Quins jocs i joguines tens que incorporin el català?

La Plataforma per la Llengua, a través del seu lloc web, ens convida a emplenar un formulari sobre les joguines i jocs que tenim que incorporin el català, per avaluar l’ús del català en el mercat de fabricants de jocs i joguines i saber quins productes es poden trobar en el mercat actual.

Ja era hora que algú abordés aquest camp que tant de mal ens fa! Quan els nostres fills no tenen referents de joc en català ho han de fer en castellà. Per això la llengua del pati es la castellana i veus grups de nens, tots ells catalanoparlants, jugant en castellà. Ja no cal ni que n'hi hagi un que no parli català habitualment!

Sèries de dibuixos animats (Looney Tunes, Mickey, Pokémon, Bola de Drac...), col·leccions de cromos del quiosc (Bola de Drac, Star Wars, Pokémon, la Liga de las Estrellas...), pel·lícules al videoclub, revistes de jocs, videojocs per a qualsevol consola... Un buit immens on el català hi és desconegut. Una hipoteca massa gran sobre els nostres infants, que pagaran tota la vida.

Els meus fills, per veure Bola de Drac en català, han d'esperar que jo els les baixi d'Internet, quan TV3 ho va emetre fa més de vint anys. I és clar, em diuen que no coneixen el nom dels personatges, perquè els jocs, els cromos i els altres nens a escola ho veuen en castellà.

Us animo a emplenar l'enquesta. Segur que no us prendrà gaire temps, perquè acabareu ràpid!

Trucades intempestives

Mai he entès quina estratègia comercial o de màrqueting mou les empreses que venen els seus productes a través del telèfon.

Generalment tenen el do de la inoportunitat: trucar quan estàs fent la migdiada, o quan estàs preparant sopars o quan ja t'has estès pla i esgotat al sofà després d'una llarga jornada.

Són trucades molestes. Sempre. I generalment (per no dir mai) no ens ofereixen un producte que ens interessi realment: telefonia mòbil, assegurances, targetes de crèdit, matalassos...

Hem substituït el porta a porta enutjós per la trucada indiscreta.

Jo he après a treure-me'ls de sobre. Sempre. Per sistema i per convicció.

Primer filtre: contesta'ls sistemàticament en català. Oi que són ells qui em volen vendre alguna cosa? Doncs que facin l'esforç d'agradar-me i de fer-se entendre. Ja no dic d'exigir-los que em parlin ells català. No. Simplement jo els responc sempre en català. Sóc home cultivat i els entenc en català, castellà, francès i ara estic estudiant anglès també. Però que no em facin canviar de llengua. Si em volen intentar vendre res, que cerquin algú que m'ho pugui oferir en la meva llengua.

Si no et pengen abans (amb o sense improperis)...

Segon filtre (i definitiu): «─No perdoni. És que jo no compro RES per telèfon.»

Em sembla que ha de ser ja la resposta definitiva.

Això ve a tomb perquè abans d'ahir a les nou del vespre, amb la petita ja dormint i a punt de sopar i de posar-nos tots ja el pijama, vam rebre una trucada d'una asseguradora. I ahir em volien encolomar una targeta de crèdit or. I l'altre dia... Bé, no cal continuar, oi? Que tots sabeu de què parlo.

I la pregunta del milió: Qui els ha donat el meu nom i el meu telèfon i per què em truquen a mi per a un determinat servei? Qui s'està saltant a la torera la llei de protecció de dades i del dret a la intimitat?

Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l

Si als immigrants els parléssim en català, ells veurien la necessitat d'aprendre'l

Aquesta afirmació és de Cristina Morató, delegada del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CNL).

I lliga amb l'article anterior, on parlava de la iniciativa de Bon Preu de repartir xapes entre els seus treballadors amb el lema de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua: "Si us plau, parla'm en català!".

Comptat i debatut, com ja han apuntat tants estudiosos de la llengua, si algun dia desapareix el català serà perquè els catalanoparlants hem deixat de parlar-lo. Ni pamflets, ni campanyes, ni persecucions, ni una història adversa. Res de tot això. Ras i curt: si els catalanoparlants la parlem, els nouvinguts s'hi afegiran, per necessitat i per adaptar-se millor al nou lloc d'acollida.

Si no la parlem i canviem automàticament a altres llengües, "perquè ens entenguin millor", estem demostrant als nouvinguts que el català no és una llengua necessària. I encara pitjor, els estem privant del dret a aprendre-la. Penseu-hi cada vegada que us canvieu a una altra llengua quan a algú li costa expressar-se en català (però potser ho entén!!) o quan us adreceu a algú que us sembla foraster i doneu per fet que no entendrà el català.

I tingueu present que pensar que els forasters no entenen el català, cada vegada serà més estrany. Ajudem-los!

L'imaginari dels infants

Diuen que el català està perdent presència als patis de les escoles, enfront del castellà, malgrat sigui la llengua vehicular d'ensenyament en tots els àmbits educatius.

Bé, jo sempre he cregut que la batalla estava perduda de molt abans: en els jocs i referents lúdics dels nostres infants.

Ja podem fer mans i mànigues perquè juguin a la xarranca al pati de l'escola i a futbol o a les estàtues, però hem perdut la batalla perquè l'imaginari col·lectiu dels jocs dels infants és en castellà, influït per l'omnipresent televisió, les empreses de jocs, les empreses de col·leccions del quiosc i el cinema i els personatges de ficció.

A què juguen els infants al pati, amb els amics? Amb els videojocs, a Pokémon, als personatges del Bola de drac... Què intercanvien? Cromos, tazos, stacks, rollers... tots en castellà, és clar.

I quan juguen i reprodueixen els jocs que veuen a la tele, a la consola, a l'ordinador... doncs juguen en castellà.

Ja no els cal ni tan sols que hi hagi un nen que parli castellà: tots catalans, i jugant en castellà. I aquesta és la veritable batalla perduda: els jocs, les joguines, les col·leccions i les sèries per als infants. Un món perdut.

Immobilisme lingüístic

Les excuses de sempre per a l'immoblisme lingüístic dels de sempre.

Cansa haver d'argumentar contra els qui no volen escoltar. Botxins amb pell d'ovella. Assetjadors. Immobilistes.

L'acudit del Ferreres entronca el pamflet [pdf] d'ara amb les imposicions i prohibicions d'abans.

No hi destinaré més energies que les necessàries. Per higiene personal, perquè les mentides cal rebatre-les perquè no se les acabi creient ningú.

I perquè altres ho han argumentat molt i molt bé amb bona prosa i arguments contundents.

Us recomano algunes lectures:

• Gabriel Bibiloni - 28-06-2008 - dBalears.cat - Misèria "intel·lectual
• Jordi Graupera - Comentari de text del Manifiesto por una lengua común
• Juan Carlos Moreno Cabrera - 4-7-2008 - Público - Un manifiesto nacionalista
• Toni Strubell - 10-07-2008 - El Punt - Carta oberta a Mario Vargas Llosa

---

Nota: La imatge correspon a la caricatura de Ferreres a El Periódico de Catalunya, Animus Iocandi, del divendres, 11 de juliol de 2008.

Ponts lingüístics

Llegeixo aquest matí un article de Pep Riera a Vilaweb-El Punt, En què pensen? En què pensem?, on diu:

L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.

I és ben cert que els modismes són la part de la llengua més complexa i difícil d'adquirir, precisament perquè són «expressions particulars d'una llengua, que no s'adapten a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeixen un sentit figurat adoptat de manera convencional.»

Però això no tan sols passa en català. I sociolingüísticament, la realitat del català és prou complexa per haver-hi de fer, encara, mans i mànigues, per arribar a una plenitud i normalitat encara llunyana.

I per això cal tota la pedagogia del món per aconseguir que els nous parlants adquireixin la fraseologia més específica del català i per aconseguir que aquells parlants de tota la vida que no van poder aprendre la seva llengua amb els mitjans i en les condicions desitjables, tinguin ara mateix les eines per refer el camí i avançar fins on el seu interès els porti.

Sense anar més lluny, aquest ideal em va moure a compartir el refranyer català-castellà a Internet: posar a disposició dels parlants i dels professionals de la llengua una eina de recuperació del cabal paremiològic català, sovint substituït, per desconeixement, per la fraseologia d'altres idiomes de contacte. I allà, sense anar més lluny hi trobareu un seguit d'expressions equivalents al a buenas horas, mangas verdes de l'article que ha motivat aquest comentari.