 de desembre del 2010

Formularis paremiològics: la feina col·laborativa

Deia al febrer de 2008 (i ara ho actualitzo amb les dades actuals, a desembre de 2010):

Vols ajudar-me a incrementar
la base de dades de refranys?

Porto més d'una dècada gairebé tres lustres recollint i informatitzant refranys, frases fetes, proverbis, embarbussaments, aforismes... parèmies en general, des de les més diverses fonts, ja siguin escrites i orals. Això m'ha permès arribar a la gens menyspreable xifra de 250.000 360.000 registres catalogats i documentats, amb informacions ben diverses, en funció de la font consultada i buidada.


En aquelles llunyanes dates de 2008, també obria els primers formularis col·laboratius a través de Google Docs, perquè em féssiu arribar les vostres col·laboracions en diverses àrees dels materials que recullo. Concretament en tinc oberts ara mateix 5:
  1. Per a fonts orals, hi ha un formulari senzill, amb pocs camps, perquè no em calen gaires  informacions. He rebut 45 formularis.
  2. Per a fonts escrites o web, m'interessaria que em fessiu arribar el màxim de dades possibles i per això he previst un formulari amb molts més camps, reflex de la base de dades amb la qual treballo habitualment. He rebut 16 formularis
  3. Per al mapa de paremiologia tòpica, el formulari us permet que em feu arribar dites tòpiques o referides a pobles. Ja n'han arribat 53.
  4. Per al Diccitionari, també ens podeu fer arribar les citacions d'autor que hi vulgueu veure publicades. N'han arribat 165.
  5. Vaig obrir un formulari per al Top ten de refranys catalans, projecte ja tancat, a través del qual em van arribar 36 formularis amb els 10 refranys que demanava.
Tot plegat, més de 300 aportacions que valoro moltíssim i que m'ajuden a completar la feina que faig.
Les citacions del Diccitionari, les publiquem directament al blog, després de revisar-les i comprovar-les. Els dos primers formularis fan créixer les informacions de la meva base de dades de paremiologia. I el mapa de paremiologia catalana va creixent amb les dades dels pobles que em feu arribar. Aquest projecte rebrà un impuls important d'aquí uns mesos. No avanço més esdeveniments per ara...

Quan vaig decidir-me a apostar per la paremiologia catalana des d'Internet, tenia clar que havia de ser un lloc de diàleg, de col·laboració i obert a tothom que hi vulgués dir la seva.

El blog era el format ideal i els formularis són una eina més a tenir en compte.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

dissabte, 18 de desembre del 2010

Llibres - 60 - Verdera, Nito (1997): Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera



Verdera, Nito (1997), Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera. Eivissa, 1997, Consell Insular d'Eivissa i Foementera. Conselleria de Cultura. Col·lecció «Quaderns d'Etnologia», núm. 2. 59 pàg.

ISBN: ---

Entrada a Library Thing.












La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi  ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic?  Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

dijous, 16 de desembre del 2010

Top ten dels refranys catalans: Català central

Segueixo amb la publicació per dialectes dels resultats del Top ten dels refranys catalans. Ara és el torn del català central, el de major pes demogràfic i també el que ha tingut més representació en el recull d'enquestes d'aquest estudi. Inclou la majoria de comarques de l'àrea de Barcelona, Girona i Tarragona.

Han estat 760 enquestes, de les 1.205: un 63% del total, per tant. Per això les semblances amb el Top ten general són absolutes: els mateixos 10 refranys i amb el mateix ordre.

He rebut 1.336 refranys diferents, dels quals, 835 els ha dit una única persona. El més votat, 257 vegades, amb un 33.82%. El desè, 129 vegades (un 16.97%).

Sobre la procedència de les enquestes, les zones amb més representació són:
  • 287 de Barcelona ciutat
  • 98 del Vallès
  • 45 del Baix Llobregat
  • 32 del Maresme
  • 32 d'Osona
  • 27 de Badalona
  • 24 del Camp de Tarragona
  • 22 de la zona de Girona
  • 20 del Penedès
I ara sí, el Top ten del català central és:
  1. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (257, 33,82%)
  2. Al maig, cada dia un raig (254, 33,42%)
  3. No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (247, 32,50%)
  4. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot (246 32,37%)
  5. A la taula i al llit, al primer crit (194, 25,53%)
  6. Cel rogenc, pluja o vent (185, 24,34%)
  7. Per Nadal, cada ovella al seu corral (176, 23,16%)
  8. Tal faràs, tal trobaràs (175, 23,03%)
  9. Qui dia passa, any empeny (169, 22,24%)
  10. A l'estiu tota cuca viu (129, 16,97%)
En dies successius seguiran el Top 100 i les peces úniques. No us ho perdeu!

    dilluns, 13 de desembre del 2010

    Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal un pas de pardal

    Aquesta és una col·laboració per al Calendari d'Advent.

    Per Santa Llúcia, un pas de puça,
    Per Nadal un pas de pardal,
    Per Sant Esteve, un pas de llebre
    Per Any Nou, un pas de bou,
    Per Reis, ase és qui no ho coneix
    Per Sant Anton, una passa de porc

    Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.

    I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?

    Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb la idea estricta d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.

    Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:

    A la taula i al llit, al primer crit; 
    quan diguin a treballar, ja va!

    A l'estiu tota cuca viu; 
    a l'hivern, tota perd son govern

    Per Nadal, cada ovella al seu corral; 
    per Sant Esteve, cadascú a casa seva

    I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.

    El cicle de l'allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s'allarga o s'escurça segons s'acosti o depassi els solsticis.

    Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

    Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

    I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.

    La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

    Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.

    I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

    La resposta, a les Etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.

    dissabte, 11 de desembre del 2010

    Llibres - 59 - Panizo, Juliana (1999): Refranero temático castellano


    Panizo, Juliana (1999), Refranero temático castellano. Valladolid, 1999, Universidad de Valladolid. Serie «Literatura», núm. 42. 211 pàg.
    ISBN: 84-7762-870-X











    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
    A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

    dissabte, 4 de desembre del 2010

    Llibres - 58 - Sanchis Guarner, Manuel (1967): La llengua dels valencians



    Sanchis Guarner, Manuel (1967): La llengua dels valencians. València, 1967, Editorial Lavínia. 3a. ed. molt augmentada. Col·lecció «Garbí», núm. 1/2. 216 pàg.

    ISBN: ---

    Entrada a Library Thing.












    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi  ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic?  Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

    A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

    dilluns, 22 de novembre del 2010

    Les peces úniques de les Illes Balears

    I de la mateixa manera que és important determinar els refranys més populars de cada zona, no me'n vull estar de publicar també aquelles peces úniques, les que només ha proposat una persona.

    En el cas de les Illes Balears, són 257 perles úniques ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.

    Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.

    1. A carn dura, dent aguda
    2. A Consell, el dimoni no hi trobà remei
    3. A jo no m'has de dir si s'ase m'ha fuit o l'he amollat
    4. A la casa del pobre, qui res hi du, res hi troba
    5. A mal temps, poca vela
    6. A Manacor, mel a la boca i fel al cor
    7. A mitges no hi couen sitges
    8. A n'aquest no el tapen amb set flassades
    9. A Sineu, miren els fets dels altres i no el seu
    10. A un negat donau-li aigua
    11. Abrigar-se abans de ploure
    12. Ai d'espardenya que torna sabata
    13. Això és com rentar es cap a s'ase
    14. Això és perdre sa llet pasturant
    15. Això és una ametla que s'adreça
    16. Això pareix una casa de putes sense llum
    17. Això són faves comptades
    18. Allà on no hi ha, el rei hi perd
    19. Amor de germans, amor de cans
    20. Anar a cercar na Maria per sa cuina
    21. Anar més gat que una sopa
    22. Anar-se'n cul batut i cara alegre
    23. Any de neu, any de Déu
    24. Ara que t'has sollat, plores?
    25. Arc de sant Martí, o fa ploure o fa aclarir
    26. A's que pasta i cern, de tot li contén
    27. Ase magre tot són mosques
    28. Berenats i dejuns no canten junts.
    29. Boira a Cura, aigua segura
    30. Bon dia i bon dinar al migdia
    31. Bon Jesuset de Pina féu que sigui una nina
    32. Bon vent i barca nova
    33. Brams d'ase no pugen al cel
    34. Ca que lladra perd es mos
    35. Ca vell cus, cus
    36. Cada cosa al seu temps i per a Nadal, neules
    37. Cada pal que aguanti la seva vela
    38. Cadascú que tengui el que és seu
    39. Cadireta de la Seu, qui s'aixeca no s'hi seu
    40. Cametes treis-me d'aquí
    41. Cantin papers i mentin barbes
    42. Cards secs piquen, verds taquen
    43. Carn que creix no pot estar aturada
    44. Carrer banyat, calaix eixut
    45. Cel gravat, aigua dalt el terrat
    46. Com més amics, més clars
    47. Com més mar, més vela
    48. Cor que vols cor que desitges
    49. D’una mosca fas un ase
    50. D'allà on vengui el vent, de la dona sigui el parent
    51. De migjorn, poc sovent i de valent
    52. De ponent ni dona ni vent
    53. De ponent no corre torrent i si corre, corre de valent
    54. De sant Joan a Nadal mig any cabal
    55. De tres qui n'agafa quatre
    56. Deixa estar es mestre per ase sigui
    57. Deixa fer el qui sap...i matava el porc pel cul
    58. Déu mos guard d'un ai que ha fet
    59. Dins els pots petits hi ha els bons ungüents
    60. Ditxosos els ossos que descansen els meus
    61. Donar blat d'ase
    62. Donar una passada de ca extern
    63. Dos i dos, no sempre en fan quatre
    64. D'un estiu surt un hivern, s'ennigula, plou i trona
    65. Dur-se com es ca i es moix
    66. Duu més estufera que un bou merder
    67. El riure va a estones
    68. El sabater, és el qui té les sabates velles
    69. En fas mil i no en fas una no n'has fet ninguna
    70. En un tres i no res
    71. Enviar qualcú a porgar fum / a filar estopa / a covar ous de lloca
    72. Era curt com un ase
    73. Era un forn
    74. Es cap no està fet per ser un pom d'escala
    75. Es foc, es betlem i la mar, sempre tenen què mirar
    76. És més antic que el pastar!
    77. És més llarg que un dia sense pa
    78. Es qui primer neix primer creix
    79. Es tirar fa enamorar
    80. Ésser curt de gambals
    81. Ésser més puta que les gallines (o que na Cordó)
    82. Estar enravenat de fred
    83. Estar entre s'espasa i sa paret
    84. Estàs enmig com el dijous
    85. Estisores obertes, desgràcies certes
    86. Ets més bambo que en Pere Bambo
    87. Ets més beneit que en Tronca/ que en Calces
    88. Ets més pesat que una vaca amb braços
    89. Fa un dia de canonges
    90. Febreret curt més dolent que es turc
    91. Feia un fred que pelava
    92. Feis es cap viu: ulls oberts i orelles dretes
    93. Fent i desfent, s'ensenya la gent
    94. Fer ballar de capoll (o anar de capoll)
    95. Fer cara de prunes agres
    96. Fer es paper d'en Palou de sa Pobla
    97. Fer més voltes que un ca dins una senalla
    98. Fes el bé i no miris a qui
    99. Fes favors a ases i t’ho paguen a coces
    100. Festes passades, coques menjades
    101. Feta la llei i feta la trampa
    102. Gerra sense coll no està acabada
    103. Gran Església i pocs perdons
    104. Ha de pagar es mossatge
    105. Ha fet un ou de dos vermells
    106. Ha trobat sabata de son peu
    107. Hàbit no fa monja ni missa canonge
    108. Has de fer ses coses amb seny de bístia vella
    109. Hi ha més dies que llangonisses
    110. Hivern plujós, estiu calorós
    111. Homes! Cossiols que fan més planta!.
    112. I doncs què et pensaves? Un plat de faves!
    113. Iaia sense dents, doneu-li pa moll
    114. La mar com més té més brama
    115. La monge l’encén i es frare l'apaga
    116. La raboa si no ho diu amb el cap ho diu amb la coa
    117. La sang vol dir i no vol oir
    118. L'ase va davant!
    119. Llaurador granat, arada fonda
    120. Lo barato és car
    121. Lo que els ulls no veuen, es cor no s’endola
    122. Mai fa nosa una cosa nova
    123. Mai plou a gust de tothom
    124. Mal cagassis s'os des front
    125. Mal camí passa-lo prest
    126. Mal de molts, conhort de bísties
    127. Malpensa't i endevinaràs!
    128. Massa tomàtiga per tants pocs ous
    129. Mentre hi hagi ases cavalcarem
    130. Més val aptesa que fortalesa
    131. Més val creure-ho que anar-ho a buscar
    132. Més val un amic a la porta que un parent a Mallorca
    133. Mesclar ous amb caragols
    134. M'ha deixat com un pedaç brut
    135. Mosso atrevit, es crema el dit
    136. N´hi ha que neixen amb estrella i altres estrellats
    137. no deixis la carrera vella per la novella
    138. No diguis gat fins que no estigui dins es sac, i ben fermat
    139. No es pot nedar i guardar la roba
    140. No espereu el blat, sense haver sembrat
    141. No has d'obrir es paraigo, abans de ploure
    142. No hi ha mal que per bé no vengui
    143. No hi ha pitjor presó que sa consciència
    144. No n'agafen cap que no hi sigui
    145. No s'ajunten que no s'assemblin
    146. No s'ha fet sa mel per sa boca de s'ase
    147. No tocar pilotes en es joc
    148. No trobaries aigua a la mar
    149. No val un pissarrí
    150. Pam a pam sa fita fa un ram
    151. Pareixes de Búger
    152. Parla del dolent i el tendràs present
    153. Parlar clar i català
    154. Pel Pilar el tort ve i l'oronella se'n va
    155. Per abril, pluges mil
    156. Per l'amor de gendre, bugada sense cendra
    157. Per massa pa no hi ha mal any
    158. Per Sant Pere la mar en vol un
    159. Per Santa Llucia s'acursa la nit i s'allarga el dia, per Nadal una passa de pardal, per Reis una passa de veis, per Sant Antoni una passa de dimoni
    160. Per Tots Sants, castanyes, bunyols, aglans, cames seques i esclata-sangs
    161. Per ventura? Per ventura l'ase farà una mula!
    162. Plorava com una Magdalena
    163. Plou i fa sol, la mare de Dèu fa un fillol
    164. Poble petit, llengua llarga
    165. preu per preu, sabates noves
    166. Puja aquí i veuràs Porto Pi
    167. Quan cou cura i quan pica madura
    168. Quan el gat no hi és, les rates van a lloure
    169. Quan el pern d'abaix governa, el de dalt s'engalaverna
    170. Quan es vent ve de ponent no plou i si plou corren es torrents
    171. Quan la boira pastura, aigua segura
    172. Quan sa barba des vesí es crema, posa sa teva en remull
    173. Quans anys tens? Set i les dents
    174. Quants més son més s'embullen
    175. Quaranta anys fent de puta i no saps moure el cul
    176. Qui apunta amb un dit s’apunta ell amb tres
    177. Qui assembla a los seus no és fill de cap porc
    178. Qui assembla a son pare honra a sa mare
    179. Qui bé menja i bé beu, ell fa molt bé el que deu
    180. Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es coneixement complit
    181. Qui cerca porcs ses orelles li grunyen
    182. Qui cerca, troba
    183. Qui comanda a Son Ribot, l'amo o l'al.lot
    184. Qui de jove no treballa quan es vell dorm a la palla
    185. Qui juga amb foc, pixa al llit
    186. Qui l’ha fet que l’engronsi
    187. Qui la fa la paga
    188. Qui la pensa la faria
    189. Qui mira enfora cau a prop
    190. Qui molt viurà, moltes coses veurà
    191. Qui no adoba la gotera, adoba la casa entera
    192. Qui no corre, vola
    193. Qui no es cansa, alcança
    194. Qui no escura no trenca plats
    195. Qui no fa feineta no menja coqueta
    196. Qui no fa quan pot, no fa quan vol
    197. Qui no pot segar, espigola
    198. Qui no té all, té ceba
    199. Qui no te l'ha feta, te la farà
    200. Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí (o "pixa allà on vol)
    201. Qui sopa de vi ha d'esmorzar d'aigua
    202. Qui té bo vola i qui no redola
    203. Qui té doblers vola, qui no en té rodola
    204. Qui té el cul llogat no seu on vol
    205. Qui té picor, que grati
    206. Qui vol mal d'ell no el s'allunya
    207. Riu, riu i ton pare te farà un niu
    208. Rosa que l’amor si posa; verd que l’amor s’hi perd; blau que l’amor hi cau
    209. S’aigo va en es comellar
    210. Sa tramuntana, si no dura tres dies, dura una setmana
    211. Sa vella no es volia morir, perquè cada dia n'aprenia una de nova
    212. S'abundància mata sa fam
    213. Sant Antoni del porquet, sempre cau en disset
    214. Sant Pere va fer els seus parents sants
    215. S'ase creix i aubardà no
    216. Se n'ha anat a norris
    217. Se n'ha anat sense dir ni ase ni bèstia
    218. Se n'ha anat... a ca na Tix
    219. Ser més beneit que el dos d'oro
    220. Ser més beneit que una màniga de guardapits.
    221. Si plou per Santa Bibiana plou quaranta dies i una setmana
    222. S'ompare lleu i sa mare freixura, que ha d'esser sa criatura?
    223. Tal dia farà un any
    224. Tan bo, tan bo, vol dir tambor!
    225. Tant de Pere vol dir ase
    226. Tantes m'en diguis, sols que no em feris
    227. Té mal pes cap i no són crosteres
    228. Te’n vols riure des qui comanda? Fé lo que ell diu!
    229. Tenir cera del Corpus
    230. Tenir més juguera que un moix amb una veta
    231. Tot es bo si agrada
    232. Tot forat té el seu pedaç
    233. Totes les masses espanyen el cap
    234. Totes ses deixades son perdudes
    235. Tots acabarem al mateix fossar, si ens enterren
    236. Tracta a la gent com vols que et tractin
    237. Tria-la prima i neta que de gordes i xones ja s'hi tornen
    238. Trobaries ossos a n'es lleu
    239. Trons de cul, tempestat de merda
    240. Un dia és un jour
    241. Un llum en es sol, no fa claror
    242. Un mentider té les cames curtes
    243. Un plat pla ple de pebre negre està
    244. Un sac buit no s'aguanta
    245. Un vegada al any no val per res, un cop al dia és una porqueria i una vegada a la setmana, cosa sana
    246. Una cosa és predicar i s’altre donar blat
    247. Una dona fa la casa i una dona la desfà
    248. Uns arrepleguen i altres escampen
    249. Val més anar i tornar que anar i penar
    250. Val més es pa que es peix
    251. Val més morir "fàrtir" que morir màrtir
    252. Val més ser ca d'un ric que fill d'un pobre
    253. Val més un cap que una ciutat
    254. Varen tornar com madò Moreia: amb un dit a n'es cul i s'altre a s'oreia
    255. Vinya vella fa bon vi
    256. Voler tenir estopa i cul calent
    257. Xaloc que treu es ventre de lloc

    diumenge, 21 de novembre del 2010

    El top ten dels refranys catalans a l'Espai Internet de TV3

    Aquest cap de setmana he tingut la grata sorpresa d'aparèixer a l'últim minut del Telenotícies Migdia de TV3, a l'Espai Internet.

    Bé, al Telenotícies s'hi pot aparèixer per molts motius. I prefereixo que se'n facin ressò els companys de l'Espai Internet que la crònica negra del Caso.

    Us enllaço el vídeo per si el voleu veure.

    dissabte, 20 de novembre del 2010

    Llibres - 57 - Serra, Ricard (2010): Refranys geogràfics (Volum 2)



    Serra, Ricard (2010), Refranys geogràfics (Volum 2). Comarques meridionals (Catalunya). Del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València). ACCPE (Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista), Mollerussa, 2010.

    ISBN: 978-84-613-6157-1

    Entrada a Library Thing.

    Agraeixo l'amic Galderic que me l'hagi fet arribar, quan el va veure en un dels seus passeigs per aquests móns de déu.






    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
    A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

    Llibres - 56 - Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera




    Verdú, Jordi Raül (2010), La velleta refranyera. Picanya, 2010, Edicions el Bullent. Col. «Els llibres del gat en la lluna», núm. 33. 111 pàg.


    ISBN: 978-84-9904-046-2

    Entrada a Library Thing.









    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

    A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base    de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

    dimarts, 16 de novembre del 2010

    Top 100 de les Illes Balears

    I després d'haver publicat els 10 refranys més populars de les Illes Balears, us passo també els 100 més votats. Bé, els 128, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 2 vots (de 74) que comparteixen aquesta posició.

    Us recordo que són vots només comptats de les 74 enquestes assignades a les Illes, no pas de les 1.205 totals.

    Si els últims classificats del Top ten tenien 8 vots, amb quatre vots ens anem ja a la posició 25 i amb dos, a la 67.

    Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.

    dissabte, 13 de novembre del 2010

    Entrevista al Suplement, de Catalunya Ràdio


    Aquest matí, m'han entrevistat al Suplement de Catalunya Ràdio. Amb la Tatiana Sisquella hem parlat durant un quart d'hora llarg de refranys i del Top ten de refranys catalans.

    Moltes aportacions dels oients i comentaris concrets sobre antiparèmies i nous refranys.

    Si ho voleu sentir us penjo el podcast:

    Llibres - 55 - Plana, Miquel (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany


    Plana i Payraló, Miquel (1990), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany. Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles.
    ISBN: ---

    Entrada a Library Thing.










    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

    A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

    dijous, 11 de novembre del 2010

    Top ten dels refranys catalans: Illes Balears

    Anem, doncs, a veure les dades específiques de les enquestes de les Illes Balears. També veureu que difereixen prou del Top ten general.

    He rebut 74 enquestes d'informants de les Illes. M'han arribat 387 refranys diferents. 259, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 25 vegades, amb un 33,78%. I el desè, 8 vegades, amb un 10,81% de percentatge. Percentatges molt similars als obtinguts al País Valencià, per exemple.

    Sobre la procedència de les enquestes, la repartició per illes és la següent:
    • 53 de Mallorca, 
    • 9 de Menorca, i
    • 11 d'Eivissa.
    I el Top ten concret de les Illes, sense més dilació, és aquest:
    1. Qui no vol pols, que no vagi a s'era (25, 33,78%)
    2. S’ase va dir orellut a n’es porc (13, 17,57%)
    3. Qui barata es cap se grata (12, 16,22%)
    4. Qui dia passa, any empeny (12, 16,22%)
    5. Gat escaldat, d'aigua freda tem (10, 13,51%)
    6. Es tests semblen a ses olles (10, 13,51%)
    7. Qui no té cap, que tengui cames (9, 12,16%)
    8. Qui va amb un coix, al cap d'un any ho són tots dos (9, 12,16%)
    9. Una flor no fa estiu (9, 12,16%)
    10. En desena posició, empat ex aequo entre No digues blat que no estiga dins es sac i ben lligat i A l'abril, cada gota val per mil (8, 10,81%)

    dimecres, 10 de novembre del 2010

    Les peces úniques del País Valencià

    I de la mateixa manera que són interessants determinar les primeres posicions del rànquing, ara veurem aquelles peces úniques que sols ha dit una persona de les 220 enquestes del país Valencià.

    Gairebé 500 peces paremiològiques (concretament 491) ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.

    Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
    1. A bon entenedor, poques paraules
    2. A burro vell, albarda nova
    3. A cap bobo, li pega per treballar
    4. A gallina que es gita amb gall, no li digues polla
    5. A Gener es gela l'aigua del pitxer
    6. A l’any del batre, si no és a este a l’atre
    7. A l’olor del dot s’acosta el ninot
    8. A la bossa del jugador no li fagues lligador
    9. A la terra del Miquelet, si no fa vent, no fa fred
    10. A la vellesa el dimoni es fa sabater
    11. A l'aixà, una patà, | El cabàs, de bon braç | De pa, un bon mos, | I el vi, pa ca si
    12. A l'hospital i a la presó tots tenim un cabiró
    13. A mal temps, bona cara
    14. A manar, qui en sap
    15. A Nadal, cada ovella al seu corral
    16. A Nadal, un pas de gall. Als Reis, burro és el qui no ho coneix
    17. A pixar al moll i a cagar a la rambla
    18. A plorar, a les palmeretes!
    19. A poquet a poquet, la ueleta esquilava el burret
    20. A qui no té faena deu li'n dóna
    21. A San Esteve un pas de llebre
    22. A Sant Anton les cinc en sol
    23. A tu et dic filla, entén-te nora
    24. A València tinc un piano i ací no el puc tocar
    25. A veure si valdrà més el fregall que l'escurà
    26. Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
    27. Ací el més 'tonto' fa rellotges
    28. Ací hi ha per a un bollit
    29. Ací, el que val, val, i el que no, a l'Horta
    30. Aço dels casaments desgraciat lo qui ho acerte
    31. Açò és per a cagar-se i no torcar-se
    32. Açò està més clar que un enredro
    33. Açò són pessetes i el demés punyetes
    34. Adreceu la esquena, que ja ve la Magdalena
    35. Aguardeu sal "pa" l'ou
    36. Aigua corrent no mata la gent
    37. Aigua de gener, ompli boques i graners
    38. Aigua que no has de beure deixa-la córrer
    39. Això és com bufar en caldo gelat
    40. Això no té ni cap ni centener
    41. Al bon feiner qualsevol eina li va bé
    42. Al gener no hi ha gos coniller
    43. Al passar per la Creu de Mislata, agafa't la capa
    44. Al qui patix el reguen
    45. Al saber li diuen sort
    46. Al vell foc en ell
    47. Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes: Ibi, Castalla, i Onil
    48. Alacantina, borratxa i fina
    49. Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
    50. Alzira cau de raboses i Carcaixent la llobera
    51. Amb pa i vi es fa el camí
    52. Amics i aparells que no servixen, | fes-te compte que no existixen
    53. Amor amb amor es paga
    54. Anar per damunt de l'oli
    55. Anar per la raer taula
    56. Any de neus, Anys de Déu
    57. Aparta el "xarco" que el xafe!
    58. Ara que parles d'escopetes, mon pare tenia un trabuc....
    59. Arre burro i dixa dir que mentres hi haurà món hi haurà que dir
    60. Arre mosques a Sollana!
    61. Arremanga’t un camal i voràs quina frescor
    62. Arreplegador de cendra i escampador de farina
    63. Bata qui bata l'era és sempre d'un altre
    64. Batejat en la pila del Do, burló
    65. Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes, els quatre pobles de les granotes
    66. Besaràs mà que voldries vore-la tallà
    67. Besqüitet de monja, cafís de blat
    68. Bo és que el cerdet es crie gordet
    69. Bo està el porc quan rota
    70. Bon pit, bon cànem
    71. Cada persona és un món
    72. Cadascú és cadascú
    73. Cap amunt i cap avall, fent "ruido" pel cascall
    74. Caragol trau les banyes que ix el sol
    75. Carcaixent mala terra i bona gent
    76. Càrrega a gust no pesa
    77. Casa d’oronetes, casa d’amoretes
    78. Casi res porta el diari
    79. Castelló, molta bromera i poc sabó
    80. Català, si no te l’ha feta, te la farà
    81. Cavall de sang, cavall de fang
    82. Cocentaina la pollosa, Alcoi el cavaller, no passes per Benilloba que et fotran els diners.
    83. Collita de cistella, caga't en ella
    84. Com el miracle de Mahoma que se gità al sol i s'alçà a l'ombra
    85. Com la bacona d'Artana, menjant i grunyint
    86. Conec los coixos assentats
    87. Contar una cosa amb pèls i senyals
    88. Cunyades i juntes, difuntes
    89. D’amics, pocs i bons
    90. D'allò que parles, ho tastes
    91. Damunt de cabró a la presó!
    92. Damunt d'un bony, torondo!
    93. Darrere l'u va el dos
    94. D'arròs i sol mai n'hi ha prou
    95. De bona madera ve el trompellot, per a que no balle
    96. De buscalls i troballs, menjar sempre tindràs
    97. De contar a passar-ho!
    98. De dia en dia li creix a Maria...
    99. De dos mentides traus una veritat
    100. De Fontcalent, tronada segura
    101. De la Vila i plores? cabra fotuda!
    102. De nit tots els gats són pardos
    103. De qui burro es burla, amb burro carrega
    104. De treballar, ningú es fa ric
    105. De valents, n'estan els cementeris plens.
    106. Del Palamó, home, sí; dona, no!
    107. D'Elx i Bovo? Canta-li un trovo
    108. Després d’un temporal ve una bonança
    109. Desprès de morir-se el malalt li van traure l’orinal
    110. Després del meló vi a muntó. I si és d'alger, en pitxer
    111. Després d'una secada, ve una arremullada
    112. Déu els cria i ells s'ajunten
    113. D'home que maltracta la dona | no esperes cosa bona
    114. Dia de boira, dia de sol
    115. Diu la guatlla què fas gat, què fas guatlla diu el gat
    116. Divendres que fora i jo que cobrara
    117. Dona finestrera, tapeu-li la gatera
    118. Dóna més faena que una unça de cucs
    119. Dona que sap llatí, no la vull jo per a mi
    120. Durar més que un cul de morter en un bancal.
    121. Eixe és més gandul que Amaro!
    122. Eixe es pensa que el rei li guarda els porcs
    123. Eixir com el negre del sermó, amb els peus gelats i el cap calent
    124. Eixir com les cireres
    125. El bou vell si no llaura ho entén
    126. El burro li diu al porc orellut
    127. El burro mal esquilat, als quatre dies igualat
    128. El darrer, ben lliurat o mal lliurat
    129. El dinar reposat i el sopar passejat
    130. El gat és per als descuidats
    131. El lladre, que siga valent
    132. El pecat de gola Déu el perdona
    133. El peix per a qui se'l mereix
    134. El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa
    135. El que envia no va
    136. El que escriu i parla fa faltes d’ortografia
    137. El que fa el dia Santa Creu quaranta dies arreu
    138. El que matina, Déu l'ajuda
    139. El que no entengues, ni el compres ni el vengues
    140. El que no la corre de fadrí, la corre de casat
    141. El que no siga co[n]frare, que no pille cera
    142. El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú
    143. El que no vullga Farina que no vaja al molí
    144. El que no vullgues que se sàpiga, no ho faces
    145. El que pixa clar, no necessita metge
    146. El que va per davant, va per davant
    147. El qui alguna cosa vol, algun li'n costa
    148. El qui va amb bon fi, el nostre Senyor li ompli el cofí
    149. El roig fa goig
    150. El sant quan més lluny fa més miracles
    151. El vell, merda per ell
    152. Els bous bé es veuen des de la barrera
    153. Els consells, en diners
    154. Els diners per on passen banyen
    155. En (amb) els amics no cal tovalla
    156. En Alcoi la Tramuntana no té abric i el home pobre no té amic
    157. En baixar l’Àngel refresca
    158. En Beniatjar treuen els gossos a cagar amb el gibrell de pastar
    159. En bimba (minvant) o en creixent, bon cabàs de fem
    160. En cap cap cap que Déu deu deu
    161. En dir les veritats es perden les amistats
    162. En el Campello filet, i la maceta no para, i en Aigües estan els banys pa qui està tocat de l’ala
    163. En el regne dels cecs, el tort és el rei
    164. En gener i febrer, treu la flor l'ametller
    165. En la cara de Déu tot se veu
    166. En la panxa plena que treballe en Baena!
    167. En posar el cap al coixí, tots arriben
    168. En tot hi ha trampa menys en el vi, que li posen aigua!
    169. En vore el gos, amanix la pedra
    170. Eres d'Alzira i plores?
    171. Eres més burro que Tacó
    172. És la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu
    173. És més car que una missa en orgue
    174. És pitjor el remei que la enfermetat
    175. Escoltets en reunió, són de mala educació
    176. Espaiet i bona lletra
    177. Estar en l'arrop i en les "tallaes"
    178. Estar més content que una campana
    179. Este és del puntet que pixa alt i fa clotet.
    180. Este està més mal que una rella
    181. Este pica i vola
    182. Estic com un xiquet amb sabatetes noves
    183. Et vull més que un bon cagar
    184. Ets com la beata Sus, amagues la cara i ensenyes el parrús
    185. Faci'm una americana per aquet botó
    186. Faena de gos val per dos
    187. Faena, gira l'esquena
    188. Falta de pa, sobra de crits
    189. Febrer el curt, més mal que el surd
    190. Feina ben feta , traspassa fronteres
    191. Fent i desfent aprèn la gent
    192. Fer el cor fort
    193. Fer molta palla i poc de forment
    194. Ferrant, ferrant va perdre l'ofici
    195. Fes bé al porc, que té bones xulles
    196. Fes com jo dic, però no faces el que jo faig
    197. Fills rics de pares pobres, néts miserables
    198. Forta és la roca i més fort qui l’enderroca
    199. Fugir és obeir
    200. Gaianes cau de rabosses, Turballos la llobera, i Muro l'avivador de la gent malfaenera!
    201. Ganao de molts el llop se’ls menja
    202. Garrofer de quinze soques, totes grosses com el puny, eixa cançó que tu cantes me la clave jo pel cul
    203. Gavarda, Antella, Beneixida i Cotes, les quatre províncies de les granotes
    204. Gent de roglet, gent de poblet
    205. Gos lladrador, poc mossegador
    206. Han quedat com Camot
    207. Home casat: burro domat
    208. Home interessat, no pot ser honrat
    209. Home lluner, no fa graner
    210. Home matiner, home feiner
    211. Hòmens i neu, no Mare de Déu
    212. Ja han aparegut les tisores
    213. Ja va entrant en barres
    214. Juguem tots o estripem la baralla
    215. Juí precipitat, quasi sempre errat
    216. L’arc de sant Martí de matí, la pluja ja està sí; l’arc de sant Martí de vesprà, la pluja ja se’n va
    217. L’un per l’atre i la casa sense agranar
    218. La boca te l'ha feta un frare
    219. La burreta creix però l'albardeta no
    220. La dona és com la mel, però fa treure la fel
    221. La fadrina alzirenya | de tot se'n riu, | se li solte l'espardenya | o se n'isca el riu.
    222. La figa per estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
    223. La gallina de dalt caga (a) la de baix (sota)
    224. La mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os
    225. La mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill?
    226. La Mare de Déu només ix una volta
    227. La muntanya qui la perd, la guanya
    228. La processó llarga i el ciri curt
    229. La que a la tenda va i ve, dos cases manté
    230. La qui és puta no vol ser puta a soles
    231. La sogra encara que siga de sucre, sempre amarguege
    232. La taronja pel matí or, a migdia plata, a la nit plom
    233. La terra que te rapa, ni es ven ni es barata
    234. La vida és curta com un pal de galliner: curta i plena de merda
    235. La visita i el peix menut a les vint-i-quatre hores put.
    236. La xiqua eixerida, al febrer la alfabega eixida
    237. L'amor és una bava que es cria en els ronyons, pega un bot en els collons i ix per la punta de la fava
    238. Les coses clares i el xocolate espés
    239. Les gallines ponen pel bec
    240. Les manies no les curen els metges
    241. L'haca l'he treta, l'altra haca la trac?
    242. Li passà a Rosa i estava més grossa
    243. Llàgrima a l’ull, bocí com un puny
    244. Lligar gossos amb llonganisses
    245. Lluna minvant, part semijant. Lluna creixent, part diferent
    246. Lo bo, si debães, bo dos vegães
    247. Lo normal, una figa pa un pardal
    248. Lo que no deixa deixar-ho
    249. Lo qui de lluny fa cara de tonto de prop ho està
    250. L'ofici de burgés, menjar, beure i no fer res
    251. L'oli del cresol tot ho resol
    252. M'agrada com llaures, però demà no tornes
    253. Magraner que fas castanyes, m'enganyes
    254. Mai et fies de l'aigua quieta
    255. Mai plou a gust de tots
    256. Mal acaba qui mal comença
    257. Mala herba mai no mor
    258. Mallorquina, puta fina
    259. Malpensa i acertaràs
    260. Mare de Déu Senyor Sant Silvestre, en tants anys que sóc ferrer i encara no havia vist clau com este
    261. Mare Pere em toca! Toca'm Pere, toca'm, ara que la mare no em veu!
    262. Maredeueta, maredeueta, que me quede com estic
    263. Massa tomata per un parell d'ous
    264. Matar-se per qui no es mata, catarata
    265. Me cague en Dénia, la terra que rega amb sénia
    266. Me fas la raó i no me la sols fer, o em necessites o et sóc de menester
    267. Menja, beu i fes-te gord, i si et criden fes-te el sord.
    268. Menjats i dejuns, no canten junts
    269. Menges mes que el tio sangonera, que va morir de una fartera
    270. Mentres descanses piques les granses
    271. Més m'estime carabassa que casar-me amb un pendó
    272. Més parla el mut que el llengut
    273. Més sap el vell per experiència que el jove amb la seua ciència
    274. Més val això que una punyada a l'ull
    275. Més val arribar a hora que córrer tot el dia
    276. Més val borratxo conegut que alcohòlic anònim
    277. Més val dir que "cal dir"
    278. Més val ser amo d'un ou que criat d'un bou
    279. Més val ser gallina que pollastre
    280. Més val suar què tremolar
    281. Més val Torrefeta que Castellserà
    282. Més val vergonya en la cara que dolor en el cor
    283. Mira-lo!, pareix d'Otos
    284. Montortal: quatre cases i un hostal
    285. Monyo fet, cara llavà, xica templà
    286. Mora Marta, mora farta
    287. Murcians?, salats i a la gerra
    288. N'hi ha ulls que s'enamoren de llaganyes
    289. Ni casa en cantó, ni vinya en racó
    290. Ni menja rescalfada ni donzella festejada
    291. Ni per ric gallejar ni per pobre espantar
    292. Ni terra en costera, ni dona forastera
    293. Ningú caça sense gos
    294. No cal fer cas a mig dies havent dies sencers
    295. No corresgues tant, que ahí davant, també plou
    296. No digues figa que a la mà no estiga.
    297. No digues mai d’esta aigua no beuré ni este frare no és mon pare
    298. No diràs mal que no aparega l'animal
    299. No era roig el meu Camilo i era suc de llonganissa
    300. No és la mel per a la boca de l’ase
    301. No et fies de monges i capellans ni de frares tardans
    302. No fiques el cap a on siga atzucac
    303. No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer
    304. No hi ha més remei que morir-se o fer-se vell
    305. No ofèn qui vol, sinó qui pot
    306. No s'hereten només els bancals
    307. No som, anem fent-se
    308. Nora i sogra son llegums que no es couen junts
    309. Novia ploguda, novia volguda
    310. Òbila llantiera, mànegues d'astral
    311. Obrir el cul i empomar les mosques
    312. Oliveta menjà, pinyolet en terra
    313. On falta coneixement sobra picardia
    314. On mengen dos, mengen tres
    315. Pagar i plorar
    316. Per als lladres no hi ha mans
    317. Panxa plena crida son
    318. Pardalet vell en gàbia nova canta
    319. Parla com un llibre obert
    320. Patir? Pa tir el que li pegaren a Prim
    321. Pedreta a pedreta es fa una caseta
    322. Pel boig sempre és carnestoltes
    323. Pel juliol, pobres dels que estan al sol
    324. Pel març, les xarxes a la mar
    325. Pensa mal i encertaràs
    326. Pensat i fet
    327. Per l' agost, a l 'ombra fins el gos
    328. Per la nit baladres i pel matí llautets
    329. Per l'agost, figues i most
    330. Per les juntes se'n ix el vi
    331. Per l'olor a bou, llepa el llop el jou
    332. Per on passa l'oli, taca
    333. Per Sant Andreu, pluja o neu
    334. Per Sant Antoni, un pas de dimoni
    335. Per Sant Francesc la magrana al pes
    336. Per sant Jordi, el melonar, ni fora ni per sembrar
    337. Per Sant Mateu si no heu veremat, veremeu
    338. Per Tots Sants, castanyes i torrons
    339. Per Tots Sants, posa’t els guants
    340. Per un poll no es mor la lloca
    341. Perquè una volta vaig pintar una mona, tots em diuen pintamones
    342. Pesa més que un matrimoni mal casat
    343. Plets vells, baralla nova (o comptes vells)
    344. Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou
    345. Poble menut, infern gran
    346. Poca terra val diners
    347. Poll d’una llocada fart i malcontent
    348. Ponent en terra baixa, aigua altra vegada
    349. Poques cabres, pocs xiulits
    350. Posar-se com un llop
    351. Primer l'obligació i després la devoció
    352. Primer trenca(da) que dobla(da)
    353. Puta, pitxer i pagar el beure
    354. Quan criden bou, si no és bou, vaca
    355. Quan estava engolfat, verderol quasi m'espantes; ara que estic remuntat, me'n fot verderol que cantes
    356. Quan ja s’ha mort l’haca, bon cabàs de garrofes
    357. Quan més roïn la nou més "ruido" mou
    358. Quan no hi ha pa, bones són coques
    359. Quan plou de tramuntana, plou de bona gana
    360. Quan t’isca el pèl pel nas, | i el monyo per les orelles, | ja pots pixar-te en la figa | i cagar-te en les mamelles
    361. Quan u no vol, dos no rinyen
    362. Quan uns van, altres tornen
    363. Quan vages al camp, la manta i la brena sempre a l’esquena.
    364. Quant (com) més rics més animals
    365. Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet
    366. Qui barata el cap es grata.
    367. Qui cau i s’alça, camí avança
    368. Qui depressa viu, depressa mor
    369. Qui dona fills a fer, tard li semblen
    370. Qui en fa mil i no en fa una, com si no en fera ni una
    371. Qui entre setmana va mudat, el diumenge va cagat
    372. Qui envia no tria
    373. Qui és bo per a fer festa, és bo per a treballar
    374. Qui es casa en estiu es casa dos vegades
    375. Qui estudia, sempre sap
    376. Qui família busca, honra li falta!!
    377. Qui gasta més que guanya, es penja com una aranya
    378. Qui mana, no va
    379. Qui menja a les hores, caga rellotges
    380. Qui menja sopes se les pensa totes
    381. Qui molt abraça, poc estreny
    382. Qui molt parla perd mòs
    383. Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure
    384. Qui no es contenta és perquè no vol
    385. Qui no està, no s'encontra
    386. Qui no fila en tot l'any fila el dia de Cap d'Any
    387. Qui no fot i roba és perquè no troba
    388. Qui no guarda quan té, no menja mai prou
    389. Qui no ha portat mai bragues, les costures li fan llagues
    390. Qui no s’ha vist mai amb un tros de lona, se la mira i fa la mona
    391. Qui només té un gat, amb ell combat
    392. Qui paga, descansa
    393. Qui primer envasa no li falten cordes
    394. Qui riu l'últim, riu millor
    395. Qui s’ha menjat les molletes, que es menge els ossets
    396. Qui s'alça matí, caga on vol
    397. Qui s'allarga més que la tapadora es queda destapat
    398. Qui se rasca és que li pica
    399. Qui se xolla, s’estrena!
    400. Qui s'ho menja tot en una fartà, ho caga tot en una caguerà.
    401. Qui siga burro que rode sénia
    402. Qui té cony té pa, qui té pixa es fot matar
    403. Qui té diners, té tot l'adreç
    404. Qui té mal en el dit i mal marit, a sovint s'el mira
    405. Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa
    406. Qui té troncs, fa astelles
    407. Qui treballa amb pedra, ni creix, ni medra
    408. Qui val, val i qui no per municipal
    409. Qui vulga saber, que estudie
    410. Quin tall de huit i nous i cartes per lligar
    411. Quina em faràs que no me la pegaràs
    412. Reunió de pastors, ovelles mortes
    413. Ric rac i dorm al terra
    414. Rinyes de marit, de la taula al llit
    415. S'acaben les festes i se queden les bèsties.
    416. Sant Feliu, festa "hasta" el riu. Del riu cap allà, ja no n'hi ha
    417. Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la Plana
    418. Sap més que l’han ensenyat
    419. Sempre plou sobre banyat
    420. Senyor pequé, senyor pequé, però per l'esquena t'apunyegaré
    421. Senyor tira'm un duro... i va i em tira un atabó
    422. Ser més amarg que l'acever
    423. Ser més animal que un carro bolcat
    424. Ser més burro que Tacó
    425. Ser més descarat que el rei de l'aduana
    426. Ser més gos que un pont
    427. Ser més popular que la Xarito
    428. Ser mes tonto que una mata de faves
    429. Ser més vell que cagar emponnat (o aponat)
    430. S'ha juntat el forn i la paneria.
    431. S'han de tenir amics fins a l'infern
    432. Si a l'abril la puput no ha vingut, s'ha mort o s'ha perdut
    433. Si açò és guerra, que dure
    434. Si beus vi, borratxo; si no, un interessat; si vas a missa beat i, si no, un condemnat
    435. Si el llaurador contara, no sembrara
    436. Si el món fos un ou se'l beuria
    437. Si en fas cent i no en fas una, com si no en feres ninguna
    438. Si en ta casa cauen faves en la meua poalades
    439. Si no vols carnestoltes, tanca les portes
    440. Si sembres julivert pel maig, tot l'any en tindràs
    441. Si són grosses n’entren poques, si en vols més para el cabàs
    442. Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines
    443. Si toquen les campanes és senyal de festa
    444. Si una ceba val un duro, | ceba i mitja què valdrà? | Si la primera està ben pegà, | la mitja, tira-la
    445. Si vas a Castalla, si et foten, calla. -I el que ho diu és un "canalla"
    446. Si vols fer-te ric, vetla i matina
    447. Si vols saber l’home qui és, dóna-li mando i diners
    448. Si vols ser advocat, posa-t'ho pel cap
    449. Sords i cegos, fot-los al riu
    450. Tan madures i a la vora del camí?
    451. Tant com plou el vent ho eixuga
    452. Tant et vull que et trec un ull
    453. Tant tens, tan vals
    454. Tard s'ajunten dos que no es semblen
    455. Té la figa com un cabàs
    456. Té més fam que un gos que s'ofega
    457. Té més fam que un lladre
    458. T'ensenya el caramel i et dóna el paperet
    459. Terra de pebrella, caga't amb ella
    460. Tinc fam, set i son, si menge, bec i dorm, se'm passarà la fam, la set i la son
    461. Tinc més fam que un músic d'Agres!
    462. Tindre cara de marededeueta i fets de dimoni
    463. Tindre els collons a tires
    464. Tindre la sang d'orxata
    465. Tira-li, Martí
    466. Tot cavall es torna rossí
    467. Tot el que puja, baixa
    468. Tot ho sàpies fer i res hages de menester
    469. Tot potser va dir Caliu (menys una rata fer niu baix la cua d'un gat viu)
    470. Tot té fi, fins les figues de cofí
    471. Tot té un mig i dues vores
    472. Tots d’un ventre i cadascú el seu temple
    473. Tramuntana a l'Albufera, ni cacera ni peixera
    474. Tres cagant dalt d'una apost
    475. Tres fan ball
    476. Trieu i garbelleu
    477. Trons al Pi Gros, aigua al tros
    478. Tu digues el que vullgues que jo faré el que em dóna la gana
    479. U, un altre i una parelleta quatre
    480. Un bé i un mal no duren cents anys
    481. Un pet i una bufa, el llit com una estufa!
    482. Una atra vegada serà, germà
    483. Una mà llava l'altra i les dos (dues) la cara
    484. Val més arribar a temps, que córrer tot el dia
    485. Val més un bon pet que una missa amb orgue
    486. Val més vestir sants que despullar borratxos
    487. València no es va fer en un dia
    488. Vas per damunt de la maroma!
    489. Vestiràs com la ceba a la fi de la primavera
    490. Vist un bastó i pareixerà un baró
    491. Volent o no volent de la dona sigues parent

    dilluns, 8 de novembre del 2010

    El Top 100 del País Valencià

    I després d'haver publicat els 10 refranys més populars del País Valencià, us passo també els 100 més votats. Bé, els 116, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 4 vots (de 220) que comparteixen aquesta posició.

    Us recordo que són vots només comptats de les 220 enquestes assignades al País Valencià, no pas de les 1.205 totals.

    Si els últims classificats del Top ten tenien 24 vots, amb deu vots ens anem ja a la posició 42 i amb 5, a la 73.

    Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.

    dissabte, 6 de novembre del 2010

    Llibres - 54 - Girbal Jaume (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg

    Girbal Jaume, Eduard (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg. Barcelona, Edicions de 1984. Segona edició, 2007. 287 pàg. Edició d'Enric Casasses.

    ISBN: 84-96061-64-7

    Entrada a Library Thing.










    La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

    A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

    dijous, 4 de novembre del 2010

    Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

    I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
    En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
    Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.


    1. Abandonar el cos
    2. Abandonar el món
    3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
    4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
    5. Acabar a la Doma (Garriga)
    6. Acabar al Ramassà (Granollers)
    7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
    8. Acabar amb el pijama de fusta
    9. Acabar els alens
    10. Acabar els torrons
    11. Acabar-se la candela
    12. Aclucar els ulls
    13. Acollar (Mallorca)
    14. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
    15. Adormir-se en la mort
    16. Aferrar el pallet
    17. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
    18. Anar a Cal Boc (Ripoll)
    19. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
    20. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
    21. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
    22. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
    23. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
    24. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
    25. Anar a Can Catarra (Alella)
    26. Anar a Can Cirera (Tiana)
    27. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
    28. Anar a Can Falot (Centelles)
    29. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
    30. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
    31. Anar a Can Pairot (Besalú)
    32. Anar a Can Pelat (Esquirol)
    33. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
    34. Anar a Can Torrella (Terrassa)
    35. Anar (o anar-se'n) al clot
    36. Anar a fer malves
    37. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
    38. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
    39. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
    40. Anar a l'altre barri
    41. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
    42. Anar a l'ombra dels xiprers
    43. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
    44. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
    45. Anar a la casa del Pare
    46. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
    47. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
    48. Anar a plegar
    49. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
    50. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
    51. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
    52. Anar a sopar amb sant Pere
    53. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
    54. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
    55. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
    56. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
    57. Anar al pot
    58. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
    59. Anar al sequer
    60. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
    61. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
    62. Anar al Solell del Barber (Súria)
    63. Anar al sot
    64. Anar al tenyidor (Torredembarra)
    65. Anar al tros de l'era
    66. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
    67. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
    68. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
    69. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
    70. Anar-se'n
    71. Anar-se'n a can Pistraus
    72. Anar-se'n a can Taps
    73. Anar-se'n a criar malves
    74. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
    75. Anar-se'n a l'arxiu
    76. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
    77. Anar-se'n a la fossa
    78. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
    79. Anar-se'n a les Ecles
    80. Anar-se'n al calaix
    81. Anar-se'n (o Anar) al canyet
    82. Anar-se'n al cel
    83. Anar-se'n al cial de les panses
    84. Anar-se'n al cop
    85. Anar-se'n al garrofer de la Tella
    86. Anar-se'n al garrofer del Crac
    87. Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
    88. Anar-se'n amb els peus per davant
    89. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
    90. Anar-se'n cap allà
    91. Anar-se'n del món
    92. Arribar al darrer son
    93. Arribar l'hora
    94. Arribar la darrera hora
    95. Arribar la Magra
    96. Arribar la Seca
    97. Batre els peus
    98. Batre l'ala
    99. Batre les cames
    100. Batre les ferradures
    101. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
    102. Boquejar (Cat. i Val.)
    103. Cantar el gori-gori
    104. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
    105. Carguinyolar-se (Torelló)
    106. Cascar-la
    107. Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
    108. Cloure els ulls [a la llum]
    109. Colltorçar
    110. Colltrencar-se
    111. Cremar en el verd (o en el blau)
    112. Criar malves 
    113. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
    114. Deixar de viure
    115. Deixar-hi els ossos
    116. Deixar-hi la pell
    117. Deixar-nos
    118. Desaparèixer de l'escena
    119. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
    120. Destinar l'hora
    121. Dinyar-la
    122. Deixar-se la pell
    123. Donar de menjar als cucs
    124. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
    125. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
    126. Eixir amb els peus per davant
    127. El darrer sospir
    128. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
    129. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
    130. Estar caput
    131. Estar combregador (estar per morir)
    132. Estar en el gori-gori (Xàtiva)
    133. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
    134. Estar guardant la llàntia
    135. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
    136. Estirar la pota (o la cama)
    137. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
    138. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
    139. Expirar
    140. Fer atots
    141. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
    142. Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
    143. Fer coll de figa algú
    144. Fer el bategot
    145. Fer el darrer (o l'últim) badall
    146. Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
    147. Fer el pellot (Beneixama)
    148. Fer es darrer alè
    149. Fer es tres alens
    150. Fer ets alems (o es darrers alems)
    151. Fer flist
    152. Fer la clucaina
    153. Fer la [darrera] ganyota
    154. Fer la fel (Gandia)
    155. Fer la fi d'en Cagaelàstics
    156. Fer la fi d'en Pocarroba
    157. Fer l'ànec
    158. Fer l'ou
    159. Fer la clucaina
    160. Fer la ganyota
    161. Fer la pell
    162. Fer les darreres (o raderes)
    163. Fer l'últim (o el darrer) badall
    164. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
    165. Fer un pet com un aglà
    166. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
    167. Fer-se'n el pellot
    168. Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
    169. Fer-se'n la pell
    170. Fer-se'n la pellissa
    171. Fer-se'n les calces
    172. Fer-se'n les set pedretes
    173. Fer-se'n l'estella
    174. Finar
    175. L'anada de l'avi
    176. La terra el crida
    177. Lliurar l'ànima a Déu
    178. Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
    179. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
    180. No ser d'aquest món
    181. Pagar amb la pell
    182. Pagar tribut a la mort
    183. Palmar-la
    184. Parar a l'estiba
    185. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
    186. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
    187. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
    188. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
    189. Perdre-hi la vida
    190. Perir
    191. Petar
    192. Plegar gàbies (Valls)
    193. Plegar hams
    194. Plegar veles
    195. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
    196. Posar-li un pijama de fusta
    197. Pringar-la
    198. Pujar-se'n al cel
    199. Que molts anys vagi per davant!
    200. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
    201. Quedar-se com un pardalet
    202. Quedar-se fred
    203. Quedar-se sec
    204. Quedar-s'hi
    205. Retre l'ànima a Déu
    206. Rompre's el coll (morir d'accident)
    207. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
    208. Sucumbir
    209. Tancar els ulls
    210. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
    211. Tenir el peu a l'estrep
    212. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
    213. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
    214. Tenir una cama al fossar
    215. Tindre els dies complits
    216. Tocar les barbes del Pare Etern
    217. Tòrcer (o torçar) el coll 
    218. Tornar a la pols
    219. Tornar la carn a la terra
    220. Tornar-se
    221. Transir
    222. Traspassar
    223. Trobar la mort
    224. Venir la Lletja
    225. Volar al cel

    Mira també

    • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
    • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

    dilluns, 1 de novembre del 2010

    La mort i el refranyer

    La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

    Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

    Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

    Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

    Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

    Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

    La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):
    • El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
    • El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
    • De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

    No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

    I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:
    • Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
    • Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

    La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui PapaTant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

    Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

    També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:
    • Això ho deixarà amb la mortalla
    • El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
    • El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
    • El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
    • El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
    • Geni i figura fins a la sepultura 

    Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:
    • Bodes maials, bodes mortals
    • Casa nova sepultura de la mort
    • Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
    • El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
    • Enterro en dijous, una altra mort vol
    • Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
    • Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
    • Sàlvia a l’hort espanta la mort
    • Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

    També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:
    • A mal de mort, no hi valen metges
    • A mal mortal, cap metge hi val
    • Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
    • Del mal de la mort, metges no en curen
    • El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
    • Les errades dels metges, la terra les cobreix
    • Malalt de morir, no hi valen metges
    • Massa metges, mort segura
    • Per al mal de la mort no hi ha metge savi

    Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:
    • A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
    • A mort: A totes
    • Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
    • Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
    • Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
    • Callar com un mort: No dir res
    • Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
    • Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
    • De mala mort: Molt pobre, misèrrim
    • De mort: Extraordinari
    • Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
    • Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
    • Fer el mort: Restar completament immòbil
    • Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
    • Morir com un gos: Sol, sense companyia
    • Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
    • Pesar com un mort: Pesar molt
    • Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
    • Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

    No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.