diumenge, 29 de gener del 2006

O tots moros o tots cristians

Jo no insulto,
tu insultes,
ell i ella insulten.

Nosaltres no insultem,
vosaltres insulteu,
ells i elles insulten.


Com ha canviat la conjugació dels verbs de quan jo els estudiava ara fa uns quants anys...!! Potser ja n'hi ha prou de fer el préssec i ja és moment d'exigir el mateix raser per a situacions anàlogues.

Raons que rimen


Jo tinc les flors i els infants
per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer
alegra un dia plujós.
Com la música suau
d'una tarda vora el mar,
són promeses d'un futur
que esdevindrà realitat.



Sempre he cregut que la paraula havia de ser poesia: transmetre idees a través del ritme de les paraules, a través de la musicalitat de cada lletra.

És important el què diem. I com ho diem.

I és per això que les nostres raons han de rimar. Han de rimar amb l'esència del missatge que volem transmetre i han de deixar una cantarella en el cap de la persona que ho ha llegit o escoltat, perquè li soni, perquè li ressoni i perquè li faci pensar...

Per això canvio el nom del meu diari. Vpamies va néixer d'una manera provisional a l'agost de 2005. Era un nom de proves. Transparent de la persona, però no pas del contingut.

Ara, amb gairebé mig any de fer camí canvio el nom per la cosa. La carcassa, per l'esència. L'embolcall... pel regal.

Raons que rimen. Rimen per fer-se més entenedores, per acostar-vos a la música del meu missatge.

dilluns, 16 de gener del 2006

Qüestió de nombres

Estic d'acord que necessitem herois que omplin el nostre imaginari i que la fita assolida ara fa pocs dies per David Meca (Sabadell, 1974) és digne de lloança i d'admiració. Perquè és clar que s'ha volgut vendre la notícia sobretot per la seva èpica:

El nedador David Meca passarà dilluns per "El Club" per explicar com va aconseguir aguantar les 25 hores i 52 minuts a l'aigua del Mediterrani, a 12 graus, per fer 102 km.
Ara bé. Sóc de l'opinió que ens han volgut vendre un personatge més a prop dels famosets que surten a Salsa Rosa que no pas de l'èpica mitològica en què s'hauria d'encasellar la seva proesa, lligada al "sang, suor i llàgrimes", que intitulava la seva darrera aparició pública d'avui en una televisió (també pública). És clar que quan en David apareix a les televisions amb aquell xandall multicolor, sembla l'hipèrbole d'aquells adolescents que "volen anar vestits de marca". Però és clar, els esponsors i patrocinadors manen i també volen la seva part del pastís. Noblesa obliga.

Però anem al fet que ens ocupa. Deien les notícies:

David Meca s'ha convertit en la primera persona que fa la travessa entre la Península i les Balears nedant sense parar. El nedador de Sabadell ha estat 22 hores i mitja al mar, després que va sortir dimecres de Xàbia, a la Marina Alta, i ha arribat cap a les onze del matí de dijous a Sant Antoni d'Eivissa.

I el David no s'ha cansat de repetir fins a la sacietat la faula de l'aneguet lleig i del milió de braçades que ha hagut de fer en aquestes 26 hores de travessia. I vull deixar ben clar que sento una admiració molt gran pel David Meca i que considero que el que ha fet és una proesa titànica a l'abast de molt poques persones i que segur que porta al darrere un esforç i una dedicació inimaginable. I entenc que ara li toca viure el seu moment de glòria.

Però home..., encara que sóc de lletres... algú s'ha parat a pensar què suposa fer un milió de braçades?

Curiosament fa uns dies li explicava al meu fill de 7 anys, l'Oriol, que mai havia comptat a un milió i, que si ho volgués fer, necessitaria gairebé un mes per fer-ho. Sense dormir, sense menjar, sense beure... i sense parar. I ara pensava: pot en David fer anar els braços 10 vegades més ràpid del que jo compto o hi ha hagut aquí algun error o ball de números?

Som-hi: si dividim el milió de braçades per les 26 hores (fent números rodons) de la travessia, surten 38.462 braçades cada hora. Que són 641 braçades per minut. O sigui: més de 10 braçades per segon. Difícil? Sí. Imposssible? Encara més.

I és que és clar: no ens podem prendre les notícies al peu de la lletra. I en qüestió de números, millor que no ens passi allò que li va passar a un polític que diumenge apareixia a la ràdio dient: En dos palabras: vamos a crear más de un millón de puestos de trabajo en el próximo año.

Bé, la promesa electoral no sé si era fil per randa la mateixa, però veig que els arguments esgrimits no són originals, perquè Gonzalo Martner, professor de la Universitat de Santiago de Xile i subsecretari amb el socialista Lagos, ja feia una promesa semblant en el bloc de la candidata socialista a la presidència xilena:

En dos palabras: soy de los que piensa que los seres humanos somos iguales en dignidad y debemos llegar a serlo en derechos (políticos, sociales, económicos, culturales, ambientales) y en oportunidades de realización de nuestros proyectos de vida.


Ara sí, en dues paraules: im-pressionant!!!!

dijous, 5 de gener del 2006

Refranys meteorològics

Avui plou. Curiosament, el dia que els infants són a vessar d'il·lusió i somnis, plou a Vallromanes: els núvols vessen fines gotetes que il·lusionen els més grans, conscients que vivim temps de sequera i que cada gota val per mil.

Ara, de ciutat estant, mirem el cel, mirem els cims, mirem els núvols o mirem els estels i poca cosa ens diuen. Els mirem bocabadats, per la bellesa que desprenen, però poca cosa més.

Abans, de terra estant, sense meteosats ni informes meteorològics personalitzats, havien de preveure el temps a partir dels pocs indicis que els oferia la naturalesa. Saviesa i llegat. Llegat gairebé perdut que mirarem de recuperar.

El refranyer en va ple de sentències sobre el temps que farà a partir de vestigis o avisos que el poble va aprendre a interpretar dels avis dels seus avis. Cap refranyer temàtic que no vulgui ser una mica complet pot prescindir de l'apartat de refranys meteorològics. I els nostres homes del temps sovint ens els recorden o els recopilen per fer-nos-els arribar i fer una mica més aclaridora o entretinguda l'estona de la previsió meteorològica.

Un grapat de refranys esgarrapats d'ací i d'allà. Tria curta, curta, curta, però selecta:

- A l'estiu, tota cuca viu (El bon temps fa que tot rutlli, encara que a un altre ritme).
- A mi sí que re mi fa si fa sol o no en fa (jugant amb les notes musicals).
- Aigua cau, senyal de pluja (Obvi, com ell sol).
- Cel rogenc, pluja o vent (un clàssic dels més clàssics).
- En temps de fred val més una capa que un barret (un d'abans i que ja queda desfassat, quan ni capa ni barret son atuells habituals en les nostres indumentàries).
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant (per això diu el refranyer també que de llevant no podem esperar res de bo...).
- Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot! (un altre refrany clàssic sobre com n'és de traïdor el mes de març, que de vegades sembla que ja ve la bonança, però encara ha de fer fred intens).
- Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu (Un altre dels refranys clàssics: el temps que farà aquest dia marca l'esdevenidor: seguirà fent fred o vindrà el bon temps).
- Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou (Embarbussament amb moltes variants, més curtes i més llargues).
- Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu (Sovint els animals que ens envolten preveuen o intueixen el mal temps abans que nosaltres).
- Qui se sopluja sota la fulla, dues vegades es mulla (de sentit comú, però que apliquem poques vegades quan ens agafa pluja fora de casa i sense recer).

Boires, vent, pluja, fred, neu... Al gener, febrer, març, abril... Temps de tardor, canícula d'estiu. Per a tots els gustos. Podeu trobar-ne molts més als principals reculls de refranys:

. Amades, Joan (1951): Cançoner. Ed. Selecta (Barcelona)
. Conca, Maria (1988): Els refranys catalans. Ed. 3i4 (València)
. Díez, Xebe (1995): Los refranes en «El Tiempo». Ed. Pamiela (Pamplona)
. Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorologia i agricultura populars (segona edició revisada pel nét Cels Gomis i Serdañons, editat per Altafulla el 1998). Ed Altafulla (Tarragona).
. Millà i Reig, Lluís (1965): Cinc mil refranys i frases fetes, populars. Ed. Millà (Barcelona)
. Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans. Ed. 62 (Barcelona).

I recomano d'anar seguint altres blocs d'aquesta mateixa temàtica:
. http://ladonadeltemps.blogspot.com/
. http://meteobloc.blocat.com/