Qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC)

El 26 de maig de 2021 escric a Lluís Calvo Calvo, antropòleg i historiador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) preguntant-li per la situació dels qüestionaris de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), unes enquestes que es van fer entre 1915 i 1968 sobre les diverses manifestacions de la cultura tradicional i folklòrica de Catalunya.

Tot aquest fons va passar a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, dependent del CSIC, a través del fons de Tomàs Carreras i Artau, qui, juntament amb el seu germà Joaquim (i d’altres), van dinamitzar i gestionar aquest arxiu. Per ell sé que aquest fons està digitalitzat a SIMURG, Fondos digitalizados del CSIC i em diuen que gairebé hi són totes les fitxes dels qüestionaris.

Aquest arxiu pretenia recollir i sistematitzar, a través de diferents qüestionaris, les diverses manifestacions de la cultura tradicional de Catalunya. Així, una bona part d’aquests qüestionaris eren dedicats a recollir parèmies, adagis, frases fetes, exclamacions, renoms o comparances entre molts d’altres materials folklòrics. En concret, dels 22 qüestionaris, el qüestionari 1, elaborat principalment per Sebastià Farnés, era sobre el fons paremiològic català. Però també el 7 era sobre expressions lingüístiques i poem espigolar moltes expressions en els qüestionaris sobre el cicle de la vida (3, 8, 12 i 14), geografia humana (15), anatomia i medicina populars (16, 19, 20, 21 i 22), fenòmens atmosfèrics (2) o festes religioses, mites i llegendes (11 i 12), entre d’altres.

Els informants són ben diversos i de formació també ben diversificada: capellans de pobles, prohoms de la burgesia i també gent anònima, sense cap formació específica. Això sí, d’entre els col·laboradors hi podem trobar personatges de renom en la història del folklore català, com Joan Amades, Sebastià Farnés, Irene Rocas, Antoni Bulbena, Francesc Camps i Mercadal (de Menorca), etc.

Els estudis d’aquest fons parlen d’uns 22.000 refranys recollits en aquests qüestionaris. Després del buidatge bastant sistemàtic dels qüestionaris que he pogut localitzar a través de cerques documents de catalogació a SIMURG, n’he arribat a extreure gairebé 18.000, de contingut i qualitat molt diversa i variada.

Crec que és un fons molt important, que cal tenir en compte, perquè és una radiografia extensa de l’estat de la llengua i de la fraseologia en una franja de temps molt determinada: principalment les dècades dels anys deu i vint del segle XX.

A partir de l’actualització d’agost de 2023 de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), es podran veure els resultats en context d’aquest material amb la resta de fonts buidades en l’eina. A la PCCD, en aquests moments, hi ha gairebé 560.000 registres classificats en vora 58.000 paremiotipus diferents (un paremiotipus és l’expressió figurada que hem pres com a estàndard o principal d’un grapat de variants formals que, en el fons, volen dir el mateix, amb matisos).

Una de les intencions de la PCCD és poder fer aflorar materials inèdits o de difícil consulta com a fonts fraseològiques en contrast amb altres fonts més accessibles.

Aquest no és l’únic fons inèdit que hem incorporat, sinó que, a poc a poc, a mida que els podem anar convertint en registres digitals, apareixen noves fonts en els resultats de les cerques.

Dades de referència de la digitalització de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya:

Localització: Arxiu de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Barcelona.

Títol: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC).

Signatura: AMF/AEFC.

Dates: 1915-1968.

Extensió: 146 caixes, 2 carpetes i 38 calaixos de fitxes: 24,5 m lineals.

 

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411080304201/17/

Joan Amades, 191u: Recull de refranys, cançonetes, dites, etc., entorn el temps.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0001

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433520304201/3/

Ariet i Domingo, Antoni, 1926: Refranys.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0019

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435010304201/88/

Artigues i Sirvent, Ramon, 1921-22: Adagis.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0064

Ausellé i Rigau, Joaquim, 1918-19: Dites populars.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0021

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720

Balcells Mariné, Salvador, 1917-18: Motius i comparances.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 6. Qualitats mentals del poble català: trets característics i sancions populars: motius, “àlias”, mals noms, penjaments, vituperis, etc. - AMF/AEFC/0602/0013

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001435020304201/7/

Bosch Comellas, Xavier, 1921-22: Refrans i dites.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0065

http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/49/

Camí, Modest, 1916-17: Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0102/0066

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914

Capdevila, Sanç, 1916-17: Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 7. Qualitats mentals del poble català: comparances populars - AMF/AEFC/0705/0026

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001411360304201/3/

Carreras y Artau, Joaquín, 1917: Algunes respostes al Qüestionari dels fenómens atmosférics.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 2. Folklore dels fenòmens afmosfèrichs - AMF/AEFC/0201/0017

http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/990001433940304201/17/

Carreras y Artau, Tomás, 1926: Dites, refranys, crits.

Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Qüestionari 1. Corpus paremiològic català - AMF/AEFC/0103/0029

L'home del milió de refranys

 

Ara sí que sí. A les 20.22 del dimarts, 16 de maig de 2023, la meva base de dades de modismes ha arribat al milió de registres. Si fa no fa, uns cinc anys abans del previst.

No són només refranys. No són un milió de refranys diferents. És un recull de fraseologia on hi tenen cabuda locucions, frases fetes, refranys, proverbis, parèmies, citacions, exclamacions, preguntes de rebot, jocs de paraules, onomatopeies, insults, corrandes, endevinalles, palíndroms, embarbussaments... I no només en català, encara que majoritàriament, sí. També tinc un bon recull de dites en castellà (vora unes 100.000), francès, occità, italià, llatí, esperanto, portuguès, anglès, gallec... Totes aquelles llengües que mínimament puc interpretar o reproduir.

Anar pas a pas, com una formigueta, durant més de vint-i-cinc anys, m'ha permès arribar a aquesta xifra astronòmica.

D'aquest milió de registres, 727.000 corresponen a obres completes que serveixen per alimentar directament la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), que després de l'actualització d'aquest mes de maig, ja té 542.476 fitxes.

També uns 70.000 registres corresponen al refranyer multilingüe que estic alimentant des de fa uns quants anys per poder oferir una altra eina de paremiologia comparada.

Em vaig autoimposar la rutina, a principis de 1990, d'introduir 100 refranys cada dia a la base de dades. No he estat sistemàtic i habitualment he fet més dels 3.000 registres mensuals que això em demanava. Però m'ha servit de mesurador de la capacitat d'aquesta base de dades de fonts. I des del 2019, amb la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), i amb el meu agraïment etern a Pere Orga, el desenvolupador de Softcatalà, la meva capacitat de buidatge s'ha vist recompensada per la facilitat de gestió i d'anàlisi dels continguts que ja tenia. 

I això es veu amb els increments mensuals que està tenint la PCCD des de gener de 2020, quan la vam presentar al públic.

I ara? Doncs a seguir. Cap a l'infinit i cap a garantir la continuïtat d'aquesta tasca que he iniciat. Seguiré sent curós amb les prioritats per decidir quines obres hi buido, per seguir cercant obres d'actualitat, per seguir oferint un ventall representatiu de tots els parlars del català.

Laura Serra, el 21 de febrer de 2023, a l'Ara, ja va avançar l'exclusiva. Ara ja és una realitat.

Seguim.

Taller de refranys catalans al Centre Cívic Joan Triadú de Vic

Després de més de 7 anys, reprenc els tallers de refranys a Vic. Us passo les dades més importants per si us ve de gust d'apuntar-vos-hi: 

• Lloc: Centre Cívic Joan Triadú de Vic (presencial) (indicacions)
• Durada: 7,5 hores (en 5 sessions d'1,30 hores)
• Dies: 5 dimarts, entre el 18 d'abril i el 16 de maig
• Grups: Dos horaris: de 16.30 a les 18.00 h i de 18.15 a 19.45 h
• Preu: 20 €
• Inscripcions: A partir de dilluns, 3 d'abril, des de l'enllaç d'informació del taller
• Enllaç: https://centrescivics.vic.cat/esdeveniments/dites-i-refranys-catalans/ 

Durant els cinc dies combinarem teoria, pràctica, recursos d'internet i materials multimèdia.

Conferència per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic

 Ahir, 15 de març de 2023, a les 18.00 h, vaig impartir una xerrada per a l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona a l'auditori de l'Atlàntida de Vic amb el títol La paremiologia catalana: el seu pas de l'oralitat a internet.

És espectacular la capacitat de mobilització d'aquest grup, que tenen inscrites més de 1.200 i fan activitats formatives durant tot el curs.

I és clar, fa respecte parlar davant d'un auditori de més de 500 persones. Com que era una activitat formativa, i em van comentar que molta gent no coneixia què és la paremiologia, vaig pensar que havia de fer una mica de repàs històric pels orígens d'aquesta disciplina, per les fonts que alimenten el refranyer català i conèixer almenys algunes de les primeres obres i reculls en llengua catalana. Després, va haver-hi temps per acostar-nos a la vitalitat de la llengua figurada a Internet i que poguessin conèixer de primera mà, mòbil en mà, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), com fer-hi cerques i com trobar la informació que hi poguessin anar a cercar.

Us deixo amb algunes fotografies de l'acte d'ahir.