300.000
Una xifra més dins un món de lletres. Una peça més per encaixar dins l'entramat paremiològic iniciat allà pels volts de 1995.
Només 14 anys de dedicació i amb tota una vida per endavant.
Paraules rimades per a ser recordades.
Paraules rimades per a ser compreses.
Paraules rimades per a ser transmeses.
Paraules rimades per a ser compartides.
És una estació més d'aquest llarg camí que m'he traçat de recuperació del giny popular a través dels seus savis dicteris. Diuen que un llarg camí comença amb una passa ben curta. Ara mateix no us sabria dir en quin punt del recorregut em trobo, perquè de vegades, encara que el savi refranyer ens digui que
no deixi les sendes velles per les novelles i que
no deixi la carretera per la drecera, alguns revolts insospitats em mostren un nou horitzó diferent del que m'havia imaginat.
300.000 registres són una mínima part de tot el cabal lèxic català (i d'altres llengües, és clar). No es pot quantificar el nombre de parèmies existents en una llengua, perquè la capacitat de creació i recreació de noves expressions és infinita.
On abans deia que
Encara no som allà on anem, ara tinc la convicció ben ferma que
sempre arribarem allà on ens proposem i que una feina ben planificada sempre suma i fa muntanya.
Avui, dissabte, 14 de novembre de 2009, he arribat a la xifra rodona de 300.000 peces lèxiques catalogades i documentades. M'assec un moment en aquesta fita del camí, per agafar aire i reprendre la marxa cap als 500.000, cap al milió. Sempre cap endavant.
I què hi ha en aquest corpus paremiològic? Si aneu llegint els blogs hi trobareu les referències bibliogràfiques usades: fonts orals, fonts periodístiques, fonts digitals, obres literàries, diccionaris, monografies locals, llibres d'infants, apunts de cursos, recopilacions particulars que m'heu anat cedint, refranyers (en paper o digitals)... Qualsevol paraula escrita o dita és susceptible de ser caçada i recordada.
I al darrere hi ha una estratègia de prioritzar aquells materials més valuosos o difícils de trobar o consultar.
Actualment la meva biblioteca particular s'acosta als 400 exemplars. Obres especialitzades o que tangencialment poden tenir un interès lexicogràfic. La recopilació de fonts bibliogràfiques a tenir en compte arriba als 1.500 ítems. I les obres ja efectivament buidades s'acosten ja a les 200. Aquí hi ha de tot, des de llibres de 15 pàgines a enciclopèdies de diversos volums.
Aquest és el meu coixí, allò que em permet alimentar el
portal de paremiologia, resoldre dubtes, contestar assessoraments o orientar aquells que em pregunten per algun determinat aspecte sobre la paremiologia. Sabeu que m'agrada interactuar amb vosaltres i que contesto sempre els vostres precs i suggeriments tan ràpidament com puc.
Pel camí, he fet un munt d'amics i coneixences. He après amb vosaltres i aquesta sintonia seguirà unint-nos i acompanyant-nos durant tot el camí. No vull acabar aquest escrit d'agraïment sense donar les gràcies a tots els qui des del meu costat donen suport a aquesta dèria i als qui des de la xarxa us hi acosteu i m'animeu a continuar.
Gràcies a tots!
El meu comptador d'escrits em diu que aquest és l'escrit número 500 del blog Raons que rimen.
mi va ser una experiència inoblidable i un punt de sortida prometedor. Ja en faré una anàlisi més detallada i us faré partícips dels materials que he pogut aconseguir d'aquest acte.
Intentar definir els diferents tipus de parèmies que hi ha és una tasca complexa i sovint estèril. Així, quan diem que un adagi és una sentència antiga, que la sentència és una dita breu, o que el modisme és un idiotisme i l'idiotisme és una locució peculiar d'una llengua... ja veiem que els diferents termes s'entrecreuen entre ells creant un garbuix molt difícil de destriar. Per aquí no ens en sortirem pas.
Avui, 11 de novembre de 2009, a les onze i onze del matí, ha fet 91 anys que ja era vigent l'armistici que va donar per acabada la Primera Guerra Mundial i que reestructurava Europa amb el naixement de nous estats com Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Hongria.
Hem d'explicar arreu del món que Catalunya té dret a la seva llibertat, ja que sempre serem un cas de caire internacional, més encara quan el poble català va perdre les seves llibertats fa tres segles com a conseqüència d'un conflicte internacional.
Dissabte passat em van convidar per fer de "professor de català" a l'Hora de la Comèdia, el programa en desconnexió en català que fa la Cadena Ser Barcelona, des dels antics estudis de Ràdio Barcelona, al carrer Casp.
Aquest és el títol d'una nova exposició, oberta al públic al Palau Robert de Barcelona entre el 22 d'octubre i el 31 de gener de 2010, sobre la contribució de les religions en la configuració de la realitat cultural i lingüística de Catalunya.
Anem doncs a reblar el clau amb l'explicació i la traducció de les 39 locucions onomatopeiques detectades al text del Ramon Solsona.
