Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Paremiosfera 500.000
Al novembre de l'any passat celebrava les 250.000 pàgines vistes dels blogs de la paremiosfera, cosa que em complaïa molt perquè, tret del veterà Raons que rimen (ja porto més de 4 anys a la catosfera), la resta tenien poc més d'un any. Sense parlar dels darrers que he obert.
Quan comences a acumular milers i milers de visites, comences a sentir-te orgullós de la teva obra i de l'allau de seguidors que vas acumulant amb el temps. Fidels lectors als quals agraeixo moltíssim tots els comentaris enriquidors que em deixeu aquí i allà.
Bé, doncs avui he doblat aquella xifra: 500.000 pàgines vistes (vora els 300.000 visitants únics). Això vol dir 250.000 pàgines mostrades en un any, més de 20.000 cada mes. I parlant de paremiologia!
Els fonaments ja estan posats. Ara queda bastir la casa, pas a pas, dia a dia. Gràcies a tots per venir i per tornar.
dilluns, 28 de setembre del 2009
Internet: exemplaritzar els avantatges
Pregunta que permet moltes reflexions i sobre la qual podríem parlar i parlar, discutir i teoritzar sense arribar, potser, a cap punt de consens.
Depèn. És clar.
I jo us ho plantejaré des del meu perfil i des de la meva obra a través d'un exemple prou clar, espero.
D'entrada, una obra que en successives reedicions ampliï els continguts té molt a guanyat si es presenta en línia que si es fa en paper. Perquè obligues a desestimar edicions antigues i que qui vulgui llegir la darrera versió compri i recompri una mateixa obra. Una bicoca per a editors i autors, però una sagnia injustificable per als lectors potencials.
Això seria així de senzill si les obres en línia tinguessin garantits uns ingressos per visita o per descàrrega. Que no és el cas actual.
Per tant, el camí ideal fóra trobar la línia de negoci en línia que permetés consultar en cada moment els materials actualitzats sense el sobrecost de pagar cada vegada l'obra, però amb la possibilitat que l'autor pogués cobrar per la feina feta.
És clar que a tots ens agrada poder disposar gratuïtament dels continguts que ens agraden. Ja siguin llibres, música, pel·lícules, fotografies, programes... Però tot té un cost de creació que els autors haurien de poder obtenir per la feina creativa desenvolupada. Si no, tots ens dedicarem a copiar, però cada cop seran menys els qui generin obra. Mal camí.
I el camí tampoc són les taxes indiscriminades, obscures i línials que s'apliquen amb determinats cànons, que tots coneixem. Cal trobar un altre camí.
I l'exemple.
Al novembre del 2007, obro una primera fitxa incipient al refranyer català-castellà sobre equivalents entre l'expressió castellana «Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer», amb un equivalent català trobat en un recull de 1992 de Josep Bellmunt i Figueras sobre Refranys de la Vall d'Aran: «Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer».
Si entreu ara a la fitxa del refranyer, veureu que hi ha una vintena de versions diferents en català i quatre equivalents castellans de fonts diverses, a banda d'explicacions aplicades a aquesta parèmia de tres fonts distintes i una nova fitxa sobre l'origen de l'etimologia de l'expressió recollida del Refranyer isòpic de Joan Amades (1935).
O sigui que d'una connexió entre dos refranys semblants hem acabat trobant una documentació extensa i concreta que vincula la parèmia amb la tradició faulística clàssica.
Avantatges de tenir el refranyer en línia i no pas en paper. Avantatges per als lectors. De moment, jo només em quedo amb la satisfacció de l'obra compartida.
diumenge, 27 de setembre del 2009
Refranys empeltats
Aquests són tots en català i mentre el primer hemistiqui ens recorda algun refrany conegut, la segona part està estrafeta a gust de l'autor.
Us ho reprodueixo també.
REFRANS EMPELTATS
- Si vols estar ben servit, treu la grossa de Madrit.
- Ab palla y temps s'engreixan els burros.
- QUi canta á taula y xiula al llit, te'l geni molt eixerit.
- Any de neu any de fret.
- Qui traballa no menja y fa fástich al diumenge.
- La pór no guarda res.
- Si vols que't trobin bonich, fes corre que t'has fet rich.
- Ahont menjan quatre menjan tres.
- Tant va'l canti á la font que fa fastich de vell.
- Qui vol peix, que's grati la butxaca.
- Marxant que pert y riu, ó es molt rich ó está de gresca.
- Gat escaldat miola de cremat.
- El gos que lladra amohina á tothom.
- Val més sabi conegut que boig per coneixer.
- Com més xica es la nou menos atipa.
- Caball regalat senyal que val poch.
- De llevant ó de ponent, de richs pródichs sias parent.
Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 141.
dijous, 24 de setembre del 2009
No puc dir més
Impressionant i lúcid. Juguem amb les paraules?
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Del llibre Circumstàncies, 1968.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat
El passat mes de juliol, concretament el 24 de juliol, va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), una nova resolució de publicació de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, que és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat. L’ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l’elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.
Ho trobareu al DOGC 5428 i la Resolució és VCP/2081/2009, de 13 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.
Us recordo que podeu consultar el DOGC gratuïtament i en línia. Només cal que aneu al Gencat. De fet, ara únicament es publica en línia i ja no surt en paper.
En aquesta resolució hi trobem vora 80 termes dels àmbits de l'Administració i Direcció d'Empreses, Arts gràfiques, Educació, Esports, Gastronomia, Geografia i Informàtica i telecomunicacions.
Alguns són termes molt especialitzats, però n'hi ha d'altres que tenen un ús molt més generalitzat i que ens poden resoldre més d'un moment de dubte.
Per exemple, en l'àmbit de la gastronomia, hi tenen cabuda manlleus i adaptacions de termes tan usuals com el brownie (pastís de xcocolata i nous, amb textura de bescuit), el burrito (tortilla enrotllada i farcida), el chimichurri (salsa feta a base d'alls, julivert, pebrot picant, sal, oli i vinagre, usada per condimentar carns, típica de l'Argentina), el coulant (pastís petit amb l'interior farcit de xocolata desfeta), les crudités (plat constituit d'hortalises crues, d'origen francès), les fajites (Plat preparat amb tires de carn especiada, originàriament de vedella però també de pollastre o de porc, i verdures, que es presenten embolicades amb una tortilla, típic de la cuina mexicana), el guacamole (salsa pastosa elaborada amb una base d'alvocat, típica mexicana), el mojito (còctel d'origen cubà, preparat amb rom, suc de llimona, aigua, gel i sucre), la mozzarella (formatge fresc , típic de la cuina italiana), ossobuco (guisat de garró de vedella), el panettone (pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger), el risotto (plat elaborat amb arròs ric en midó, típic de la cuina italiana), la tortilla (Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central) o el xurrasco (Carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o la vedella, cuita a la brasa o en una graella a l’estil de l’Amèrica del Sud), entre d'altres.
Destacaré també que en aquesta resolució apareixen, dins l'àmbit de la Informàtica, l'aprovació de diversos termes, alguns relacionats amb els lectors de notícies a través dels canals RSS, com per exemple agregador (Aplicació informàtica que permet subscriure’s a un o més canals de continguts -RSS- i gestionar-ne la recepció i la visualització) i canal de continguts (fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web i hi pot oferir enllaços), redifondre i redifusió de continguts, com a sinònims, respectivament, de sindicar i sindicació, o retroenllaç (enllaç en un article d'un web, sovint en un apunt d'un bloc, que permet accedir a un article d'un altre web des d'on prèviament s'ha creat un enllaç cap al primer article) i que admet l'ús de baixar, com a sinònim de descarregar i penjar, com a sinònim de pujar, o incorpora el terme microbloc, per al bloc amb apunts amb un limitat nombre de caràcters que es poden publicar a través de diversos dispositius o aplicacions.
Resolucions anteriors:
- DOGC 5332, de 19 de febrer de 2009 - Resolució VPC/541/2009- Ressenya.
- DOGC 5260, de 18 de novembre de 2008 - Resolució VPC/3385/2008- Ressenya.
- DOGC 5181, de 25 de juliol de 2008 - Resolució VPC/2359/2008. Ressenya.
- DOGC 5090, d'13 de març de 2008 - Resolució VCP/696/2008. Ressenya.
- DOGC 5088, d'11 de març de 2008 - Resolució VCP/664/2008. Ressenya.
- DOGC 4976, de 27 de setembre de 2007 - Resolució CLT/2838/2007. Ressenya.
- DOGC 4868, de 24 d'abril de 2007 - Resolució VCP/1147/2007. Ressenya.
- DOGC 4812, d'1 de febrer de 2007. Resolució VCP/184/2007. Ressenya.
- D'anys anteriors.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Si tingués un martell...
... faria bocins les injustícies
... faria miques tot allò que no toca
Ha mort Mary Travers, la veu femenina del trio Peter, Paul & Mary. Els amants de la bona música avui estem tristos. Són un grup irrepetible.
La lletra de la cançó que us he enllaçat al vídeo.
Si tingués un martell,
un martell al matí
d'un dia qualsevol,
aniria picant
per trencar les cadenes
que oprimeixen als homes
i que també a mi em tenen lligat talment
talment com a tothom.
Si tingués una campana
que la sentís tothom,
sortiria un matí
d'un dia qualsevol,
per fer-la repicar
amb tota la meva força
i que es sentís arreu com una pregària,
un crit de llibertat.
Si tingués una cançó
que fos el nostre crit,
em voldria enrroquir
cantant de bon matí,
fins que tothom seguís
amb tota la seva força
una cançó que fos com una pregària,
un crit de llibertat.
ressoni la campana,
cantem tots la cançó
plegats de bon matí
Petaran les cadenes
tremolarà la terra
i tot el món llançarà joiós
un crit de llibertat.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Relat: La meva notícia
Suposo que és més còmode llegir-lo tot d'una tirada que a través dels lliuraments setmanals que he fet aquest estiu.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Els que heu estat de vacances us heu perdut...
Però és clar, hi ha persones que precisament a l'estiu és quan tenen més temps! I no deixen d'escriure als blogs. I hi ha hagut un estiu prou intens i interessant.
Per als qui llegiu amb certa regularitat el Raons que rimen, us he preparat un petit resum d'allò destacat des de Sant Joan fins ara.
- Joan Solà al Parlament (i text íntegre del seu discurs)
- Exposició sobre imatgeria popular de Joan Amades (i crònica de la meva visita)
- Parèmies encadenades (l'article que cercava de Josep M. Espinàs i les frases traduïdes i comentades)
- Homenatge en el 50 aniversari de la mort de Carles Riba (50 blogs participants)
- Dues llengües, dues mentalitats
- Relat: La meva notícia (I), (II), (III), (IV), (V), (VI), (VII), (VIII) i (IX)
- 20 de juliol: 40 anys de l'arribada de l'home a la lluna
- Convits poètics estiuencs a proposta de Francesc Mompó (I) i (II)
- A l'agost, el Diccitionari és dels usuaris
- La meva finestra
- Google Books en català i fons digitalitzats de la Biblioteca de Catalunya
- Fer endreça sense fressa
- Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
- Vallromanes a "Quin país!" el dimecres 19 d'agost (i vídeo)
- El català, mare de totes les llengües
- El calendari de la ceba
- Ditxos contrariats
- Vull votar: tots amb Arenys de Munt el dia 13 de setembre!
- Onze de Setembre, Diada de Catalunya: Si tots els pobles fem cadena
La resta de blogs s'han actualitzat també d'una manera desordenada que, com ja us vaig dir, vaig fent endreça sense fressa. Però en gairebé tots hi trobareu articles nous o reeditats (i ampliats).
Bon retorn al dia a dia!
dissabte, 12 de setembre del 2009
Relat: La meva notícia (i IX)
Mira al seu voltant. No queda ningú al despatx dels correctors. Tots els ordinadors són apagats i surt corrents cap a la sala de redacció.
─No sé què passa, Jan. El sistema s'ha aturat i no funciona cap ordinador.
Agafa la jaqueta al vol i surt esperitat de la seu de la Ràdio. Sap que al davant hi ha un bar amb connexió a Internet on pots connectar-te mentre fas un cafè o un refresc per un preu prou assequible. Des de l'altra banda estant, fixa els ulls en la sala d'ordinadors del bar i veu que només n'hi ha dos d'ocupats. Corre, corre, mentre les seves cames l'empenyen ràpid a creuar la Diagonal. Passa, amb agilitat, esquivant els matolls del marge enjardinat i nota com una branca li arrabassa l'inhalador de la butxaca. Gira els ulls per veure on ha caigut, mentre les cames el segueixen guiant cap al vial central de l'avinguda...
Tot passa molt de pressa. Té el temps just de girar el cap per mirar endavant, després de decidir que ja no necessita l'inhalador i, en el mateix moment que el peu dret trepitja la via del tramvia que travessa l'avinguda, sent un ofec al pit que fa que el seu cos es recargoli exhaust i sense forces al pas del tramvia.
El conductor no ha pogut fer res. L'home s'ha abraonat segons abans que passés el comboi 27 amb direcció cap al centre de Barcelona i l'ha arrossegat mentre el seu cos es desmembrava i exhalava un ofec sec.
─Bon dia. Són les set. Aquesta nit passada, poc després de les 10, un tramvia ha atropellat mortalment un treballador d'aquesta casa, en Jan Romeu, que en sortir, s'ha abocat embadocat al pas del vehicle. El conductor no ha pogut evitar que el tramvia arrossegués el seu cos sense vida al llarg d'uns deu inacabables metres.
(final)
Enllaços als lliuraments anteriors
- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III)
- La meva notícia (IV)
- La meva notícia (V)
- La meva notícia (VI)
- La meva notícia (VII)
- La meva notícia (VIII)
Aquest relat el vaig pensar durant la primavera de 2008 i ara us l'ofereixo en lliuraments al blog.
divendres, 11 de setembre del 2009
Si tots els pobles fem cadena
que cada anella digui llibertat.
Manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort.
Ben fort! Ben fort!,
manté ben fort la mà a l’arada,
ben fort!
dimarts, 8 de setembre del 2009
Vull votar
Què vol dir que no podem fer consultes de qualsevol mena, sobre el que ens plagui i on i amb qui ens convingui?
Si no vols brou, dues tasses! I si no que esborrin de la faç de la terra totes les empreses i empresetes que es dediquen a trucar-te, aturar-te pel carrer o omplir-te de paperasssa quan fas quansevol tràmit o compra perquè els emplenis una enquesta de consum.
De consum, sí. De tendències, des del Govern (d'allà), també. Però res de consultes populars o de crosta nacionalista.
Doncs a fer la mà.
I des de Vilaweb això també ho veuen així i han obert un espai digital per votar:
Encara no heu votat?
dilluns, 7 de setembre del 2009
Autodeterminació inconstitucional?
No serà que la que és anticonstitucional és la Constitució espanyola?
El Dia 13 de setembre no només votaran els vilatans d'Arenys de Munt. Saben que tots som amb ells i si cal votarem tantes vegades com faci falta que som una nació i volem exercir el dret d'autodeterminar-nos.
Ditxos contrariats
I potser podríem pensar que això ho acabem d'inventar, que mai abans s'havia fet. La sopa d'all hem inventat!
Llegint l'Almanac de la Esquella de la Torratxa de 1895 (només fa 114 anys), ja hi ha un article sobre Ditxos contrariats. Us el reprodueixo.
DITXOS CONTRARIATS
A río revuelto... senyal de molta aygua.
A grandes males... grandes medicinas.
Antes de casarte... mira de no tenir sogra.
Donde las dan... ne fujo corrents.
Dios los cría... y'l fossé'ls enterra.
El peor de todos los males... es no tenir un ral
El que con un cojo vá... no pot caminar gaire depressa
El que roba á un ladrón... molt espavilat ha de ser
Júntate con buenos... si es que buscantlos molt, logras trobarne
I. TARRUELLA
Tenen la gràcia d'estrafer el refrany castellà. Per tant, una mostra del bilingüisme que ja es podia trobar en aquella època.
Jo sempre me'n recordo d'un que em deia una companya de feina: Cría cuervos... y tendrás más.
I encara algun altre que ha fet prou fortuna: Ojo por ojo, sesenta y cuatro.
Però ja veieu: referents en castellà. En sabeu més? En sabeu en català? Us agrairé que me'ls deixeu als comentaris.
Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 107.
dissabte, 5 de setembre del 2009
Relat: La meva notícia (VIII)
Era encara al despatx. Avui sentia que la seva sang arribava amb més pressió als capil·lars del seu cap. Notava amb força el pols a la seva templa. Estava en un estat d'excitació tan gran que va decidir allargar la jornada laboral a la recerca d'aquella notícia que no acabava d'arribar.
Ho sabia. Ho pressentia. I els seus ulls devoraven l'escaleta de teletips, mentre amb una combinació de tecles saltava de pantalla a pantalla. Ara un blog, ara un diari, ara un video d'una televisió estrangera, ara un portal de contactes... Sabia el què volia però no ho trobava.
─Maleït espai, que t'eixamples i t'esvaeixes davant dels meus ulls! Vol deturar la seqüència d'imatges davant la seva retina per copsar aquella notícia que espera amb anhel. Sap que avui és el dia. Només ha de trobar-la...
L'espera es fa llarga. Fa una estona ha trucat a la Lídia que no l'esperi a sopar. Ha estat una trucada curta, perquè no vol que res el destorbi de la seva cerca.
Una altra pàgina. Res. Mira el canal de videos, els últims que han pujat fa pocs minuts. Res, tampoc. El dit índex de la seva mà esquerra fa girar compulsivament la rodeta del ratolí i els bits no es mouen a la velocitat de les ninetes dels seus ulls.
De cop i volta, la pantalla de l'ordinador queda fulminada, amb el rellotge de sorra palplantat al centre de la pantalla. L'escaleta de notícies s'ha aturat, mentre es descarregava la darrera tongada de l'Agència Catalana de Notícies.
Només pot llegir el titular: «Un home de vint-i-sis anys mor en abocar-se al pas del tramvia al seu pas per la Diagonal».
(i acabarà)
Enllaços als lliuraments anteriors
- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III)
- La meva notícia (IV)
- La meva notícia (V)
- La meva notícia (VI)
- La meva notícia (VII)
dijous, 3 de setembre del 2009
Agraïment al web col·laboratiu
El mateix dia que marxava de vacances es va trencar la cinta de la persiana de la porta del menjador. Deu anys d'obrir i tancar han anat segant la cinta fins a rompre-la. Però, què coi! Avui marxem de vacances. Tanquem la porta i demà serà un altre dia.
Tornes una setmana més tard i la persiana segueix avall. No tenim accés al jardí... recordes com et va costar l'última vegada que ho vas haver de fer... I truques a la companyia asseguradora, que tenim manetes a domicili i no ens cobren el desplaçament. Segur que no serà gaire...
─ 100 euros? Però això és un atracament a mà armada!
M'hi tornaré a posar. Vaig a la ferreteria, compro la cinta per 2 euros i entro a Google i miro "canviar cinta persiana. Ja està vist que els catalans no som gaire del bricolatge, però el mateix navegador, intel·ligentment, interpreta "canviar" com "cambiar" i em suggereix més de 45.000 resultats.
Per triar i remenar: blogs, pàgines de ferreteries, vídeos al Youtube, pas a pas... I me'n surto millor del que pensava.
Ja tinc la persiana canviada pel mòdic preu de 2 euros. Què faré amb els 100 euros que m'he estalviat? Li preguntaré a Google.
dimarts, 1 de setembre del 2009
El calendari de la ceba
Per això hi ha el refrany que diu Ceba de cap d'any | fa bon averany, perquè com recull Josep M. Bartrina a La meteorologia popular (1881):
La última nit del any es costum en algunas comarcas tallar una ceba en dotze trossos iguals. Se dona á cada un lo nom d'un mes, y s'hi posa á sobre una mica de sal: los trossos en que la sal se licua denotan mesos plujosos, y'ls que no, sechs.