Ipernity

L'oferta de serveis del web social o web 2.0 és infinita. Com un microorganisme, cada dia neixen i moren nous serveis, més o menys complets, més o menys reeixits, més o menys útils. L'oferta és realment abassegadora i és fàcil que ens perdem entre tantes aplicacions diferents, però semblants en el fons.

El que és cert és que més enllà dels Top Ten (Youtube, Flickr, Facebook, Twitter, Gmail, Del.icio.us, Mr. Wong...) hi ha tot un seguit d'aplicacions altres que també mereixen la nostra atenció... i confiança. Segueixen sent serveis per compartir (sí, així, per compartir en genèric), gratuïts i configurables.

Avui us vull parlar d'un molt especial i que m'ha sorprès molt gratament: Ipernity.

Ipernity és un servei 2.0 que, quan ens haguem donat d'altra gratuïtament i d'una manera ben senzilla i en català, ens ofereix un espai personal en una comunitat on podrem:

• allotjar fotografies, documents, audios i videos
• crear els nostres propis àlbums públics o privats
• crear o apuntar-nos a grups dins la comunitat Ipernity
• disposar d'un espai blog on penjar articles i opinions

I tot amb una integració absoluta al web social, que ens permetrà:

• escollir l'idioma de navegació entre molt diverses opcions (català, esperanto, castellà, anglès, francès, italià, alemany, neerlandès...)
• comentar, votar, etiquetar, marcar com a preferit, descarregar o escoltar qualsevol document compartit teu o d'altres usuaris
• crear la teva pròpia xarxa d'amics
• apuntar-te pels canals RSS als continguts de qualsevol usuari.

Disposem d'una quota gratuïta de 200 Mb mensuals per pujar materials i sempre ens podem fer amb un compte pro de pagament, sense limitacions de càrrega ni d'espai, per poc menys de 25 $ a l'any.

Jo hi tinc compte gratuït i de moment la satisfacció amb el servei és absoluta. Avantatges respecte de Flickr, que potser és el servei més semblant i que la interfície ens el recorda molt? Que podem tenir, no només fotografies, sinó també altres documents de treball, vídeos i fitxers d'audio, per compartir, escoltar o incrustar en qualsevol pàgina web.

Feu-li una aullada i ja em direu!

Optimot. Un altre multicercador lingüístic

Calia? O enfocat des d'una altra òptica: Què aporta de nou Optimot? Què ens facilita? Perquè... què és Optimot?

Optimot és un multicercador en línia d'informació lingüística, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Les dades que ofereix es basen en 6 fonts:

• Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició).
  
• Diccionaris terminològics i Neoloteca del TERMCAT.
  
• Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició).
  
• Col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Secretaria de Política Lingüística.
  
• Diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (3a edició).
• Fitxes de l'Optimot.

De les 6 fonts, 4 ja són actualment accessibles en línia, encara que no pas amb un multicercador únic (o sí?). Per tant la novetat és oferir l'accés al diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana i unes fitxes pròpies del programa Optimot, que no ens expliquen enlloc quantes són, d'on surten, què contenen...

Tampoc sabem si aquestes 6 fonts són la punta de llança d'un projecte més ambiciós o si el programa es limitarà a aquestes fonts només.

Molts dubtes, encara, planteja aquesta nova eina. Però essent una aplicació que comença a funcionar i ho fa en període de proves, mereix el benefici del dubte i ens el mirarem amb bons ulls i il·lusió... mentre no em puc estar de recomanar-vos una altra eina semblant, degana en el camp dels multicercadors: el multicercador de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV).




Altres articles relacionats:

- Addenda & Corrigenda - Optimot: sis consultes lingüístiques en una.
- Bloc de lletres - Dubtes sobre la llengua catalana?
- Gazophylacium - Optimot.

Lynksee. L'inici de la caiguda del web 2.0?

Lynksee era el paradigma dels serveis 2.0 a Internet, amb una visió plurilingüística i apostant fort per uns programes de codi lliure, gratuïts, oferts com a paquet als seus usuaris.

Lynksee oferia espai web creixent (com Gmail) i la preinstal·lació de diversos programes:

* Wordpress, un blog personal en el qual podràs escriure qualsevol cosa que creguis interessant. Pots usar-lo com a diari personal, explicar les teves experiències... qualsevol cosa. * Gallery, un programari desenvolupat per administrar totes les teves fotos, treballs de disseny i imatges en un sistema intuïtiu d'àlbums. Permet protegir amb contrasenya aquelles fotos que no desitgis fer públiques i disposa d'eines d'edició per deixar les teves fotos perfectes des de la pròpia utilitat, impressió i enviament per correu, etc. * MediaWiki, el motor d'edició de texts compartits que utilitza la mateixa Wikipedia. En ell podràs escriure tots els texts i treballs que vulguis i tot el món podrà editar-los per completar la informació. * PhpBB, el sistema de fòrums per excel·lència. Podràs crear fòrums de discussió organitzats com tu vulguis, restringir l'accés a un grup d'usuaris, usar text formatat, afegir avatars, emoticones, crear la teva pròpia comunitat d'usuaris...

I aquests serveis anaven creixent. Així, des de feia poc també oferien la possibilitat d'instal·lar el Joomla!, un gestor de continguts tipus Drupal, que permet crear portals i pàgines web amb continguts que es puguin actualitzar fàcilment. I el Sabros.us, per als enllaços seleccionats, tipus Del.icio.us o els Bookmarks de Google.

Una oferta completa i de qualitat.

Què ha passat? Doncs, és clar que, quan ofereixes uns continguts gratuïts, que els usuaris no paguen directament, els ingressos han d'entrar per alguna altra banda. Ells ho finançaven a través de l'Adsense de Google. Per la nota que van enviar a tots els usuaris, sembla que Google els va advertir que havien d'eliminar les pàgines que oferien contingut amb copyrigth, com per exemple, lletres de cançons. Ells al·leguen que no poden controlar 400.000 pàgines i decideixen anul·lar el compte d'Adsense. Però no troben substitut per fer front a les despeses del negoci.

El modelo de publicidad de Adsense, con el que pensamos sustentar el proyecto, nos cerró las puertas alegando que o censurábamos el contenido "ilegal" como por ejemplo "letras de canciones" de todas páginas o nos cerraban la cuenta. En contra de la política que nos imponían y con más de 300.000 páginas indexadas (imposible para nosotros moderar y censurar) optamos por eliminar la publicidad de Adsense.

Els usuaris sempre ens movem entre dues aigües: paguem per uns serveis que haurien de ser universals? Quins programes o serveis paguem i quins no? Quina oferta i quines opcions hi ha?

Sembla que la tan anomenada web 2.0 aposta per la universalitat dels continguts i la socialització de la informació. Però és clar... a quin preu? I si no paguem per uns serveis que ens ofereixen, que tenen uns costos de manteniment, desenvolupament i que qui els ofereix té el legítim dret de voler obtenir-ne beneficis... Com s'han de gestionar tots aquests projectes?

Segur que l'única opció és l'Adsense de Google? La publicitat a Internet és un negoci creixent. Quin tros de pastís es queda Adsense? Hi ha altres vies de negoci o de supervivència?

L'experiència fallida de Lynksee deixa molts interrogants i tenebres al respecte.

Queden encara algunes alternatives, com eyeOS o Jubii (encara funciona?), però la desaparició d'un servei com Lynksee sembla insubstituïble.

Altres articles sobre Lynksee

- Tecnologia lliure per a un món lliure - Linksee, un servei web, tot en un (21 d'abril de 2007)
- Genbeta - Novedades en Lynksee (13 de mayo de 2007)
- Tecnologia lliure per a un món lliure - Farewell, Lynksee (21 de novembre de 2007)
- Genbeta - Lynksee cierra por falta de fondos (22 de novembre de 2007)

Comença la guerra dels paquets ofimàtics

Iniciàvem la setmana amb la grata notícia que Google completava la seva oferta d'ofimàtica en línia amb el programa Presentations.

Així, al processador de textos (Docs) i el full de càlcul (Spreadsheets) s'hi uneix el programa per fer presentacions de diapositives (Presentations).

Què cal tenir en compte d'aquesta oferta de programes?

• + És gratuïta
• + És Google
• + Hi accedeixes en línia des de qualsevol ordinador
• - Et cal un compte Gmail, per accedir a aquests programes i la resta de programes que ofereix Google
• - És menys completa que l'Office de Microsoft
• + Adopta els estàndards de documents de codi obert i permet diferents opcions d'exportació
• + És suficient per a cobrir les necessitats de la majoria d'usuaris mitjans
• - Té un límit de capacitat (en la mida i nombre de documents) en la seva versió gratuïta.

Amb totes aquestes dades a la mà, jo penso que, si hom no es mostra reaci o recelós a cedir les seves dades, amb una confidencialitat més o menys coneguda, el conjunt d'eines de Google són suficients per a qualsevol usuari mitjà d'Internet.

Jo sóc un usuari incondicional dels programes Google:

• perquè són gratuïts,
• perquè són molt intuïtius,
• perquè Google es mostra obert a incorporar d'una manera respectuosa un bon ventall d'idiomes (entre els quals hi ha el català),
• perquè amb un sol nom d'usuari i contrasenya ho tinc tot a l'abast,
• perquè els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d'un a un altre i
• perquè hi puc accedir en línia des de qualsevol ordinador amb connexió.

Una llista de les eines bàsiques que ja ofereix Google: correu electrònic, pàgina d'inici, documents (Text, full de càlcul i presentació de diapositives), calendari, llibreta de notes, blog, fotografies, lector de canals RSS, cercadors personalitzats, preferits, mapes, grups de discussió, alertes de cerques, a banda de les múltiples i diverses utilitats de cerques (llibres, dins el PC, vídeos, imatges, blogs, notícies, etc). A més, per a qualsevol ordinador que tinguem ens ofereix un paquet de programes gratuïts bàsics (antivirus, navegador, reproductor multimèdia, lector de documents PDF, telefonia per IP, retoc de fotografies...).

Però torno als paquets ofimàtics.

A l'oferta que ja he comentat (Google docs i Microsoft Office), la primera gratuïta i en línia i la segona de pagament, cal afegir-hi uns quants paquets gratuïts més:

• Open Office: processador de textos, full de càlcul, base de dades i presentacions. Es pot descàrregar en català des de Softcatalà.
• IBM Lotus Symphony: paquet que inclou un processador de textos, un full de càlcul i un programa de presentacions.
• Zoho: un paquet ofimàtic en línia (com Google, però només en anglès) que, a banda d'oferir també processador de textos, full de càlcul i presentació de diapositives, també inclou compte de correu electrònic, un calendari, un bloc de notes, un wiki, conferències a través del web, xat o creador de bases de dades, entre altres.

Us recomano la lectura d'alguns articles que n'han parlat aquests dies o que presenten amb rigorositat i senzillesa aquests paquets:

• Vida digital: El powerpoint de Google.
• Zonatic-n: Google docs: també presentacions en temps real.
  
• La Flecha: IBM lanza la suite ofimática "Symphony" [ES].
• El País: Ofimática: la nueva batalla [ES].
• Barrapunto: IBM va a competir con Microsoft con una 'suite' ofimática gratuita [ES].