Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dijous, 28 d’agost del 2008
Arrepervèris
Avui remenant papers he trobat aquestes postals d'Arrepervèris dera Val d'Aran, que vaig comprar en una de les meves estades en aquella bonica contrada ara farà ben bé uns quinze anys.
Els dibuixos són de Rosa Medina i està publicat a Barcelona per Zerkowitz.
Arrepervèris... bonic mot per denominar els refranys.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Tancant un cicle
Ja sabia, quan vaig emprendre la construcció i assentament de la paremiosfera que era una feina inacabable i inabastable.
Per això em vaig marcar unes prioritats i altres obres van quedar en segon terme per quan les primeres ja tinguessin prou cos i inèrcia per anar fent camí.
Així, la primera prioritat era descarregar el meu blog personal, el Raons que rimen, d'articles paremiològics amb prou cos com per formar un blog amb espai propi. I calia, d'entrada donar resposta a les preguntes sobre equivalències entre castellà i català pel que fa a refranys i proverbis. Un buit poc estudiat i poc accessible des de la xarxa.
No passava el mateix amb les frases fetes i locucions, que compten amb obres prou completes i que es poden adquirir en les constants reedicions (en paper).
Així, fa poc més d'un any neixia el Refranyer català-castellà, que ha ajudat a trobar les equivalències catalanes a aquelles expressions que hem après en castellà, per culpa dels anys d'escolarització obligatòria en castellà i la semiclandestinitat del català. La meva intenció és que acabi esdevenint una paremiologia comparada molt més àmplia, no només amb referències entre català i castellà. Però bé, el mínim perquè hi hagi una entrada és que hi hagi equivalents en català i castellà. I ja anem pels 1.400 refranys documentats.
Paral·lelament naixien la Biblioteca paremiològica, amb recensions de llibres paremiològics i diccionaris fraseològics, que va fent via passet a passet, i la Paremiologia didàctica, una mena de curset en fitxes breus i clares per acostar-se a l'apassionant món de la paremiologia i el meu petit granet de sorra a la proposta de Cultura 21.
El Diccitionari, dins la paremiologia sàvia, l'he compartit des del mes de febrer i ha pres una embranzida inesperada i sorprenent, amb més de 1.000 citacions en poc més d'un any.
I després, a mida que he anat arreplegant prou material, he pogut anar obrint altres obres que també aniran fent camí amb una regularitat més o menys periòdica, perquè resulta complex mantenir-los i alimentar-los. Així apareixen els polsims de refranys, amb periodicitat quinzenal, suport documental i multimèdia de les emissions a Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM, l'Enciclopèdia paremiològica, que és una ampliació del Vocabulari de paremiologia multilingüe de 150 termes, les Dites i frases fetes català-castellà, que pren com mirall el refranyer, però només recollint les dites, frases fetes i locucions. I també puc finalment refer la pàgina original de Paremiologia catalana, oberta a Wanadoo el 2002, amb Wordpress, com a eix central de tot l'entramat paremiològic i amb l'estrena del domini Refranys.com.
Ara al setembre arriben més novetats, per als qui demanàveu sobre l'origen dels refranys i les frases proverbials i amb un mapa que reculli i geolocalitzi les dites i refranys referits a pobles i llocs. Ja us els presentaré, no patiu.
Però l'article d'avui també el volia aprofitar per comentar una altra fita aconseguida en un altre blog, el Refranyer temàtic, on finalment he pogut tancar el cicle dels mesos de l'any.
- Gener: 652 parèmies
- Febrer: 415 parèmies
- Març: 457 parèmies
- Abril: 643 parèmies
- Maig: 510 parèmies
- Juny: 190 parèmies
- Juliol: 280 parèmies
- Agost: 340 parèmies
- Setembre: 181 parèmies
- Octubre: 116 parèmies
- Novembre: 67 parèmies
- Desembre: 116 parèmies
Estigueu doncs atents, que ara al setembre arriben més novetats paremiològiques!
dimecres, 20 d’agost del 2008
Frases fetes sobre les mosques
I seguint amb la línia de fraseologia dedicada a una temàtica específica, he vist un fragment divertit al blog La panxa del bou, de la Júlia, i li manllevo el fragment dedicat a les frases fetes sobre les mosques.
De tota manera un no es pot fiar de les mosques mortes, si tanquem la boca les mosques no hi entraran, i a l’ase nafrat no li falta la seva companyia, de la mateixa manera que al gos prim castellà l’assetgen les puces. De vegades em fan pujar la mosca al nas per molts motius i no sé perquè en d’altres indrets les tenen darrera l’orella. Qui està avorrit, diuen, amb el cul caça mosques (amb perdó) i quan fas coses estranyes et diuen que ja caces mosques, també. Quan ets jove i maca tens mosquer, però més val una abella que cent mosques.
dimarts, 19 d’agost del 2008
No entenc...
... que sigui notícia que un ignorant digui bajanades davant d'un micròfon en temes que no entén, si és que té enteniment per parlar d'alguna cosa que no sigui rodona i rodoli pel terra a puntades de peu.
... Autoritat? Interès general? Que és estiu i no hi ha altres notícies més interessants?
... I què en sap de llengües i dialectes aquest paio, que amb prou feines se sap expressar amb la seva llengua materna?
...Posa-li un micro a una mona i dirà coses més interessants i assenyades sobre llengües i dialectes: que també ens sabrà ensenyar la seva.
«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»
... Autoritat? Interès general? Que és estiu i no hi ha altres notícies més interessants?
... I què en sap de llengües i dialectes aquest paio, que amb prou feines se sap expressar amb la seva llengua materna?
...Posa-li un micro a una mona i dirà coses més interessants i assenyades sobre llengües i dialectes: que també ens sabrà ensenyar la seva.
dilluns, 18 d’agost del 2008
Un romanço de nassos
Fa temps que cerco un parell d'articles fets amb una corrua de frases fetes encadenades. O altres obres semblants. Jo en recordo dos, un de Ramon Solsona i un altre de Josep Maria Espinàs, ambdós a l'Avui de fa ja força anys.
De moment, com a tast, aquest poema amb locucions sobre el nas de Lo Gaiter del Besòs.
Poema de Lo Gaiter del Besòs, publicat a Sach de gemechs. Ab un prólech del ductó Llémena y una salutació de Lo Cornamussaire de Calldetenes. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989
Nota: La imatge l'he vista al blog La closca de la poma.
De moment, com a tast, aquest poema amb locucions sobre el nas de Lo Gaiter del Besòs.
Un romanço de nassos
per al 31 de gener
per al 31 de gener
Si et comunica el nas
que fas olor de tigre;
si parles amb el nas
com les monges a missa;
si tens de ganxo el nas
o dus al nas la firma;
si et raja sang del nas
o sempre t'encostipes;
si més enllà del nas
no veus i t'engalipen;
si t'han passat pel nas
la grossa de la rifa;
si sents pujar pel nas
la xispa de la vida;
si goses treure el nas
on ningú gosaria;
si et topes nas a nas
la cara del dentista;
si n'estàs fins al nas
dels crits de la veïna;
si sols arrufar el nas
quan parlen els ministres;
si tens la mosca al nas
de tant sentir mentides;
si creus tenir bon nas
flairant unes faldilles;
o si amb un pam de nas
et deixa la Maria:
alegra't perquè avui,
avui és el teu dia.
que fas olor de tigre;
si parles amb el nas
com les monges a missa;
si tens de ganxo el nas
o dus al nas la firma;
si et raja sang del nas
o sempre t'encostipes;
si més enllà del nas
no veus i t'engalipen;
si t'han passat pel nas
la grossa de la rifa;
si sents pujar pel nas
la xispa de la vida;
si goses treure el nas
on ningú gosaria;
si et topes nas a nas
la cara del dentista;
si n'estàs fins al nas
dels crits de la veïna;
si sols arrufar el nas
quan parlen els ministres;
si tens la mosca al nas
de tant sentir mentides;
si creus tenir bon nas
flairant unes faldilles;
o si amb un pam de nas
et deixa la Maria:
alegra't perquè avui,
avui és el teu dia.
Poema de Lo Gaiter del Besòs, publicat a Sach de gemechs. Ab un prólech del ductó Llémena y una salutació de Lo Cornamussaire de Calldetenes. Barcelona: Llibres de l'Avui, 1989
Nota: La imatge l'he vista al blog La closca de la poma.
dimarts, 12 d’agost del 2008
Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l
Aquesta afirmació és de Cristina Morató, delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CNL).
I lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".
Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.
Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.
I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!
I lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".
Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.
Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.
I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!
dimecres, 6 d’agost del 2008
Aquest és el camí
La millor campanya, el millor reforç, la millor imatge: una empresa que aposta pel català d'una manera senzilla, activa i sense pal·liatius:
Parla'm en català
També en parlen:
- Racó Català, 5-8-2008: Bon Preu se suma a la campanya "Si us plau, parla'm en català" repartint xapes amb el lema als seus treballadors.
- Avui, 6-8-2008: Bon Preu distribueix 2.500 xapes als seus treballadors amb el missatge "Si us plau, parla'm en català".
- El Digital.cat, 6-8-2008: Bon Preu s'afegeix a la campanya: "Si us plau, parla'm català".
- Avui, 6-8-2008: Bon Preu distribueix 2.500 xapes als seus treballadors amb el missatge "Si us plau, parla'm en català".
- El Digital.cat, 6-8-2008: Bon Preu s'afegeix a la campanya: "Si us plau, parla'm català".
Noms predestinats i connexions casuals
Avui, casualment (o no), m'he retrobat amb el programa Connexions que presentava la Mari Pau Huguet a TV3 cap als anys 2001 i 2002. Bona cosa que, passats els anys, segueixi accessible la informació d'un programa concret.
Per als qui no hàgiu vist mai aquest programa era el típic programa d'algú que pregunta i algú que sap la resposta i li respon. El feien durant els matins feiners i contactaven (connexions) telefònicament amb aquells experts que els resolien els dubtes que plantejaven els oients.
Jo vaig parlar alguns cops amb el Crisol Tuà, un dels redactors del programa, que em consultava quan tenien algun dubte sobre l'origen de frases fetes o refranys.
Sempre em vaig resistir a fer les participacions en directe, perquè era en horari laboral i no ho trobava escaient. Llavors li enviava un correu amb la investigació i les conclusions finals i ho llegien al programa.
De fet, els vaig ajudar en un parell d'ocasions, quan preguntaven l'origen de la frase feta anar xino-xano i no arribar la sang al riu.
Sempre li deia que trobar les etimologies de les expressions paremiològiques era molt complex, perquè sovint s'ha perdut el context que va generar l'expressió: només ha pervingut l'expressió amb un sentit no sempre fidel a l'origen proverbial.
Bé, també mirarem de posar-hi remei a aquesta llacuna de materials paremiològics disponibles en xarxa, però tot arribarà.
L'altra cosa que m'ha sorprès gratament ha estat que hi conserven també les aportacions que Màrius Serra feia en el programa, a partir de l'enigmística i els jocs ludolingüístics a què ens té acostumats: les col·leccions del mes.
Així, la col·lecció d'octubre de 2002, era els Noms predestinats: persones el nom de les quals té a veure amb la seva activitat.
Així, apareixen Josep Campreciós, exencarregat de la gespa del Camp Nou; Jordi Follia, director General de Carreteres; Jordi Peix, exdirector general de Medi Natural; Inés Sastre, model; Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos; Àngel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges; Pere Mata, nom del Centre Psiquiàtric de Reus; Salvador Pi, mestre jardiner, o Joaquim Fort, casteller dels castellers de Barcelona, entre d'altres.
I això m'ha permès connectar amb un article que vaig escriure fa poc, sobre el predeterminisme del meu cognom (Pàmies) amb el fet que m'hagi especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia les parèmies.
Com deia, estic acomplint el meu destí.
Per als qui no hàgiu vist mai aquest programa era el típic programa d'algú que pregunta i algú que sap la resposta i li respon. El feien durant els matins feiners i contactaven (connexions) telefònicament amb aquells experts que els resolien els dubtes que plantejaven els oients.
Jo vaig parlar alguns cops amb el Crisol Tuà, un dels redactors del programa, que em consultava quan tenien algun dubte sobre l'origen de frases fetes o refranys.
Sempre em vaig resistir a fer les participacions en directe, perquè era en horari laboral i no ho trobava escaient. Llavors li enviava un correu amb la investigació i les conclusions finals i ho llegien al programa.
De fet, els vaig ajudar en un parell d'ocasions, quan preguntaven l'origen de la frase feta anar xino-xano i no arribar la sang al riu.
Sempre li deia que trobar les etimologies de les expressions paremiològiques era molt complex, perquè sovint s'ha perdut el context que va generar l'expressió: només ha pervingut l'expressió amb un sentit no sempre fidel a l'origen proverbial.
Bé, també mirarem de posar-hi remei a aquesta llacuna de materials paremiològics disponibles en xarxa, però tot arribarà.
L'altra cosa que m'ha sorprès gratament ha estat que hi conserven també les aportacions que Màrius Serra feia en el programa, a partir de l'enigmística i els jocs ludolingüístics a què ens té acostumats: les col·leccions del mes.
Així, la col·lecció d'octubre de 2002, era els Noms predestinats: persones el nom de les quals té a veure amb la seva activitat.
Així, apareixen Josep Campreciós, exencarregat de la gespa del Camp Nou; Jordi Follia, director General de Carreteres; Jordi Peix, exdirector general de Medi Natural; Inés Sastre, model; Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos; Àngel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges; Pere Mata, nom del Centre Psiquiàtric de Reus; Salvador Pi, mestre jardiner, o Joaquim Fort, casteller dels castellers de Barcelona, entre d'altres.
I això m'ha permès connectar amb un article que vaig escriure fa poc, sobre el predeterminisme del meu cognom (Pàmies) amb el fet que m'hagi especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia les parèmies.
Com deia, estic acomplint el meu destí.
Etiquetes:
connexions,
enigmística,
etimologies paremiològiques,
etimologies populars,
ludolingüística,
noms predestinats,
parèmies,
paremiologia,
paremiosfera
dilluns, 4 d’agost del 2008
Lluís de Yzaguirre: Análisis del manifiesto monolingüista
A través del blog del Marc Belzunces m'assabento de la rèplica del Dr. Lluís de Yzaguirre al pamflet dels pseudointel·lectuals, que finalment ha publicat La Vanguardia, el dilluns, 28 de juliol de 2008.
Se'ls pot respondre amb el cap, amb el cor, amb el fetge... o amb arguments seriosos i lingüístics com els que aporta Lluís de Yzaguirre.
Sabia que el Lluís estava preparant aquesta resposta quan ens vam veure fa unes setmanes per preparar uns documents que ens demana Linguamón - La Casa de les Llengües sobre Bones pràctiques multilingüístiques relacionades amb l'àmbit de les TIC, de les quals us en parlaré en un altre article, més endavant.
Amb el Lluís ens uneix una bona relació des que vaig ser alumne seu a quart de filologia de la UB, on ell impartia Fonètica i Fonologia Catalanes. De fet, ell em va obrir la porta per col·laborar als Serveis Lingüístics de la UB. Allò era el 1994. I des d'aleshores, intermitentment, els nostres interessos i inquietuds es van trobant, ara aquí, ara allà.
És important que veus autoritzades com la seva s'aixequin i desmuntin les grolleres mentides d'aquests pesudointel·lectuals. Calen veus lúcides que ens recordin on som i on anem i que més enllà de respostes i actes individuals, puguin moure una col·lectivitat sencera.
Us dono els enllaços a l'article publicat a La Vanguardia [pdf], que ell té disponible al seu lloc web i el document ampliat [pdf] on aporta molts més arguments i expressats d'una manera molt més clara i entenedora.
Llegiu-lo, que us sorprendrà i us agradarà. Només vull destacar dos fragments que mereixen constar al Diccitionari:
Se'ls pot respondre amb el cap, amb el cor, amb el fetge... o amb arguments seriosos i lingüístics com els que aporta Lluís de Yzaguirre.
Sabia que el Lluís estava preparant aquesta resposta quan ens vam veure fa unes setmanes per preparar uns documents que ens demana Linguamón - La Casa de les Llengües sobre Bones pràctiques multilingüístiques relacionades amb l'àmbit de les TIC, de les quals us en parlaré en un altre article, més endavant.
Amb el Lluís ens uneix una bona relació des que vaig ser alumne seu a quart de filologia de la UB, on ell impartia Fonètica i Fonologia Catalanes. De fet, ell em va obrir la porta per col·laborar als Serveis Lingüístics de la UB. Allò era el 1994. I des d'aleshores, intermitentment, els nostres interessos i inquietuds es van trobant, ara aquí, ara allà.
És important que veus autoritzades com la seva s'aixequin i desmuntin les grolleres mentides d'aquests pesudointel·lectuals. Calen veus lúcides que ens recordin on som i on anem i que més enllà de respostes i actes individuals, puguin moure una col·lectivitat sencera.
"Perquè hem d'aprendre a dir:
prou mentides i prou cinisme!"
prou mentides i prou cinisme!"
Us dono els enllaços a l'article publicat a La Vanguardia [pdf], que ell té disponible al seu lloc web i el document ampliat [pdf] on aporta molts més arguments i expressats d'una manera molt més clara i entenedora.
Llegiu-lo, que us sorprendrà i us agradarà. Només vull destacar dos fragments que mereixen constar al Diccitionari:
- «El concepto de lengua común es un acto de fe sin relación con la ciencia.»
- «Confundir la persecución (incluidos prisión y asesinatos) gracias a la cual se ha implantado el castellano fuera de su dominio con arraigo histórico no tiene perdón.»
- «Decir que la protección de las demás lenguas españolas se ha cumplido sobradamente es un insulto a los hablantes del aragonés y del asturiano.»
- «Partir de premisas falsas es el mejor método para llegar a conclusiones erróneas.»
- «Los padres que desean que sus hijos sean monolingües, como los que no quieren que cursen educación para la ciudadanía, como los padres musulmanes que prohíben a sus hijas hacer educación física, no son menos fundamentalistas que los testigos de Jehová que no quieren que a sus hijos se les practiquen transfusiones.»
Etiquetes:
Bones pràctiques multilingüístiques,
diccitionari,
La Casa de les Llengües,
Linguamón,
Lluís de Yzaguirre,
manifest,
multilingüisme,
pamflet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)