No entenc...

... tanta xerrameca al voltant d'una crisi
que té uns culpables clars
i que sembla que ningú vulgui veure:




la usura sense límits
de la banca,
la usura sense límits
de les empreses de serveis monopolístiques
la usura sense límits
de tots els qui s'han dedicat
a ficar mà a la caixa
des de posicions privilegiades,
des dels seus càrrecs polítics.

Aquesta crisi té tres noms propis:
CORRUPCIÓ,
USURA
i BANCA

i no necessàriament per aquest ordre.

---

«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

Duros a quatre pessetes

No és pas que vulgui reivindicar aquest aforisme de Santiago Rusiñol, absolutament desactualitzat amb el pas de les pessetes a l'euro. Però en els darrers dies llegeixo o rebo o em truquen per fer-me regals que no he demanat a través de sorteigs en els quals no he participat.

Ara em ve al cap, per exemple, l'engany de les cèl·lules piramidals. No cal ser un matemàtic ni tenir cap màster en economia per veure que això no s'aguanta per enlloc, perquè es col·lapsa el sistema a mida que creix exponencialment. I hi perds bou i esquelles. I amics i família.

Tampoc entenc com la gent pica amb els phising matussers que ens arriben des d'Internet. Que deixaries les claus de casa al primer estrany que trobessis davant de casa mentre vas a comprar el pa? Quin sentit té que facis servir una clau i una contrasenya única, si després la llargues al primer desconegut que t'ho demana a través de l'ordinador?

O em truquen al telèfon i se'm dirigeixen a mi pel meu nom i cognom (qui carai els ha donat aquestes dades personals?) i em diuen que em regalen una gerreta d'aigua per a la nevera, que són una empresa que ara s'instal·la a Catalunya i en lloc d'omplir les bústies de propaganda, fan aquesta promoció. I el truc? Doncs és clar: que t'ho envien per missatger i els has de pagar 8 euros per despeses d'enviament.

I encara rebo una notificació al correu dient que he guanyat un premi de no-sè-pas-quin-concurs-ni sorteig que està valorat en uns 300 euros. Els he de trucar a un telèfon d'aquells nou-cents-no-sè-quants que pagues a preu d'or perquè prenguin les teves dades personals i et diguin on has d'anar a cercar el regal. I és clar, segur que que faran repetir les dades vint-i-cinc vegades, et passaran amb un mai acabar d'operadors diferents, que et tornaran a preguntar el mateix... i mentrestant, tu, anar pagant.

Que potser ens prenen per burros?

La mestra del meu fill gran, quan estudien els sentits de la persona, diu que en tenim sis de sentits: la vista, l'oïda, l'olfacte, el tacte, el gust... i el sentit comú!!!! Usem-lo, doncs.

Jo sempre m'he malfiat d'aquells premis i regals que em cauen del cel sense haver-ho demanat. Perquè, en el cas que no sigui una enredada directament, és màrqueting calculat que saben que no hi perden. El regal és l'esquer. I tu ets l'ham.

Apliquem, doncs, el sentit comú, i recordem allò tan clàssic de qui tot ho vol, tot ho perd (en castellà diuen, la avaricia rompe el saco), perquè ja sabem que ningú ven duros a quatre pessetes.

Actualitat. Els nous fenicis

Per fi algú ha decidit posar fil a l'agulla amb l'abús constant contra els consumidors per culpa del famós arrodoniment a l'alça.

És trist que un titular que diu «El Gobierno prohibirá por ley el redondeo al alza en las tarifas de aparcamientos y telefonía» hagi de ser notícia. Perquè això només té un nom: usura, usura, usura. Un dels pecats capitals més antics de la humanitat

I d'acord, ens hem fixa't amb alguns sectors que apliquen aquest extra ignominiós. Però és que no només l'apliquen els pàrquings i les companyies telefòniques.

Jo em pregunto: Per què hem de pagar tot el mes de setembre i tot el mes de juny d'escolarització dels nostres fills si comencen el 12 de setembre (aquest any!!!) i acaben el 22 de juny, a tot estirar? Això tampoc té nom: més fenicis, més fariseus.

I ara que parlo de fenicis, fariseus i usurers... home, no m'havia pas d'oblidar dels nostres amics de la banca, que apliquen una usura consentida que fa que cada any multipliquin exponencialment els seus guanys, a costa, és clar, de la butxaca dels pobres. No només apliquen aquests arrodoniments a l'alça, sinó que ens afussellen amb comissions, quotes, percentatges, i tot amb una opacitat i amiguisme difícil de comprendre i escatir. Aiiii!!!, la lletra menuda!

I per acabar em segueixo preguntant: Per què és tan fácil comprar un mòbil o contractar una línia d'ADSL i resulta tan complicat dir-los que prou? Per què té validesa la gravació d'una conversa telefònica per poder-te donar d'alta d'un dels seus meravellosos serveis i, en canvi, encara a hores d'ara gairebé ningú ha pogut sortir del complex laberint que et porta a la baixa d'aquell servei? Fariseus, usurers...

[Dedico aquest comentari al meu company de bloc i veí (sóc un altre veí, eh?, d'unes cases més enllà, seriós i sense serial propi) Toni, blocaire, gamberro, polemista, lúcid i irònic de cap a peus. Potser he llegit massa TdQ...]