Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dissabte, 17 de setembre del 2005
Intimíssim
Adéu, amiga,
que marxes sense fressa,
esllanguint-te amb els darrers reflexos de l'estiu.
Dus les alforges plenes de records i d'il·lusions.
T'han manllevat d'una urpada
tot un món de somnis, ara esvanit.
Com un far seguiràs encesa,
perquè no hi faltarà faroner
que mantingui encesa la teva flama
avui, demà... per sempre.
(A la Mercè)
divendres, 16 de setembre del 2005
Actualitat català. El domini .CAT ja és una realitat
Avui ens despertàvem amb la notícia que la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) finalment havia aprovat la creació del domini .CAT, específic per a la cultura i la llengua catalanes, que se suma als més de 260 dominis diferents ja aprovats.
PuntCat, l'Associació que n'ha impulsat la campanya de reconeixement ressalta que «el domini .cat representa dins internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana. De fet aquest domini és el primer que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural, un fet excepcional del qual la nostra cultura pot estar legítimament orgullosa.»
L'associació PuntCat, promotora del projecte, es dissoldrà ara per deixar pas a una Fundació que serà la que dirigirà de manera efectiva les tasques relacionades amb el .cat.
Enllaços relacionats
http://www.icann.org/
http://www.puntcat.org/
dimecres, 14 de setembre del 2005
Enllaços recomanats I
No serà pas una llista exhaustiva, que per això ja hi ha altres recursos millors, però sí exquisida. També serà una llista esbiaixada, perquè, evidentment només respondrà a les àrees que despertin el meu interès, molt ampli i múltiple, però no pas enciclopèdic.
És per això que s'admetran recomanacions, però no garanteixo la inclusió de tots els llocs proposats. I, és clar, també agrairé que em comuniqueu si algun enllaç ha mudat o ha deixat de funcionar.
Una recopilació, com una bona col·lecció, és sempre, en esència, inacabada, incompleta. Espero que els molts buits que ara apareixen en la previsió de desplegament de categories siguin cada cop menys evidents. Perquè, que no cerqui l'exhaustivitat no vol pas dir que no hagi d'esdevenir un recurs complet i útil.
El format del document és en HTML i són les Adreces d'interès dels Navegadors Mozilla. Si deseu aquesta llista en la carpeta on teniu els fitxers d'aquest programa (cache, mail, us...) amb aquest mateix nom (bookmarks.html), tindreu integrada aquesta llista en el vostre navegador i podreu navegar a través de les carpetes creades a l'efecte.
Bon viatge i bona tria!
Actualitat català. Termes normalitzats pel Termcat
Així, cal destacar la fixació de nous termes que apareixen en el portafolis europeu de llengües (PEL), com ara biografia lingüística o passaport de llengües; alguns termes de futbol americà, com ara àrea d'equip, àrea tècnica, blitz, bomba, central, clíping, col·locador, corredor, defensor-a lateral, guarda, quaterback, retornador, saguer, touchback, touchdown o xutador; o de rabiosa actualitat informàtica, com ara pesca electrònica o pescaire electrònic-a pels malaguanyats famosos *phishing o *phisher (aquests personatges que es dediquen a suplantar la identitat electrònica d'una organització determinada a través d'Internet, amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes), o també d'actualitat sociològica, com ara les famílies heteroparentals o homoparentals.
El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat d'aprovar la nova terminologia que requereix l'ús del català en els àmbits socioeconòmics, tècnic i científic. Aquests termes tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Darreres resolucions amb termes normalitzats:
- DOGC 2727. RESOLUCIÓ de 3 de setembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 2794. RESOLUCIÓ de 26 de novembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 2912. RESOLUCIÓ de 25 de maig de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 2947. RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3054. RESOLUCIÓ de 9 de desembre de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3116. RESOLUCIÓ de 24 de març de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3192. RESOLUCIÓ d'11 de juliol de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3245. RESOLUCIÓ de 26 de setembre de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3360. RESOLUCIÓ de 20 de març de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3445. RESOLUCIÓ de 18 de juliol de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3525. RESOLUCIÓ de 8 de novembre de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3611. RESOLUCIÓ CLT/729/2002, de 22 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3691. RESOLUCIÓ CLT/2210/2002, de 23 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3752. RESOLUCIÓ CLT/3103/2002, de 23 d'octubre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3846. RESOLUCIÓ CLT/610/2003, de 4 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 3970. RESOLUCIÓ CLT/2766/2003, de 25 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4062. RESOLUCIÓ CCA/114/2004, de 26 de gener, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4139. RESOLUCIÓ PRE/1420/2004, de 26 d'abril, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4217. RESOLUCIÓ PRE/2378/2004, de 6 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4294. RESOLUCIÓ PRE/3582/2004, de 29 de novembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4380. RESOLUCIÓ PRE/1390/2005, de 31 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
- DOGC 4469. RESOLUCIÓ PRE/2557/2005, de 26 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
dimarts, 13 de setembre del 2005
Actualitat. Dmoz i el català
Finalment els editors de l'apartat català de l'Open Directory Project, el directori mantingut per persones voluntàries d'arreu del món més gran i amb una qualitat contrastada i fora de dubte, han aconseguit situar el català com la desena llengua més representada en aquest directori, només darrere de l'anglès, l'alemany, el francès, l'italià, l'espanyol, el japonès, el neerlandès, el polonès i el danès, però davant d'altres llengües amb molts més parlants que el català, com ara el rus, el xinès, el portuguès, el turc, l'àrab o el mateix suec, als quals acaben de prendre aquesta desena posició.
Són 42.000 llocs catalogats i descrits en llengua catalana, que tenen el seu pes específic en els més de 4.000.000 de llocs webs catalogats en més d'una setantena de llengües.
El projecte de directori obert naixia ara fa poc més de cinc anys i sempre el català hi ha tingut un paper, modest, però important, amb editors d'arreu dels Països Catalans que tenen la important tasca de classificar la xarxa catalana i integrar-la en un projecte d'abast mundial, que enriqueix i globalitza la iniciativa.
El repte de mantenir la flama dels iniciadors, sense que davalli la qualitat ni la progressió d'aquesta branca semblen absolutament assolits. I el repte actual dels 42 editors de l'apartat català és popularitzar entre els usuaris catalanoparlants aquesta valuosa eina de cerca i incrementar amb especialistes de les diverses temàtiques que abraça l'estructura ontològica del directori el nombre d'editors actual.
Vols fer-nos un cop de mà? Fes-te editor de l'Open Directory Project i aporta el teu granet a aquest projecte.
Jo ja en sóc, des de l'abril del 2001. I l'experiència no ha pogut ser més gratificant.
Espero que, arran d'aquesta col·laboració a Dmoz, us pugui anar presentant aquelles petites perles que dia a dia apareixen a Internet.
Enllaços
http://dmoz.org/
http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/
http://www.softcatala.org/articles/article24.htm
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126087
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126316
dilluns, 12 de setembre del 2005
Actualitat. Els nous fenicis
Per fi algú ha decidit posar fil a l'agulla amb l'abús constant contra els consumidors per culpa del famós arrodoniment a l'alça.
És trist que un titular que diu «El Gobierno prohibirá por ley el redondeo al alza en las tarifas de aparcamientos y telefonía» hagi de ser notícia. Perquè això només té un nom: usura, usura, usura. Un dels pecats capitals més antics de la humanitat
I d'acord, ens hem fixa't amb alguns sectors que apliquen aquest extra ignominiós. Però és que no només l'apliquen els pàrquings i les companyies telefòniques.
Jo em pregunto: Per què hem de pagar tot el mes de setembre i tot el mes de juny d'escolarització dels nostres fills si comencen el 12 de setembre (aquest any!!!) i acaben el 22 de juny, a tot estirar? Això tampoc té nom: més fenicis, més fariseus.
I ara que parlo de fenicis, fariseus i usurers... home, no m'havia pas d'oblidar dels nostres amics de la banca, que apliquen una usura consentida que fa que cada any multipliquin exponencialment els seus guanys, a costa, és clar, de la butxaca dels pobres. No només apliquen aquests arrodoniments a l'alça, sinó que ens afussellen amb comissions, quotes, percentatges, i tot amb una opacitat i amiguisme difícil de comprendre i escatir. Aiiii!!!, la lletra menuda!
I per acabar em segueixo preguntant: Per què és tan fácil comprar un mòbil o contractar una línia d'ADSL i resulta tan complicat dir-los que prou? Per què té validesa la gravació d'una conversa telefònica per poder-te donar d'alta d'un dels seus meravellosos serveis i, en canvi, encara a hores d'ara gairebé ningú ha pogut sortir del complex laberint que et porta a la baixa d'aquell servei? Fariseus, usurers...
[Dedico aquest comentari al meu company de bloc i veí (sóc un altre veí, eh?, d'unes cases més enllà, seriós i sense serial propi) Toni, blocaire, gamberro, polemista, lúcid i irònic de cap a peus. Potser he llegit massa TdQ...]
divendres, 9 de setembre del 2005
Terminologia. Mil milions de llamps i trons!
En aquests moments que vivim una meteorologia una mica esbojarrada i que els homes dels temps són gairebé les estrelles de la televisió, no està de més recordar quatre termes interessants sobre meteorologia. En especial, vull fer esment d'algunes curiositats sobre els noms dels vents, la Rosa dels vents i les diferències entre alguns termes que de vegades ens porten de corcó i que confonem o intercanviem.
La Rosa dels Vents
Segons ens indica Fonseré, és la representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions.
El Termcat ens ofereix una definició una mica més tècnica:
«Diagrama vectorial utilitzat en meteorologia i climatologia per a representar la intensitat i la freqüència dels vents en cada direcció, o d'altres elements meteorològics relacionats amb la intensitat dels vents, en una estació meteorològica.»
Als Països Catalans aquests 8 vents principals són coneguts amb els noms següents:
- tramuntana, el vent del nord,
- gregal, el del nord-est,
- llevant, el de l’est,
- xaloc, el del sud-est,
- migjorn, el del sud,
- llebeig (o garbí), el del sud-oest,
- ponent, el de l’oest i
- mestral el del nord-oest.
Nom dels vents
En la nostra rica tradició meteorològica i en diferents obres divulgatives trobem els diferents noms dels vents, tant classificats per la seva intensitat, com classificats tenint en compte l'orientació i els llocs on bufa.
Així, hi ha vents que no bufen a les nostres contrades, però dels quals n'hem sentit a parlar, com ara dels alisis (vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador), el bora (que bufa en la regió septentrional de l'Adriàtic), el föhn (vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional), el harmattan (vent sec i polsós que bufa del NE durant l'hivern boreal a les costes del Golf de Guinea), el monsó (vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern), el pampero (nom amb el qual a l'Uruguay i a l'Argentina és designat un temporal de vent del SW, comunament tempestós) o el norte (vent sec i fred del N que bufa en el Golf de Mèxic).
Altres, són noms tradicionals que encara se senten en algunes contrades, com ara el barrufet de vent (vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura), el cerç (vent fred del NW, generalment amb temps serè), el fogony (vent calent que fon la neu), el terral (vent costaner nocturn o de matinada, que bufa de terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra), el torb (ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny) o el zèfir (brisa suau de ponent amb bon temps calent).
Així, si ens fixem en els vents segons la seva intensitat, l'escala de Beaufort els classifica gradualment amb els següents noms: calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet, vent fresc, vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà.
I encara hi trobaríem alguns altres noms que manegem més o menys habitualment per a explicar diferents fenòmens atmosfèrics relacionats amb el vent que fa, com ara borrasca (vent fort o temporal acompanyat de pleuja, neu o pedra), brisa (vent de 5 a 9 metres per segon) o marinada (brisa de mar), bufarut (vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa), calma (absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment), grop o gropada (tempestat congriada sobtadament; cop de vent i d'aigua impetuós) o remolí de vent (cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra).
De ciclons, tifons, huracans, tornados o mànegues
Segons les fonts consultades hem de distingir entre:
- Cicló (sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós).
- Huracà (vent violent produït pels ciclons tropicals; més especialment pels del Mar de les Antilles).
- Mànega (tromba marina o de llac).
- Ratxa (fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent, deguda a la turbulència de l'aire.
- Tempesta o tempestat (forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons).
- Tifó (nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina).
- Tornado (borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. És un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors, amb un diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més, on la velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora).
- Ventada (augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa).
Enllaços
http://www.telenoticies.com/especials/huraca/
http://www.bellera.org/molins/vent.htm
http://www.acom.es
http://www.oratgenet.com/
http://tethys.acamet.org/num00/articles/art0003.htm
Si us sembla, un altre dia parlarem de núvols.
dimarts, 6 de setembre del 2005
Paremiologia
Si consultem què en troba el Gran Ull de la Xarxa, que tot ho sap i tot ho troba, doncs 5.000 recurrències a tot el món no estan gens malament (gairebé 600 si ho restringim a l'àmbit catalanoparlant).
I els diccionaris tampoc ens en donen gaire notícia. Vegem, per exemple què en diu l'Enciclopèdia Catalana:
«Estudi dels proverbis, sobretot com a expressió de l'ànima i dels costums populars.»o l'Alcover-Moll:
«Tractat sobre els proverbis; estudi dels proverbis.»Ja podeu comprendre que ens resulta altament insuficient i insatisfactori.
De fet, ens hem de remetre a obres de principis del segle XX per trobar informacions d'aquesta disciplina que barreja tradició i filologia.
Recorro a Joan Amades, que en una magna obra de 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner, ens acosta als principis d'aquesta disciplina:
«La ciència que estudia les frases consagrades o acceptades per un llarg ús, que contenen una màxima moral, sentència sàvia, reflexió filla de l'experiència, un consell aplicat a un ordre qualsevulla de la vida, un gir i una forma especial d'expressió, de conceptes precisos i determinats, rep el nom de paremiologia. Sota el nom genèric de parèmia són compreses totes les variades formes del refrany en els seus múltiples aspectes. El terme parèmia és de tradició erudita i de divulgació recent. El terme més general usat per a comprendre la diversitat de les formes paremiològiques, és el de refranyer, emprat per la majoria de col•lectors.»
L'embolic rau, ja d'entrada, per la multiplicitat semàntica que acompanya aquestes sentències breus o aquestes petites mostres de l'enginy popular.
Una altra petita mostra d'aquest desgavell. Al Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana podem trobar:
- adagi: m 'sentència antiga'.
- aforisme: '2 lit Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la'.
- dita: 'f 1 Allò que hom diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular, Segons una dita dels nostres avis.'
- frase feta: '1c Expressió com estereotipada, d'ús corrent en la llengua'.
- idiotisme: 'm ling tret lingüístic característic d'una llengua'.
- màxima: 'f 2 Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu'.
- modisme: 'm ling Idiotisme'.
- proverbi: 'm lit Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular'.
- refrany: 'm 1 poèt En l'antiga poesia catalana, i avui especialment, com a mot tècnic, resposta, represa o recoble d'una cançó. 2 Frase sentenciosa divulgada, proverbi'.
- sentència: 'f 1b Dita breu sobre una veritat d'índole moral, màxima'.
No us espanteu!, que anirem aclarint aquest ampli espectre en comentaris posteriors.
Us recomano, perquè aneu fent boca, un parell de referències sobre aquesta disciplina. Un, de virtual, el número 3 de «El Mirador de Revistes». Un altre, només disponible en paper, la imprescindible Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés, enciclopèdia en 8 volums publicada curosament per l'Editorial Columna.
I em permetreu el petit pecat de vanitat de recomanar-vos la meva pròpia pàgina personal, que no s'actualitzava des de l'any 2001, però que quan acabi d'agafar-li el ritme a això de publicar notícies al meu blog espero remodelar i posar al dia.
dijous, 1 de setembre del 2005
Actualitat català. El domini .cat haurà d'esperar
Sembla la història de mai acabar, però esperem que no ens trobem davant una altra desil·lusió com la pantomima de Fresno.
Avui podíem llegir als diaris que el domini .cat (i el domini .xxx) hauran d'esperar. Ja és curiós que fiquin en un mateix sac aquests dos dominis.
L'argument? Tradueixo:
«En el cas del .cat, la decisió de l'ICANN sembla estar més relacionat amb el precedent que causaria la petició massiva de dominis relacionats amb les més de 39.000 llengües i dialectes que existeixen al món.»
39.000? Se'm fa difícil pensar que aquest argument pugui ser gaire sòlid, encara que segur que algunes altres nacions sense estat i amb dinamisme a Internet podrien seguir l'estela oberta per la llengua catalana.
Temps al temps, i no cal ser pessimista de mena, però si amb tants anys de cristianitat encara no hem aconseguit que el papa faci la salutació Urbi et orbi en català, em sembla que tenim mala peça al teler.
Actualitat català. Gmail traduït al català
Des de Softcatalà ens fan saber que Gmail, el correu gratuït de 2 gigues de Google, ja és accessible en català.
Fins ara, el Gmail estava disponible en els idiomes més àmpliament estesos, com ara l'anglès, el xinès o l'espanyol, però també en d'altres amb menys parlants, com ara el danès, l'eslovè o el letó.
És una versió encara en proves, atès que Google no n'ha fet un anunci oficial i que encara s'hi poden trobar diversos errors ortogràfics, gramaticals i d'altres tipus. Però el fet que Google encara consideri aquest servei de correu en fase Beta ens pot ajudar a comprendre aquesta interinitat i a valorar encara més, si cal, l'esforç fet per oferir un programa encara en proves amb versió catalana.
Gmail segueix sent accessible només per invitació d'algun usuari d'aquest correu, que entre d'altres avantatges, ofereix l'opció de descàrrega POP, motor de cerca dins els missatges, catalogació amb etiquetes per facilitar-ne la classificació i un espai de 2 gigues de capacitat.