Mireu aquestes dues captures sobre una cerca a Google (o qualsevol altre cercador):
Idèntiques? No ho són pas, però no jugarem a les 7 diferències, que de fet només n'hi ha una que ens interessa en aquest cas: les
cometes en la finestra de cerca.
És clar que resulta important conèixer
quatre cosetes sobre com funcionen els cercadors i quines opcions avançades els podem aplicar per tal que les nostres cerques no resultin infructuoses o inabastables pel nombre de resultats i per la poca pertinència d'allò que ens ofereix.
Ara que som en període electoral, tothom s'apunta al fenomen internàutic i no resulta estrany trobar una munió d'articles amb hipòtesis basades en els resultats de determinades cerques a Google. Mireu, per exemple, a El Periódico, aquests dos articles:
- Jordi Puntí:
La joguina de Sant Google (El Periódico, 12/5/2007)
- Toni Sust:
La solitud de l'animador infantil (El Periódico, 14/5/2007)
De l'article de Jordi Puntí destaco el següent paràgraf:
Google ens serveix una enquesta senzilla, arbitrària i curiosa: els resultats que dóna cada candidat. Prenguem, per exemple, els comicis per a l'Ajuntament de Barcelona. A dia u de campanya, la cerca de Jordi Hereu ofereix 212.000 entrades. Esclar que potser hauríem de descomptar les pàgines oficials. Xavier Trias es queda amb 97.000 entrades, essent la primera un atractiu sopar- col.loqui en què va participar el mes de març. Jordi Portabella puja fins als 104.000 ítems. Alberto Fernández Díaz aconsegueix 269.000 crides, tot i que hauria de compartir la xifra amb els seus homònims, que no són pas pocs. Finalment, Imma Mayol arriba fins als 105.000.
De l'article de Toni Sust:
El d'ahir no devia ser el millor dia del cantant i animador infantil Àngel Daban. Daban, amb 30 anys de carrera i 899.000 entrades a Google, va ser contractat per CiU per animar la festa (electoral) de la família, convocada pels nacionalistes a Igualada.
Mentre les xifres que ofereix Puntí són pertinents i ajustades, ja m'alegraria que autors com
Àngel Daban tinguessin aquest reconeixement i fama, i més si tenim en compte que l'Àngel, a banda de dedicar-se a la música ha fet una lloable i meritòria tasca de
recopilació de refranys i dites a la xarxa. Però hi ha alguna cosa que grinyola i que vull analitzar.
Quan fem una cerca, cal tenir en compte un seguit de paràmetres que faran que els resultats que obtinguem siguin sensiblement diferents. Hi ha qui pensa que a Internet hi és tot i que només cal trobar-ho. Però de vegades trobar les coses resulta més difícil del que sembla, i si no que li preguntin a una persona desordenada on té les coses.
Analitzem, sobre la cerca
[Àngel Daban], els possibles resultats que podem obtenir a
Google i les sensibles diferències de resultats:
1.
Cometes or not cometes? Les cometes indiquen que Google cercarà aquella expressió exacta:
nom i cognom. Si no posem les cometes, els resultats que obtindrem seran per l'expressió exacta o per aquelles pàgines que mostrin qualsevol dels dos mots:
nom o cognom. La diferència entre la
primera cerca (646) i la segona (901.000) és sensible, encara que no afecti els primers resultats que mostra el cercador (i per això molts usuaris no s'adonen d'aquesta important diferència en el procediment de cerca).
2. Si anem a la personalització de les
preferències del cercador, podrem variar alguns paràmetres que ens poden resultar molt útils:
- idioma de la interfície. Triem l'idioma que triem, aquest no afecta als resultats obtinguts de la cerca.
- el nombre d'enllaços que es mostren per pàgina (10 per defecte, però jo recomano marcar-ne 50 com a mínim)
- idioma de les pàgines on cercarem resultats (si no fem una cerca molt, molt concreta, recomano no indicar-ne cap, perquè aquests resultats es filtren a partir d'una etiqueta amb metadades que no totes les pàgines web tenen definida o on no sempre hi consta "català", per exemple, si fem una cerca en pàgines en català).
- mostrar els resultats en una nova finestra. Ara que la majoria de cercadors ofereixen les pestanyes i les màquines són prou potents per poder tenir moltes finestres alhora, us recomano fer servir aquesta opció, per no "trepitjar" la pàgina inicial amb tots els resultats de la cerca, que probablement haurem de tornar a consultar si els primers resultats consultats no són satisfactoris.
Així, doncs, vista l'experiència, us recomano no creure-us a la primera cap dada estadística sobre els resultats de cerca de Google, si abans no feu una comprovació.
Vaja, que això de les cerques a Internet no és tan lluny de les estadístiques amb què ens bombardegen per arreu i que cadascú en fa la lectura més positiva i avantatjosa per als seus interessos.
I finalment, a la pàgina inicial del cercador, sota la finestra de cerca, podem indicar-li a Google que cerqui a tot el web o només en les pàgines en un determinat idioma. Recomano demanar resultats a tot el web, per descomptat.
Més per convicció que per temps o coneixement, m'apunto a l'homenatge blogaire que han endegat els reusencs Assumpta i McAbeu.
