Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dilluns, 27 de desembre del 2010
El Top 100 del català central
I després d'haver publicat els 10 refranys més populars del català central, us passo també els 100 més votats. En aquest cas, els 104, perquè hi ha uns quants refranys empatats amb 13 vots que comparteixen aquesta posició.
Us recordo que són vots només comptats de les 760 enquestes assignades al català central, no pas de les 1.205 totals.
Si els últims classificats del Top ten tenien 129 vots, a la posició 25 té 59 vots; a la 50, 28 vots; a la 75, 18 vots, i a la 100, 13 vots.
Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força similituds, com no pot ser d'altra maenra, atès que les 760 enquestes d'aquest domini lingüístic representen el 63% d'enquestes totals.
dissabte, 25 de desembre del 2010
Llibres - 61 - Martínez Kleiser, Luis (1945): El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
Martínez Kleiser, Luis (1945): El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes. Librería General de Victoriano Suárez, Madrid, 1945. 384 pàg.
ISBN: ---
ISBN: ---
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
divendres, 24 de desembre del 2010
Per Nadal, el Diccitionari és dels usuaris
Com ja hem fet en altres períodes vacacionals, aprofitem aquests dies de descans per obrir el Diccitionari, el diccionari de citacions, als usuaris.
Hem posat al dia les propostes que ens heu fet arribar a través del formulari i podrem publicar una citació cada dia entre Nadal i Reis. Les anireu veient publicades cada matí.
Des de la inauguració d'aquest formulari, a l'agost de 2008, ja ens heu fet arribar 166 citacions.
I què podem dir? Doncs només gràcies, gràcies i més gràcies. I que mai us canseu de fer-nos arribar noves citacions!
dijous, 23 de desembre del 2010
Formularis paremiològics: la feina col·laborativa
Deia al febrer de 2008 (i ara ho actualitzo amb les dades actuals, a desembre de 2010):
Portomés d'una dècada gairebé tres lustres recollint i informatitzant refranys, frases fetes, proverbis, embarbussaments, aforismes... parèmies en general, des de les més diverses fonts, ja siguin escrites i orals. Això m'ha permès arribar a la gens menyspreable xifra de 250.000 360.000 registres catalogats i documentats, amb informacions ben diverses, en funció de la font consultada i buidada.
En aquelles llunyanes dates de 2008, també obria els primers formularis col·laboratius a través de Google Docs, perquè em féssiu arribar les vostres col·laboracions en diverses àrees dels materials que recullo. Concretament en tinc oberts ara mateix 5:
Les citacions del Diccitionari, les publiquem directament al blog, després de revisar-les i comprovar-les. Els dos primers formularis fan créixer les informacions de la meva base de dades de paremiologia. I el mapa de paremiologia catalana va creixent amb les dades dels pobles que em feu arribar. Aquest projecte rebrà un impuls important d'aquí uns mesos. No avanço més esdeveniments per ara...
Quan vaig decidir-me a apostar per la paremiologia catalana des d'Internet, tenia clar que havia de ser un lloc de diàleg, de col·laboració i obert a tothom que hi vulgués dir la seva.
El blog era el format ideal i els formularis són una eina més a tenir en compte.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració!
Vols ajudar-me a incrementar
la base de dades de refranys?
la base de dades de refranys?
Porto
En aquelles llunyanes dates de 2008, també obria els primers formularis col·laboratius a través de Google Docs, perquè em féssiu arribar les vostres col·laboracions en diverses àrees dels materials que recullo. Concretament en tinc oberts ara mateix 5:
- Per a fonts orals, hi ha un formulari senzill, amb pocs camps, perquè no em calen gaires informacions. He rebut 45 formularis.
- Per a fonts escrites o web, m'interessaria que em fessiu arribar el màxim de dades possibles i per això he previst un formulari amb molts més camps, reflex de la base de dades amb la qual treballo habitualment. He rebut 16 formularis
- Per al mapa de paremiologia tòpica, el formulari us permet que em feu arribar dites tòpiques o referides a pobles. Ja n'han arribat 53.
- Per al Diccitionari, també ens podeu fer arribar les citacions d'autor que hi vulgueu veure publicades. N'han arribat 165.
- Vaig obrir un formulari per al Top ten de refranys catalans, projecte ja tancat, a través del qual em van arribar 36 formularis amb els 10 refranys que demanava.
Les citacions del Diccitionari, les publiquem directament al blog, després de revisar-les i comprovar-les. Els dos primers formularis fan créixer les informacions de la meva base de dades de paremiologia. I el mapa de paremiologia catalana va creixent amb les dades dels pobles que em feu arribar. Aquest projecte rebrà un impuls important d'aquí uns mesos. No avanço més esdeveniments per ara...
Quan vaig decidir-me a apostar per la paremiologia catalana des d'Internet, tenia clar que havia de ser un lloc de diàleg, de col·laboració i obert a tothom que hi vulgués dir la seva.
El blog era el format ideal i els formularis són una eina més a tenir en compte.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració!
dissabte, 18 de desembre del 2010
Llibres - 60 - Verdera, Nito (1997): Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera
Verdera, Nito (1997), Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera. Eivissa, 1997, Consell Insular d'Eivissa i Foementera. Conselleria de Cultura. Col·lecció «Quaderns d'Etnologia», núm. 2. 59 pàg.
ISBN: ---
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
dijous, 16 de desembre del 2010
Top ten dels refranys catalans: Català central
Segueixo amb la publicació per dialectes dels resultats del Top ten dels refranys catalans. Ara és el torn del català central, el de major pes demogràfic i també el que ha tingut més representació en el recull d'enquestes d'aquest estudi. Inclou la majoria de comarques de l'àrea de Barcelona, Girona i Tarragona.
Han estat 760 enquestes, de les 1.205: un 63% del total, per tant. Per això les semblances amb el Top ten general són absolutes: els mateixos 10 refranys i amb el mateix ordre.
He rebut 1.336 refranys diferents, dels quals, 835 els ha dit una única persona. El més votat, 257 vegades, amb un 33.82%. El desè, 129 vegades (un 16.97%).
Sobre la procedència de les enquestes, les zones amb més representació són:
Han estat 760 enquestes, de les 1.205: un 63% del total, per tant. Per això les semblances amb el Top ten general són absolutes: els mateixos 10 refranys i amb el mateix ordre.
He rebut 1.336 refranys diferents, dels quals, 835 els ha dit una única persona. El més votat, 257 vegades, amb un 33.82%. El desè, 129 vegades (un 16.97%).
Sobre la procedència de les enquestes, les zones amb més representació són:
- 287 de Barcelona ciutat
- 98 del Vallès
- 45 del Baix Llobregat
- 32 del Maresme
- 32 d'Osona
- 27 de Badalona
- 24 del Camp de Tarragona
- 22 de la zona de Girona
- 20 del Penedès
- Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (257, 33,82%)
- Al maig, cada dia un raig (254, 33,42%)
- No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (247, 32,50%)
- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot (246 32,37%)
- A la taula i al llit, al primer crit (194, 25,53%)
- Cel rogenc, pluja o vent (185, 24,34%)
- Per Nadal, cada ovella al seu corral (176, 23,16%)
- Tal faràs, tal trobaràs (175, 23,03%)
- Qui dia passa, any empeny (169, 22,24%)
- A l'estiu tota cuca viu (129, 16,97%)
dilluns, 13 de desembre del 2010
Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal un pas de pardal
Aquesta és una col·laboració per al Calendari d'Advent.
Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.
I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?
Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb la idea estricta d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.
Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:
I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.
El cicle de l'allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s'allarga o s'escurça segons s'acosti o depassi els solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».
I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.
I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?
La resposta, a les Etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.
Per Santa Llúcia, un pas de puça,
Per Nadal un pas de pardal,
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Any Nou, un pas de bou,
Per Reis, ase és qui no ho coneix
Per Sant Anton, una passa de porc
Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment.
I què és això? Una cançó? Uns rodolins? Són refranys?
Són refranys, són refranys. No en tingueu cap dubte! Els refranys, aquestes peces populars, sense autor conegut, que contenen coneixements, ensenyaments, sentències o lliçons morals, amb rima, per facilitar-ne la memorització, formaven part, tot sovint, d'uns versos encadenats que el "mestre" deixava anar per alliçonar un "deixeble" (poso 'mestre' i 'deixeble' entre cometes perquè no us quedeu amb la idea estricta d'aquests termes: podien ser un pare i un fill, l'amo i un mosso, etc.). Aquesta tirallonga de versos s'havia d'enllaçar i això fa que sovint els refranys fossin introduïts per algun altre vers que en facilités la rima amb ell mateix o amb el conjunt poètic on era contingut.
Per això és molt usual trobar refranys amb més d'una clàusula, com hem pogut comprovar en diversos refranys que han sortit escollits en el Top ten de refranys més populars de la llengua catalana:
A la taula i al llit, al primer crit;
quan diguin a treballar, ja va!
A l'estiu tota cuca viu;
a l'hivern, tota perd son govern
Per Nadal, cada ovella al seu corral;
per Sant Esteve, cadascú a casa seva
I un altre sistema mnemotècnic era fer-ne tot un cicle, amb refranys referits a una mateix tema, com és el cas que ens ocupa.
El cicle de l'allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s'allarga o s'escurça segons s'acosti o depassi els solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».
I al voltant d'aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Com bé han estudiat i recollit José Enrique Gargallo i Antoni Gimeno, són molts els refranys referits a aquest cicle, repartits al llarg de tot l'any. Els sis que encapçalen aquest article només en són una petita mostra, que trobareu ampliada al refranyer temàtic.
I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?
La resposta, a les Etimologies paremiològiques o a la Devocioteca de Joan Arimany Juventeny.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Llibres - 59 - Panizo, Juliana (1999): Refranero temático castellano
Panizo, Juliana (1999), Refranero temático castellano. Valladolid, 1999, Universidad de Valladolid. Serie «Literatura», núm. 42. 211 pàg.
ISBN: 84-7762-870-X
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
dissabte, 4 de desembre del 2010
Llibres - 58 - Sanchis Guarner, Manuel (1967): La llengua dels valencians
Sanchis Guarner, Manuel (1967): La llengua dels valencians. València, 1967, Editorial Lavínia. 3a. ed. molt augmentada. Col·lecció «Garbí», núm. 1/2. 216 pàg.
ISBN: ---
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
dilluns, 22 de novembre del 2010
Les peces úniques de les Illes Balears
I de la mateixa manera que és important determinar els refranys més populars de cada zona, no me'n vull estar de publicar també aquelles peces úniques, les que només ha proposat una persona.
En el cas de les Illes Balears, són 257 perles úniques ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.
En el cas de les Illes Balears, són 257 perles úniques ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.
Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
- A carn dura, dent aguda
- A Consell, el dimoni no hi trobà remei
- A jo no m'has de dir si s'ase m'ha fuit o l'he amollat
- A la casa del pobre, qui res hi du, res hi troba
- A mal temps, poca vela
- A Manacor, mel a la boca i fel al cor
- A mitges no hi couen sitges
- A n'aquest no el tapen amb set flassades
- A Sineu, miren els fets dels altres i no el seu
- A un negat donau-li aigua
- Abrigar-se abans de ploure
- Ai d'espardenya que torna sabata
- Això és com rentar es cap a s'ase
- Això és perdre sa llet pasturant
- Això és una ametla que s'adreça
- Això pareix una casa de putes sense llum
- Això són faves comptades
- Allà on no hi ha, el rei hi perd
- Amor de germans, amor de cans
- Anar a cercar na Maria per sa cuina
- Anar més gat que una sopa
- Anar-se'n cul batut i cara alegre
- Any de neu, any de Déu
- Ara que t'has sollat, plores?
- Arc de sant Martí, o fa ploure o fa aclarir
- A's que pasta i cern, de tot li contén
- Ase magre tot són mosques
- Berenats i dejuns no canten junts.
- Boira a Cura, aigua segura
- Bon dia i bon dinar al migdia
- Bon Jesuset de Pina féu que sigui una nina
- Bon vent i barca nova
- Brams d'ase no pugen al cel
- Ca que lladra perd es mos
- Ca vell cus, cus
- Cada cosa al seu temps i per a Nadal, neules
- Cada pal que aguanti la seva vela
- Cadascú que tengui el que és seu
- Cadireta de la Seu, qui s'aixeca no s'hi seu
- Cametes treis-me d'aquí
- Cantin papers i mentin barbes
- Cards secs piquen, verds taquen
- Carn que creix no pot estar aturada
- Carrer banyat, calaix eixut
- Cel gravat, aigua dalt el terrat
- Com més amics, més clars
- Com més mar, més vela
- Cor que vols cor que desitges
- D’una mosca fas un ase
- D'allà on vengui el vent, de la dona sigui el parent
- De migjorn, poc sovent i de valent
- De ponent ni dona ni vent
- De ponent no corre torrent i si corre, corre de valent
- De sant Joan a Nadal mig any cabal
- De tres qui n'agafa quatre
- Deixa estar es mestre per ase sigui
- Deixa fer el qui sap...i matava el porc pel cul
- Déu mos guard d'un ai que ha fet
- Dins els pots petits hi ha els bons ungüents
- Ditxosos els ossos que descansen els meus
- Donar blat d'ase
- Donar una passada de ca extern
- Dos i dos, no sempre en fan quatre
- D'un estiu surt un hivern, s'ennigula, plou i trona
- Dur-se com es ca i es moix
- Duu més estufera que un bou merder
- El riure va a estones
- El sabater, és el qui té les sabates velles
- En fas mil i no en fas una no n'has fet ninguna
- En un tres i no res
- Enviar qualcú a porgar fum / a filar estopa / a covar ous de lloca
- Era curt com un ase
- Era un forn
- Es cap no està fet per ser un pom d'escala
- Es foc, es betlem i la mar, sempre tenen què mirar
- És més antic que el pastar!
- És més llarg que un dia sense pa
- Es qui primer neix primer creix
- Es tirar fa enamorar
- Ésser curt de gambals
- Ésser més puta que les gallines (o que na Cordó)
- Estar enravenat de fred
- Estar entre s'espasa i sa paret
- Estàs enmig com el dijous
- Estisores obertes, desgràcies certes
- Ets més bambo que en Pere Bambo
- Ets més beneit que en Tronca/ que en Calces
- Ets més pesat que una vaca amb braços
- Fa un dia de canonges
- Febreret curt més dolent que es turc
- Feia un fred que pelava
- Feis es cap viu: ulls oberts i orelles dretes
- Fent i desfent, s'ensenya la gent
- Fer ballar de capoll (o anar de capoll)
- Fer cara de prunes agres
- Fer es paper d'en Palou de sa Pobla
- Fer més voltes que un ca dins una senalla
- Fes el bé i no miris a qui
- Fes favors a ases i t’ho paguen a coces
- Festes passades, coques menjades
- Feta la llei i feta la trampa
- Gerra sense coll no està acabada
- Gran Església i pocs perdons
- Ha de pagar es mossatge
- Ha fet un ou de dos vermells
- Ha trobat sabata de son peu
- Hàbit no fa monja ni missa canonge
- Has de fer ses coses amb seny de bístia vella
- Hi ha més dies que llangonisses
- Hivern plujós, estiu calorós
- Homes! Cossiols que fan més planta!.
- I doncs què et pensaves? Un plat de faves!
- Iaia sense dents, doneu-li pa moll
- La mar com més té més brama
- La monge l’encén i es frare l'apaga
- La raboa si no ho diu amb el cap ho diu amb la coa
- La sang vol dir i no vol oir
- L'ase va davant!
- Llaurador granat, arada fonda
- Lo barato és car
- Lo que els ulls no veuen, es cor no s’endola
- Mai fa nosa una cosa nova
- Mai plou a gust de tothom
- Mal cagassis s'os des front
- Mal camí passa-lo prest
- Mal de molts, conhort de bísties
- Malpensa't i endevinaràs!
- Massa tomàtiga per tants pocs ous
- Mentre hi hagi ases cavalcarem
- Més val aptesa que fortalesa
- Més val creure-ho que anar-ho a buscar
- Més val un amic a la porta que un parent a Mallorca
- Mesclar ous amb caragols
- M'ha deixat com un pedaç brut
- Mosso atrevit, es crema el dit
- N´hi ha que neixen amb estrella i altres estrellats
- no deixis la carrera vella per la novella
- No diguis gat fins que no estigui dins es sac, i ben fermat
- No es pot nedar i guardar la roba
- No espereu el blat, sense haver sembrat
- No has d'obrir es paraigo, abans de ploure
- No hi ha mal que per bé no vengui
- No hi ha pitjor presó que sa consciència
- No n'agafen cap que no hi sigui
- No s'ajunten que no s'assemblin
- No s'ha fet sa mel per sa boca de s'ase
- No tocar pilotes en es joc
- No trobaries aigua a la mar
- No val un pissarrí
- Pam a pam sa fita fa un ram
- Pareixes de Búger
- Parla del dolent i el tendràs present
- Parlar clar i català
- Pel Pilar el tort ve i l'oronella se'n va
- Per abril, pluges mil
- Per l'amor de gendre, bugada sense cendra
- Per massa pa no hi ha mal any
- Per Sant Pere la mar en vol un
- Per Santa Llucia s'acursa la nit i s'allarga el dia, per Nadal una passa de pardal, per Reis una passa de veis, per Sant Antoni una passa de dimoni
- Per Tots Sants, castanyes, bunyols, aglans, cames seques i esclata-sangs
- Per ventura? Per ventura l'ase farà una mula!
- Plorava com una Magdalena
- Plou i fa sol, la mare de Dèu fa un fillol
- Poble petit, llengua llarga
- preu per preu, sabates noves
- Puja aquí i veuràs Porto Pi
- Quan cou cura i quan pica madura
- Quan el gat no hi és, les rates van a lloure
- Quan el pern d'abaix governa, el de dalt s'engalaverna
- Quan es vent ve de ponent no plou i si plou corren es torrents
- Quan la boira pastura, aigua segura
- Quan sa barba des vesí es crema, posa sa teva en remull
- Quans anys tens? Set i les dents
- Quants més son més s'embullen
- Quaranta anys fent de puta i no saps moure el cul
- Qui apunta amb un dit s’apunta ell amb tres
- Qui assembla a los seus no és fill de cap porc
- Qui assembla a son pare honra a sa mare
- Qui bé menja i bé beu, ell fa molt bé el que deu
- Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es coneixement complit
- Qui cerca porcs ses orelles li grunyen
- Qui cerca, troba
- Qui comanda a Son Ribot, l'amo o l'al.lot
- Qui de jove no treballa quan es vell dorm a la palla
- Qui juga amb foc, pixa al llit
- Qui l’ha fet que l’engronsi
- Qui la fa la paga
- Qui la pensa la faria
- Qui mira enfora cau a prop
- Qui molt viurà, moltes coses veurà
- Qui no adoba la gotera, adoba la casa entera
- Qui no corre, vola
- Qui no es cansa, alcança
- Qui no escura no trenca plats
- Qui no fa feineta no menja coqueta
- Qui no fa quan pot, no fa quan vol
- Qui no pot segar, espigola
- Qui no té all, té ceba
- Qui no te l'ha feta, te la farà
- Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí (o "pixa allà on vol)
- Qui sopa de vi ha d'esmorzar d'aigua
- Qui té bo vola i qui no redola
- Qui té doblers vola, qui no en té rodola
- Qui té el cul llogat no seu on vol
- Qui té picor, que grati
- Qui vol mal d'ell no el s'allunya
- Riu, riu i ton pare te farà un niu
- Rosa que l’amor si posa; verd que l’amor s’hi perd; blau que l’amor hi cau
- S’aigo va en es comellar
- Sa tramuntana, si no dura tres dies, dura una setmana
- Sa vella no es volia morir, perquè cada dia n'aprenia una de nova
- S'abundància mata sa fam
- Sant Antoni del porquet, sempre cau en disset
- Sant Pere va fer els seus parents sants
- S'ase creix i aubardà no
- Se n'ha anat a norris
- Se n'ha anat sense dir ni ase ni bèstia
- Se n'ha anat... a ca na Tix
- Ser més beneit que el dos d'oro
- Ser més beneit que una màniga de guardapits.
- Si plou per Santa Bibiana plou quaranta dies i una setmana
- S'ompare lleu i sa mare freixura, que ha d'esser sa criatura?
- Tal dia farà un any
- Tan bo, tan bo, vol dir tambor!
- Tant de Pere vol dir ase
- Tantes m'en diguis, sols que no em feris
- Té mal pes cap i no són crosteres
- Te’n vols riure des qui comanda? Fé lo que ell diu!
- Tenir cera del Corpus
- Tenir més juguera que un moix amb una veta
- Tot es bo si agrada
- Tot forat té el seu pedaç
- Totes les masses espanyen el cap
- Totes ses deixades son perdudes
- Tots acabarem al mateix fossar, si ens enterren
- Tracta a la gent com vols que et tractin
- Tria-la prima i neta que de gordes i xones ja s'hi tornen
- Trobaries ossos a n'es lleu
- Trons de cul, tempestat de merda
- Un dia és un jour
- Un llum en es sol, no fa claror
- Un mentider té les cames curtes
- Un plat pla ple de pebre negre està
- Un sac buit no s'aguanta
- Un vegada al any no val per res, un cop al dia és una porqueria i una vegada a la setmana, cosa sana
- Una cosa és predicar i s’altre donar blat
- Una dona fa la casa i una dona la desfà
- Uns arrepleguen i altres escampen
- Val més anar i tornar que anar i penar
- Val més es pa que es peix
- Val més morir "fàrtir" que morir màrtir
- Val més ser ca d'un ric que fill d'un pobre
- Val més un cap que una ciutat
- Varen tornar com madò Moreia: amb un dit a n'es cul i s'altre a s'oreia
- Vinya vella fa bon vi
- Voler tenir estopa i cul calent
- Xaloc que treu es ventre de lloc
diumenge, 21 de novembre del 2010
El top ten dels refranys catalans a l'Espai Internet de TV3
Aquest cap de setmana he tingut la grata sorpresa d'aparèixer a l'últim minut del Telenotícies Migdia de TV3, a l'Espai Internet.
Bé, al Telenotícies s'hi pot aparèixer per molts motius. I prefereixo que se'n facin ressò els companys de l'Espai Internet que la crònica negra del Caso.
Us enllaço el vídeo per si el voleu veure.
Bé, al Telenotícies s'hi pot aparèixer per molts motius. I prefereixo que se'n facin ressò els companys de l'Espai Internet que la crònica negra del Caso.
Us enllaço el vídeo per si el voleu veure.
dissabte, 20 de novembre del 2010
Llibres - 57 - Serra, Ricard (2010): Refranys geogràfics (Volum 2)
Serra, Ricard (2010), Refranys geogràfics (Volum 2). Comarques meridionals (Catalunya). Del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València). ACCPE (Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista), Mollerussa, 2010.
ISBN: 978-84-613-6157-1
Entrada a Library Thing.
Agraeixo l'amic Galderic que me l'hagi fet arribar, quan el va veure en un dels seus passeigs per aquests móns de déu.
Agraeixo l'amic Galderic que me l'hagi fet arribar, quan el va veure en un dels seus passeigs per aquests móns de déu.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
Llibres - 56 - Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera
Verdú, Jordi Raül (2010), La velleta refranyera. Picanya, 2010, Edicions el Bullent. Col. «Els llibres del gat en la lluna», núm. 33. 111 pàg.
ISBN: 978-84-9904-046-2
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Top 100 de les Illes Balears
I després d'haver publicat els 10 refranys més populars de les Illes Balears, us passo també els 100 més votats. Bé, els 128, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 2 vots (de 74) que comparteixen aquesta posició.
Us recordo que són vots només comptats de les 74 enquestes assignades a les Illes, no pas de les 1.205 totals.
Si els últims classificats del Top ten tenien 8 vots, amb quatre vots ens anem ja a la posició 25 i amb dos, a la 67.
Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.
Us recordo que són vots només comptats de les 74 enquestes assignades a les Illes, no pas de les 1.205 totals.
Si els últims classificats del Top ten tenien 8 vots, amb quatre vots ens anem ja a la posició 25 i amb dos, a la 67.
Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.
dissabte, 13 de novembre del 2010
Entrevista al Suplement, de Catalunya Ràdio
Aquest matí, m'han entrevistat al Suplement de Catalunya Ràdio. Amb la Tatiana Sisquella hem parlat durant un quart d'hora llarg de refranys i del Top ten de refranys catalans.
Moltes aportacions dels oients i comentaris concrets sobre antiparèmies i nous refranys.
Si ho voleu sentir us penjo el podcast:
Llibres - 55 - Plana, Miquel (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany
Plana i Payraló, Miquel (1990), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany. Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles.
ISBN: ---
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.
dijous, 11 de novembre del 2010
Top ten dels refranys catalans: Illes Balears
Anem, doncs, a veure les dades específiques de les enquestes de les Illes Balears. També veureu que difereixen prou del Top ten general.
He rebut 74 enquestes d'informants de les Illes. M'han arribat 387 refranys diferents. 259, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 25 vegades, amb un 33,78%. I el desè, 8 vegades, amb un 10,81% de percentatge. Percentatges molt similars als obtinguts al País Valencià, per exemple.
Sobre la procedència de les enquestes, la repartició per illes és la següent:
He rebut 74 enquestes d'informants de les Illes. M'han arribat 387 refranys diferents. 259, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 25 vegades, amb un 33,78%. I el desè, 8 vegades, amb un 10,81% de percentatge. Percentatges molt similars als obtinguts al País Valencià, per exemple.
Sobre la procedència de les enquestes, la repartició per illes és la següent:
- 53 de Mallorca,
- 9 de Menorca, i
- 11 d'Eivissa.
- Qui no vol pols, que no vagi a s'era (25, 33,78%)
- S’ase va dir orellut a n’es porc (13, 17,57%)
- Qui barata es cap se grata (12, 16,22%)
- Qui dia passa, any empeny (12, 16,22%)
- Gat escaldat, d'aigua freda tem (10, 13,51%)
- Es tests semblen a ses olles (10, 13,51%)
- Qui no té cap, que tengui cames (9, 12,16%)
- Qui va amb un coix, al cap d'un any ho són tots dos (9, 12,16%)
- Una flor no fa estiu (9, 12,16%)
- En desena posició, empat ex aequo entre No digues blat que no estiga dins es sac i ben lligat i A l'abril, cada gota val per mil (8, 10,81%)
dimecres, 10 de novembre del 2010
Les peces úniques del País Valencià
I de la mateixa manera que són interessants determinar les primeres posicions del rànquing, ara veurem aquelles peces úniques que sols ha dit una persona de les 220 enquestes del país Valencià.
Gairebé 500 peces paremiològiques (concretament 491) ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.
Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
Gairebé 500 peces paremiològiques (concretament 491) ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.
Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
- A bon entenedor, poques paraules
- A burro vell, albarda nova
- A cap bobo, li pega per treballar
- A gallina que es gita amb gall, no li digues polla
- A Gener es gela l'aigua del pitxer
- A l’any del batre, si no és a este a l’atre
- A l’olor del dot s’acosta el ninot
- A la bossa del jugador no li fagues lligador
- A la terra del Miquelet, si no fa vent, no fa fred
- A la vellesa el dimoni es fa sabater
- A l'aixà, una patà, | El cabàs, de bon braç | De pa, un bon mos, | I el vi, pa ca si
- A l'hospital i a la presó tots tenim un cabiró
- A mal temps, bona cara
- A manar, qui en sap
- A Nadal, cada ovella al seu corral
- A Nadal, un pas de gall. Als Reis, burro és el qui no ho coneix
- A pixar al moll i a cagar a la rambla
- A plorar, a les palmeretes!
- A poquet a poquet, la ueleta esquilava el burret
- A qui no té faena deu li'n dóna
- A San Esteve un pas de llebre
- A Sant Anton les cinc en sol
- A tu et dic filla, entén-te nora
- A València tinc un piano i ací no el puc tocar
- A veure si valdrà més el fregall que l'escurà
- Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
- Ací el més 'tonto' fa rellotges
- Ací hi ha per a un bollit
- Ací, el que val, val, i el que no, a l'Horta
- Aço dels casaments desgraciat lo qui ho acerte
- Açò és per a cagar-se i no torcar-se
- Açò està més clar que un enredro
- Açò són pessetes i el demés punyetes
- Adreceu la esquena, que ja ve la Magdalena
- Aguardeu sal "pa" l'ou
- Aigua corrent no mata la gent
- Aigua de gener, ompli boques i graners
- Aigua que no has de beure deixa-la córrer
- Això és com bufar en caldo gelat
- Això no té ni cap ni centener
- Al bon feiner qualsevol eina li va bé
- Al gener no hi ha gos coniller
- Al passar per la Creu de Mislata, agafa't la capa
- Al qui patix el reguen
- Al saber li diuen sort
- Al vell foc en ell
- Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes: Ibi, Castalla, i Onil
- Alacantina, borratxa i fina
- Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
- Alzira cau de raboses i Carcaixent la llobera
- Amb pa i vi es fa el camí
- Amics i aparells que no servixen, | fes-te compte que no existixen
- Amor amb amor es paga
- Anar per damunt de l'oli
- Anar per la raer taula
- Any de neus, Anys de Déu
- Aparta el "xarco" que el xafe!
- Ara que parles d'escopetes, mon pare tenia un trabuc....
- Arre burro i dixa dir que mentres hi haurà món hi haurà que dir
- Arre mosques a Sollana!
- Arremanga’t un camal i voràs quina frescor
- Arreplegador de cendra i escampador de farina
- Bata qui bata l'era és sempre d'un altre
- Batejat en la pila del Do, burló
- Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes, els quatre pobles de les granotes
- Besaràs mà que voldries vore-la tallà
- Besqüitet de monja, cafís de blat
- Bo és que el cerdet es crie gordet
- Bo està el porc quan rota
- Bon pit, bon cànem
- Cada persona és un món
- Cadascú és cadascú
- Cap amunt i cap avall, fent "ruido" pel cascall
- Caragol trau les banyes que ix el sol
- Carcaixent mala terra i bona gent
- Càrrega a gust no pesa
- Casa d’oronetes, casa d’amoretes
- Casi res porta el diari
- Castelló, molta bromera i poc sabó
- Català, si no te l’ha feta, te la farà
- Cavall de sang, cavall de fang
- Cocentaina la pollosa, Alcoi el cavaller, no passes per Benilloba que et fotran els diners.
- Collita de cistella, caga't en ella
- Com el miracle de Mahoma que se gità al sol i s'alçà a l'ombra
- Com la bacona d'Artana, menjant i grunyint
- Conec los coixos assentats
- Contar una cosa amb pèls i senyals
- Cunyades i juntes, difuntes
- D’amics, pocs i bons
- D'allò que parles, ho tastes
- Damunt de cabró a la presó!
- Damunt d'un bony, torondo!
- Darrere l'u va el dos
- D'arròs i sol mai n'hi ha prou
- De bona madera ve el trompellot, per a que no balle
- De buscalls i troballs, menjar sempre tindràs
- De contar a passar-ho!
- De dia en dia li creix a Maria...
- De dos mentides traus una veritat
- De Fontcalent, tronada segura
- De la Vila i plores? cabra fotuda!
- De nit tots els gats són pardos
- De qui burro es burla, amb burro carrega
- De treballar, ningú es fa ric
- De valents, n'estan els cementeris plens.
- Del Palamó, home, sí; dona, no!
- D'Elx i Bovo? Canta-li un trovo
- Després d’un temporal ve una bonança
- Desprès de morir-se el malalt li van traure l’orinal
- Després del meló vi a muntó. I si és d'alger, en pitxer
- Després d'una secada, ve una arremullada
- Déu els cria i ells s'ajunten
- D'home que maltracta la dona | no esperes cosa bona
- Dia de boira, dia de sol
- Diu la guatlla què fas gat, què fas guatlla diu el gat
- Divendres que fora i jo que cobrara
- Dona finestrera, tapeu-li la gatera
- Dóna més faena que una unça de cucs
- Dona que sap llatí, no la vull jo per a mi
- Durar més que un cul de morter en un bancal.
- Eixe és més gandul que Amaro!
- Eixe es pensa que el rei li guarda els porcs
- Eixir com el negre del sermó, amb els peus gelats i el cap calent
- Eixir com les cireres
- El bou vell si no llaura ho entén
- El burro li diu al porc orellut
- El burro mal esquilat, als quatre dies igualat
- El darrer, ben lliurat o mal lliurat
- El dinar reposat i el sopar passejat
- El gat és per als descuidats
- El lladre, que siga valent
- El pecat de gola Déu el perdona
- El peix per a qui se'l mereix
- El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa
- El que envia no va
- El que escriu i parla fa faltes d’ortografia
- El que fa el dia Santa Creu quaranta dies arreu
- El que matina, Déu l'ajuda
- El que no entengues, ni el compres ni el vengues
- El que no la corre de fadrí, la corre de casat
- El que no siga co[n]frare, que no pille cera
- El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú
- El que no vullga Farina que no vaja al molí
- El que no vullgues que se sàpiga, no ho faces
- El que pixa clar, no necessita metge
- El que va per davant, va per davant
- El qui alguna cosa vol, algun li'n costa
- El qui va amb bon fi, el nostre Senyor li ompli el cofí
- El roig fa goig
- El sant quan més lluny fa més miracles
- El vell, merda per ell
- Els bous bé es veuen des de la barrera
- Els consells, en diners
- Els diners per on passen banyen
- En (amb) els amics no cal tovalla
- En Alcoi la Tramuntana no té abric i el home pobre no té amic
- En baixar l’Àngel refresca
- En Beniatjar treuen els gossos a cagar amb el gibrell de pastar
- En bimba (minvant) o en creixent, bon cabàs de fem
- En cap cap cap que Déu deu deu
- En dir les veritats es perden les amistats
- En el Campello filet, i la maceta no para, i en Aigües estan els banys pa qui està tocat de l’ala
- En el regne dels cecs, el tort és el rei
- En gener i febrer, treu la flor l'ametller
- En la cara de Déu tot se veu
- En la panxa plena que treballe en Baena!
- En posar el cap al coixí, tots arriben
- En tot hi ha trampa menys en el vi, que li posen aigua!
- En vore el gos, amanix la pedra
- Eres d'Alzira i plores?
- Eres més burro que Tacó
- És la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu
- És més car que una missa en orgue
- És pitjor el remei que la enfermetat
- Escoltets en reunió, són de mala educació
- Espaiet i bona lletra
- Estar en l'arrop i en les "tallaes"
- Estar més content que una campana
- Este és del puntet que pixa alt i fa clotet.
- Este està més mal que una rella
- Este pica i vola
- Estic com un xiquet amb sabatetes noves
- Et vull més que un bon cagar
- Ets com la beata Sus, amagues la cara i ensenyes el parrús
- Faci'm una americana per aquet botó
- Faena de gos val per dos
- Faena, gira l'esquena
- Falta de pa, sobra de crits
- Febrer el curt, més mal que el surd
- Feina ben feta , traspassa fronteres
- Fent i desfent aprèn la gent
- Fer el cor fort
- Fer molta palla i poc de forment
- Ferrant, ferrant va perdre l'ofici
- Fes bé al porc, que té bones xulles
- Fes com jo dic, però no faces el que jo faig
- Fills rics de pares pobres, néts miserables
- Forta és la roca i més fort qui l’enderroca
- Fugir és obeir
- Gaianes cau de rabosses, Turballos la llobera, i Muro l'avivador de la gent malfaenera!
- Ganao de molts el llop se’ls menja
- Garrofer de quinze soques, totes grosses com el puny, eixa cançó que tu cantes me la clave jo pel cul
- Gavarda, Antella, Beneixida i Cotes, les quatre províncies de les granotes
- Gent de roglet, gent de poblet
- Gos lladrador, poc mossegador
- Han quedat com Camot
- Home casat: burro domat
- Home interessat, no pot ser honrat
- Home lluner, no fa graner
- Home matiner, home feiner
- Hòmens i neu, no Mare de Déu
- Ja han aparegut les tisores
- Ja va entrant en barres
- Juguem tots o estripem la baralla
- Juí precipitat, quasi sempre errat
- L’arc de sant Martí de matí, la pluja ja està sí; l’arc de sant Martí de vesprà, la pluja ja se’n va
- L’un per l’atre i la casa sense agranar
- La boca te l'ha feta un frare
- La burreta creix però l'albardeta no
- La dona és com la mel, però fa treure la fel
- La fadrina alzirenya | de tot se'n riu, | se li solte l'espardenya | o se n'isca el riu.
- La figa per estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
- La gallina de dalt caga (a) la de baix (sota)
- La mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os
- La mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill?
- La Mare de Déu només ix una volta
- La muntanya qui la perd, la guanya
- La processó llarga i el ciri curt
- La que a la tenda va i ve, dos cases manté
- La qui és puta no vol ser puta a soles
- La sogra encara que siga de sucre, sempre amarguege
- La taronja pel matí or, a migdia plata, a la nit plom
- La terra que te rapa, ni es ven ni es barata
- La vida és curta com un pal de galliner: curta i plena de merda
- La visita i el peix menut a les vint-i-quatre hores put.
- La xiqua eixerida, al febrer la alfabega eixida
- L'amor és una bava que es cria en els ronyons, pega un bot en els collons i ix per la punta de la fava
- Les coses clares i el xocolate espés
- Les gallines ponen pel bec
- Les manies no les curen els metges
- L'haca l'he treta, l'altra haca la trac?
- Li passà a Rosa i estava més grossa
- Llàgrima a l’ull, bocí com un puny
- Lligar gossos amb llonganisses
- Lluna minvant, part semijant. Lluna creixent, part diferent
- Lo bo, si debães, bo dos vegães
- Lo normal, una figa pa un pardal
- Lo que no deixa deixar-ho
- Lo qui de lluny fa cara de tonto de prop ho està
- L'ofici de burgés, menjar, beure i no fer res
- L'oli del cresol tot ho resol
- M'agrada com llaures, però demà no tornes
- Magraner que fas castanyes, m'enganyes
- Mai et fies de l'aigua quieta
- Mai plou a gust de tots
- Mal acaba qui mal comença
- Mala herba mai no mor
- Mallorquina, puta fina
- Malpensa i acertaràs
- Mare de Déu Senyor Sant Silvestre, en tants anys que sóc ferrer i encara no havia vist clau com este
- Mare Pere em toca! Toca'm Pere, toca'm, ara que la mare no em veu!
- Maredeueta, maredeueta, que me quede com estic
- Massa tomata per un parell d'ous
- Matar-se per qui no es mata, catarata
- Me cague en Dénia, la terra que rega amb sénia
- Me fas la raó i no me la sols fer, o em necessites o et sóc de menester
- Menja, beu i fes-te gord, i si et criden fes-te el sord.
- Menjats i dejuns, no canten junts
- Menges mes que el tio sangonera, que va morir de una fartera
- Mentres descanses piques les granses
- Més m'estime carabassa que casar-me amb un pendó
- Més parla el mut que el llengut
- Més sap el vell per experiència que el jove amb la seua ciència
- Més val això que una punyada a l'ull
- Més val arribar a hora que córrer tot el dia
- Més val borratxo conegut que alcohòlic anònim
- Més val dir que "cal dir"
- Més val ser amo d'un ou que criat d'un bou
- Més val ser gallina que pollastre
- Més val suar què tremolar
- Més val Torrefeta que Castellserà
- Més val vergonya en la cara que dolor en el cor
- Mira-lo!, pareix d'Otos
- Montortal: quatre cases i un hostal
- Monyo fet, cara llavà, xica templà
- Mora Marta, mora farta
- Murcians?, salats i a la gerra
- N'hi ha ulls que s'enamoren de llaganyes
- Ni casa en cantó, ni vinya en racó
- Ni menja rescalfada ni donzella festejada
- Ni per ric gallejar ni per pobre espantar
- Ni terra en costera, ni dona forastera
- Ningú caça sense gos
- No cal fer cas a mig dies havent dies sencers
- No corresgues tant, que ahí davant, també plou
- No digues figa que a la mà no estiga.
- No digues mai d’esta aigua no beuré ni este frare no és mon pare
- No diràs mal que no aparega l'animal
- No era roig el meu Camilo i era suc de llonganissa
- No és la mel per a la boca de l’ase
- No et fies de monges i capellans ni de frares tardans
- No fiques el cap a on siga atzucac
- No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer
- No hi ha més remei que morir-se o fer-se vell
- No ofèn qui vol, sinó qui pot
- No s'hereten només els bancals
- No som, anem fent-se
- Nora i sogra son llegums que no es couen junts
- Novia ploguda, novia volguda
- Òbila llantiera, mànegues d'astral
- Obrir el cul i empomar les mosques
- Oliveta menjà, pinyolet en terra
- On falta coneixement sobra picardia
- On mengen dos, mengen tres
- Pagar i plorar
- Per als lladres no hi ha mans
- Panxa plena crida son
- Pardalet vell en gàbia nova canta
- Parla com un llibre obert
- Patir? Pa tir el que li pegaren a Prim
- Pedreta a pedreta es fa una caseta
- Pel boig sempre és carnestoltes
- Pel juliol, pobres dels que estan al sol
- Pel març, les xarxes a la mar
- Pensa mal i encertaràs
- Pensat i fet
- Per l' agost, a l 'ombra fins el gos
- Per la nit baladres i pel matí llautets
- Per l'agost, figues i most
- Per les juntes se'n ix el vi
- Per l'olor a bou, llepa el llop el jou
- Per on passa l'oli, taca
- Per Sant Andreu, pluja o neu
- Per Sant Antoni, un pas de dimoni
- Per Sant Francesc la magrana al pes
- Per sant Jordi, el melonar, ni fora ni per sembrar
- Per Sant Mateu si no heu veremat, veremeu
- Per Tots Sants, castanyes i torrons
- Per Tots Sants, posa’t els guants
- Per un poll no es mor la lloca
- Perquè una volta vaig pintar una mona, tots em diuen pintamones
- Pesa més que un matrimoni mal casat
- Plets vells, baralla nova (o comptes vells)
- Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou
- Poble menut, infern gran
- Poca terra val diners
- Poll d’una llocada fart i malcontent
- Ponent en terra baixa, aigua altra vegada
- Poques cabres, pocs xiulits
- Posar-se com un llop
- Primer l'obligació i després la devoció
- Primer trenca(da) que dobla(da)
- Puta, pitxer i pagar el beure
- Quan criden bou, si no és bou, vaca
- Quan estava engolfat, verderol quasi m'espantes; ara que estic remuntat, me'n fot verderol que cantes
- Quan ja s’ha mort l’haca, bon cabàs de garrofes
- Quan més roïn la nou més "ruido" mou
- Quan no hi ha pa, bones són coques
- Quan plou de tramuntana, plou de bona gana
- Quan t’isca el pèl pel nas, | i el monyo per les orelles, | ja pots pixar-te en la figa | i cagar-te en les mamelles
- Quan u no vol, dos no rinyen
- Quan uns van, altres tornen
- Quan vages al camp, la manta i la brena sempre a l’esquena.
- Quant (com) més rics més animals
- Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet
- Qui barata el cap es grata.
- Qui cau i s’alça, camí avança
- Qui depressa viu, depressa mor
- Qui dona fills a fer, tard li semblen
- Qui en fa mil i no en fa una, com si no en fera ni una
- Qui entre setmana va mudat, el diumenge va cagat
- Qui envia no tria
- Qui és bo per a fer festa, és bo per a treballar
- Qui es casa en estiu es casa dos vegades
- Qui estudia, sempre sap
- Qui família busca, honra li falta!!
- Qui gasta més que guanya, es penja com una aranya
- Qui mana, no va
- Qui menja a les hores, caga rellotges
- Qui menja sopes se les pensa totes
- Qui molt abraça, poc estreny
- Qui molt parla perd mòs
- Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure
- Qui no es contenta és perquè no vol
- Qui no està, no s'encontra
- Qui no fila en tot l'any fila el dia de Cap d'Any
- Qui no fot i roba és perquè no troba
- Qui no guarda quan té, no menja mai prou
- Qui no ha portat mai bragues, les costures li fan llagues
- Qui no s’ha vist mai amb un tros de lona, se la mira i fa la mona
- Qui només té un gat, amb ell combat
- Qui paga, descansa
- Qui primer envasa no li falten cordes
- Qui riu l'últim, riu millor
- Qui s’ha menjat les molletes, que es menge els ossets
- Qui s'alça matí, caga on vol
- Qui s'allarga més que la tapadora es queda destapat
- Qui se rasca és que li pica
- Qui se xolla, s’estrena!
- Qui s'ho menja tot en una fartà, ho caga tot en una caguerà.
- Qui siga burro que rode sénia
- Qui té cony té pa, qui té pixa es fot matar
- Qui té diners, té tot l'adreç
- Qui té mal en el dit i mal marit, a sovint s'el mira
- Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa
- Qui té troncs, fa astelles
- Qui treballa amb pedra, ni creix, ni medra
- Qui val, val i qui no per municipal
- Qui vulga saber, que estudie
- Quin tall de huit i nous i cartes per lligar
- Quina em faràs que no me la pegaràs
- Reunió de pastors, ovelles mortes
- Ric rac i dorm al terra
- Rinyes de marit, de la taula al llit
- S'acaben les festes i se queden les bèsties.
- Sant Feliu, festa "hasta" el riu. Del riu cap allà, ja no n'hi ha
- Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la Plana
- Sap més que l’han ensenyat
- Sempre plou sobre banyat
- Senyor pequé, senyor pequé, però per l'esquena t'apunyegaré
- Senyor tira'm un duro... i va i em tira un atabó
- Ser més amarg que l'acever
- Ser més animal que un carro bolcat
- Ser més burro que Tacó
- Ser més descarat que el rei de l'aduana
- Ser més gos que un pont
- Ser més popular que la Xarito
- Ser mes tonto que una mata de faves
- Ser més vell que cagar emponnat (o aponat)
- S'ha juntat el forn i la paneria.
- S'han de tenir amics fins a l'infern
- Si a l'abril la puput no ha vingut, s'ha mort o s'ha perdut
- Si açò és guerra, que dure
- Si beus vi, borratxo; si no, un interessat; si vas a missa beat i, si no, un condemnat
- Si el llaurador contara, no sembrara
- Si el món fos un ou se'l beuria
- Si en fas cent i no en fas una, com si no en feres ninguna
- Si en ta casa cauen faves en la meua poalades
- Si no vols carnestoltes, tanca les portes
- Si sembres julivert pel maig, tot l'any en tindràs
- Si són grosses n’entren poques, si en vols més para el cabàs
- Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines
- Si toquen les campanes és senyal de festa
- Si una ceba val un duro, | ceba i mitja què valdrà? | Si la primera està ben pegà, | la mitja, tira-la
- Si vas a Castalla, si et foten, calla. -I el que ho diu és un "canalla"
- Si vols fer-te ric, vetla i matina
- Si vols saber l’home qui és, dóna-li mando i diners
- Si vols ser advocat, posa-t'ho pel cap
- Sords i cegos, fot-los al riu
- Tan madures i a la vora del camí?
- Tant com plou el vent ho eixuga
- Tant et vull que et trec un ull
- Tant tens, tan vals
- Tard s'ajunten dos que no es semblen
- Té la figa com un cabàs
- Té més fam que un gos que s'ofega
- Té més fam que un lladre
- T'ensenya el caramel i et dóna el paperet
- Terra de pebrella, caga't amb ella
- Tinc fam, set i son, si menge, bec i dorm, se'm passarà la fam, la set i la son
- Tinc més fam que un músic d'Agres!
- Tindre cara de marededeueta i fets de dimoni
- Tindre els collons a tires
- Tindre la sang d'orxata
- Tira-li, Martí
- Tot cavall es torna rossí
- Tot el que puja, baixa
- Tot ho sàpies fer i res hages de menester
- Tot potser va dir Caliu (menys una rata fer niu baix la cua d'un gat viu)
- Tot té fi, fins les figues de cofí
- Tot té un mig i dues vores
- Tots d’un ventre i cadascú el seu temple
- Tramuntana a l'Albufera, ni cacera ni peixera
- Tres cagant dalt d'una apost
- Tres fan ball
- Trieu i garbelleu
- Trons al Pi Gros, aigua al tros
- Tu digues el que vullgues que jo faré el que em dóna la gana
- U, un altre i una parelleta quatre
- Un bé i un mal no duren cents anys
- Un pet i una bufa, el llit com una estufa!
- Una atra vegada serà, germà
- Una mà llava l'altra i les dos (dues) la cara
- Val més arribar a temps, que córrer tot el dia
- Val més un bon pet que una missa amb orgue
- Val més vestir sants que despullar borratxos
- València no es va fer en un dia
- Vas per damunt de la maroma!
- Vestiràs com la ceba a la fi de la primavera
- Vist un bastó i pareixerà un baró
- Volent o no volent de la dona sigues parent
dilluns, 8 de novembre del 2010
El Top 100 del País Valencià
I després d'haver publicat els 10 refranys més populars del País Valencià, us passo també els 100 més votats. Bé, els 116, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 4 vots (de 220) que comparteixen aquesta posició.
Us recordo que són vots només comptats de les 220 enquestes assignades al País Valencià, no pas de les 1.205 totals.
Si els últims classificats del Top ten tenien 24 vots, amb deu vots ens anem ja a la posició 42 i amb 5, a la 73.
Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.
Us recordo que són vots només comptats de les 220 enquestes assignades al País Valencià, no pas de les 1.205 totals.
Si els últims classificats del Top ten tenien 24 vots, amb deu vots ens anem ja a la posició 42 i amb 5, a la 73.
Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Llibres - 54 - Girbal Jaume (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg
Girbal Jaume, Eduard (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg. Barcelona, Edicions de 1984. Segona edició, 2007. 287 pàg. Edició d'Enric Casasses.
ISBN: 84-96061-64-7
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.
ISBN: 84-96061-64-7
Entrada a Library Thing.
La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.
dijous, 4 de novembre del 2010
Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se
I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.
- Abandonar el cos
- Abandonar el món
- Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
- Acabar a la corva (Pla del Penedès)
- Acabar a la Doma (Garriga)
- Acabar al Ramassà (Granollers)
- Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
- Acabar amb el pijama de fusta
- Acabar els alens
- Acabar els torrons
- Acabar-se la candela
- Aclucar els ulls
- Acollar (Mallorca)
- Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
- Adormir-se en la mort
- Aferrar el pallet
- Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
- Anar a Cal Boc (Ripoll)
- Anar a Cal Guimerri (Celrà)
- Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
- Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
- Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell)
- Anar a Cal Trencalòs (Badalona)
- Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
- Anar a Can Catarra (Alella)
- Anar a Can Cirera (Tiana)
- Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
- Anar a Can Falot (Centelles)
- Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès)
- Anar a Can Gurgui (Canovelles)
- Anar a Can Pairot (Besalú)
- Anar a Can Pelat (Esquirol)
- Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
- Anar a Can Torrella (Terrassa)
- Anar (o anar-se'n) al clot
- Anar a fer malves
- Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria)
- Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
- Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
- Anar a l'altre barri
- Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
- Anar a l'ombra dels xiprers
- Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
- Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
- Anar a la casa del Pare
- Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
- Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
- Anar a plegar
- Anar a plegar aulives (La Ràpita)
- Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
- Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
- Anar a sopar amb sant Pere
- Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
- Anar al camí de Balaguer (Linyola)
- Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
- Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
- Anar al pot
- Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
- Anar al sequer
- Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
- Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic)
- Anar al Solell del Barber (Súria)
- Anar al sot
- Anar al tenyidor (Torredembarra)
- Anar al tros de l'era
- Anar (o Dur) als Escles (Gata)
- Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
- Anar (o Eixir) amb els peus per davant
- Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
- Anar-se'n
- Anar-se'n a can Pistraus
- Anar-se'n a can Taps
- Anar-se'n a criar malves
- Anar-se'n a l'altre barri (o món)
- Anar-se'n a l'arxiu
- Anar-se'n a la carrera (Beneixama)
- Anar-se'n a la fossa
- Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
- Anar-se'n a les Ecles
- Anar-se'n al calaix
- Anar-se'n (o Anar) al canyet
- Anar-se'n al cel
- Anar-se'n al cial de les panses
- Anar-se'n al cop
- Anar-se'n al garrofer de la Tella
- Anar-se'n al garrofer del Crac
- Anar-se'n al Garrut (Lleida, DCVB)
- Anar-se'n amb els peus per davant
- Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
- Anar-se'n cap allà
- Anar-se'n del món
- Arribar al darrer son
- Arribar l'hora
- Arribar la darrera hora
- Arribar la Magra
- Arribar la Seca
- Batre els peus
- Batre l'ala
- Batre les cames
- Batre les ferradures
- Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
- Boquejar (Cat. i Val.)
- Cantar el gori-gori
- Cantar-li les absoltes (Beneixama)
- Carguinyolar-se (Torelló)
- Cascar-la
- Caure de l'església (Fígols i Alinyà)
- Cloure els ulls [a la llum]
- Colltorçar
- Colltrencar-se
- Cremar en el verd (o en el blau)
- Criar malves
- De camí cap amunt i al clot (Òdena)
- Deixar de viure
- Deixar-hi els ossos
- Deixar-hi la pell
- Deixar-nos
- Desaparèixer de l'escena
- Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
- Destinar l'hora
- Dinyar-la
- Deixar-se la pell
- Donar de menjar als cucs
- Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
- Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
- Eixir amb els peus per davant
- El darrer sospir
- En l'article de la mort (a punt de morir-se)
- Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
- Estar caput
- Estar combregador (estar per morir)
- Estar en el gori-gori (Xàtiva)
- Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
- Estar guardant la llàntia
- Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
- Estirar la pota (o la cama)
- Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
- Exhalar l'ànima (o l'esperit)
- Expirar
- Fer atots
- Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
- Fer cap al tenyidor (Penedès, Torre d'en Barra)
- Fer coll de figa algú
- Fer el bategot
- Fer el darrer (o l'últim) badall
- Fer el dos de bastos (Santanyí, DCVB)
- Fer el pellot (Beneixama)
- Fer es darrer alè
- Fer es tres alens
- Fer ets alems (o es darrers alems)
- Fer flist
- Fer la clucaina
- Fer la [darrera] ganyota
- Fer la fel (Gandia)
- Fer la fi d'en Cagaelàstics
- Fer la fi d'en Pocarroba
- Fer l'ànec
- Fer l'ou
- Fer la clucaina
- Fer la ganyota
- Fer la pell
- Fer les darreres (o raderes)
- Fer l'últim (o el darrer) badall
- Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
- Fer un pet com un aglà
- Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
- Fer-se'n el pellot
- Fer-se'n l'aresta (Gir., Olot)
- Fer-se'n la pell
- Fer-se'n la pellissa
- Fer-se'n les calces
- Fer-se'n les set pedretes
- Fer-se'n l'estella
- Finar
- L'anada de l'avi
- La terra el crida
- Lliurar l'ànima a Déu
- Morir com un ca (sense els darrers sagraments)
- No alçar el cap del coixí (Beneixama)
- No ser d'aquest món
- Pagar amb la pell
- Pagar tribut a la mort
- Palmar-la
- Parar a l'estiba
- Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
- Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
- Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
- Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
- Perdre-hi la vida
- Perir
- Petar
- Plegar gàbies (Valls)
- Plegar hams
- Plegar veles
- Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
- Posar-li un pijama de fusta
- Pringar-la
- Pujar-se'n al cel
- Que molts anys vagi per davant!
- Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
- Quedar-se com un pardalet
- Quedar-se fred
- Quedar-se sec
- Quedar-s'hi
- Retre l'ànima a Déu
- Rompre's el coll (morir d'accident)
- Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
- Sucumbir
- Tancar els ulls
- Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
- Tenir el peu a l'estrep
- Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
- Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
- Tenir una cama al fossar
- Tindre els dies complits
- Tocar les barbes del Pare Etern
- Tòrcer (o torçar) el coll
- Tornar a la pols
- Tornar la carn a la terra
- Tornar-se
- Transir
- Traspassar
- Trobar la mort
- Venir la Lletja
- Volar al cel
Mira també
- Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
- Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem
dilluns, 1 de novembre del 2010
La mort i el refranyer
La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.
Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.
Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»
Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.
Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.
Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.
La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):
No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.
I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:
La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.
Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.
També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:
Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:
També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:
Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:
No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.
Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.
Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»
Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.
Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.
Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.
La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):
- El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
- El vell pot morir, però el jove pot no envellir
- De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap
No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.
I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:
- Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
- Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal
La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa o Tant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.
Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.
També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:
- Això ho deixarà amb la mortalla
- El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
- El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
- El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
- El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
- Geni i figura fins a la sepultura
Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:
- Bodes maials, bodes mortals
- Casa nova sepultura de la mort
- Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
- El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
- Enterro en dijous, una altra mort vol
- Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
- Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
- Sàlvia a l’hort espanta la mort
- Tretze a taula, al cap de l'any un de mort
També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:
- A mal de mort, no hi valen metges
- A mal mortal, cap metge hi val
- Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
- Del mal de la mort, metges no en curen
- El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
- Les errades dels metges, la terra les cobreix
- Malalt de morir, no hi valen metges
- Massa metges, mort segura
- Per al mal de la mort no hi ha metge savi
Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:
- A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
- A mort: A totes
- Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
- Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
- Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
- Callar com un mort: No dir res
- Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
- Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
- De mala mort: Molt pobre, misèrrim
- De mort: Extraordinari
- Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
- Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
- Fer el mort: Restar completament immòbil
- Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
- Morir com un gos: Sol, sense companyia
- Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
- Pesar com un mort: Pesar molt
- Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
- Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant
No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)