dilluns, 26 de desembre del 2005

Bon Nadal i feliç any nou!


Nadal és temps d'alegria, de disbauxa i d'il·lusions; però també és temps d'enyor i de malenconia.

La melangia és bona si no ens aclapara. És senyal de supervivència, que som aquí i que el record ens fa més forts i conscients que som fugissers i que el temps s'esvaneix entre els nostres dits amb insolent rapidesa, que el tic-tac del rellotge s'acompassa al ritme del nostre cor per escolar-se impassible i ininterrompudament.

Veiem la il·lusió en els infants, que s'encomana pel que té d'innocent. Qui no segueix sent un infant, per exemple, quan es refugia en l'engany de creure que tancant els ulls podem canviar les coses?

Que no ens prenguin la il·lusió. I que l'infant que encara dorm dins de cadascun de nosaltres esclati d'alegria ara, aquests dies, i durant tot l'any.

  1. Afrikaans - Geseënde Kersfees en ‘n gelukkige nuwe jaar
  2. Alemany - Frohe Weihnachten und ein schönes neues Jahr
  3. Anglès - Merry Christmas and a Happy New Year
  4. Àrab - I'D Mubarak ous Sana Saida
  5. Aragonès - Goyoso Nadal e prospera añata nuaba
  6. Aranès – Bon Nadau!
  7. Aymara - Sooma Nawira-ra
  8. Bable - Bon Nadal y feliz añu nuevu
  9. Bengalí - Shuvo Baro Din - Shuvo Nabo Barsho
  10. Brasiler - Boas festas e feliz ano novo
  11. Bretó - Nedeleg laouen na bloavezh mat
  12. Búlgar - Vasel Koleda; Tchesti nova godina (Честита Коледа! Щастлива Нова Година)
  13. Cantonès - Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok
  14. Castellà – Feliz Navidad y próspero año nuevo
  15. Català - Bon Nadal i feliç any nou!
  16. Coreà - Sung Tan Chuk Ha
  17. Cors - Bon Natale e bon capu d' annu
  18. Danès - Glædelig jul og godt nytår
  19. Eslovac - Veselé vianoce a šťastný nový rok
  20. Eslovè - Srečen Božič in veselo novo leto
  21. Esperanto - Bonan Kristnaskon kaj feliĉan novan jaron
  22. Esquimal - Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo
  23. Estonià - Häid Jõule ja õnnelikku uut aastat
  24. Euskera - Zorionak eta urte berri On
  25. Finès - Hyvää joulua ja onnellista uutta vuotta
  26. Francès - Joyeux Noël et bonne année
  27. Friülià - Bon Nadâl e bon an gnûf
  28. Gaèlic escocès - Nollaig chridheil agus bliadhna mhaith ur
  29. Gallec - Bo Nadal e próspero aninovo
  30. Grec - Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos (Καλά Χριστούγεννα και υτυχισμένο το Νέο Ετος)
  31. Guaraní - Avyaitete ahi ko Tupa ray arape qyrai Yy Kapyryin rira
  32. Hawaià - Mele Kalikimaka
  33. Hebreu - Mo'adim Lesimkha. Shana Tova
  34. Hindi - Shubh Naya Baras
  35. Hongarès - Békés karácsonyt és boldog új évet
  36. Indonesi - Selamat Hari Natal. Selamat Tahun Baru
  37. Iraquià - Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
  38. Irish - Nollaig shona agus bliain nua faoi mhaise dhuit
  39. Islandès - Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar
  40. Italià - Buon Natale e felice anno nuovo
  41. Japonès - Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
  42. Kannada - Hosa Varushada Subhasayagalu
  43. Ladí - Bon Nadel y bon ann nuef
  44. Letó - Prieci'gus Ziemsve'tkus un Laimi'gu Jauno Gadu
  45. Lituà - Linksmu Kaledu ir laimingu Nauju metu (linksmų šv. Kalėdų ir laimingų naujųjų metų)
  46. Llatí - Natale hilare et annum faustum
  47. Macedoni - Srekan Bozik I Nova Godina (срекан Божик и Нова година)
  48. Mandarí - Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
  49. Maltès - Nixtieqlek il-Milied it-Tajjeb u s-Sena t-Tajba
  50. Maorí - Kia orana e kia manuia rava i teia Kiritimeti e te Mataiti Ou
  51. Mongol - Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye
  52. Neerlandès - Prettige Kerstdagen en een gelukkig nieuw jaar
  53. Noruec - Eg ynskjer hermed Dykk alle ein God Jul og Godt Nyttår
  54. Occità - Polit nadal e bona annada
  55. Papiamento - Bon Pasku i felis aña nobo
  56. Polonès - Wesołych Świąt i szczęśliwego Nowego Roku
  57. Portuguès - Feliz Natal e próspero ano novo
  58. Punjabi - Nave sal di mubaraka
  59. Quechua - Sumaj kausay kachun Navidad ch'sisipi - Mosoi Watapi sumaj kausay kachun
  60. Retoromànic - Bella Festas daz Nadal ed in ventiravel onn nov
  61. Romaní - Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers
  62. Romanès - Crăciun fericit şi un an nou fericit
  63. Rus - Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom (с Рождеством и с Новым годом)
  64. Sard - Bonu nadale e prosperu annu nou
  65. Sicilià - Bon Natali e filici annu novu
  66. Sudanès - Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal
  67. Suec - God jul och gott nytt år
  68. Swahili - Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya
  69. Tagalog - Maligayang Pasko at manigong bagong taon
  70. Tailandès - Suksan Wan Christmas lae Sawadee Pee Mai
  71. Tamazight - Asseggwas Ameggaz
  72. Telugu - Christmas Shubhakaankshalu - Nootana Samvatchara Subhakanshalu
  73. Turc - Yeni yılınızı kutlar, sağlık ve başarılar dileriz
  74. Txec - Veselé vánoce a šťastný nový rok
  75. Ucraïnès - Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! (веселого Різдва і з Новим Роком)
  76. Vietnamita - Chuc Mung Giang Sinh - Chuc Mung Tan Nien
  77. Yiddish - A freydikn nitl un a gor freylekhn nay-yor
  78. Yoruba - E ku odun, e hu iye' dun!
  79. Zulú - Sinifesela Ukhisimusi Omuhle Nonyaka Omusha Onempumelelo




Se m'acudien moltes maneres de desitjar-vos bon Nadal i que comenceu amb bon peu l'any que s'acosta, però he pensat que el millor, com a lingüista que sóc, era dir-vos-ho de la mateixa manera en tants idiomes com em fos possible fer-ho.

Ja sé que queda una mica redundant, però amb que recolliu el missatge de la llengua que us sigui més propera en teniu prou, oi?

Doncs això: Felicitat i il·lusió en aquests dies que resten d'any i més il·lusió i esperances pel 2006 que s'acosta.

dimarts, 20 de desembre del 2005

Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En les darreres setmanes, aquest projecte d'enciclopèdia oberta ha estat en boca de tothom per a cantar-ne les excel·lències o per portar-la als tribunals pels seus continguts. Detractors? Defensors? Em recorda una mica aquella dita de la fira i que cadascú en parla segons com l'hi ha anat.

En primer lloc, cal no perdre el nord i convé conèixer en què consisteix aquesta iniciativa pionera a Internet.
La Wikipedia és una enciclopèdia en línia gratuïta, lliure i elaborada de manera voluntària i altruista per internautes d'arreu del món. Neix el 2001 i es pot trobar ja en més de 200 idiomes, amb un volum i rigor prou desigual, però important, sens dubte.

Així, mentre que en anglès hi ha vora 875.000 articles, també la trobem en castellà (amb més de 80.000 articles) i en altres llengües de la península, com ara el català (amb més de 22.000 articles), el portuguès, el gallec, l'euskera, l'aragonès o el bable, per exemple.


El nom li ve del programari usat per bastir-la: el wiki (paraula hawaïana que vol dir “ràpid”) és un document hipertextual creat amb programari lliure i que permet la revisió i reedició dels textos creats per qualsevol persona que hi pugui accedir. Així esdevé una eina molt pràctica per elaborar documents de manera col·lectiva, a través d'un navegador web i amb uns codis de marcatge força simples.

Aquesta simplicitat és l'origen de la seva grandesa i de les seves misèries. Grandesa, perquè s'ha aconseguit oferir un producte digne i rigorós amb l'esforç anònim de molta gent, a partir del voluntarisme de moltes persones.
Misèries, perquè en qualsevol cistell de fruita hi podem trobar una poma podrida.

Gratuïta, voluntària, no professional. Aquestes credencials no li han impedit competir amb les millors i més prestigioses enciclopèdies d'arreu del món. Perquè és molt flexible, exhaustiva en determinades àrees, i rigorosa, en general, pel que fa als continguts que ofereix.

Desigual, incompleta. És clar. És l'handicap que ha de pagar una iniciativa voluntària, sense la recompensa d'una remuneració econòmica i amb el perill que qualsevol eixelebrat hi aboqui les seves neures i limitacions.

Però és clar, cal saber com acostar-s'hi i ponderar o comprovar els continguts que hi trobem.

Quin problema ha tingut la Viquipèdia? Com a editor voluntari de l'Open Directory Project, el directori obert mantingut per editors voluntaris d'arreu del món, del qual ja en vaig parlar en alguna altra ocasió, penso que ambdós projectes pateixen el mateix mal: morir d'èxit. El seu propi èxit és la pitjor notícia per aquests projectes voluntaris, perquè creixen en una mesura superior a l'esforç que li poden dedicar els mantenidors i perquè és converteixen en un negoci rendible i webmestres sense escrúpols s'hi aboquen per treure'n un profit personal i no pas per altruisme o per fer un servei a la comunitat.

L'ODP s'ha hagut d'anar blindant i ha hagut d'anar trobant mecanismes per combatre aquestes possibles corrupteles (que no desvelaré aquí, per suposat) i la Viquipèdia haurà d'acabar trobant els mecanismes d'autocontrol que li permetin créixer sense que això vagi en detriment de la seva credibilitat.

No voldria acabar sense fer esment d'altres iniciatives del mateix segell editorial que la Viquipèdia (totes de Fundació Wikimedia), malgrat algunes encara no tinguin versió catalana:

- Wikimedia Commons,dipòsit central per a imatges, música, sons i vídeos lliures.
- Viccionari, diccionari i tesaure.
- Viquillibres, llibres de text i manuals
- Wikiquote, recopilació de cites i proverbis
- Wikispecies, directori d’espècies
- Wikinews, notícies.

Enllaços d'interès

Wikipedia
Viquipèdia
Llista de wikipedia en diferents idiomes
Open Directory Project
Article de Grup Ambient
Article a «La Malla»

dilluns, 19 de desembre del 2005

No diguis...


No diguis despilfarro, si pots dir malbaratament.
No diguis desarrollo, si pots dir desenvolupament.
No diguis desparpajo, si pots dir desimboltura.
Ni diguis desahogo, si pots dir alleujament.

Pensa que també hauries pogut usar balafiament, desenrotllament, desvergonyiment o assuaujament.


Vale? Bueno? Desde luego? No: estem d'acord, i com no o i tant!

I recorda, també, que no cal dir después de un dia viene otro o ir de veinticinco alfileres, sinó que qui dia passa, any empeny i anem de vint-i-un botó.

I d'una tirada hem recuperat unes quantes expressions que de vegades tenim a la punta de la llengua, però no ens acaben de venir. No m'invento res, que això dels barbarismes és més vell que l'anar a peu. Oi que molts estàveu ja pensant en la Maria Castaña i no pas en l'any de la picor, quan tothom gratava o de l'any tirurany o de l'any de la Nana o de l'any de la tos?

Amb «No diguis...» o «Com diries..?» pretenc, pas a pas, recuperar expressions nostrades per aquells barbarismes o neologismes que penetren en la nostra llengua.

Recordeu: la llengua té mecanismes i és prou maleable per desenvolupar-se en qualsevol àmbit. Només cal proposar-s'ho i trobar les eines adequades. I lluitar contra la minorització de la nostra llengua en tots i cadascun dels àmbits on podem viure sense traduccions ni adaptacions.

dilluns, 12 de desembre del 2005

Lectures. Baudolino, d'Umberto Eco

Fitxa tècnica

Títol: Baudolino
Autor: Umberto Eco
Any: 2001
Editorial: Edicions Destino (Barcelona)
Edició: Primera
Col·lecció: L'Àncora, núm. 151
Pàgines: 508
ISBN: 84-9710-018-2
Traductora: Carme Arenas Noguera
Títol original: Baudolino (italià)



Biografia de l'autor

Neix a Alessandria (Piemont) el 1932. Semiòleg i crític literari. Professor de semiòtica a la Universitat de Bolonya des del 1971. És un dels novel·listes italians contemporanis de més prestigi, capaç de combinar literatura i pensament en una obra de creació pròpia.

Ha escrit, entre altres obres, 'Apocalittici e Integrati' (1964), 'Trattato di semiotica generale' (1975), 'Semiotica e filosofia de llinguaggio' (1988), 'I limiti dell'interpretazioni' (1990), 'Il nome della rosa' (1980), 'Il pendolo di Foucault' (1989), 'L'isola del giorno prima' (1994) i 'Baudolino' (2000).


Recensió del llibre

Sense arribar a la frescor i captivació que despertava en el lector El nom de la rosa ─sens dubte la seva novel·la més reeixida─, a Baudolino torna a captivar el públic amb una novel·la ambientada en l'alta edat mitjana, on convergeixen aventures, intrigues i un enciclopedisme sempre evident, a través de bestiaris o cartografia medievals.

Eco ens presenta un enfilall de personatges murris que, gairebé sempre movent-se en espais oberts, reals o imaginats, abasten tots els confins del món conegut. De la mà de Baudolino es barreja la realitat i la ficció, la història i les mentides. Sovint, però, aquestes mentides acaben esdevenint realitat i canviant el curs de la història. Així ens obre les portes del Regne del Preste Joan, dóna vida als Reis Mags i transforma un simple got en el Sant Graal que tots veneren.

L'obra també és un gran homenatge a la ciutat natal de l'autor, Alessandria, al Piemont, llegendàriament sorgida del no res d'avui per demà, allà on també havia nascut el protagonista.

L'obra comença amb Baudolino ja gran a Constantinoble, que conta la seva història a Nicetas perquè l'escrigui, ja que ell coneix moltes llengües, però només sap escriure en vulgar. Així, tot el llibre és l'autobiografia de Baudolino, l'afillat de l'emperador Frederic, des dels seus orígens humils a Alessandria fins al moment que comença el relat, durant la croada i saqueig de Constantinoble. I entre un punt i l'altre, es va teixint una història bastida en mentides i mitges veritats del protagonista.

Eco no sols rememora l'ambient de l'edat mitjana en la història que conta, sinó també en el tractament que en fa dels aspectes llegendaris o de la passió amorosa dels personatges o del tractament de les relíquies, per exemple.


Fragments destacats

He triat quatre fragments que ens acosten a la capacitat lingúística i a la dimensió literària del protagonista i a unes reflexions que fa l'autor, a través dels personatges, sobre la veritable Història.


[Pàg. 17 Baudolino té do de llengües]
D’altra banda, el primer vespre li havia dit que ell posseïa un do: que en tenia prou sentint dos que parlessin una llengua qualsevol, i al cap de poc era capaç de parlar com ells. Un do especial que Nicetas creia que només havia estat concedit als apòstols.
[Pàg. 57 La retòrica i la poesia]
A París estudiaràs retòrica i llegiràs els poetes: la retòrica és l’art de dir bé allò que no és segur que sigui cert, i els poetes tenen el deure d’inventar mentides boniques. [...] Mira, no et demano que diguis allò que creus que és fals, que seria pecat, sinó que testimoniïs falsament allò que creus veritable ─la qual cosa és una acció virtuosa perquè supleix la manca de proves sobre alguna cosa que certament existeix o ha succeït.
[Pàg. 392 Les mentides es tornen veritat]
─No senyor, no amic meu ─el consolava Baudolino─, el regne del teu pare existeix, perquè jo n’he sentit parlar no ja pels eunucs, sinó per persones que hi creien. La fe fa que les coses siguin de veritat.

[Pàg. 508-09]
Sí, ja ho sé, no és la veritat, però en una gran Història es poden canviar petites veritats perquè en ressalti la veritat més gran. Has d’explicar la història veritable de l’imperi dels romans, no una anècdota que va néixer en un pantà llunyà, en països bàrbars i entre gent bàrbara. I a més, voldries ficar al cap dels teus futurs lectors que hi ha un Graal allà dalt entre la neu i el gel, i el regne del Preste Joan en terres àrides ? Qui sap quants forassenyats no es posarien a vagarejar sense aturador, durant segles i segles.


Fraseologia destacada

Són personatges murris els que apareixen a la novel·la. I el seu ús del llenguatge s'acosta a les expressions populars i sovint sentencioses recollides en sentències i refranys. Eco s'hi acosta de puntetes, deixant una mica de banda la seva erudició, per mostrar un llenguatge planer i ric d'expressivitat.

N'he destacat alguns exemples:


[Pàg. 17]
I tot i això parlava un grec fluid, sense tirar capellans a cada paraula que deia, tal com feien normalment els estrangers.

[Pàg. 18]
[...] digués el que digués, mirava d’amagatotis el seu interlocutor, com per avisar-lo que no se’l prengués seriosament.

[Pàg. 23]
Ara com ara la qüestió és com tocar el dos d’aquí.

[Pàg. 174]
I al capdavall, al camp moren com mosques, a causa de mil malalties.

[Pàg. 186]
I la meva Rosina no l’hem morta mai precisament perquè per a mi i per a la teva mare és com la filla que el Senyor no ens va donar, o sigui que no la toca ningú, abans a l’escorxador t’hi faig anar a tu, que ets fora de casa des de fa trenta anys, mentre que ella ha estat sempre aquí sense pardalets al cap.

[Pàg. 188]
I la pobra Rosina havia estat degollada per un de Como que devia saber l’ofici, perquè ho havia fet tot amb un sol cop i la Rosina, en un dir Jesús, abans era viva i després era morta.

[Pàg. 327]
Solomon, més sol·lícit, recordava que havia sentit parlar de pedres que canviaven el color de la pell, i que hi ha remeis, i que Ardzrouni podria a tornar a ser més blanc que abans.
─Sí, la setmana dels tres dijous ─es mofava el Ciula.

[Pàg. 400]
No menyspreava Solomon: un exèrcit, deia, ha de tenir un expert en medicina, perquè no es pot fer una truita sense trencar els ous.

[Pàg. 460]
Els genovesos els havien acollit de bon grat, però deien que l’hoste és com el peix, que al cap de tres dies fa pudor.

[Pàg. 490]
─Baudolino ─va dir─, jo no tinc el cap a tres quarts de quinze com aquells dos, i d’històries no en sé explicar.

Paraules subratllades

Cada lectura és una troballa. Us recomano de prendre el costum de tenir ben a mà un diccionari per consultar aquells mots que us sorprenen d'una lectura atenta del text. Sempre, indefectiblement, cada llibre, ens ofereix alguna perla nova, per guardar, per consultar, per afegir al vocabulari que hem anat adquirint a través de lectures i més lectures.
I amb Umberto Eco, fora difícil no trobar alguna d'aquestes perles.


[Pàg. 17 Falb-a (adj. D'un color entre roig i groc com el lleó)]
Una cara cremada pel sol, una cicatriu clara que li travessava tota la galta, una corona de cabells encara falbs, que li donaven un aire lleoní.

[Pàg. 17 Difidència (f. Desconfiança; mancança de fe)]
Viure a la cort, i quina cort, havia ensenyat Nicetas a valorar les persones amb una difidència calmada.

[Pàg. 23 *Estels vagants: al diccionari només apareix estel fugaç]
Oh mare, ja vestida amb l’or i la porpra imperials, ara bruta i macilent i cega dels teus fills, com ocells empresonats en una gàbia no trobem el camí per abandonar aquesta ciutat que era nostra, ni el tremp per restar-hi, sinó que ens movem embolicats en molts errors, com estels vagants!

[Pàg. 257 Estratagemes: és masculí en català]
─Diversos són els estratagemes dels dimonis: apareixen en somnis, creen al·lucinacions, se les enginyen per enganyar-nos, es transformen en àngels de llum i et perdonen per inspirar-te una seguretat enganyosa.

[Pàg. 270 Afilar també té un ús estès en català]
Però miraven al seu voltant a cada cantonada, i estrenyien ben fort sota els vestits ganivetassos acabats d’afilar.

[Pàg. 291 Xauxineig (m. Soroll que fa una vianda que es cou a foc lent)]
De seguida l’ara es va il·luminar i al cap de pocs minuts va començar a sentir-se un lleu bulliment subterrani, un xauxineig lent, mentre Ardzrouni, amb els braços alçats, pronunciava fórmules en una llengua bàrbara.

[Pàg. 325 Flèbil (Adj. Com de plor)]
─Però certament no em queden forces per tornar enrere, amics meus ─deia flèbil─, i per tant em penso que em moriré en el meu camí vers la felicitat.

[Pàg. 466 Simonia (f. Compra o venda de coses espirituals (sagraments, prebendes, etc.) per diner o altre avantatge temporal)]
─I a qui li compraràs el Mandilyon? ─va preguntar Baudolino cansat, ara ja mig marejat de tot aquella simonia.

─Per començar el duc d’Atenes no ho sap ─va respondre el Poeta─, i és a ell a qui l’hem d’encolomar, no a tu. Després, no la venem sinó que fem un canvi, i per tant no és simonia.


Errates

Massa errates i errors de traducció per ser una publicació seriosa d'una editorial de prestigi. Unes notes, sense mala intenció, perquè puguin revisar una futura edició.


[Pàg. 16 Sembla un error de traducció: no hauria de ser tot el dia?]
Després he omplert molts altres pergamins, algunes vegades dia a dia.

[Pàg. 18 Error en la separació a final de paràgraf]
Però, aquell matí, el color tendre del cel s’-havia enfosquit a causa del fum dens dels palaus i de les basíliques cremades pel foc.

[Pàg. 33 Manca de pronom feble]
Senyor Nicetas, el problema de la meva vida és que jo sempre he confós el que he vist amb el que volia veure...
Passa a molts...

[Pàg. 79 Accent obert en la a]
... i no trobava pau en les escanyolides vicissituds amb les noies fácils, ans al
contrari, encara es feia més gran...

[Pàg. 166 Error en la separació a final de paràgraf]
després s’-havia posat a plorar.

[Pàg. 177 Fraseologia mal usada]
Si sortim ben parats d’aquest setge d’ara en endavant no deurem res a ningú.

[Pàg. 177
Fraseologia mal usada]
─Nosaltres també ho hem sentit dir, i és per això que Frederic vol que cediu abans.

[Pàg. 284 Fraseologia mal usada]
I ens recomana que sobretot, d’ara en endavant, tu siguis molt prudent amb el menjar.

[Pàg. 395 Guió en pronom feble]
En veure que totes aquestes esplendors el meravellaven, però que la seva mateixa inaccessibilitat l’entristia, vaig pensar que aniria bé, per convèncerlo que la seva pena no era la pitjor, explicar-li el suplici de l’Andrònic amb tants detalls que vaig superar de bon tros el que li havien fet.

[Pàg. 401 Accentuació]
Els blemmis no es podien emprar com a guàites, perquè per veure-hi haurien hagut de treure el cap amb el cos sencer, i això en termes bèl·lics hauria estat un suïcidi.

[Pàg. 418 Concordança article-nom]
Tota enfervorida, movia les mans com una nena que, en parlar d’un ratolí, n’imita la forma, i que en anomenar un temporal dibuixa el remolins que fa l’aire
[Pàg. 425 Error tipogràfic]
Se li havia costat tota còmplice i sol·lícita com si esperés veure algú.

[Pàg. 437 Concordança article-nom]
Quan van arribar, cadascun d’ells portava damunt les espatlles, lligada sota les aixelles, una armadura de canyes al capdamunt de la qual hi havia una cap d’ocell.

[Pàg. 466 Concordança adjectiu-nom]
─I a qui li compraràs el Mandilyon? ─va preguntar Baudolino cansat, ara ja mig marejat de tot aquella simonia.

[Pàg. 470 Extemporani: ja existia el càncer com a malaltia a l’edat mitjana?]
Així et vingués un càncer ─cridava el Boidi al Poeta─, si no fos per tu ja en seríem fora d’aquest femer! I ara?

[Pàg. 478-79 Error tipogràfic]
L’única pietat m’ha vingut dels infidels, que Déu els recompensi tot evitant de condamnar-los com mereixerien.

[Pàg. 504 Error en la separació a final de paràgraf]
Sàpigues que el noi s’està morint en aquests moments, és més, vet aquí que ja és mort, que Déu l’-hagi perdonat.

Enllaços

Pàgina oficial de l'autor (en italià)
Umberto Eco a Edicions Destino
Ressenya de l'abellerol
Eco a la Wikipedia (en castellà)

dilluns, 5 de desembre del 2005

Joan Coromines: l'homenàs

Si Josep Pla encunyava el terme homenots per referir-se als personatges que ens presentava amb aquella delicadesa que només ell sabia bastir, quan ens referim a un personatge de la talla de Joan Coromines, no podem menys que fer servir el superlatiu: homenàs.

Perquè qualsevol persona hauria necessitat tota una vida per bastir un monument com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (en nou volums). Però és que Coromines, acabada aquesta primera obra colossal, encara va tenir temps per deixar-nos una altra obra cabdal de tota una altra vida de dedicació: L'Onomasticon Cataloniae.

És clar que 90 anys al seu ritme de treball donen per a molt. Però el mèrit és inapelable i el valor del llegat, incalculable.

Aquest any, a més, se celebra el centenari del seu naixement. Barceloní nascut el 1905, va morir a Pineda de Mar el 1997. Durant tot aquest any 2005 i part del 2006 es desenvoluparan diversos actes per celebrar el centenari d'un dels lingüistes més il·lustres de les lletres catalanes i de la romanística en general.

Perquè, a banda d'aquestes grans obres i d'altres de prou importants per a la llengua catalana, també va dedicar els seus esforços i coneixements a fixar determinats aspectes d'altres llengües romàniques, com ara l'aranès o el castellà, preferentment. I el més important: a part del saber recollit en l'obra impresa de l'autor, ens queda el llegat de la immensa calaixera on queden recollides les seves fitxes de treball, amb el material lexicogràfic i onomàstic de les seves enquestes lingüístiques recollides per tot el territori de parla catalana.

De la seva vastíssima obra podem recomanar com a lectures gairebé obligades (i quina podríem obviar o no aconsellar?):

. El que s'ha de saber de la llengua catalana (1954). Llibret publicat per l'Ed. Moll de Palma de Mallorca, de caire divulgatiu sobre les generalitats de la llengua catalana. És la traducció d'un opuscle que va preparar el 1951 a la Universitat de Chicago com a presentació de la llengua catalana als nord-americans amb motiu dels Jocs Florals de Nova York.
. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1955-57), en 4 volums, refós posteriorment en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), en 6 volums.
. Lleures i converses d'un filòleg (1971), llibre on planteja qüestions controvertides o poc estudiades de normativa.
. Entre dos llenguatges (1976-77), publicat per Curial, en 3 volums.
. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), en 9 volums. Obra de caràcter històric, crític, comparatiu i etimològic.
. El parlar de la Vall d'Aran (1990), que conté aspectes de gramàtica i lèxic d'aquesta varietat del gascó (ja havia fet la seva tesi doctoral sobre l'aranès).
. Onomasticon Cataloniae (1989-97), en 8 volums. Recull antroponomàstic amb l'explicació de l'arrel etimològica dels noms de lloc i de persona del domini lingüístic català.

Poc podem afegir al que ja s'ha dit de l'estudiós afincat a Pineda de Mar, al Maresme. Voldria destacar alguns fragments d'allò que ha dit en algunes de les entrevistes concedides:

Crec que és bona [la polèmica]. Es pot anar molt més enllà pel camí de la discussió, tal com es fa als grans països europeus i als Estats Units. El debat, l'opinió, la baralla permeten arribar lluny. Trobo que en el nostre país es consensuen massa les opinions i que moltes vegades s'evita la polèmica per no trepitjar els interessos d'uns i altres. L'abús del consens és dolent perquè supleix realment la disputa democràtica.
[Entrevista publicada al diari Avui del 29 d'octubre de 1994.]

A S.M. el Rei Juan Carlos I. Sereníssim senyor: Gràcies per la distinció que m'atorgàreu els mes de juny. Restaré profundament agraït per la intenció d'honorar-me amb una altra condecoració. Això no obstant, la decisió ha estat presa per una iniciativa governamental i jo no puc acceptar, i retorno, un premi enviat per un govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies, nega els recursos necessaris a la universitat de Barcelona i a totes les nostres, i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen.
[En la carta de refús de la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.].


I podem destacar també el que n'han dit persones pròximes o que el coneixien prou bé:

Jo tinc la impressió –diu l'escriptor- que és l'home que treballa més d'aquest país.
[Josep Pla.]

D'altra banda, l'extraordinari gruix intel.lectual de Coromines queda reflectit d'una manera colpidora en un fet que el seu darrer secretari i eficaç col.laborador des de 1989, Joan Ferrer, ha explicat, arran del seu traspàs: damunt la tauleta de nit havien quedat els Evangelis en grec, dos volums de les Confessions de Sant Agustí en llatí, les obres completes de Dante en italià, els Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany (en caràcters gòtics), les obres completes de Shakespeare en anglès, un volum de les tragèdies d'Eurípides en grec, el seu estimat exemplar de La vida austera, de Pere Coromines, i dos volums de la correspondència de Josep Carner. Joan Coromines era, certament, un poliglot i un home de vastíssims coneixements culturals.
[Carles Duarte, al diari Avui del 2 de gener de 1997.]

El 1930 Pompeu Fabra i Josep Maria de Casacuberta el reclamaren perquè col·laborés en dues de les tasques més importants que duia a terme la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans: el Butlletí de Dialectologia Catalana i l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia, a la qual havia estat atribuïda la fixació dels noms dels municipis catalans en un moment en què hom intuïa la proximitat de la recuperació de l'autogovern per a Catalunya.

Això li permeté, entre el 1930 i el 1936, establir les bases de les seves dues grans obres, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae.
[Max Cahner, al diari Avui del 3 de gener de 1997, «Un gran científic i un gran patriota».]

L'Ardida Piràmide: així anomenava Coromines el seu projecte científic. Una piràmide amb tres vèrtexs: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, l'Onomasticon Cataloniae i la gramàtica històrica, que no va poder abordar. No va tenir temps, però va deixar materials suficients perquè altres estudiosos puguin continuar la tasca.
[...]
El seu coneixement de llengües era extraordinari. Coneixia en profunditat la lingüística romànica, aprengué sànscrit i es doctorà amb una tesi sobre l'aranès. Sabia rus, flamenc, gòtic, romanès, indoeuropeu, grec, llatí, basc i àrab i, evidentment, coneixia profundament els llenguatges pròxims al català (castellà, aragonès i dialectes provençals). Tot un exemple de multilingüisme a seguir, que, tal vegada, ens sigui útil a l'hora de plantejar-nos la necessitat que el professorat i l'alumnat universitari siguin capaços de superar la fase de la competència monolingüe empobridora per adquirir la capacitat d'ús de diverses llengües.
[Carles Solà, publicat al diari Avui del 28 d'abril de 2005, «Coromines: l'home, el patriota, el científic».]


Enllaços

Any Joan Coromines
Joan Coromines a la Gran enciclopèdia catalana, a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o a Lletra.
Exposició Cent anys de Coromines
I alguns apunts biogràfics, a la Viquipèdia o en una pàgina de toponímia del Vallès Occidental, o sobre la seva obra.