En Marc Belzunces és un dinamitzador i un pencaire de la catosfera. Conegut per la seva tasca a
Softcatalà o també pel seu blog personal
Des de l'Holocè estant, pels
mapes dels Països Catalans adaptats a partir del Google Eart, per la seva vinculació a
Estat Propi, una iniciativa que vol localitzar sobre un mapa, amb llistats municipals, quantes persones serien a favor d'un estat propi dins l'àmbit dels Països Catalans, entre moltes altres iniciatives.
Jo el vaig conèixer arran de les
Primeres Jornades que va organitzar Softcatalà a la Universitat de Barcelona, el 2003. Ell era el cap visible de l'organització i jo hi anava a parlar de l'
Open Directory Project.
I des de llavors hem anat coincidint tangencialment o de ple en diversos moments o projectes, ja siguin virtuals o presencials. Relacions cordials i quan ens veiem ens saludem i si algú necessita res de l'altre sap on trobar-lo.
A banda de tot això que he dit, en Marc és un independentista de pedra picada. I hi aplica tota la coherència i contundència de la seva persona. Amb amabilitat i afabilitat, però amb fermesa i convicció.
Ara en Marc s'ha ficat en un bon embolic perquè no ha volgut formar part d'una Mesa on l'havien convocat de vocal suplent per a unes eleccions generals de l'Estat espanyol. I ha hagut d'anar a judici.
Ho tenia fàcil:
«Hi vaig i no surto, perquè sóc vocal suplent». O
«ara dic que m'he adormit». Però no. En Marc s'ha plantat i ha dit prou.
Va fer una declaració escrita molt completa i polida, de la qual destaco alguns paràgrafs, que ens haurien de fer reflexionar:
- Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles,
- No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
- Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
- Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.
Som doncs, no ja davant un acte de rebel·lia o de rebequeria, sinó de consciència i conscienciació nacional. D'anar més enllà perquè les coses no segueixin igual. De donar una volta més a la troca per forçar la situació. Ni més ni menys, com els gestos que feia
Lluís Maria Xirinachs, sense anar més lluny.
Marc, per l'amistat i el respecte que ens uneix, saps que aquí tens una porta oberta pel que et calgui.
De moment em faig ressò del teu acte i hi dono suport obertament. Que si en algun moment les forces et poguessin davallar, sàpigues que no estàs sol i que aplaudim la teva enteresa, comportament i compromís.
També se'n fan ressò:
- Vilaweb -
A judici per no haver-se presentat a una mesa electoral
- Racó Català -
Objecció de consciència a Espanya
Nota: La fotografia està treta del seu espai de Flickr i retallada (era una imatge de grup).
La setmana passada Vallromanes Decideix ja va comunicar que el vot anticipat a Vallromanes havia arribat al 18%.
No es poden girar els ulls cap una altra banda quan es fan coses com aquesta al poble.
Avui, 11 de novembre de 2009, a les onze i onze del matí, ha fet 91 anys que ja era vigent l'armistici que va donar per acabada la Primera Guerra Mundial i que reestructurava Europa amb el naixement de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Hongria.
Hem d'explicar arreu del món que Catalunya té dret a la seva llibertat, ja que sempre serem un cas de caire internacional, més encara quan el poble català va perdre les seves llibertats fa tres segles com a conseqüència d'un conflicte internacional.
Tots els que defensem l'autodeterminació de Catalunya no serem dissabte a Brusel·les. Bé, no hi serem físicament.
En Marc Belzunces és un dinamitzador i un pencaire de la catosfera. Conegut per la seva tasca a Softcatalà o també pel seu blog personal Des de l'Holocè estant, pels mapes dels Països Catalans adaptats a partir del Google Eart, per la seva vinculació a Estat Propi, una iniciativa que vol localitzar sobre un mapa, amb llistats municipals, quantes persones serien a favor d'un estat propi dins l'àmbit dels Països Catalans, entre moltes altres iniciatives.
