Us n'explico de seguida un altre.
Prenia unes notes la setmana passada al Calendar de Google per confegir un nou article de la paremiologia didàctica que escric a Cultura 21. Acostumen a ser articles que demanen temps i calma per elaborar-los, perquè intento anar seguint un fil conductor que em porti a elaborar una mena de curset de paremiologia senzill.
Ara que finalment m'he decidit a abordar una de les feines pendents i més demanades, l'Etimologia paremiològica, que restava pendent per la complexitat que li augurava i perquè no sempre és fàcil trobar què o qui ha originat una dita o un refrany, doncs com deia, ara començo a trobar ací i allà més i més informacions sobre etimologies de refranys. I jo que em pensava que em costaria sortir del Refranyer català comentat d'Amades! Doncs no, hi ha molta més vida i estudis al costat dels d'Amades i això m'està permetent mantenir una actualització i previsió de continuïtat del blog de vora dos anys, com a mínim.
Al que anava. Estava preparant un article per a la paremiologia didàctica sobre la relació entre els proverbis, els refranys i les frases proverbials i la rondallística, atès que abans, quan tota la cultura es transmetia per via oral bàsicament, les rondalles, amb un final rimat eren molt adequades per facilitar-ne la memorització i aconseguir transmetre dictats morals o conductes.
Doncs escrivia sobre això i divendres, a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern de Passeig de Gràcia, el meu llibreter de capçalera tenia un llibre que no recordava d'Amades: La rondalla i el proverbi, publicat a Barcelona-Gràcia el 1938, per Gràfiques Calmell dins la col·lecció «Narracions populars», núm. 2.
