dilluns, 28 de juny del 2010

Nou blog sobre conferències paremiològiques


Ja sé que a l'estiu, fer feina al blog, és com treballar per al diable, però també és el moment adequat per fer endreça i abordar projectes que encara no havien vist la llum.

Ara que ja he tancat la fase de recollida de dades per al Top ten dels refranys catalans i abans de posar-me a analitzar l'allau de dades que m'heu fet arribar, he trobat adequat dedicar una mica de temps per donar forma a tot el material multimèdia que vaig generar arran de la conferència sobre paremiologia que vaig fer a Can Figarot, a Vilafranca del Penedès, el 28 d'octubre de 2009, emmarcada dins els actes d'homenatge de l'Any Amades.

Hi trobareu fotografies, la presentació en Power Point, l'àudio de l'hora de xerrada i una part de vídeo que encara he d'editar. I alguns articles de ressò de la premsa, la ràdio o la televisió.

Tot plegat un material amb una entitat pròpia que fa que mereixi tenir un blog propi perquè us sigui més fàcil de trobar-hi les coses, endreçadetes, com a mi m'agrada.

No cal dir que espero que sigui la primera de moltes més i que si mai teniu interès en organitzar alguna xerrada sobre paremiologia, en podem parlar sempre que vulgueu.

Us convido a visitar el nou blog:

dissabte, 26 de juny del 2010

Llibres - 35 ─ Liao Yanping (2005): El drac peix





Liao Yanping (2005): El drac peix. Maguregui Ediciones, 2005i. Col·lecció «Proverbis xinesos». 40 pàg.

ISBN: 84-934202-8-X

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dilluns, 21 de juny del 2010

Ja has participat al Top Ten de refranys catalans?

Seguint el cronograma que m'he marcat per a l'estudi dels 10 refranys més populars de la llengua catalana, per Sant Joan (24 de juny), donaré per tancada la fase de recollida de dades.

Han estat poc més de tres mesos que m'han permès recollir gairebé 1.200 enquestes d'arreu dels Països Catalans. Encara he d'acabar de processar i de respondre una seixantena de correus, tots posteriors al 2 de juny.

Si algú m'ha enviat la seva llista de refranys i no ha rebut resposta meva, és que no m'hauran arribat. Us agrairia que m'insistíssiu amb un altre correu.

També us demano que, en un darrer esforç, i si encara no ho heu fet (que em consta que la crida ha corregut moltíssim a través dels correus personals), intenteu l'última convidada a aquelles persones que creieu que els pot interessar de participar-hi. Un cop més us recordo les condicions per participar:
  1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
  2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
  3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.
Només em queda agrair a tothom la participació i la difusió de la iniciativa i demanar-vos paciència fins passat l'estiu, que espero ja poder oferir resultats i dades més concretes.

Si algú passat Sant Joan em fa arribar o em vol fer arribar la seva llista de 10 refranys, ho pot fer amb total llibertat. Tots els refranys que m'envieu ja sabeu que mai cauran en sac buit. I seran les primeres mostres per a una futura reedició de la iniciativa, que això de la llengua és una cosa viva i canviant i segur que si reedito l'estudi d'aquí uns anys, amb persones i situacions diferents, les dades també seran diferents.

diumenge, 20 de juny del 2010

19J: Desena Ateneuesfera

Ahir es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6), la desena Ateneuesfera, l'esfera barcelonina més transversal de les que es fan i es desfan.

És una tertúlia distesa i informal sobre temes d'actualitat de la xarxa, per la qual ja han passat més de 40 bloguers diferents. Com sempre, l'inici de la tertúlia serveix per presentar els nouvinguts. Els d'ahir:

- Alessandro Perazzo – Espatriati.it, convidat pels SpaguettiBCN
- Albert Ullibarri - The Daily Avalanche, convidat per Joan Puigmalet
- Jaume Garrós – El blog de Met, convidat per Guillem Carbonell
- Mercè Piqueras – La lectora corrent, convidada per Guillem Carbonell
- Montserrat Vilardosa (Clídice) - Un tel als ulls, convidada pel Miquel Saumell
- Pere Andreu Jariod - Pere Andreu Jariod, convidat per Guillem Carbonell
- Roser Caño - Antaviana, convidada per mi

Vam tenir temps, entre mos i mos de les pastes i llaminadures diverses, de debatre sobre diferents temes. Daniel Garcia Peris ens va fer cinc cèntims de les Jornades de la Penedesfera, Spaghettibcn ens van assabentar de les mobilitzacions i queixes que té la comunitat italiana de Barcelona contra el consulat italià, jo vaig poder explicar una mica el meu estudi dels 10 refranys més populars de la llengua catalana, es va fer referència a la polèmica sobre les obres als museus de Sitges i el canvi de la façana litoral que això comporta (encara que la Beli Artigas no va poder venir) o de la pervivència (i possible convivència) dels blogs, del facebook o del twiter.

Dani Cortijo també ens va poder acostar a la seva experiència mediàtica amb la publicació del llibre sobre el seu blog d'històries de Barcelona i els diferents vessants que pot tenir un projecte multidisciplinar (blog, llibre, ràdio, multimèdia, facebook).

En definitiva, tres hores ben aprofitades, de les quals destaco dues frases de dos dels nous convidats d'ahir:

Albert Ullibarri: «El que m'agrada dels blogs són les costellades»
Montserrat Vilardosa: «La feina s'ha de pagar. El comentari és el salari mental dels blogs»

Malauradament ahir vaig haver de desfilar abans del que acostumo (gairebé per tancar l'Ateneu) per obligacions familiars i em vaig perdre un dels punts més interessants d'aquestes trobades: el després de l'Ateneuesfera, més informal i distès si cal. Ja em dispensareu si he oblidat o m'he perdut alguna cosa en la meva crònica!

Completen la nòmina de participants:

- Albert Domènech – Galderich - Piscolabis librorum
- Dani Cortijo - Altres Barcelones
- Daniel Garcia Peris - Daniel Garcia Peris
- Daniel Vidal - Himagina
- David Rodríguez – Vida Quotidiana
- Fabios – Spaghetti BCN
- Guillem Carbonell - Blog de Guillem Carbonell
- Joan Puigmalet - Gazophylacium
- Marta de Luna – Todoreh
- Miquel Saumell - El Radar de Sarrià
- Oriol Lladó - Retalls d'Asfalt
- Salvador Sorrosal – Sorrobloc
- Toni Rodon Casarramona – El pati descobert
- Víctor Pàmies i Riudor - Raons que rimen
- Xavier Caballé, Diari d'un llibre vell



Mireu també que n'han escrit:

dissabte, 19 de juny del 2010

Llibres - 34 ─ Roldán (2005): La seguridad en los refranes a las siete y media





Roldán Pérez, Manuel (2005): La seguridad en los refranes a las siete y media. Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona. Imatge-9, Valls, 2005. 134 pàg.

ISBN: 84-9791-166-0

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

divendres, 18 de juny del 2010

20J: Diumenge, Vallromanes Decideix


La setmana passada Vallromanes Decideix ja va comunicar que el vot anticipat a Vallromanes havia arribat al 18%.

Una xifra molt prometedora i que fa pensar que la participació pot ser encara molt més alta. Cal felicitar la bona feina que han fet la Comissió Vallromanes Decideix, perquè aquest vot s'ha aconseguit amb la tenacitat del porta a porta i la presència a tots els actes socials i culturals de Vallromanes des de finals d'abril.

Jo m'he reservat per anar a votar el diumenge i veure directament l'ambient que es respira. I segur que com jo hi ha encara molts vallromanesos que exerciran el seu dret a vot diumenge.

Ens veiem al Casal!

dijous, 17 de juny del 2010

Entrevista a l'Extraradi de COM Ràdio


Aquesta tarda m'han fet una entrevista al programa de COM Ràdio Extraradi. L'Olga Vallejo i la Raquel Loscos m'han preguntat pel Top Ten de refranys catalans, per la paremiologia, per la vitalitat del català i han fet una curiosa i encertada relació entre els refranys i els espots publicitaris.

Tot just feia un any ja havia participat en aquest mateix programa una tarda que parlaven de refranys.

Si voleu escoltar l'entrevista (mitja horeta curta) cliqueu al botó corresponent del reproductor que us enllaço tot seguit.


Al blog del programa també hi han penjat l'entrevista i des d'allà també podeu escoltar el tall o descarregar-vos-el.

Gràcies, Esther!

diumenge, 13 de juny del 2010

Jesús Moncada, 5 anys

En Pere, de Saragatona, ens recordava fa pocs dies que avui fa 5 anys que va morir Jesús Moncada.

Pocs dies per improvisar un homenatge com caldria. També haurem d'acabar concretant quins homenatges emprenem i quines dates són prou assenyalades, per no convertir els nostres blogs en una efemèrides constant (centenaris, cinquantenaris, vint-i-cinc aniversaris...).

El que sembla clar, i encara bo!, és que entre tots fem memòria i que cada autor homenatjat desperta unes inquietuds o altres en determinades persones. Res uniforme ni predeterminat.

A mi, personalment, de Jesús Moncada, autor de la Franja de Ponent (nat a Mequinensa, al Baix Cinca), m'interessa la seva llengua, i l'ús que fa de les particularitats del llenguatge d'aquesta zona.

Com a paremiòleg, a banda d'interessar-me pels reculls paremiològics en paper (diccionaris, monografies locals, refranyers...), també m'interesso, i molt, per l'ús actual de les frases fetes i els refranys. Trobo imprescindible saber i determinar quin ús i quin coneixement se'n té ara mateix.

Per això, per exemple, engego iniciatives com la de determinar els refranys més populars de la llengua catalana.

Una altra via per determinar l'extensió i l'ús de determinada fraseologia és rellegir els nostres autors principals i extreure'n les peces paremiològiques que usen. Això permet veure la vitalitat d'aquestes peces, exemplificar-les en discursos i narracions concretes i localitzar-les a partir de l'ascendent dialectal de l'autor.

Us intento oferir una mostra, extreta del nou web dedicat a l'autor, Espais literaris, on hi ha un recull de textos dedicats a Mequinensa, el seu poble natal.
  • Arribaven a Fraga a hora foscant.
  • L’autocar es trobava gairebé a les envistes de la vila.
  • Des de la ferreria, fent marrada per eludir la manifestació.
  • Allí, sota els porxos, gairebé endret de Ca la Vila, trobarà la fonda.
  • Van treure’ls de la garjola a punta de dia.
  • [...] el ferrer Feliu caminava en silenci, amb el cap cot.
  • [...] feien petar la xerrada a la plaça d’Armes.
  • Com sabeu, és un punt de primera per matar l’aranya.
  • Ara i adés, per estirar les cames, aixequen el cul de la cadira, creuen la plaça, es recolzen a l’ampit del mur de l’Ebre, [...].
  • [...] a la vora dels dos rius, el Segre i l’Ebre, que confluïen a frec de les cases.
  • Seguí el curs del Segre: el transbordador el travessava ple de gom a gom de personal civil.
  • L’endemà mateix, en començar la feina, al Bakunin de Planes se li va posar pell de gallina […].
  • Amb la victòria de Franco, les aigües van tornar a mare [...].
  • Ara, vam haver de fer els ulls grossos amb els descreguts que s’havien esmunyit on no els corresponia durant aquells anys de confusió i desgavell.
  • A les oficines de Lignits Victòria, els pixatinters suportaven amb obligada resignació admonicions eternes sobre la puntualitat, la rectitud o l’eficàcia laboral.
  • [...] al casino no era rar veure pesar figues dissimuladament el capellà.
  • La puta d’oros!
  • I com se’n va aprofitar el Roca, que anava segon i sempre estava a matar amb l’oncle Sebastià!
  • I aleshores va començar una lluita llarga, de més de catorze anys, aspra com un renec, que cremava la sang dels mequinensans.
  • ¿Com havies de pensar a fer-hi obres, a modernitzar-la, ni tan sols a reparar-la, si potser seria treballar per al dimoni i llençar uns diners que després t’haurien de fer tanta falta com el pa?
  • Perquè, desenganya’t, treu-t’ho del cap i ficat’ho als peus, això ja no és un riu.
  • L’Estanislau tenia raó quan li havia insinuat temps enrera que seria millor oblidar allò, tirar-hi a sobre quatre palades de terra: no tenia remei, com abans s’ho esbandís del cap millor.
  • Me’n recordo del munt de gent estranya que de sobte va arribar, com una riuada, al poble.
  • Es veu que es tracta d’emprenyar la gent i tenir l’excusa perquè la guàrdia civil comenci a repartir llenya: la llei de l’estaca.
  • Les mines en explotació van començar a treballar a tot estrop.
  • La flota de llaüts no donava l’abast i va caldre construir-ne de nous per transportar el mineral Ebre avall fins a les estacions de ferrocarril.
  • Feia falta gent a les mines, al riu, pertot arreu.
  • «Ara aclarirem allò amb Manel de Roca», es veu que va exclamar a les acaballes.
  • Pagès havia de ser, el Silluè dels collons, per ficar la cullerada!
  • No hi havia millor patró en tota la ribera i coneixia el riu més bé que Déu, però era més tossut que una mula.
  • Redéu, quin viatge!
  • Amb la maniobra, el llaüt va tallar d’esquitllèbit el corrent, a fi d’esquivar el pedret.
  • En fallar el rem, la proa va enfilar bruscament el roquissar. Se’m va gelar la sang.
  • No, de cap manera, ni de bon tros.
  • Així ho hem entès sempre a la nostra família, i de l’ofici, cregui’m, en sabem un niu.
  • Tingui en compte que els Garrigues som els barquers de Mequinensa des que el món és món i, si no hi ha abans un daltabaix de mil hòsties, allò que una de les persones més sabudes d’aquí, el senyor Guillem de Segarra, un pou de ciència, en diu un cataclisme, ho serem fins al dia del judici.
  • ¿No ha estat mai al mig de l’Ebre a punteta de dia, quan el sol comença a llepar-lo?
  • La vida, però, senyora, fa més voltes que una baldufa.
  • [...] si els anomenem Cruïlles, és perquè miren amb un ull a Xerta i amb l’altre a Tivenys.
  • A Benissanet, va dir penjaments del rei amb un antic daliner, cec feia molts anys i autor de romanços d’amor.
  • Arribaven a Fraga a hora foscant: el sol acabava de rodolar darrere la massa de Montnegre, enllà de la vall del Cinca.
A les seves obres també hi ha un record per la vila vella de Mequinensa, que va desaparèixer el 1975 sota les aigües de l'Ebre. Mireu un retall d'Estremida memòria:
La Mequinensa que va viure aquell tràngol ja no existeix. La construcció d’un pantà a l’Ebre va esborrar-la del mapa el 1975. D’ençà de llavors, els mequinensans viuen en una població nova molt a prop de l’indret que ocupava l’antiga. Quan algú parla, doncs, de la «vila vella» es refereix a la desapareguda, ara un fràgil laberint de cendra que el vent esgarrapa i, engruna rere engruna, se’ns enduu de la memòria.

dissabte, 12 de juny del 2010

Llibres - 33 ─ Peradejordi (2005): Los refranes esotéricos del Quijote





Peradejordi (2005): Los refranes esotéricos del Quijote. La Cábala en la obra de Cervantes. Ediciones Obelisco, Barcelona, 2005. 110 pàg.

ISBN: 84-9777-174-5

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

divendres, 11 de juny del 2010

Llibres - 32 ─ Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1920) - Costumari català. Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbred




Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1920): Costumari català. Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes. Edició facsímil de la 3a., de 1920. Parsifal Edicions, L'Hospitalet de Llobregat, 2007. 192 pàg.

ISBN: 978-84-95554-29-1

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dilluns, 7 de juny del 2010

13 de juny: homenatge blogaire a Jesús Moncada

Diumenge, 13 de juny, farà 5 anys que ens va deixar Jesús Moncada, autor mequinensà (Mequinensa, Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005).

En Pere, del blog Provisionals, ha fet una crida per retre-li homenatge aquest diumenge vinent, cinquè aniversari de la seva mort.

Això vol dir que, un cop més, la catosfera es mobilitza per recordar en un moment ben determinat alguna figura del seu imaginari cultural.

Qui és Jesús Moncada? Si amb les dades de l'AELC, de la Wikipèdia o de Google, no us en sortiu, us recomano resseguir els escrits que apareixeran aquest diumenge en molt diversos blogs de la catosfera.

O per anar fent boca, visiteu la pàgina que Espais literaris ha obert amb textos i moltes altres informacions de Jesús Moncada. Ja us avanço que per fer el meu article he aprofitat els magnífics textos que ens ofereix aquest web.

dissabte, 5 de juny del 2010

Llibres - 31 ─ Leyva (2004): Refranes, dichos y sentencias del Quijote





Leyva (2004): Refranes, dichos y sentencias del Quijote. Libro Hobby-Club, Madrid, 2004. Segunda edición, noviembre 2004. 319 pàg.

ISBN: 84-9736-306-X

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

divendres, 4 de juny del 2010

Article de Magí Camps a «La Vanguardia»: "El catalán, un antivirus"

A través dels RSS, em vaig assabentar d'un article de Magí Camps, publicat a «La Vanguardia», el 26 d'abril de 2010, que es titula "El catalán, un antivirus".

Ja veieu que, encara que tard, les notícies m'arriben. La qüestió és que em vaig assabentar d'aquest article per la traducció que en va fer El vigilant del far: El català, un antivirus.

M'ha arribat, perquè als RSS tinc una cerca a través de Huubs, que m'avisa quan surt publicada alguna cosa sobre mi. I sobre Vallromanes, i sobre Paremiologia... És com un xivato de l'actualitat a la xarxa molt pràctic!

El cas és que em va arribar l'avís pel primer paràgraf de l'article:
«Hay una historia bíblica, en el libro de los Jueces, que a los amantes de la lengua nos entusiasma. Ya ha sido comentada por Màrius Serra, Víctor Pàmies y otras plumas insignes».
El primer que em va venir al cap: «Ja m'han tornat a confondre amb el Sergi Pàmies!». Però no. Aquest cop l'article versa sobre els xibòlets, la contrasenya o sant i senya indicatiu de qualsevol ús de la llengua que denoti l'origen social o regional d'una persona o clau que permet identificar els membres d'un grup.

Estirant el fil a partir d'unes informacions d'Amades i de Màrius Serra, en vaig fer un parell d'articles el 2008:
Una història curiosa, de reminiscències bíbliques, que us recomano rellegir.

dimecres, 2 de juny del 2010

El Top Ten dels refranys catalans a Tassa i mitja d'IB3

A la tarda del passat dimecres 12 de maig, em van fer una entrevista al programa Tassa i mitja de la Ràdio IB3, de les Illes Balears.

També es feien ressò de la meva crida per aconseguir informants de les illes per a l'enquesta per determinar els refranys més populars de la llengua catalana, el Top ten dels refranys catalans, i va donar temps també per a poder parlar distesament sobre paremiologia en general durant vint minuts llargs.

Si ho voleu escoltar, ho podeu fer amb el reproductor que us enllaço tot seguit.