Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

El passat mes de juliol, concretament el 24 de juliol, va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5428 i la Resolució és VCP/2081/2009, de 13 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia. Només cal que aneu al Gencat. De fet, ara únicament es publica en línia i ja no surt en paper.

En aquesta resolució hi trobem vora 80 termes dels àmbits de l'Administració i Direcció d'Empreses, Arts gràfiques, Educació, Esports, Gastronomia, Geografia i Informàtica i telecomunicacions.

Alguns són termes molt especialitzats, però n'hi ha d'altres que tenen un ús molt més generalitzat i que ens poden resoldre més d'un moment de dubte.

Per exemple, en l'àmbit de la gastronomia, hi tenen cabuda manlleus i adaptacions de termes tan usuals com el brownie (pastís de xcocolata i nous, amb textura de bescuit), el burrito (tortilla enrotllada i farcida), el chimichurri (salsa feta a base d'alls, julivert, pebrot picant, sal, oli i vinagre, usada per condimentar carns, típica de l'Argentina), el coulant (pastís petit amb l'interior farcit de xocolata desfeta), les crudités (plat constituit d'hortalises crues, d'origen francès), les fajites (Plat preparat amb tires de carn especiada, originàriament de vedella però també de pollastre o de porc, i verdures, que es presenten embolicades amb una tortilla, típic de la cuina mexicana), el guacamole (salsa pastosa elaborada amb una base d'alvocat, típica mexicana), el mojito (còctel d'origen cubà, preparat amb rom, suc de llimona, aigua, gel i sucre), la mozzarella (formatge fresc , típic de la cuina italiana), ossobuco (guisat de garró de vedella), el panettone (pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger), el risotto (plat elaborat amb arròs ric en midó, típic de la cuina italiana), la tortilla (Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central) o el xurrasco (Carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o la vedella, cuita a la brasa o en una graella a l’estil de l’Amèrica del Sud), entre d'altres.

Destacaré també que en aquesta resolució apareixen, dins l'àmbit de la Informàtica, l'aprovació de diversos termes, alguns relacionats amb els lectors de notícies a través dels canals RSS, com per exemple agregador (Aplicació informàtica que permet subscriure’s a un o més canals de continguts -RSS- i gestionar-ne la recepció i la visualització) i canal de continguts (fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web i hi pot oferir enllaços), redifondre i redifusió de continguts, com a sinònims, respectivament, de sindicar i sindicació, o retroenllaç (enllaç en un article d'un web, sovint en un apunt d'un bloc, que permet accedir a un article d'un altre web des d'on prèviament s'ha creat un enllaç cap al primer article) i que admet l'ús de baixar, com a sinònim de descarregar i penjar, com a sinònim de pujar, o incorpora el terme microbloc, per al bloc amb apunts amb un limitat nombre de caràcters que es poden publicar a través de diversos dispositius o aplicacions.


Resolucions anteriors:

- DOGC 5332, de 19 de febrer de 2009 - Resolució VPC/541/2009- Ressenya.
- DOGC 5260, de 18 de novembre de 2008 - Resolució VPC/3385/2008- Ressenya.
- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

VII Jornades Scaterm

La Societat Catalana de Terminologia (Scaterm) convoca la setena jornada, sobre Terminologia i documentació.

La Jornada tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, el pròxim divendres, 29 de maig de 2009 (C. de Melcior de Palau, 140 - 08014 Barcelona).

L'Scaterm és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), societat que té el mandat de reunir anualment organismes i professionals implicats en la terminologia catalana i donar a conèixer la intensa activitat terminològica que es porta a terme arreu del territori catalanoparlant.

Com diu Jaume Martí, president de l'Scaterm, a la presentació de la jornada, la terminologia i la documentació, sobretot en el vessant pràctic, tenen molts punts de confluència.

La terminologia estudia i explica des de la lingüística aquests elements lèxics especials que són els termes; i, en el seu vessant aplicat, els detecta en els textos, en fa reculls, hi introdueix propostes, etc. La documentació fa ús dels termes i els adapta per als seus fins de construcció de classificacions i recuperació de la informació dels textos i dels corpus
textuals.

Al tríptic de la Jornada hi trobareu el programa complet.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

El passat dijous, 5 de març de 2009, va sortir una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5332 i la Resolució és VCP/541/2009, de 19 de febrer, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia. Només cal que aneu al Gencat.

En aquesta resolució hi trobem vora 150 termes dels àmbits de l'Astronomia, Automoció, Biblioteconomia i documentació, Ciències de la vida i de la salut, Economia i empresa, Empresa i tecnologia, Esports, Fotografia, Indústria, Informàtica, Lleure, Publicitat i Videojocs.

La gran majoria d'aquests gairebé 150 termes són de l'àrea dels videojocs, un camp on el català no és ni tan sols testimonial.

En aquesta resolució apareix, dins l'àmbit de la Informàtica, l'aprovació dels termes apunt i fer un apunt, com equivalents catalans als termes anglesos 'post' i 'to post' que expressen el text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc, que també han estat motiu de controvèrsia dins la catosfera.


Resolucions anteriors:

- DOGC 5260, de 18 de novembre de 2008 - Resolució VPC/3385/2008- Ressenya.
- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

Fem un post? No! Fem un apunt

Fa uns mesos ens va arribar a WICCAC, l'Associació de Webmestres Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics, una petició de col·laboració del Termcat, demanant-nos com se n'havia de dir dels escrits dels blogs. Allò que tots coneixem per post, per interferència i influència de l'anglès.

L'escrit era molt clar i correcte, amb diferents alternatives per denominar en català allò que en anglès en diuen post en els blogs. I ens demanaven si les trobàvem adequades, si les fèiem servir o si en proposaríem alguna altra. Ho vam parlar i vam retornar l'escrit amb les aportacions d'aquells wics que hi van voler participar.

L'altre dia, la Dolors Montes, la interlocutora del Termcat en aquest assumpte, a qui jo vaig tenir el plaer de conèixer en el Combat entre bloc/blog de la Catosfera de Granollers, ens va fer arribar la resolució del tema.

Fins aquí els antecedents.

Deixeu-m'hi dir la meva: penso que tot el procediment ha estat modèlic per arribar a una resolució duradora, consensuada, motivada i ben documentada.

Tot seguit us reprodueixo l'extracte de l'acta del Consell Supervisor núm. 475, de 4 de setembre de 2008, en què es va fixar en català el terme de l’àmbit d’Internet apunt (com a alternativa a l’anglès post):

apunt m

es artículo
es contribución
es mensaje
es post
fr article
fr contribution
fr entrée
it post
en post
en posting

Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.

Nota: 1. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats. 2. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.

Terme relacionat:

fer un apunt v intr

es postear
fr poster
it postare
en post, to

Publicar un apunt en un fòrum o en un bloc.

Nota: Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

Criteris aplicats:

S’aprova el terme apunt i el verb relacionat fer un apunt com a denominacions catalanes equivalents a les formes angleses post i to post, respectivament, pels motius següents:

• són alternatives catalanes als manlleus anglesos, els quals comencen a tenir una certa difusió en català (en el cas del verb, amb la forma calcada *postejar, probablement a través del castellà postear);
• ja tenen un cert ús entre els internautes, al costat d’altres formes catalanes;
• poden considerar-se denominacions lingüísticament adequades, a partir del significat del verb apuntar (“Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una matèria) en una conversa, un discurs, etc.”, segons el diccionari normatiu), del qual deriva apunt;
• el substantiu apunt, com l’anglès post, és una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d’ús i fer referència a textos de diferents nivells d’especialització, de diferent extensió i de diferent format.
  

Es descarta l’aprovació del manlleu post perquè es considera innecessari i es creu que pot ser substituïble fàcilment per la denominació aprovada o bé, segons el context, per les alternatives catalanes suggerides a la nota. Cal tenir present, d’altra banda, l’excessiva homonímia de post en català.

Es desestimen les formes aportació, article, comentari, intervenció, missatge i nota, que també s’han tingut en compte, perquè es creu que, a diferència de la forma aprovada, no s’adeqüen indistintament a tots els contextos en què s’utilitza post. Malgrat tot, el Consell Supervisor creu convenient d’especificar en nota que aquestes denominacions també poden funcionar, segons el context, com a alternatives catalanes al manlleu. Igualment, en el cas de fer un apunt, també poden considerar-se vàlides, segons el context d’ús, les formes penjar un apunt o publicar un apunt, entre d’altres.

Mai m'havia agradat el terme post o postejar (o postar) per als escrits que feia als blogs. Intuïtivament m'havia decantat per escrit o article. Però apunt ho trobo també prou adequat.

Aquest terme ja es pot consultar al web del Termcat, a través del Cercaterm i la Neoloteca.


Mira també

També en parla l'Emigdi Subirats.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Avui, dimarts 18 de novembre de 2008, ha sortit publicada una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i cientíic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i deinir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5260 i la Resolució és VCP/3385/2008, de 4 de novembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia Només cal que aneu al Gencat.

En aquesta resolució hi trobem 50 termes dels àmbits de l'Economia, Enginyeria i construcció, Esports, Dret, Física, Gastronomia i utillatge de cuina, Genètica, Indumentària, Material d'oficina, Recerca i innovació, Tecnologia i Turisme.

La majoria d'aquests 50 termes són de l'àrea d'esports, dels àmbits del ciclisme i esports de motor, bowling, billar, patinatge sobre gel i hoquei sobre gel, automobilisme i esports de motor.

Destaco, també, per la seva actualitat, els termes referits a l'àmbit econòmic, que ens permetran afrontar la crisi amb correcció lingüística. Així, sabrem diferenciar el capital d'inversió del capital de risc i entendrem termes com la compravenda triangular, els fons de capital de risc o les societats de capital de risc.

En l'àmbit dels esports, distingirem entre les locucions a rebuf (ES a estela o a rebufo) i a roda (ES a rueda). Ambdós volen dir estar situat immediatament darrere d'un vehicle en moviment, però en el cas de la primera, aprofitem el rebuf d'aquest vehicle.

També distingirem diferents modalitats de jocs de billar (billar americà, billar de troneres, cinc bitlles o snooker) i algunes singularitats del lèxic billarístic: llimada, llimar, massé, mosca, retacada o retacar.

I voldria destacar també la incorporació, en l'àmbit del dret, del terme copyleft, com a 'Forma d'explotació dels drets d'una obra en què el titular del copyright autoritza l'ús, la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la modificació d'aquesta obra, amb la condició que qualsevol distribució posterior de possibles còpies o modificacions estigui sotmesa a les mateixes condicions de llicència que l'original'.

Resolucions anteriors:

- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Avui, divendres 25 de juliol de 2008, ha sortit publicada una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i cientíic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i deinir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

Ho trobareu al DOGC 5181 i la Resolució és VPC/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Us recordo que des de ja fa uns quants mesos, la consulta del DOGC és gratuïta, en línia i oberta a tothom. Només cal que aneu al Gencat.

Jo, per la meva feina, ja fa molts anys que he pres el costum de llegir-lo a primera hora del matí, per comprovar que no hi hagi cap normativa que afecti les competències de la unitat on treballo. No us diré pas que sigui una lectura apassionant, però el deure obliga.

En aquesta resolució hi trobem termes dels àmbits dels Audiovisuals, Ciències de la vida i de la salut, Esports, Finances i Informàtica.

Poc més de 150 termes, majoritàriament de les àrees d'Esports i de Finances.

Destaco l'admissió de termes com ara com-s'ha-fet (EN making of) per definir el 'Reportatge audiovisual sobre el procés d’elaboració d’una obra cinematogràfica, d’una sèrie televisiva, d’un anunci, d’un disc, etc., o sobre la preparació d’un espectacle', aikido, el kendo, el nihon-taijutsu o el taijutsu, com a esports de combat, que són arts marcials d'autodefensa d'origen japonès o el full-contact, d'origen americà, el kick-boxing, d'origen oriental o el kungfu o el wushu, d'origen xinès. També bowling, per a l'Establiment públic destinat a la pràctica del bowling, que generalment comprèn diverses pistes de joc'.

Hi ha un grapat de termes sobre bitlles, força específics i altres de diversos esports, com ara corbata, en golf, per indicar el 'Putt en què la bola recorre la vora del forat sense arribar a entrar-hi'. També termes de motor i muntanyisme, com ara desgraduació ('Rebaixament de la graduació inicialment assignada a una via') o despitonar ('Extreure els pitons d’una via d’escalada') o espit, espitador o espitar, relacionats amb la 'Eina metàl·lica que, mitjançant la percussió, serveix per a introduir un espit a la roca'.

En l'àmbit de les finances, també trobem un seguit de termes, per a diverses operacions, assegurances, figures de canvi, entitats, mercats o cotitzacions. Podem destacar, per exemple, el cim (cotització més alta d'un valor o conjunt de valors) o el cim arrodonit (anunci del final d'una tendència alcista).

Alguns noms típics del parquet de la borsa, com el brocker (o mediador), el dealer o el tíquer.

Finalment, en Informàtica, s'aproven els termes aparador de dades (EN datamart), magatzem de dades (EN data warehouse) i repositori (EN repository).


Resolucions anteriors:

- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

Sens dubte

Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (SLUB) han presentat el portal Sens dubte, un gestor de consultes lingüístiques i terminològiques que dóna accés a les fitxes amb les respostes a les consultes que arriben al servei sobre aquests àmbits.

Les fitxes de resposta són molt completes, com podeu comprovar en el cas d'exemple que apareix en aquests moments, sobre llibreria o biblioteca. Aquesta fitxa, a banda de l'argumentació teòrica, basada en les fonts consultades, ofereix els antecedents i equivalents en altres idiomes, així com ho relaciona amb altres mots sinònims o del mateix àmbit.

De fet ja fa uns mesos que està en funcionament, però amb retocs, ajustaments i la implementació del global d'eines que el conformaran.

El portal permet, d'una banda, consultar el global de dubtes i consultes que gestiona el servei, a través del cercador i d'uns índexs general, temàtic i de paraules. Completa aquest apartat, amb una presència central en el portal, un parell de suggeriments, sota l'epígraf «La consulta de la quinzena» i «Sabíeu que...», on destaquen un parell de consultes pel seu interès, actualitat o contingut.

D'altra banda, el portal permet l'accés a altres eines, tant lingüístiques com terminològiques, com ara els Criteris de la UB (CUB), l'UBTerm, els multicercadors¹ (que analitzarem més a fons en un altre article) i altres eines de consulta que ofereix la xarxa, però que són externes al SLUB.

---

¹Nota: Podeu veure un primer tast dels multicercadors de la UB a can Puigmalet.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Aquest mes de març han sortit publicades al DOGC dues resolucions consecutives (Resolució VPC/664/2008, de 27 de febrer, i Resolució VPC/696/2008, de 27 de febrer) amb termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, a través de l'aprovació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits tècnics, científics o humanístics, ja sigui perquè encara no hi ha cap proposta denominativa, ja sigui perquè es difonen formes poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic i la fixació de criteris lingüístics i terminològics que facilitin el treball terminològic i el desenvolupament dels llenguatges d'especialitat en català.

Quadrimestralment aquest òrgan emet resolucions amb nova terminologia especialitzada. Aquestes resolucions, doncs, corresponen al segon i tercer quadrimestres de 2007.

En la primera resolució, la VPC/664/2008, hi trobem termes dels àmbits de les Ciències de la salut, les Ciències socials, els Esports i jocs, la Indústria, la Informàtica i la Música.

Així, d'aquests 56 termes, podem destacar l'admissió del terme consulta, per al local on un professional de la salut rep i atén els pacients, infermer -a, com a adjectiu relatiu o pertanyent a la infermeria, o dinastàsia, com la prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d’un pacient que té una malaltia irreversible en fase crítica o terminal, en l'àmbit de les Ciències de la salut. Sobre Ciències socials vull destacar l'admissió del terme amazic (i el sinònim berber) per referir-se a la llengua afroasiàtica parlada pels amazics i l'adjectiu amazic -iga, en l'àmbit de l'antropologia per referir-se a allò relatiu o pertanyent als amazics i en el camp de la filologia per referir-se a allò relatiu o pertanyent a l'amazic.
En el camp dels Esports i els jocs destaca l'admissió de l'adjectiu aeròbic -a, relatiu o pertanyent a l'aeròbic, atac, atacar i altura d'atac, bola d'atac, cavallet, fletxa, marc, pont, rosca o virolla en l'àmbit del billar, cabriol, cursa al trot, enganxos, pupil·latge, trec, trot, trot enganxat o trot muntat, o la denominació de nous esports, com ara el futvòlei, el lacrosse o el netbol.
En el camp de la Indústria, destaquen determinats termes de l'àmbit del tèxtil, com ara marquiset (teixit de punt per ordit molt i que mostra obertures quadrades obtingudes amb cadenetes i tramat), noppe (conjunt d’una malla i més de dues malles carregades que es
desprenen a la passada següent, que forma una petita protuberància que sobresurt
repetidament en un teixit) o teixit d'intàrsia (teixit de punt per recollida, llis, acanalat o per malles girades, que presenta zones de colors diferents, cadascuna de les quals s’ha teixit amb
un fil específic). I finalment vull destacar els nous termes admesos en el camp de la Informàtica: imatge mapada, mapa, mapa d'imatge, mapar i mapatge, com veieu tots referits a les imatges d’una pàgina web que tenen associat un mapa d’imatge.

En la segona resolució, la VPC/696/2008, són més de 100 termes dels àmbits de l'Enginyeria elèctrica, l'Ensenyament, els Esports, la Gestió de la qualitat, la Indústria tèxtil, la Informàtica, la Meteorologia, la Psicologia o els Transports.

Així, voldria destacar, que de l'anglicisme *e-learning, el Termcat proposa que en diguem aprenentatge electrònic i fixa terminologia referida a esports com el Polo (back, back de dreta, back de revés, bola, càrrega, cop endavant, cop endavant de dreta, cop endavant de revés, cop sota coll, cop sota coll de dreta, cop sota coll de revés, cop sota cua, cop sota cua de dreta, cop sota cua de revés, córner, dret de pas, handicap, jugador -a de polo, jugador -a número 1 [i 2, 3 i 4], jutge -essa de gol, línia de 30 [i 40 i 60] iardes, línia de la bola, període, servei de fons, servei neutral, tac, tauló o tercer -a àrbitre -a), el Paracaigudisme (estil clàssic, estil lliure, obertura de cable, pilot extractor, salt BASE o salt en tàndem), el Bàsquet (doble doble, fumble, jugador -a més valuós -osa [MVP], quàdruple doble o triple doble), les Botxes (apuntador -a, cable d'obertura, campana, dupleta, embotxador -a, estora, quadreta, tirador o tripleta) o Jocs de geocerca o també proposa màxim -a golejador- a per al pitxitxi de futbol (ambdós, sinònims i admesos), com també, rabona, passada de la mort o rondo.

Per a la Indústria tèxtil s'admet alta costura i prêt-à-porter i en el camp de la Informàtica podem destacar el forat de seguretat, violació de la seguretat o vulnerabilitat.


També en parlen...

- Bit de cultura.
- Directe!cat.
- ElSingularDigital.cat.


Resolucions anteriors:

- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.

GesTerm (Gestor de terminologia)

Aquesta setmana el Termcat ha anunciat una eina en obert per a la creació de vocabularis terminològics: el Gesterm.

És un gestor de terminologia descarregable que facilita l’elaboració de diccionaris multilingües especialitzats i que es pot descarregar lliurement des del web del Termcat.

Aquest gestor, que qualsevol persona es pot descarregar al seu ordinador i treballar-hi en local, facilita les principals tasques associades al treball terminològic:

• creació de fitxes terminològiques i de diccionaris que les continguin,
• manteniment de la informació associada a les fitxes i als diccionaris,
• cerques avançades i
• generació de llistats imprimibles.

El programa funciona amb una llicència GNU/GPL, han alliberat el codi font i estan oberts a aportacions de la comunitat per millorar-lo.

Té un pes relativament petit, per ser una aplicació completa (12 Mb) i funciona tant en plataformes Windows com Linux. Treballa amb la versió JDK 5.0 i següents de la màquina virtual Java. De moment el programa està limitat a l'ús d'un sol diccionari i encara hi ha alguns menús que no acaben de funcionar prou bé. Caldrà, doncs estar atents a noves versions millorades.

No cal dir que m'ha anat com anell al dit, ara que he de fer el meu lèxic especialitzat sobre paremiologia com a memporia final del Màster online en Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

L'entorn és senzill. La possibilitat d'idiomes, suficient i els camps que cal omplir per a cada fitxa els necessaris i imprescindibles. Potser s'agrairia una descàrrega una mica més "transparent", per poder trobar després amb facilitat on emmagatzema els diccionaris... i que permetés la gestió simultània de més d'un diccionari.

Cal dir també que compta amb una ajuda en línia que ens pot treure de més d'un cul de sac i que les bases de dades auxiliars tenen entrats uns quants registres generals força útils.

Inconvenients? Només treballa amb el format .term d'aquest gestor o del GdT del Termcat, cosa que ens limita a només poder-lo utilitzar amb aquest gestor.


Més informació

- Cultura21.cat - El Termcat crea un gestor per elaborar diccionaris des de casa
- Diari per a Tècnics Lingüístics (DTL) - El Termcat ofereix l'eina GesTerm
- Directe.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
- El Faristol - Bloc personal de Jordi Mas - El Termcat publica una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
- Gencat - Actualitat - Gestor de terminologia: GesTerm
- LaFarga.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
- Noticiesdot.cat - El TermCat presenta un gestor de terminologia: GesTerm

Terminologia política

Sempre hem lligat política amb oratòria, perquè és imprescindible parlar bé, amb enginy i d'una manera que enganxis qui t'escolta... i encara més difícil, que es cregui tot allò que li expliques.

Com a lingüista, també, sempre he pensat que si cada polític tingués un lingüista de capçalera, milloraríem la qualitat del discurs polític, la llengua no estaria tan maltractada i el col·lectiu de lingüistes tindríem alguna altra sortida laboral d'aplicació més quotidiana. Seria tota una revolució en allò que s'entèn actualment per la lingüística aplicada.

Però penso que també, des d'un vesant d'observació lingüística, aviat podrem parlar d'una terminologia política, encunyada al llarg dels anys i que no entèn de colors ni de partits.

Les últimes perles:

«No me voy a ir, no voy a dimitir y voy a solucionar los problemas que se plantean en el ministerio porque es mi responsabilidad. Correr es de cobardes y los que piden que me vaya seguramente es eso lo que harían».

«No es el primer problema que me encuentro, tengo edad suficiente para haber tenido unos cuantos y los he solucionado bien».

«El que no hace nada no se equivoca y es imposible que tenga un problema con una obra el que no la inicia».

Proveu de canviar obras i ministerio per qualsevol altra actuació o responsabilitat i us ajudaran a sortir del mal tràngol amb elegància i contundència.

En aquest cas han estat dites per Magdalena Álvarez, ministra de Foment del govern Zapatero, però les podia haver dit qualsevol altre polític en qualsevol altra situació.

Em recorda aquelles falques que tenen els meteoròlegs per dir que podrà ploure amb una intensitat variable en qualsevol indret del territori... i que les pluges podran ser localment intenses. Dir això i dir res, el mateix.

I mentre els polítics ens venen fum amb aquestes perles orals (pensar en l'eròtica del poder i en l'oralitat, ens fa pensar en altres coses...), la gent del carrer, que hem de sofrir la seva incompetència, només ens queda manifestar-nos i dir-los, clarament, i sense segones lectures, que ho estan fent molt malament i que ja n'hi ha prou!

M'ajudeu a recopilar altres perles de la terminologia política! Agraït d'antuvi!

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

El passat 29 de setembre, van sortir publicats al DOGC un altre reguitzell de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, publicats pel Departament de la Vicepresidència, d'on depèn la Secretaria de Política Lingüística, atès que l’article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l’aplicació de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i l’ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.

El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s’aproven els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat ha de difondre periòdicament els termes que hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fem, doncs una ullada al vocabulari fixat en aquesta resolució. Les àrees temàtiques abordades són Administració i direcció d'empreses (ADE), Arts gràfiques, Dibuix tècnic, Indústria, Rugbi, Societat de la Informació i Zoologia.

Així, en l'àmbit de l'ADE sabem que la resiliència i la trasiliència són la 'capacitat d’una organització o empresa per a anticipar-se i adaptar-se als canvis i imprevistos i per a respondre-hi positivament sense perdre la cohesió interna i les característiques pròpies' i la 'propietat d’una innovació per a alterar sobtadament, de manera positiva o
negativa, el sistema de producció i l’activitat comercial d’una empresa o organització', respectivament.

En Arts gràfiques, fixa coixinet (o quadradet) com el terme que correspon al símbol del sostingut (allò que en castellà en diuen almohadilla, cuadradillo o sostenido) que apareix, per exemple, als telèfons. Quan és el símbol gràfic, li direm coixinet o malla (a l'ordinador és la combinació de les tecles Alt Gr + 3: '#'). També fixa els termes et o i comercial per al símbol '&', que és el 'signe gràfic procedent de la lligadura de les lletres de la conjunció llatina et'; gràcia, per al 'traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes' i ratlla baixa per al caràcter de subratllat horitzontal per sota de la línia de base.

Pel que fa al vocabulari d'Indústria fixa diversos termes relatius als àmbits de la indústria alimentària, tèxtil, metal·lúrgica, de seguretat industrial o de la pell, entre d'altres. Així, de la 'tècnica de conservació d'aliments que consisteix a esterilitzar-los per mitjà de la calor en recipients tancats hermèticament' en direm appertització, denominació procedent del nom del pastisser francès Nicolas Appert (1749-1841), inventor d’aquesta tècnica.

En Societat de la Informació, s'admeten els anglicismes poadcast i poadcasting per al 'fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting' i la 'tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l’usuari, per mitjà d’una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil', respectivament.

Les altres resolucions quadrimestrals del Departament de la Vicepresidència que publiquen termes normalitzats del Consell Supervisor del Termcat d'aquest any 2007 són:

- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Ressenya.

I anteriorment ja havia recollit les resolucions d'anys anteriors.

Aprofito també per fer esment que el format del DOGC ha variat ostensiblement i ara es presenta a columna única i amb un cos de lletra superior. Pràctic per a la lectura en pantalla, des que va deixar de publicar-se en paper, però molt costós si mai s'ha d'imprimir algun contingut.
I tothom té accés a la base de dades del DOGC per consultar-ne continguts de diaris antics, anteriors al 2002, que abans només era accessible per subscripció.

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat

Amb una mica de retard, em faig ressò que el passat 24 d'abril el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4868) va publicar nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Són 88 termes dels àmbits de les Ciències de la vida i de la salut, de l'Esport i de la Física.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar tots els termes aprovats a la Neoloteca del Termcat.

D'aquesta darrera resolució, la majoria de termes de l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut pertanyen a la disciplina de la psiquiatria, encara que també n'hi ha algun de farmacologia o de neurologia.

Així, admet, a través de la influència francesa, déjà vu, jamais vu o belle indifférence per explicar els fenòmens consistents a percebre allò vist per primera vegada com a situacions ja viscudes, o al contrari, percebre com a estranyes situacions o llocs que en realitat ens són familiars, o, en el darrer cas, la despreocupació aparent que mostren determinats malalts davant els símptomes de la malaltia.

També fixa termes per a d'altres deliris o síndromes, com ara el deliri de gelosia (o síndrome d'Otel·lo), el deliri de referència, la distractibilitat o la labilitat afectiva.

I descriu els diferents tipus d'afecte (comportament observable que és l'expressió dels sentiments experimentats per l'individu), classificant-los en afecte aplanat (caracteritzat per l'absència total o gairebé total de qualsevol signe d'expressió emocional), afecte inadequat (caracteritzat per la discordança amb el contingut del discurs o del pensament), afecte làbil (caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs) i afecte retret (caracteritzat per una minva més o menys important dels signes d'expressió emocional).

Els termes de l'àmbit de l'esport són majoritàriament d'hoquei sobre gel. Així sabem que un canadenc és un gir consistent a posar en línia els dos patins, situant a davant el corresponent al costat cap on s'ha de girar i inclinant molt el cos cap a l'interior de la corba, que un flip és una passada consistent a aixecar el disc per mitjà d'un moviment ràpid dels canells, amb acompanyament de la pala de l'estic, per superar per sobre l'estic d'un adversari, que un hat trick (anglicisme aplicable a altres esports d'equip i de pilota) és el fet d'aconseguir, un jugador, tres gols en un partit o que una punxada és l'acció consistent a colpejar o intentar colpejar un adversari amb la punta de la pala de l'estic.


Finalment, en l'àmbit de la física, s'aproven termes sobre física de la radiació, electromagnetisme o òptica, d'entre els quals podem destacar acròmat, autofasatge o quench.

La transmissió dels recursos d'una llengua

Els estudis de sociolingüística s'entesten a presentar-nos el català com una llengua amb un ús minoritzat i que necessita una protecció especial perquè pugui esdevenir una llengua normalitzada. En plena era de la globalització, els auguris no poden ser més pessimistes per a les llengües petites. Ja ho sabem: el peix gros es menja el xic.

El fet que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament pot ajudar a entreveure amb cert optimisme un millor coneixement de la llengua. Però no és gens clar que aquest coneixement comporti una més continuada i major presència social del català. Vull recordar aquí la polèmica oberta sobre si el català és realment la llengua dels patis, i no només la de les aules (i no sempre).

Si ens fixem en un aspecte molt concret de la llengua, com és el camp de la fraseologia, veiem que les previsions més apocalíptiques hi tenen un bon argument de pes. Quants cops no hem sentit aquell polític ─o aquell metge, o aquell artista, o aquell periodista, etc.─ en intervencions als mitjans de comunicació parlant un català no sempre prou polit ni fluid, que quan necessita usar una frase feta o fer referència a un refrany, espontàniament li surt la versió castellana?

Per exemple:

• «Els nens petits ploren, perquè, ja se sap, quien no llora no mama» (Carme, llevadora de Montmeló, 18-2-98). Podria haver dit qui no plora no mama, directament.
• «Ho diuen perquè en el món dels artistes hi ha aquesta provisionalitat, d'aquí te pillo, aquí te mato» (A. Buenafuente, Sense títol, s/n, TV3, 13-2-98). Podria haver dit d'aprofitar les ocasions o oportunitats.

La insistència amb què es produeix aquest fenomen ens podria fer pensar que el català no té refranys, ni frases fetes. I sabem del cert que això no és així. Què passa, doncs?

Els diccionaris no només recullen les paraules soltes de cada llengua. Hi ha un seguit d'expressions que són la combinació d'un seguit de paraules que no s'expliquen pel recte significat de cada una d'elles, sinó que prenen una nova significació. Això són els modismes i frases fetes d'una llengua. Desconèixer aquestes expressions ens pot portar a equívocs o a traduir veritables disbarats.

Per exemple, l'expressió fer moros no es pot explicar pel significat de cada una de les paraules de l'expressió. No vol dir 'engendrar, crear, etc., algú natural de la part septentrional d'Àfrica, de cultura i llengua àrab o berber', sinó que quan apareix així té una significació totalment diferent: 'cisar' (distreure fraudulentament [part d'una quantitat]).

Hi ha hagut un trencament en la transmissió d'aquestes expressions d'ús corrent fa unes dècades. Si fos perquè la llengua no les necessita per expressar-se, només caldria acceptar-ne el pas al calaix del passat. Però no és així.

El problema és que la gent usa el referent que té més proper en altres llengües ─en el nostre cas, per proximitat, la majoria de casos són per interferència del castellà─ perquè desconeix com es diu en la seva llengua pròpia.

No és un problema de la capacitat i ductilitat que té la llengua per generar aquestes expressions, sinó del desconeixement que els parlants tenen d'aquestes expressions, que són les que millor recullen el geni de la llengua.

Cal, doncs, fer una aposta clara per la recuperació d'aquestes expressions ben genuïnes del català. No només ens hem de preocupar d'una ortografia polida. Necessitem recuperar el geni creatiu de la llengua i dotar la llengua de les eines necessàries per moure's amb desimboltura en qualsevol àmbit. És molt important la feina de creació terminològica que s'està duent a terme des de diferents institucions. Però cal no oblidar tampoc el català més quotidià, el de la nostra llengua de cada dia.

I el que no es pot posar en dubte és la vigència absoluta que tenen aquestes petites fórmules en la vida quotidiana de cada dia. Quants cops no recorrem a aquella frase feta o aquell refrany per exemplificar una situació concreta!

Una altra mostra de la vigència de les parèmies és que, encara que tots els llibres d'estil periodístics s'entesten a recomanar que no s'usin en el llenguatge periodístic, tots els diaris en van plens, però plens de debò. Sobretot s'usen en titulars per ressaltar una notícia i donen nom a moltíssimes capçaleres de col·laboracions als nostres diaris i revistes (per exemple, encara recordem «Al cap i a la fi», de Salvador Alsius a l'Avui, «Pel broc gros», de Joan Oliver, també a l'Avui, etc.).

S'ha avançat molt, amb la disponibilitat d'internet per al públic en general, pel que fa a facilitar la consulta i l'accés a repertoris i bases de dades enciclopèdiques de les llengües. I en català, on l'índex d'estudiosos de la llengua i lingüistes deu ser de les més elevades del món, no hi manquen moltes i variades iniciatives, tant en paper com en línia; tant particulars, com d'entitats públiques.

En farem cinc cèntims i mirarem quines llacunes cal abordar i omplir.

Les imatges estan extretes del web. El mapa de l'extensió de l'expressió 'fer l'ullet' està tret del lloc El Talp, allotjat a Racó Català. I la portada d'Aforística Mèdica de d'Oleguer Miró, està tret del lloc web de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

Actualitat català. Nous termes normalitzats del Termcat

El passat 1 de febrer, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4812) publicava nous termes normalitzats del Consell Supervisor del Termcat.

Són 55 termes dels àmbits de l'Alimentació, de les Ciències de la vida i de la salut, del Comerç electrònic, d'Economia i empresa i de l'Esport.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar tots els termes aprovats a la Neoloteca del Termcat.

D'aquesta manera, intenta fixar vocabulari específic d'alimentació arribat amb l'eclosió dels restaurants japonesos. Així de l'azuki en direm mongeta azuki; del wasabi, rave japonès, o del gomasio, sal de sèsam.

També, en l'ambit del correu electrònic i la publicitat per Internet, proposen fixar alguns termes que ens havien arribat en anglès i que ara ja tenen una forma catalana vàlida. Així, dels pop-up, en direm anuncis emergents, els banner són ara ja els bàner (i no només les cibertires) i el pharming ('Pràctica exercida a través d'Internet consistent a fer modificacions no autoritzades al sistema de resolució de noms de domini per dirigir un internauta a una pàgina web fraudulenta, en comptes d'adreçar-lo a la pàgina on volia anar.') és el descaminament.

En un comentari anterior, de setembre de 2005, intentava recollir les publicacions anteriors de termes normalitzats. Entre aquella data i aquesta, a banda del canvi de Conselleria que resol la publicació de termes (ara el Departament de la Vicepresidència, un d'aquells departaments que fa cara de durar menys que un caramel a la porta d'una escola), hi ha hagut la publicació de 3 resolucions més amb termes normalitzats. Si a algú li interessa trobar-les, són:

- DOGC 4542. RESOLUCIÓ PRE/3684/2005, de 15 de desembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.
- DOGC 4639 . RESOLUCIÓ PRE/1561/2006, de 15 de maig, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.
- DOGC 4727. RESOLUCIÓ PRE/3058/2006, de 19 de setembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Refranys sobre els bolets

Catalunya sempre ha estat terra de bolets i boletaires. Per això tenim una tradició plena d'històries i llegendes que en parlen i una gastronomia rica i variada que sap treure profit de les molt variades espècies autòctones del país.

Aquest arrelament de la tradició micològica a casa nostra té també el seu reflex en el refranyer, amb una presència escadussera, però tangible, dels refranys i fraseologia sobre els bolets.

Abans d'entrar-hi, però, us faré cinc cèntims sobre la terminologia bàsica dels bolets i les espècies més conegudes.


D’una banda, cal parlar de les diferents parts d’un bolet: el capell, les làmines (làmina, lamineta i himeni), l’anell o vel, el peu, la volva i el miceli.

I vull també destacar les principals espècies conegudes al país: amanita, cama de perdiu, camagroc, cama-sec, carrereta, cep, cogomella borda, cualbre (russula), escarlet de primavera, escarlet vermell, esclata-sang, fredolic, gírgola, llenega, llengua de bou, lleterola blanca i vermella, llora, modeguí, moixernó, moixí, múrgola, pet de llop, peu de rata, pinatell, reig bord (amanita muscaria), rossinyol, rovelló, siureny, tòfona i xampinyó. Varietat de mides, colors, qualitat i digeribilitat. No m'endinso en aquests aspectes, perquè les referències que trobareu al final de l'article en tracten a bastament i amb un rigor exquisit.

Passem als refranys. El nostre refranyer, malgrat que és molt ric i divers, no conté gaire referències al món dels bolets. Però hi ha material per parlar-ne i comentar-ho. Poc, però precís i d'interès.

Així, a partir dels refranys i frases fetes trobats podem classificar-los en quatre temàtiques principals:


1. Refranys sobre consells de salut

En general, desaconsellen la menja de bolets.

Per exemple:

- Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata,
- Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen,
- De bolets que no coneguis, no en masteguis,
- De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes,
- El bolet que hi ha cucs, no mata.
- Els bolets, menja’ls ben nets,
- Pel mal de ronyons, suc de moixernons,
- Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets.


2. Refranys sobre el calendari, meteorologia i el pas del temps

Parlen de les millors èpoques per trobar bolets, de quines condicions climàtiques s’han d’haver donat perquè se’n trobin i en quina època podem trobar determinades espècies.

Per exemple:

- Any de bolets, any de castanyes,
- Any de bolets, any de freds (o any de pobrets), perquè si plou massa, tot es farà malbé,
- Any de rovellons, neu fins als collons. Ja em perdonareu la llicència, però m'ha semblat una imatge molt clara.
- El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor,
- El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost,
- Gent de Poblet, gent de bolet,
- L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet,
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins,
- Per l’Ascensió, cerca el llop i el moixernó,
- Per Sant Josep, la múrgola treu el bec,
- Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre,
- Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra,
- Si a l’octubre plou, el rovelló es mou,
- Xàfecs d'agost, bolets en abundor.


3. Refranys sobre espècies concretes

Lloen les seves virtuts o en critiquen els defectes.

Per exemple:

- A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord,
- Al rovelló, cerca-li companyó,
- Bolet o rovelló, al sarró,
- El bolet terrerol, mai no va tot sol,
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló,
- Els bolets que porten beina, al fossar donen feina,
- Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo,
- Pinatells i rovellons s’amaguen pels racons.


4. Frases fetes

No pensava trobar tanta fraseologia sobre els bolets, però alguna cosa s'hi troba.

Per exemple:

- Clavar un bolet o donar una mà de bolets, vol dir pegar a algú.
- Conservar-se com un rovelló, vol dir que algú es manté bé, sense envellir.
- De pet i bolet, de cop i volta. Aquest l'he trobat especialment expressiu.
- Fer-s’hi bolets (a un lloc), vol dir que és molt brut,
- Les desgràcies surten com els bolets,
- Néixer com els bolets,
- Tocat del bolet, vol dir que té incompletes les facultats mentals, que algú és una mica beneit o ximple.

Finalment, i per acabar, voldria comentar un refrany, potser dels més coneguts sobre bolets, que a més, té equivalent en castellà, encara que en un altre àmbit temàtic: A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou, que seria equivalent al En todas partes cuecen habas castellà i que té el sentit que certs inconvenients o defectes no són exclusius d’un lloc o d’una persona. Seria equivalent a un altre refrany català també força arrelat: Joans, joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Encara que aquests noms cada cop són menys usuals i penso que ben aviat deixarà de tenir vigència si no ho canviem per Marcs, Jenifers o Laures.

No cal dir que no hi són tots els que són i que us agrairé moltíssim que em feu arribar aquells que m'hagi pogut deixar i que algú de vosaltres pogueu conèixer. Al correu o a través dels comentaris. Gràcies.


Enllaços

- Apartat sobre bolets de l'ODP
- Article de la Viquipèdia
- Associació Micològica Joaquim Codina
- Associació Micològica Pius Font i Quer
- Banc de Fongs Comestibles i Medicinals (BEMF)
- Bolets.info
- Els bolets al cistell... si són bons
- Noms populars de bolets
- Societat Catalana de Micologia

Terminologia. El nom dels núvols

Segueixo la meva introspecció devers la terminologia meteorològica. I feliçment he vist que hi ha vida després del magnífic recull d'Eduard Fonserè. Com sempre, sorprenent, desigual, millor i pitjor. Però, qualitat i de la bona, al capdavall.

D'entrada, és important constatar que la terminologia en català està normalitzada des del 1993, quan el Termcat va difondre aquests termes al seu Full de neologismes núm. 19, on s'acordava fixar com a termes principals les denominacions llatines. Ara mateix no us sabria dir si són accessibles en línia aquests fulls, però podeu accedir al Cercaterm per consultar-los.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) fixa la terminologia sobre la classificació internacional de núvols. I així, els núvols són classificats segons gèneres, espècies, varietats i complements.

Gèneres de núvols

N'hi ha deu, en funció de la classificació per alçada en el cel: altocúmulus, altostratus, cirrocúmulus, cirrostratus, cirrus, cumulonimbus, cúmulus, nimbostratus, estratus i estratocúmulus. Xavier Varela ens ofereix un gràfic prou complet i clar sobre aquesta classificació.
I per cert, malgrat la vacil·lació que es troba en les diverses pàgines sobre meteorologia en català, el Termcat ha optat per estratus (i no pas *stratus) i per cúmulus (i no pas *cumulus), adaptant al català aquests termes llatins.
Us recomano la pàgina de Joan Ballester per a les pertinents explicacions de cada gènere de núvol, acompanyat d'unes fotografies magnífiques i del símbol corresponent.

Espècies de núvols

Són cadascuna de les catorze subdivisions dels gèneres quan es té en compte la distribució, les dimensions i el procés de formació del núvol: calvus, capillatus, congestus, fibratus, floccus, fractus, humilis, lenticularis, mediocris, nebulosus, spissatus, stratiformis i uncinus. S'han mantingut les denominacions llatines internacionals. Mentre les espècies s'exclouen mútuament, hi ha espècies que poden pertànyer a diferents gèneres. També us aconsello fer una ullada a la classificació i fotografies que ens forneix Joan Ballester, amb aquest fons que ens ajuda tant a posar-nos en matèria.

Varietats i particularitats

Finalment farem un repàs de les diferents varietats i particularitats que poden presentar els núvols. Les varietats (duplicatus, intortus, lacunosus, opacus, perlucidus, radiatus, translucidus, undulatus i vertebratus) són cadascuna de les subdivisions dels gèneres i de les espècies, determinada per la transparència o la distribució dels elements propis del núvol. Mentre que les particularitats o complements (arcus, incus, mamma, pannus, pileus, praecipitatio, tuba, velum i virga) són porcions característiques apendiculars del nucli principal o separades d'ell, que poden formar part del núvol o mostrar-s'hi annexades.
Joan Arús en fa una explicació sistemàtica i concreta. I, com no, Joan Ballester també ens les presenta documentades i fotografiades, perquè no quedi cap bri de dubte.

Curiositats

Parlava al principi de l'article del desequilibri de les diferents fonts trobades i consultades. Desequilibri pel que fa a l'erudició, pel que fa als mitjans emprats, pel que fa als complements i imatges. I també pel que fa al contingut. Però cadascuna excel·lent per ella mateixa.

No per menys erudites em puc estar de recomanar-vos una llambregada ràpida a la magnífica recol·lecció alfabètica de refranys meteorològics que el portal Meteosort recull amb permís de Josep Pujol, de Móra d'Ebre. I també, una curiós recull de creences populars sobre la previsió del temps.

I per acabar de treure aquests núvols de dubte que coronen el nostre caparró després de tanta informació i terminologia empassada pel broc gros, mireu un quadre ben aclaridor pel que fa a les relacions de les diferents classificacions dels núvols.

Enllaços

http://www.geocities.com/joanballester/.../Menu_meteo_cat.htm
http://www.xtec.es/iesnarcisoller/altres/wprofes/nuvols/
http://www.geocities.com/capecanaveral/hangar/3283/
http://www.meteosort.com/
http://www.xtec.es/~fplanas/
http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm