Escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Atac al català

Cíclicament apareixen campanyes o notícies en determinada premsa i en determinats cercles de pressió contra el català i els seus minsos espais on intenta desenvolupar-se amb naturalitat.

Cíclicament ens recorden que som mesells i que fins i tot ens deixem trepitjar la llengua. Perquè allò normal, d'un país normal, fora que la llengua pròpia s'hi trobés pertot. En qualsevol àmbit, mitjà o conversa.

Mireu com som, que fins i tot quan vénen a vendre'ns alguna cosa, ens trepitgen desconsideradament la llengua, els drets... i l'orgull propi. I si no, digueu-me: quants aparells tecnològics heu comprat amb les instruccions en català? Quants medicaments heu comprat amb el prospecte en català? Quants productes alimentaris heu comprat amb els ingredients detallats en català? No segueixo..., però les respostes no diferiran gaire del zero més absolut.

Ahir s'escandalitzaven que vulguem que els immigrants nouvinguts aprenguin la llengua catalana per integrar-los millor i que se sentin integrats en aquesta societat oberta que és la catalana.

Avui un xitxarel·lo que desconeix la realitat catalana fa unes declaracions incendiàries contra la Política Lingüística de les Illes Balears (La Política Lingüística de les Illes Balears!!!) i pretenia quedar-se tan ample i que des d'aquí potser encara li riguéssim les gràcies.

Bravo, senyor Joachim Hunold. Acaba de fer prou mèrits per engrossir el mur de la vergonya que recopila perles com la seva, que no són altra cosa que un atac a la intel·ligència.

Les reaccions no s'han fet esperar: aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí... (fins a més de 153 missatges rebuts al meu Reader durant aquests pocs dies de polèmica). Hem sentit a parlar d'indignació, de menyspreu per la llengua catalana... i ens hem quedat curts, encara!

Doncs no, senyors. Així no es fan les coses. Primer de tot, si vols anar a vendre un producte o un servei a Calcuta, a dalt de l'Everest o a Maó, el primer que has de fer és respectar els possibles i potencials clients. Sembla lògic, oi?

Doncs exigim aquests serveis i productes en català, que a més tenim la llei de la nostra banda.

Sense anar més lluny, l'altre dia em truquen al mòbil d'una companyia de telefonia, competència de l'actual amb què estic subscrit.

─¿Es usted el titular de la línea ....?
─Sí, sóc jo.
─¿Me podría decir su nombre?
─Sí, em dic Víctor Pàmies.
─Me puede decir de que provincia es?
─Sí, estic a Barcelona.
─Señor Víctor, ¿tiene usted contratado el servicio en la compañía ...?
─Sí, efectivament
─Pues quería hacerle una oferta que no podrá desaprovechar.
─No, escolti, és que estic content amb la companyia amb què estic (encara que sigui mentida)
─Es que tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos.
─No, escolti, és que no vull canviar de companyia.
─Es que le regalamos un móvil nuevo. Y tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos...
─Que no, escolti, que estic content amb la companyia que tinc i no vull canviar.
─Es que tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos (no m'entén i va repetint la mateixa cantarella)
─Que no vull canviar de companyia, que pel que necessito ja m'està bé on estic.
─Tut, tut, tut...

I és que, no només no t'escolten quan et volen vendre alguna cosa, sinó que, a sobre, no t'entenen!

La veritat és que em vaig quedar amb les ganes que em digués que no m'entenia i que fes el favor de parlar-li en castellà... Perquè li hagués dit que no es preocupés, que jo ja l'entenia, encara que em parlés en castellà i no fes ni l'esforç d'aprendre la meva llengua per vendre'm alguna cosa. És que s'ha de tenir barra!

I després som nosaltres els maleducats... No us equivoqueu: maleducat és qui no fa el mínim esforç de pretendre entendre els altres i sempre vol que siguin els altres qui facin l'esforç d'intentar comprendre'l, estigui aquí, a Taiwan o al Congo!!

I mentrestant, desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià (al País Valencià) per manca d'oferta.

El tancament de la Carrasqueta

Aquesta matinada, amb nocturnitat i traïdoria, funcionaris de la Generalitat Valenciana han perpetrat el tancament del repetidor de la Carrasqueta, situat al Port de la Carrasqueta, entre Ibi, Xixona i Alcoi, a l'Alacantí.

Ara més que mai, aquesta imatge amb aquests núvols tan negres al damunt resulta d'allò més premonitori.

El repetidor de la Carrasqueta és un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, entitat que vetlla per la llengua i la cultura catalanes i per la identitat nacional, que permetien la transmissió de TV3 en territori valencià.

«No és en cap cas un atac a la llibertat d'expressió o a la llengua. Es tracta del compliment d'una resolució administrativa, amb el suport d'una ordre judicial, que ha d'autoritzar els funcionaris a accedir a les instal·lacions del repetidor», es justifiquen.

És clar: una decisió que descansa sobre actes anteriors de l'executiu valencià que han portat a aquesta resolució i que ara es veuen obligats a executar.

Tots sabem que al darrere hi ha una motivació política: l'anticatalanisme que han atiat secularment des dels òrgans de govern del País Valencià (sí, dic País Valencià i no pas aquest invent posttransicional de Comunidad Valenciana) i des dels governs centrals (siguin del color que siguin). Divideix i venceràs.

Fa por sentir a parlar de Països Catalans. I ens inventem eufemismes com l'Arc Mediterrani del Maragall per referir-nos a una realitat cultural i lingüística que fa por i que cal debilitar i esborrar sigui com sigui i aprofitant tots i cadascun dels moments que ho permeten.


Ineptitud política dels governants d'aquí i d'allà. Però ja els va bé: mentre uns s'espolsen les culpes i la resta es barallen, aconsegueixen més desunió i distanciament.

Per què com s'explica que fins i tot la Constitució veti qualsevol possibilitat de cooperació entre les diverses comunitats autònomes de l'estat? Com li havia sentit a dir a algú que ara no recordo, a la Constitució espanyola només es parla de federalisme per prohibir-lo expressament (article 145).

Resulta molt més senzill establir relacions amb els nostres antípodes o qualsevol altre país del món que amb les comunitats veïnes amb les quals compartim la parla i la història.

I aquest és el model de transició amb què hem hagut de combregar si us plau per força. I hi anem afegint episodis foscos i anihiladors de la nostra identitat a cabassos, sense que ningú tingui capacitat de lideratge ni de reacció.