dilluns, 26 de desembre del 2005

Bon Nadal i feliç any nou!


Nadal és temps d'alegria, de disbauxa i d'il·lusions; però també és temps d'enyor i de malenconia.

La melangia és bona si no ens aclapara. És senyal de supervivència, que som aquí i que el record ens fa més forts i conscients que som fugissers i que el temps s'esvaneix entre els nostres dits amb insolent rapidesa, que el tic-tac del rellotge s'acompassa al ritme del nostre cor per escolar-se impassible i ininterrompudament.

Veiem la il·lusió en els infants, que s'encomana pel que té d'innocent. Qui no segueix sent un infant, per exemple, quan es refugia en l'engany de creure que tancant els ulls podem canviar les coses?

Que no ens prenguin la il·lusió. I que l'infant que encara dorm dins de cadascun de nosaltres esclati d'alegria ara, aquests dies, i durant tot l'any.

  1. Afrikaans - Geseënde Kersfees en ‘n gelukkige nuwe jaar
  2. Alemany - Frohe Weihnachten und ein schönes neues Jahr
  3. Anglès - Merry Christmas and a Happy New Year
  4. Àrab - I'D Mubarak ous Sana Saida
  5. Aragonès - Goyoso Nadal e prospera añata nuaba
  6. Aranès – Bon Nadau!
  7. Aymara - Sooma Nawira-ra
  8. Bable - Bon Nadal y feliz añu nuevu
  9. Bengalí - Shuvo Baro Din - Shuvo Nabo Barsho
  10. Brasiler - Boas festas e feliz ano novo
  11. Bretó - Nedeleg laouen na bloavezh mat
  12. Búlgar - Vasel Koleda; Tchesti nova godina (Честита Коледа! Щастлива Нова Година)
  13. Cantonès - Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok
  14. Castellà – Feliz Navidad y próspero año nuevo
  15. Català - Bon Nadal i feliç any nou!
  16. Coreà - Sung Tan Chuk Ha
  17. Cors - Bon Natale e bon capu d' annu
  18. Danès - Glædelig jul og godt nytår
  19. Eslovac - Veselé vianoce a šťastný nový rok
  20. Eslovè - Srečen Božič in veselo novo leto
  21. Esperanto - Bonan Kristnaskon kaj feliĉan novan jaron
  22. Esquimal - Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo
  23. Estonià - Häid Jõule ja õnnelikku uut aastat
  24. Euskera - Zorionak eta urte berri On
  25. Finès - Hyvää joulua ja onnellista uutta vuotta
  26. Francès - Joyeux Noël et bonne année
  27. Friülià - Bon Nadâl e bon an gnûf
  28. Gaèlic escocès - Nollaig chridheil agus bliadhna mhaith ur
  29. Gallec - Bo Nadal e próspero aninovo
  30. Grec - Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos (Καλά Χριστούγεννα και υτυχισμένο το Νέο Ετος)
  31. Guaraní - Avyaitete ahi ko Tupa ray arape qyrai Yy Kapyryin rira
  32. Hawaià - Mele Kalikimaka
  33. Hebreu - Mo'adim Lesimkha. Shana Tova
  34. Hindi - Shubh Naya Baras
  35. Hongarès - Békés karácsonyt és boldog új évet
  36. Indonesi - Selamat Hari Natal. Selamat Tahun Baru
  37. Iraquià - Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
  38. Irish - Nollaig shona agus bliain nua faoi mhaise dhuit
  39. Islandès - Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar
  40. Italià - Buon Natale e felice anno nuovo
  41. Japonès - Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
  42. Kannada - Hosa Varushada Subhasayagalu
  43. Ladí - Bon Nadel y bon ann nuef
  44. Letó - Prieci'gus Ziemsve'tkus un Laimi'gu Jauno Gadu
  45. Lituà - Linksmu Kaledu ir laimingu Nauju metu (linksmų šv. Kalėdų ir laimingų naujųjų metų)
  46. Llatí - Natale hilare et annum faustum
  47. Macedoni - Srekan Bozik I Nova Godina (срекан Божик и Нова година)
  48. Mandarí - Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
  49. Maltès - Nixtieqlek il-Milied it-Tajjeb u s-Sena t-Tajba
  50. Maorí - Kia orana e kia manuia rava i teia Kiritimeti e te Mataiti Ou
  51. Mongol - Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye
  52. Neerlandès - Prettige Kerstdagen en een gelukkig nieuw jaar
  53. Noruec - Eg ynskjer hermed Dykk alle ein God Jul og Godt Nyttår
  54. Occità - Polit nadal e bona annada
  55. Papiamento - Bon Pasku i felis aña nobo
  56. Polonès - Wesołych Świąt i szczęśliwego Nowego Roku
  57. Portuguès - Feliz Natal e próspero ano novo
  58. Punjabi - Nave sal di mubaraka
  59. Quechua - Sumaj kausay kachun Navidad ch'sisipi - Mosoi Watapi sumaj kausay kachun
  60. Retoromànic - Bella Festas daz Nadal ed in ventiravel onn nov
  61. Romaní - Bachtalo krecunu Thaj Bachtalo Nevo Bers
  62. Romanès - Crăciun fericit şi un an nou fericit
  63. Rus - Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom (с Рождеством и с Новым годом)
  64. Sard - Bonu nadale e prosperu annu nou
  65. Sicilià - Bon Natali e filici annu novu
  66. Sudanès - Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal
  67. Suec - God jul och gott nytt år
  68. Swahili - Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya
  69. Tagalog - Maligayang Pasko at manigong bagong taon
  70. Tailandès - Suksan Wan Christmas lae Sawadee Pee Mai
  71. Tamazight - Asseggwas Ameggaz
  72. Telugu - Christmas Shubhakaankshalu - Nootana Samvatchara Subhakanshalu
  73. Turc - Yeni yılınızı kutlar, sağlık ve başarılar dileriz
  74. Txec - Veselé vánoce a šťastný nový rok
  75. Ucraïnès - Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! (веселого Різдва і з Новим Роком)
  76. Vietnamita - Chuc Mung Giang Sinh - Chuc Mung Tan Nien
  77. Yiddish - A freydikn nitl un a gor freylekhn nay-yor
  78. Yoruba - E ku odun, e hu iye' dun!
  79. Zulú - Sinifesela Ukhisimusi Omuhle Nonyaka Omusha Onempumelelo




Se m'acudien moltes maneres de desitjar-vos bon Nadal i que comenceu amb bon peu l'any que s'acosta, però he pensat que el millor, com a lingüista que sóc, era dir-vos-ho de la mateixa manera en tants idiomes com em fos possible fer-ho.

Ja sé que queda una mica redundant, però amb que recolliu el missatge de la llengua que us sigui més propera en teniu prou, oi?

Doncs això: Felicitat i il·lusió en aquests dies que resten d'any i més il·lusió i esperances pel 2006 que s'acosta.

dimarts, 20 de desembre del 2005

Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En les darreres setmanes, aquest projecte d'enciclopèdia oberta ha estat en boca de tothom per a cantar-ne les excel·lències o per portar-la als tribunals pels seus continguts. Detractors? Defensors? Em recorda una mica aquella dita de la fira i que cadascú en parla segons com l'hi ha anat.

En primer lloc, cal no perdre el nord i convé conèixer en què consisteix aquesta iniciativa pionera a Internet.
La Wikipedia és una enciclopèdia en línia gratuïta, lliure i elaborada de manera voluntària i altruista per internautes d'arreu del món. Neix el 2001 i es pot trobar ja en més de 200 idiomes, amb un volum i rigor prou desigual, però important, sens dubte.

Així, mentre que en anglès hi ha vora 875.000 articles, també la trobem en castellà (amb més de 80.000 articles) i en altres llengües de la península, com ara el català (amb més de 22.000 articles), el portuguès, el gallec, l'euskera, l'aragonès o el bable, per exemple.


El nom li ve del programari usat per bastir-la: el wiki (paraula hawaïana que vol dir “ràpid”) és un document hipertextual creat amb programari lliure i que permet la revisió i reedició dels textos creats per qualsevol persona que hi pugui accedir. Així esdevé una eina molt pràctica per elaborar documents de manera col·lectiva, a través d'un navegador web i amb uns codis de marcatge força simples.

Aquesta simplicitat és l'origen de la seva grandesa i de les seves misèries. Grandesa, perquè s'ha aconseguit oferir un producte digne i rigorós amb l'esforç anònim de molta gent, a partir del voluntarisme de moltes persones.
Misèries, perquè en qualsevol cistell de fruita hi podem trobar una poma podrida.

Gratuïta, voluntària, no professional. Aquestes credencials no li han impedit competir amb les millors i més prestigioses enciclopèdies d'arreu del món. Perquè és molt flexible, exhaustiva en determinades àrees, i rigorosa, en general, pel que fa als continguts que ofereix.

Desigual, incompleta. És clar. És l'handicap que ha de pagar una iniciativa voluntària, sense la recompensa d'una remuneració econòmica i amb el perill que qualsevol eixelebrat hi aboqui les seves neures i limitacions.

Però és clar, cal saber com acostar-s'hi i ponderar o comprovar els continguts que hi trobem.

Quin problema ha tingut la Viquipèdia? Com a editor voluntari de l'Open Directory Project, el directori obert mantingut per editors voluntaris d'arreu del món, del qual ja en vaig parlar en alguna altra ocasió, penso que ambdós projectes pateixen el mateix mal: morir d'èxit. El seu propi èxit és la pitjor notícia per aquests projectes voluntaris, perquè creixen en una mesura superior a l'esforç que li poden dedicar els mantenidors i perquè és converteixen en un negoci rendible i webmestres sense escrúpols s'hi aboquen per treure'n un profit personal i no pas per altruisme o per fer un servei a la comunitat.

L'ODP s'ha hagut d'anar blindant i ha hagut d'anar trobant mecanismes per combatre aquestes possibles corrupteles (que no desvelaré aquí, per suposat) i la Viquipèdia haurà d'acabar trobant els mecanismes d'autocontrol que li permetin créixer sense que això vagi en detriment de la seva credibilitat.

No voldria acabar sense fer esment d'altres iniciatives del mateix segell editorial que la Viquipèdia (totes de Fundació Wikimedia), malgrat algunes encara no tinguin versió catalana:

- Wikimedia Commons,dipòsit central per a imatges, música, sons i vídeos lliures.
- Viccionari, diccionari i tesaure.
- Viquillibres, llibres de text i manuals
- Wikiquote, recopilació de cites i proverbis
- Wikispecies, directori d’espècies
- Wikinews, notícies.

Enllaços d'interès

Wikipedia
Viquipèdia
Llista de wikipedia en diferents idiomes
Open Directory Project
Article de Grup Ambient
Article a «La Malla»

dilluns, 19 de desembre del 2005

No diguis...


No diguis despilfarro, si pots dir malbaratament.
No diguis desarrollo, si pots dir desenvolupament.
No diguis desparpajo, si pots dir desimboltura.
Ni diguis desahogo, si pots dir alleujament.

Pensa que també hauries pogut usar balafiament, desenrotllament, desvergonyiment o assuaujament.


Vale? Bueno? Desde luego? No: estem d'acord, i com no o i tant!

I recorda, també, que no cal dir después de un dia viene otro o ir de veinticinco alfileres, sinó que qui dia passa, any empeny i anem de vint-i-un botó.

I d'una tirada hem recuperat unes quantes expressions que de vegades tenim a la punta de la llengua, però no ens acaben de venir. No m'invento res, que això dels barbarismes és més vell que l'anar a peu. Oi que molts estàveu ja pensant en la Maria Castaña i no pas en l'any de la picor, quan tothom gratava o de l'any tirurany o de l'any de la Nana o de l'any de la tos?

Amb «No diguis...» o «Com diries..?» pretenc, pas a pas, recuperar expressions nostrades per aquells barbarismes o neologismes que penetren en la nostra llengua.

Recordeu: la llengua té mecanismes i és prou maleable per desenvolupar-se en qualsevol àmbit. Només cal proposar-s'ho i trobar les eines adequades. I lluitar contra la minorització de la nostra llengua en tots i cadascun dels àmbits on podem viure sense traduccions ni adaptacions.

dilluns, 12 de desembre del 2005

Lectures. Baudolino, d'Umberto Eco

Fitxa tècnica

Títol: Baudolino
Autor: Umberto Eco
Any: 2001
Editorial: Edicions Destino (Barcelona)
Edició: Primera
Col·lecció: L'Àncora, núm. 151
Pàgines: 508
ISBN: 84-9710-018-2
Traductora: Carme Arenas Noguera
Títol original: Baudolino (italià)



Biografia de l'autor

Neix a Alessandria (Piemont) el 1932. Semiòleg i crític literari. Professor de semiòtica a la Universitat de Bolonya des del 1971. És un dels novel·listes italians contemporanis de més prestigi, capaç de combinar literatura i pensament en una obra de creació pròpia.

Ha escrit, entre altres obres, 'Apocalittici e Integrati' (1964), 'Trattato di semiotica generale' (1975), 'Semiotica e filosofia de llinguaggio' (1988), 'I limiti dell'interpretazioni' (1990), 'Il nome della rosa' (1980), 'Il pendolo di Foucault' (1989), 'L'isola del giorno prima' (1994) i 'Baudolino' (2000).


Recensió del llibre

Sense arribar a la frescor i captivació que despertava en el lector El nom de la rosa ─sens dubte la seva novel·la més reeixida─, a Baudolino torna a captivar el públic amb una novel·la ambientada en l'alta edat mitjana, on convergeixen aventures, intrigues i un enciclopedisme sempre evident, a través de bestiaris o cartografia medievals.

Eco ens presenta un enfilall de personatges murris que, gairebé sempre movent-se en espais oberts, reals o imaginats, abasten tots els confins del món conegut. De la mà de Baudolino es barreja la realitat i la ficció, la història i les mentides. Sovint, però, aquestes mentides acaben esdevenint realitat i canviant el curs de la història. Així ens obre les portes del Regne del Preste Joan, dóna vida als Reis Mags i transforma un simple got en el Sant Graal que tots veneren.

L'obra també és un gran homenatge a la ciutat natal de l'autor, Alessandria, al Piemont, llegendàriament sorgida del no res d'avui per demà, allà on també havia nascut el protagonista.

L'obra comença amb Baudolino ja gran a Constantinoble, que conta la seva història a Nicetas perquè l'escrigui, ja que ell coneix moltes llengües, però només sap escriure en vulgar. Així, tot el llibre és l'autobiografia de Baudolino, l'afillat de l'emperador Frederic, des dels seus orígens humils a Alessandria fins al moment que comença el relat, durant la croada i saqueig de Constantinoble. I entre un punt i l'altre, es va teixint una història bastida en mentides i mitges veritats del protagonista.

Eco no sols rememora l'ambient de l'edat mitjana en la història que conta, sinó també en el tractament que en fa dels aspectes llegendaris o de la passió amorosa dels personatges o del tractament de les relíquies, per exemple.


Fragments destacats

He triat quatre fragments que ens acosten a la capacitat lingúística i a la dimensió literària del protagonista i a unes reflexions que fa l'autor, a través dels personatges, sobre la veritable Història.


[Pàg. 17 Baudolino té do de llengües]
D’altra banda, el primer vespre li havia dit que ell posseïa un do: que en tenia prou sentint dos que parlessin una llengua qualsevol, i al cap de poc era capaç de parlar com ells. Un do especial que Nicetas creia que només havia estat concedit als apòstols.
[Pàg. 57 La retòrica i la poesia]
A París estudiaràs retòrica i llegiràs els poetes: la retòrica és l’art de dir bé allò que no és segur que sigui cert, i els poetes tenen el deure d’inventar mentides boniques. [...] Mira, no et demano que diguis allò que creus que és fals, que seria pecat, sinó que testimoniïs falsament allò que creus veritable ─la qual cosa és una acció virtuosa perquè supleix la manca de proves sobre alguna cosa que certament existeix o ha succeït.
[Pàg. 392 Les mentides es tornen veritat]
─No senyor, no amic meu ─el consolava Baudolino─, el regne del teu pare existeix, perquè jo n’he sentit parlar no ja pels eunucs, sinó per persones que hi creien. La fe fa que les coses siguin de veritat.

[Pàg. 508-09]
Sí, ja ho sé, no és la veritat, però en una gran Història es poden canviar petites veritats perquè en ressalti la veritat més gran. Has d’explicar la història veritable de l’imperi dels romans, no una anècdota que va néixer en un pantà llunyà, en països bàrbars i entre gent bàrbara. I a més, voldries ficar al cap dels teus futurs lectors que hi ha un Graal allà dalt entre la neu i el gel, i el regne del Preste Joan en terres àrides ? Qui sap quants forassenyats no es posarien a vagarejar sense aturador, durant segles i segles.


Fraseologia destacada

Són personatges murris els que apareixen a la novel·la. I el seu ús del llenguatge s'acosta a les expressions populars i sovint sentencioses recollides en sentències i refranys. Eco s'hi acosta de puntetes, deixant una mica de banda la seva erudició, per mostrar un llenguatge planer i ric d'expressivitat.

N'he destacat alguns exemples:


[Pàg. 17]
I tot i això parlava un grec fluid, sense tirar capellans a cada paraula que deia, tal com feien normalment els estrangers.

[Pàg. 18]
[...] digués el que digués, mirava d’amagatotis el seu interlocutor, com per avisar-lo que no se’l prengués seriosament.

[Pàg. 23]
Ara com ara la qüestió és com tocar el dos d’aquí.

[Pàg. 174]
I al capdavall, al camp moren com mosques, a causa de mil malalties.

[Pàg. 186]
I la meva Rosina no l’hem morta mai precisament perquè per a mi i per a la teva mare és com la filla que el Senyor no ens va donar, o sigui que no la toca ningú, abans a l’escorxador t’hi faig anar a tu, que ets fora de casa des de fa trenta anys, mentre que ella ha estat sempre aquí sense pardalets al cap.

[Pàg. 188]
I la pobra Rosina havia estat degollada per un de Como que devia saber l’ofici, perquè ho havia fet tot amb un sol cop i la Rosina, en un dir Jesús, abans era viva i després era morta.

[Pàg. 327]
Solomon, més sol·lícit, recordava que havia sentit parlar de pedres que canviaven el color de la pell, i que hi ha remeis, i que Ardzrouni podria a tornar a ser més blanc que abans.
─Sí, la setmana dels tres dijous ─es mofava el Ciula.

[Pàg. 400]
No menyspreava Solomon: un exèrcit, deia, ha de tenir un expert en medicina, perquè no es pot fer una truita sense trencar els ous.

[Pàg. 460]
Els genovesos els havien acollit de bon grat, però deien que l’hoste és com el peix, que al cap de tres dies fa pudor.

[Pàg. 490]
─Baudolino ─va dir─, jo no tinc el cap a tres quarts de quinze com aquells dos, i d’històries no en sé explicar.

Paraules subratllades

Cada lectura és una troballa. Us recomano de prendre el costum de tenir ben a mà un diccionari per consultar aquells mots que us sorprenen d'una lectura atenta del text. Sempre, indefectiblement, cada llibre, ens ofereix alguna perla nova, per guardar, per consultar, per afegir al vocabulari que hem anat adquirint a través de lectures i més lectures.
I amb Umberto Eco, fora difícil no trobar alguna d'aquestes perles.


[Pàg. 17 Falb-a (adj. D'un color entre roig i groc com el lleó)]
Una cara cremada pel sol, una cicatriu clara que li travessava tota la galta, una corona de cabells encara falbs, que li donaven un aire lleoní.

[Pàg. 17 Difidència (f. Desconfiança; mancança de fe)]
Viure a la cort, i quina cort, havia ensenyat Nicetas a valorar les persones amb una difidència calmada.

[Pàg. 23 *Estels vagants: al diccionari només apareix estel fugaç]
Oh mare, ja vestida amb l’or i la porpra imperials, ara bruta i macilent i cega dels teus fills, com ocells empresonats en una gàbia no trobem el camí per abandonar aquesta ciutat que era nostra, ni el tremp per restar-hi, sinó que ens movem embolicats en molts errors, com estels vagants!

[Pàg. 257 Estratagemes: és masculí en català]
─Diversos són els estratagemes dels dimonis: apareixen en somnis, creen al·lucinacions, se les enginyen per enganyar-nos, es transformen en àngels de llum i et perdonen per inspirar-te una seguretat enganyosa.

[Pàg. 270 Afilar també té un ús estès en català]
Però miraven al seu voltant a cada cantonada, i estrenyien ben fort sota els vestits ganivetassos acabats d’afilar.

[Pàg. 291 Xauxineig (m. Soroll que fa una vianda que es cou a foc lent)]
De seguida l’ara es va il·luminar i al cap de pocs minuts va començar a sentir-se un lleu bulliment subterrani, un xauxineig lent, mentre Ardzrouni, amb els braços alçats, pronunciava fórmules en una llengua bàrbara.

[Pàg. 325 Flèbil (Adj. Com de plor)]
─Però certament no em queden forces per tornar enrere, amics meus ─deia flèbil─, i per tant em penso que em moriré en el meu camí vers la felicitat.

[Pàg. 466 Simonia (f. Compra o venda de coses espirituals (sagraments, prebendes, etc.) per diner o altre avantatge temporal)]
─I a qui li compraràs el Mandilyon? ─va preguntar Baudolino cansat, ara ja mig marejat de tot aquella simonia.

─Per començar el duc d’Atenes no ho sap ─va respondre el Poeta─, i és a ell a qui l’hem d’encolomar, no a tu. Després, no la venem sinó que fem un canvi, i per tant no és simonia.


Errates

Massa errates i errors de traducció per ser una publicació seriosa d'una editorial de prestigi. Unes notes, sense mala intenció, perquè puguin revisar una futura edició.


[Pàg. 16 Sembla un error de traducció: no hauria de ser tot el dia?]
Després he omplert molts altres pergamins, algunes vegades dia a dia.

[Pàg. 18 Error en la separació a final de paràgraf]
Però, aquell matí, el color tendre del cel s’-havia enfosquit a causa del fum dens dels palaus i de les basíliques cremades pel foc.

[Pàg. 33 Manca de pronom feble]
Senyor Nicetas, el problema de la meva vida és que jo sempre he confós el que he vist amb el que volia veure...
Passa a molts...

[Pàg. 79 Accent obert en la a]
... i no trobava pau en les escanyolides vicissituds amb les noies fácils, ans al
contrari, encara es feia més gran...

[Pàg. 166 Error en la separació a final de paràgraf]
després s’-havia posat a plorar.

[Pàg. 177 Fraseologia mal usada]
Si sortim ben parats d’aquest setge d’ara en endavant no deurem res a ningú.

[Pàg. 177
Fraseologia mal usada]
─Nosaltres també ho hem sentit dir, i és per això que Frederic vol que cediu abans.

[Pàg. 284 Fraseologia mal usada]
I ens recomana que sobretot, d’ara en endavant, tu siguis molt prudent amb el menjar.

[Pàg. 395 Guió en pronom feble]
En veure que totes aquestes esplendors el meravellaven, però que la seva mateixa inaccessibilitat l’entristia, vaig pensar que aniria bé, per convèncerlo que la seva pena no era la pitjor, explicar-li el suplici de l’Andrònic amb tants detalls que vaig superar de bon tros el que li havien fet.

[Pàg. 401 Accentuació]
Els blemmis no es podien emprar com a guàites, perquè per veure-hi haurien hagut de treure el cap amb el cos sencer, i això en termes bèl·lics hauria estat un suïcidi.

[Pàg. 418 Concordança article-nom]
Tota enfervorida, movia les mans com una nena que, en parlar d’un ratolí, n’imita la forma, i que en anomenar un temporal dibuixa el remolins que fa l’aire
[Pàg. 425 Error tipogràfic]
Se li havia costat tota còmplice i sol·lícita com si esperés veure algú.

[Pàg. 437 Concordança article-nom]
Quan van arribar, cadascun d’ells portava damunt les espatlles, lligada sota les aixelles, una armadura de canyes al capdamunt de la qual hi havia una cap d’ocell.

[Pàg. 466 Concordança adjectiu-nom]
─I a qui li compraràs el Mandilyon? ─va preguntar Baudolino cansat, ara ja mig marejat de tot aquella simonia.

[Pàg. 470 Extemporani: ja existia el càncer com a malaltia a l’edat mitjana?]
Així et vingués un càncer ─cridava el Boidi al Poeta─, si no fos per tu ja en seríem fora d’aquest femer! I ara?

[Pàg. 478-79 Error tipogràfic]
L’única pietat m’ha vingut dels infidels, que Déu els recompensi tot evitant de condamnar-los com mereixerien.

[Pàg. 504 Error en la separació a final de paràgraf]
Sàpigues que el noi s’està morint en aquests moments, és més, vet aquí que ja és mort, que Déu l’-hagi perdonat.

Enllaços

Pàgina oficial de l'autor (en italià)
Umberto Eco a Edicions Destino
Ressenya de l'abellerol
Eco a la Wikipedia (en castellà)

dilluns, 5 de desembre del 2005

Joan Coromines: l'homenàs

Si Josep Pla encunyava el terme homenots per referir-se als personatges que ens presentava amb aquella delicadesa que només ell sabia bastir, quan ens referim a un personatge de la talla de Joan Coromines, no podem menys que fer servir el superlatiu: homenàs.

Perquè qualsevol persona hauria necessitat tota una vida per bastir un monument com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (en nou volums). Però és que Coromines, acabada aquesta primera obra colossal, encara va tenir temps per deixar-nos una altra obra cabdal de tota una altra vida de dedicació: L'Onomasticon Cataloniae.

És clar que 90 anys al seu ritme de treball donen per a molt. Però el mèrit és inapelable i el valor del llegat, incalculable.

Aquest any, a més, se celebra el centenari del seu naixement. Barceloní nascut el 1905, va morir a Pineda de Mar el 1997. Durant tot aquest any 2005 i part del 2006 es desenvoluparan diversos actes per celebrar el centenari d'un dels lingüistes més il·lustres de les lletres catalanes i de la romanística en general.

Perquè, a banda d'aquestes grans obres i d'altres de prou importants per a la llengua catalana, també va dedicar els seus esforços i coneixements a fixar determinats aspectes d'altres llengües romàniques, com ara l'aranès o el castellà, preferentment. I el més important: a part del saber recollit en l'obra impresa de l'autor, ens queda el llegat de la immensa calaixera on queden recollides les seves fitxes de treball, amb el material lexicogràfic i onomàstic de les seves enquestes lingüístiques recollides per tot el territori de parla catalana.

De la seva vastíssima obra podem recomanar com a lectures gairebé obligades (i quina podríem obviar o no aconsellar?):

. El que s'ha de saber de la llengua catalana (1954). Llibret publicat per l'Ed. Moll de Palma de Mallorca, de caire divulgatiu sobre les generalitats de la llengua catalana. És la traducció d'un opuscle que va preparar el 1951 a la Universitat de Chicago com a presentació de la llengua catalana als nord-americans amb motiu dels Jocs Florals de Nova York.
. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1955-57), en 4 volums, refós posteriorment en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), en 6 volums.
. Lleures i converses d'un filòleg (1971), llibre on planteja qüestions controvertides o poc estudiades de normativa.
. Entre dos llenguatges (1976-77), publicat per Curial, en 3 volums.
. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001), en 9 volums. Obra de caràcter històric, crític, comparatiu i etimològic.
. El parlar de la Vall d'Aran (1990), que conté aspectes de gramàtica i lèxic d'aquesta varietat del gascó (ja havia fet la seva tesi doctoral sobre l'aranès).
. Onomasticon Cataloniae (1989-97), en 8 volums. Recull antroponomàstic amb l'explicació de l'arrel etimològica dels noms de lloc i de persona del domini lingüístic català.

Poc podem afegir al que ja s'ha dit de l'estudiós afincat a Pineda de Mar, al Maresme. Voldria destacar alguns fragments d'allò que ha dit en algunes de les entrevistes concedides:

Crec que és bona [la polèmica]. Es pot anar molt més enllà pel camí de la discussió, tal com es fa als grans països europeus i als Estats Units. El debat, l'opinió, la baralla permeten arribar lluny. Trobo que en el nostre país es consensuen massa les opinions i que moltes vegades s'evita la polèmica per no trepitjar els interessos d'uns i altres. L'abús del consens és dolent perquè supleix realment la disputa democràtica.
[Entrevista publicada al diari Avui del 29 d'octubre de 1994.]

A S.M. el Rei Juan Carlos I. Sereníssim senyor: Gràcies per la distinció que m'atorgàreu els mes de juny. Restaré profundament agraït per la intenció d'honorar-me amb una altra condecoració. Això no obstant, la decisió ha estat presa per una iniciativa governamental i jo no puc acceptar, i retorno, un premi enviat per un govern que redueix al mínim els drets de la meva pàtria, esquarterada en províncies, nega els recursos necessaris a la universitat de Barcelona i a totes les nostres, i subvenciona els petits grups que ataquen la unitat del català, llengua única dels tres països que la parlen.
[En la carta de refús de la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.].


I podem destacar també el que n'han dit persones pròximes o que el coneixien prou bé:

Jo tinc la impressió –diu l'escriptor- que és l'home que treballa més d'aquest país.
[Josep Pla.]

D'altra banda, l'extraordinari gruix intel.lectual de Coromines queda reflectit d'una manera colpidora en un fet que el seu darrer secretari i eficaç col.laborador des de 1989, Joan Ferrer, ha explicat, arran del seu traspàs: damunt la tauleta de nit havien quedat els Evangelis en grec, dos volums de les Confessions de Sant Agustí en llatí, les obres completes de Dante en italià, els Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany (en caràcters gòtics), les obres completes de Shakespeare en anglès, un volum de les tragèdies d'Eurípides en grec, el seu estimat exemplar de La vida austera, de Pere Coromines, i dos volums de la correspondència de Josep Carner. Joan Coromines era, certament, un poliglot i un home de vastíssims coneixements culturals.
[Carles Duarte, al diari Avui del 2 de gener de 1997.]

El 1930 Pompeu Fabra i Josep Maria de Casacuberta el reclamaren perquè col·laborés en dues de les tasques més importants que duia a terme la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans: el Butlletí de Dialectologia Catalana i l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia, a la qual havia estat atribuïda la fixació dels noms dels municipis catalans en un moment en què hom intuïa la proximitat de la recuperació de l'autogovern per a Catalunya.

Això li permeté, entre el 1930 i el 1936, establir les bases de les seves dues grans obres, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae.
[Max Cahner, al diari Avui del 3 de gener de 1997, «Un gran científic i un gran patriota».]

L'Ardida Piràmide: així anomenava Coromines el seu projecte científic. Una piràmide amb tres vèrtexs: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, l'Onomasticon Cataloniae i la gramàtica històrica, que no va poder abordar. No va tenir temps, però va deixar materials suficients perquè altres estudiosos puguin continuar la tasca.
[...]
El seu coneixement de llengües era extraordinari. Coneixia en profunditat la lingüística romànica, aprengué sànscrit i es doctorà amb una tesi sobre l'aranès. Sabia rus, flamenc, gòtic, romanès, indoeuropeu, grec, llatí, basc i àrab i, evidentment, coneixia profundament els llenguatges pròxims al català (castellà, aragonès i dialectes provençals). Tot un exemple de multilingüisme a seguir, que, tal vegada, ens sigui útil a l'hora de plantejar-nos la necessitat que el professorat i l'alumnat universitari siguin capaços de superar la fase de la competència monolingüe empobridora per adquirir la capacitat d'ús de diverses llengües.
[Carles Solà, publicat al diari Avui del 28 d'abril de 2005, «Coromines: l'home, el patriota, el científic».]


Enllaços

Any Joan Coromines
Joan Coromines a la Gran enciclopèdia catalana, a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o a Lletra.
Exposició Cent anys de Coromines
I alguns apunts biogràfics, a la Viquipèdia o en una pàgina de toponímia del Vallès Occidental, o sobre la seva obra.

dilluns, 28 de novembre del 2005

Refranys geogràfics

També s'anomenen dites tòpiques i són un dels apartats de la paremiologia més recursiu i productiu: són les expressions referides als diferents pobles i persones. N’hi ha de llocs i llogarrets. Pocs pobles se n’escapen.

Suposo que la mateixa condició humana fa que molt sovint aquestes parèmies siguin de caire vexatori o fins i tot insultant. I curiosament, és habitual que trobem la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. Però també poden servir per cantar les meravelles d’algun lloc, com si d’un eslògan turístic es tractés.

A més, no són un apartat exclusiu dels refranys, perquè sovint es barregen amb corrandes i altres peces musicals populars i tampoc podem descartar la "rima fàcil" o rodolí, que sovint ha fet fortuna i ha originat moltes d'aquestes dites tòpiques.

Finalment, voldria destacar que moltes d'aquestes dites fan referència a personatges més o menys famosos o populars que han fet forrolla en l'imaginari popular i, encara que ara ens resulti gairebé impossible saber qui era aquell personatge, en el seu moment van destacar per alguna qualitat excepcional o per alguna pífia monumental.

He cercat els refranys geogràfics referits als pobles del Vallès (Oriental, preferiblement) i el resultat ha estat prou divers i positiu. Com podreu veure, a més de l'arxifamós Com el Vallès no hi ha res (que podríem acompanyar d'algunes altres sentències, com ara A muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats, Al Vallès, tot hi és; a Marina tot s'inclina, Boira del Vallès no té malícia, Si Montnegre porta capell, Vallès no et fiïs d'ell, Llenya d'alzina, vi de Mausia, xeixa del Vallès i moltó del Penedès o Trons a Mallorca, aigua del Vallès) són força prolífiques les dites tòpiques sobre pobles vallesans:

. A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats.
. A Cardedeu els dentistes engreixeu.
. A Castellar del Vallès, ni dona ni res.
. A Centelles són boniques, a Sant Quirze no ho són tant, a Bertí les morenetes i a Riells la flor del ram.
. A Fogars, putes o lladres.
. A Granollers, el sol hi neix.
. A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és.
. A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret.
. A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova.
. A Martorelles, carboners (la gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts).
. A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.
. A més a més, no hi ha terra com Granollers, i per millor, la de Mataró, i per no haver de fer res, la de Montornès.
. A Mollet ballen amb les calces a la mà.
. A Montbui fan les sopes en una campana (ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població).
. A Montmeló, carbassots.
. A Montornès, manlleven coses i no tornen res.
. A Sant Celoni són de la pell del dimoni.
. A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.
. A Sant Celoni, venen oli.
. A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners.
. A Vallromanes, toquen les campanes.
. A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
. A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.
. Aiguafreda, aiguafregits.
. Així ballen a Mollet.
. Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és.
. Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.
. Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc (o Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc).
. Com el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó.
. Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés.
. Déu ens lliuri del dimoni i del Ramis de Sant Celoni.
. El poble de Montornès, molts l'anomenen i no saben on és.
. El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil.
. El tastador de la Garriga, que es bevia el vi i deia que era aigua.
. Els de Campins, dels diables són cosins.
. Els de Riells van a capgirells.
. Fer com la gent de Mollet, que duen la camisa més llarga que el fasset.
. Granollers és el graner del Vallès.
. Granollers és l'esparver del Vallès.
. Les noies de Montmeló porten les mitges al garró.
. Parlant del Vallès, porc i blat i de dona cap.
. Pel camí de Granollers, qui no camina perd els diners.
. Per a no haver de fer res, Montornès.
. Sant Celoni, prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes.
. Sant Celoni, són de la pell del dimoni.
. Sant Celoni, venen oli.
. Santa Eulàlia de Ronçana, voltada de presseguers, els fadrins no fan ballades perquè no tenen diners.
. Si el Vallès fos un ou, el rovell fora a Palou (hi ha un equivalent en francès: si la France éstoit un oeuf, Saintonge en seroit le moyeut) (que tant pot fer referència a la situació geogràfica central, com per destacar-ne la qualitat. Altres refranys, ho canvien per Palau, suposo que referit a Palau-solità i Plegamans).

El Montseny és referència obligada a la comarca i en condiciona ostensiblement l'orografia i la meteorologia. Són constants les referències meteorològiques que el refranyer li dedica, la qual cosa ens fa pensar que, a pagès, sempre l'hi han tingut posat un ull a sobre per preveure quin temps farà:
. El Montseny com més blanqueja més bogeja.
. El Montseny florit (nevat), pluja (o fred) a la Plana de Vic (sembla que per la variació de les condicions climàtiques, avui en dia ja no és cert).
. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep.
. Montseny ferrat, mal temps.
. Montseny tapat, aigua aviat.
. Montseny: per l'abril la múrgula gentil.
. Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell (tapat amb núvols).
. Quan el Montseny fuma, aigua segura (ho diuen a Malgrat de Mar, quan de la muntanya surt com un fum de boira).
. Quan el Montseny se serra, pluja en aquesta terra (amb els núvols serrats a la muntanya).
. Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa (vol dir que el vent de migjorn entra amb força).
. Si al Montseny els núvols vénen i se'n van, senyal de mort.
. Si les cabres pasturen al Montseny, plourà (cal canviar cabres per núvols).

I no oblidem què diu el refranyer de les millors muntanyes de Catalunya: Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat.

També, com a curiositat, voldria destacar un embarbussament (paraules o frases que fan de mal pronunciar i que se solen proposar com a joc) sobre la Garriga:
En Garrigosa, carregat de garrons, rosega cigarros rebregats, regalats pels esguerrats de la Garriga, quan amb regadores reguen els graons de la grota cigarrera; rebreguen gorres grogues, i roseguen guimbarros i rosegons arrossegats pels toscs reguerots i regueres.

I voldria acabar amb una fòrmula de brindis molt gastada per aquestes llars, que fa referència a tres pobles vallesans i que és paral·lel al castellà Arriba, abajo, al centro y a dentro: Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins.

Salut i fins a la pròxima!

dimecres, 2 de novembre del 2005

Refranys sobre els bolets


Catalunya sempre ha estat terra de bolets i boletaires. Per això tenim una tradició plena d'històries i llegendes que en parlen i una gastronomia rica i variada que sap treure profit de les molt variades espècies autòctones del país.

Aquest arrelament de la tradició micològica a casa nostra té també el seu reflex en el refranyer, amb una presència escadussera, però tangible, dels refranys i fraseologia sobre els bolets.

Abans d'entrar-hi, però, us faré cinc cèntims sobre la terminologia bàsica dels bolets i les espècies més conegudes.


D’una banda, cal parlar de les diferents parts d’un bolet: el capell, les làmines (làmina, lamineta i himeni), l’anell o vel, el peu, la volva i el miceli.

I vull també destacar les principals espècies conegudes al país: amanita, cama de perdiu, camagroc, cama-sec, carrereta, cep, cogomella borda, cualbre (russula), escarlet de primavera, escarlet vermell, esclata-sang, fredolic, gírgola, llenega, llengua de bou, lleterola blanca i vermella, llora, modeguí, moixernó, moixí, múrgola, pet de llop, peu de rata, pinatell, reig bord (amanita muscaria), rossinyol, rovelló, siureny, tòfona i xampinyó. Varietat de mides, colors, qualitat i digeribilitat. No m'endinso en aquests aspectes, perquè les referències que trobareu al final de l'article en tracten a bastament i amb un rigor exquisit.

Passem als refranys. El nostre refranyer, malgrat que és molt ric i divers, no conté gaire referències al món dels bolets. Però hi ha material per parlar-ne i comentar-ho. Poc, però precís i d'interès.

Així, a partir dels refranys i frases fetes trobats podem classificar-los en quatre temàtiques principals:


1. Refranys sobre consells de salut

En general, desaconsellen la menja de bolets.

Per exemple:

- Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata,
- Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen,
- De bolets que no coneguis, no en masteguis,
- De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes,
- El bolet que hi ha cucs, no mata.
- Els bolets, menja’ls ben nets,
- Pel mal de ronyons, suc de moixernons,
- Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets.


2. Refranys sobre el calendari, meteorologia i el pas del temps

Parlen de les millors èpoques per trobar bolets, de quines condicions climàtiques s’han d’haver donat perquè se’n trobin i en quina època podem trobar determinades espècies.

Per exemple:

- Any de bolets, any de castanyes,
- Any de bolets, any de freds (o any de pobrets), perquè si plou massa, tot es farà malbé,
- Any de rovellons, neu fins als collons. Ja em perdonareu la llicència, però m'ha semblat una imatge molt clara.
- El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor,
- El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost,
- Gent de Poblet, gent de bolet,
- L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet,
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins,
- Per l’Ascensió, cerca el llop i el moixernó,
- Per Sant Josep, la múrgola treu el bec,
- Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre,
- Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra,
- Si a l’octubre plou, el rovelló es mou,
- Xàfecs d'agost, bolets en abundor.


3. Refranys sobre espècies concretes

Lloen les seves virtuts o en critiquen els defectes.

Per exemple:

- A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord,
- Al rovelló, cerca-li companyó,
- Bolet o rovelló, al sarró,
- El bolet terrerol, mai no va tot sol,
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló,
- Els bolets que porten beina, al fossar donen feina,
- Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo,
- Pinatells i rovellons s’amaguen pels racons.


4. Frases fetes

No pensava trobar tanta fraseologia sobre els bolets, però alguna cosa s'hi troba.

Per exemple:

- Clavar un bolet o donar una mà de bolets, vol dir pegar a algú.
- Conservar-se com un rovelló, vol dir que algú es manté bé, sense envellir.
- De pet i bolet, de cop i volta. Aquest l'he trobat especialment expressiu.
- Fer-s’hi bolets (a un lloc), vol dir que és molt brut,
- Les desgràcies surten com els bolets,
- Néixer com els bolets,
- Tocat del bolet, vol dir que té incompletes les facultats mentals, que algú és una mica beneit o ximple.

Finalment, i per acabar, voldria comentar un refrany, potser dels més coneguts sobre bolets, que a més, té equivalent en castellà, encara que en un altre àmbit temàtic: A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou, que seria equivalent al En todas partes cuecen habas castellà i que té el sentit que certs inconvenients o defectes no són exclusius d’un lloc o d’una persona. Seria equivalent a un altre refrany català també força arrelat: Joans, joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Encara que aquests noms cada cop són menys usuals i penso que ben aviat deixarà de tenir vigència si no ho canviem per Marcs, Jenifers o Laures.

No cal dir que no hi són tots els que són i que us agrairé moltíssim que em feu arribar aquells que m'hagi pogut deixar i que algú de vosaltres pogueu conèixer. Al correu o a través dels comentaris. Gràcies.


Enllaços

- Apartat sobre bolets de l'ODP
- Article de la Viquipèdia
- Associació Micològica Joaquim Codina
- Associació Micològica Pius Font i Quer
- Banc de Fongs Comestibles i Medicinals (BEMF)
- Bolets.info
- Els bolets al cistell... si són bons
- Noms populars de bolets
- Societat Catalana de Micologia

dimarts, 18 d’octubre del 2005

La Casa de les Llengües

Arran del diàleg celebrat en el Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004, «Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau», organitzat per Linguapax i amb la participació dels lingüistes Fèlix Martí i Isidor Marí, va néixer el compromís de crear La Casa de les Llengües, proposada en el transcurs del Diàleg pel lingüista David Crystal, sobre una idea que Linguapax fa temps que hi treballa.

Martí i Marí han dit que hauria de ser un centre d’investigació d’envergadura i no un museu de llengua, «que no ens agrada perquè s’hi guarden realitats mortes». Es tractaria d’una «proposta innovadora que ajudi a la convivència entre llengües grans, mitjanes i petites» i que consolidi a Barcelona «La Meca de la diversitat lingüística» com a punt de referència en aquest àmbit.

Per un Acord de Govern d'11 de gener de 2005, es va considerar necessari crear el carrec de director de la Casa de les Llengües, per tal de potenciar i donar impuls al programa de promoció d’aquest organisme dependent del conseller en cap. Antoni Mir, fins aleshores secretari de Política Lingüística, va deixar el càrrec per assumir aquesta nova direcció, integrat inicialment per la Generalitat, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.

L’objectiu d’aquest organisme és esdevenir una seu internacional de les llengües del món, que en permeti l’arxiu i l’estudi, i en faciliti la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les comunitats lingüístiques. També vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les TIC, i d’entre els seus objectius a destacar hi ha el de treballar en xarxa des de qualsevol punt de la Terra.

Posteriorment, per una Resolució de Presidència del 7 d'abril de 2005, es dóna publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 22 de març de 2005, sobre la constitució del consorci Casa de les Llengües.

Al DOGC 4425, de 13.7.2005 surt el cessament d'Antoni Mir i Fullana, com a director de la Casa de les Llengües, amb efectes del 30 de juny de 2005.

Gairebé mig any després no se n'ha sabut res més ni hi ha notícies que el consorci tingui una seu fixa (ni no fixa). Serà un altre bon propòsit que no arribarà a bon port?

dilluns, 17 d’octubre del 2005

El nou Consell Social de la Llengua Catalana

El passat 13 d'octubre de 2005, apareixia una notícia del Govern de Catalunya on es comunicava la reunió constituent del "nou" Consell Social de la Llengua Catalana.

Tenint amb compte que també n'existeix un a les Illes Balears (no gaire actiu en l'actual etapa de Mates com a president, pel que podem comprovar) i que Google hi troba més de 500 referències, sembla que ha tingut un paper prou actiu des de la seva constitució el 1991.

I què és això del Consell Social de la Llengua Catalana? Doncs «és un òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Es va crear mitjançant Decret l'any 1991».

Sembla que el més notori de la reconstitució (ai, quina paraula tan bonica, que desvetlla el somni reconstituent d'una nova Carta Magna!) en són els flamants fitxatges de les noves personalitats que l'integren: el periodista Antoni Bassas; el president del FC Barcelona, Joan Laporta o l'actriu Emma Vilarasau, entre d'altres (i no ens oblidem pas del Jordi Mas, de Softcatalà).

Tant de bo no sigui només marqueting per guanyar portades i segueixi desenvolupant una tasca important i efectiva. Perquè malament anem si el més destacable del nou Consell, com ressalta la mateixa nota del Govern, n'és la representativitat social dels membres que la integren i la paritat de gènereen la seva composició.

D'acord, hem fitxat uns quants cracs. Ara cal integrar-los en la dinàmica de l'equip i fer que destaquin i resolguin els partits.

divendres, 14 d’octubre del 2005

Lectures comentades

Sóc una persona a qui sempre ha agradat molt de llegir. Molts amics no comprenen què puc arribar a portar dins la meva bossa de mà i l'esquena pateix el meu complex de caragol.

D'ençà que vaig sortir de Barcelona per fruir de la tranquil·la vida de comarques, les lectures en els incòmodes i saturats trens de Rodalia m'acompanyen i fan més planers aquests desplaçaments. La comoditat que et portin. La tranquil·litat de poder destinar el temps del trajecte a aficions més complaents que fer caravana per entrar al Cap i Casal: dormir, escoltar música, sentir la ràdio, fer una ullada a la premsa del dia o, per què no, llegir un bon llibre.

Mitja hora d'anada i mitja de tornada i els pocs minutets del metro amunt i avall; i les esperes respectives en andanes o parades d'autobús. I fins i tot durant els curts desplaçaments per carrers i passadisos. Quan un té un vici agafat, qualsevol lloc és bo per practicar-lo i alimentar-lo.
Comprendreu que pràcticament cada setmana enceti llibre. Depèn, és clar, de la grossària, del cansament acumulat, de l'espessor de la narració o que em captivi la lectura i no pugui deixar-lo per demà.


Sort del Bibliobús que ens permet, sense ocupar més espai de casa i sense un sobrecost afegit, mantenir aquesta fam-devora-pàgines.

El vam descobrir gràcies a l'escola dels nostres nens, que els van habituar a buscar-hi i remenar-hi contes, còmics, pel·lícules de vídeo i DVD, discos de música o revistes i ens hem acabat fent socis tota la família. Cita obligada totes les tardes de divendres per renovar el stock i veure quines novetats ens porten la Montse i el Jordi.

Però al que anava. Les lectures comentades. Regularment us oferiré la meva visió particular dels llibres que llegeixo.
No vull fer ni un treball aprofundit dels diferents autors i lectures, ni repetir allò que ja hagin pogut dir crítics, estudiosos o els propis autors, que segur que en saben molt més que no pas jo.

M'interessa fixar una mica la biografia i obra de l'autor, fer una fitxa del llibre, buscar enllaços que ens acostin al que ja s'ha dit al respecte de cada obra i essencialment voldré recollir fraseologia usada, paraules que m'hagin frapat o obligat a acostar-me al diccionari (un molt bon costum, no us en estigueu pas), alguna pinzellada sobre l'estil i sobre el que m'ha transmès el llibre i hi apuntaré aquelles errades o maltempsades dels follets de la impremta, per si mai es vol fer una nova edició revisada.

Sense ànim d'ofendre ni de semblar tiquis-miquis. Simplement deformació professional. No vull arribar a l'extrem d'un dels personatges de Joc de claus, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, que retreu:

─Perdona, però és com si llegissis un llibre amb l’única finalitat de
trobar-hi faltes d’ortografia, o errades d’impremta, o incoherències en el
text.



A punt, doncs unes quantes lectures per passar pel meu sedàs. Aviat el primer lliurament: Baudolino, d'Umberto Eco.

dimarts, 4 d’octubre del 2005

Terminologia. El nom dels núvols


Segueixo la meva introspecció devers la terminologia meteorològica. I feliçment he vist que hi ha vida després del magnífic recull d'Eduard Fonserè. Com sempre, sorprenent, desigual, millor i pitjor. Però, qualitat i de la bona, al capdavall.

D'entrada, és important constatar que la terminologia en català està normalitzada des del 1993, quan el Termcat va difondre aquests termes al seu Full de neologismes núm. 19, on s'acordava fixar com a termes principals les denominacions llatines. Ara mateix no us sabria dir si són accessibles en línia aquests fulls, però podeu accedir al Cercaterm per consultar-los.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) fixa la terminologia sobre la classificació internacional de núvols. I així, els núvols són classificats segons gèneres, espècies, varietats i complements.

Gèneres de núvols

N'hi ha deu, en funció de la classificació per alçada en el cel: altocúmulus, altostratus, cirrocúmulus, cirrostratus, cirrus, cumulonimbus, cúmulus, nimbostratus, estratus i estratocúmulus. Xavier Varela ens ofereix un gràfic prou complet i clar sobre aquesta classificació.
I per cert, malgrat la vacil·lació que es troba en les diverses pàgines sobre meteorologia en català, el Termcat ha optat per estratus (i no pas *stratus) i per cúmulus (i no pas *cumulus), adaptant al català aquests termes llatins.
Us recomano la pàgina de Joan Ballester per a les pertinents explicacions de cada gènere de núvol, acompanyat d'unes fotografies magnífiques i del símbol corresponent.

Espècies de núvols

Són cadascuna de les catorze subdivisions dels gèneres quan es té en compte la distribució, les dimensions i el procés de formació del núvol: calvus, capillatus, congestus, fibratus, floccus, fractus, humilis, lenticularis, mediocris, nebulosus, spissatus, stratiformis i uncinus. S'han mantingut les denominacions llatines internacionals. Mentre les espècies s'exclouen mútuament, hi ha espècies que poden pertànyer a diferents gèneres. També us aconsello fer una ullada a la classificació i fotografies que ens forneix Joan Ballester, amb aquest fons que ens ajuda tant a posar-nos en matèria.

Varietats i particularitats

Finalment farem un repàs de les diferents varietats i particularitats que poden presentar els núvols. Les varietats (duplicatus, intortus, lacunosus, opacus, perlucidus, radiatus, translucidus, undulatus i vertebratus) són cadascuna de les subdivisions dels gèneres i de les espècies, determinada per la transparència o la distribució dels elements propis del núvol. Mentre que les particularitats o complements (arcus, incus, mamma, pannus, pileus, praecipitatio, tuba, velum i virga) són porcions característiques apendiculars del nucli principal o separades d'ell, que poden formar part del núvol o mostrar-s'hi annexades.
Joan Arús en fa una explicació sistemàtica i concreta. I, com no, Joan Ballester també ens les presenta documentades i fotografiades, perquè no quedi cap bri de dubte.

Curiositats

Parlava al principi de l'article del desequilibri de les diferents fonts trobades i consultades. Desequilibri pel que fa a l'erudició, pel que fa als mitjans emprats, pel que fa als complements i imatges. I també pel que fa al contingut. Però cadascuna excel·lent per ella mateixa.

No per menys erudites em puc estar de recomanar-vos una llambregada ràpida a la magnífica recol·lecció alfabètica de refranys meteorològics que el portal Meteosort recull amb permís de Josep Pujol, de Móra d'Ebre. I també, una curiós recull de creences populars sobre la previsió del temps.

I per acabar de treure aquests núvols de dubte que coronen el nostre caparró després de tanta informació i terminologia empassada pel broc gros, mireu un quadre ben aclaridor pel que fa a les relacions de les diferents classificacions dels núvols.

Enllaços

http://www.geocities.com/joanballester/.../Menu_meteo_cat.htm
http://www.xtec.es/iesnarcisoller/altres/wprofes/nuvols/
http://www.geocities.com/capecanaveral/hangar/3283/
http://www.meteosort.com/
http://www.xtec.es/~fplanas/
http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm

dissabte, 17 de setembre del 2005

Intimíssim


Adéu, amiga,
que marxes sense fressa,
esllanguint-te amb els darrers reflexos de l'estiu.

Dus les alforges plenes de records i d'il·lusions.
T'han manllevat d'una urpada
tot un món de somnis, ara esvanit.

Com un far seguiràs encesa,
perquè no hi faltarà faroner
que mantingui encesa la teva flama
avui, demà... per sempre.

(A la Mercè)

divendres, 16 de setembre del 2005

Actualitat català. El domini .CAT ja és una realitat


Avui ens despertàvem amb la notícia que la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) finalment havia aprovat la creació del domini .CAT, específic per a la cultura i la llengua catalanes, que se suma als més de 260 dominis diferents ja aprovats.

PuntCat, l'Associació que n'ha impulsat la campanya de reconeixement ressalta que «el domini .cat representa dins internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana. De fet aquest domini és el primer que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural, un fet excepcional del qual la nostra cultura pot estar legítimament orgullosa

L'associació PuntCat, promotora del projecte, es dissoldrà ara per deixar pas a una Fundació que serà la que dirigirà de manera efectiva les tasques relacionades amb el .cat.

Enllaços relacionats

http://www.icann.org/
http://www.puntcat.org/

dimecres, 14 de setembre del 2005

Enllaços recomanats I

Estreno enllaç a la banda dreta del diari cap als meus preferits, a l'apartat d'enllaços.

No serà pas una llista exhaustiva, que per això ja hi ha altres recursos millors, però sí exquisida. També serà una llista esbiaixada, perquè, evidentment només respondrà a les àrees que despertin el meu interès, molt ampli i múltiple, però no pas enciclopèdic.

És per això que s'admetran recomanacions, però no garanteixo la inclusió de tots els llocs proposats. I, és clar, també agrairé que em comuniqueu si algun enllaç ha mudat o ha deixat de funcionar.

Una recopilació, com una bona col·lecció, és sempre, en esència, inacabada, incompleta. Espero que els molts buits que ara apareixen en la previsió de desplegament de categories siguin cada cop menys evidents. Perquè, que no cerqui l'exhaustivitat no vol pas dir que no hagi d'esdevenir un recurs complet i útil.

El format del document és en HTML i són les Adreces d'interès dels Navegadors Mozilla. Si deseu aquesta llista en la carpeta on teniu els fitxers d'aquest programa (cache, mail, us...) amb aquest mateix nom (bookmarks.html), tindreu integrada aquesta llista en el vostre navegador i podreu navegar a través de les carpetes creades a l'efecte.

Bon viatge i bona tria!

Actualitat català. Termes normalitzats pel Termcat

En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d'avui han sortit publicats nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Són gairebé 150 termes de diferents àrees temàtiques, com ara, les ciències de la vida i de la salut, l'ensenyament de llengües, l'esport, la indústria, la informàtica, la manutenció o la sociologia.

Així, cal destacar la fixació de nous termes que apareixen en el portafolis europeu de llengües (PEL), com ara biografia lingüística o passaport de llengües; alguns termes de futbol americà, com ara àrea d'equip, àrea tècnica, blitz, bomba, central, clíping, col·locador, corredor, defensor-a lateral, guarda, quaterback, retornador, saguer, touchback, touchdown o xutador; o de rabiosa actualitat informàtica, com ara pesca electrònica o pescaire electrònic-a pels malaguanyats famosos *phishing o *phisher (aquests personatges que es dediquen a suplantar la identitat electrònica d'una organització determinada a través d'Internet, amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes), o també d'actualitat sociològica, com ara les famílies heteroparentals o homoparentals.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat d'aprovar la nova terminologia que requereix l'ús del català en els àmbits socioeconòmics, tècnic i científic. Aquests termes tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Darreres resolucions amb termes normalitzats:

  • DOGC 2727. RESOLUCIÓ de 3 de setembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 2794. RESOLUCIÓ de 26 de novembre de 1998, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 2912. RESOLUCIÓ de 25 de maig de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 2947. RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3054. RESOLUCIÓ de 9 de desembre de 1999, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3116. RESOLUCIÓ de 24 de març de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3192. RESOLUCIÓ d'11 de juliol de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3245. RESOLUCIÓ de 26 de setembre de 2000, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3360. RESOLUCIÓ de 20 de març de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3445. RESOLUCIÓ de 18 de juliol de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3525. RESOLUCIÓ de 8 de novembre de 2001, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3611. RESOLUCIÓ CLT/729/2002, de 22 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3691. RESOLUCIÓ CLT/2210/2002, de 23 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3752. RESOLUCIÓ CLT/3103/2002, de 23 d'octubre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3846. RESOLUCIÓ CLT/610/2003, de 4 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 3970. RESOLUCIÓ CLT/2766/2003, de 25 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4062. RESOLUCIÓ CCA/114/2004, de 26 de gener, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4139. RESOLUCIÓ PRE/1420/2004, de 26 d'abril, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4217. RESOLUCIÓ PRE/2378/2004, de 6 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4294. RESOLUCIÓ PRE/3582/2004, de 29 de novembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4380. RESOLUCIÓ PRE/1390/2005, de 31 de març, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
  • DOGC 4469. RESOLUCIÓ PRE/2557/2005, de 26 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

dimarts, 13 de setembre del 2005

Actualitat. Dmoz i el català

World/Català assoleix la desena posició dins l'ODP

Finalment els editors de l'apartat català de l'Open Directory Project, el directori mantingut per persones voluntàries d'arreu del món més gran i amb una qualitat contrastada i fora de dubte, han aconseguit situar el català com la desena llengua més representada en aquest directori, només darrere de l'anglès, l'alemany, el francès, l'italià, l'espanyol, el japonès, el neerlandès, el polonès i el danès, però davant d'altres llengües amb molts més parlants que el català, com ara el rus, el xinès, el portuguès, el turc, l'àrab o el mateix suec, als quals acaben de prendre aquesta desena posició.
Són 42.000 llocs catalogats i descrits en llengua catalana, que tenen el seu pes específic en els més de 4.000.000 de llocs webs catalogats en més d'una setantena de llengües.

El projecte de directori obert naixia ara fa poc més de cinc anys i sempre el català hi ha tingut un paper, modest, però important, amb editors d'arreu dels Països Catalans que tenen la important tasca de classificar la xarxa catalana i integrar-la en un projecte d'abast mundial, que enriqueix i globalitza la iniciativa.
El repte de mantenir la flama dels iniciadors, sense que davalli la qualitat ni la progressió d'aquesta branca semblen absolutament assolits. I el repte actual dels 42 editors de l'apartat català és popularitzar entre els usuaris catalanoparlants aquesta valuosa eina de cerca i incrementar amb especialistes de les diverses temàtiques que abraça l'estructura ontològica del directori el nombre d'editors actual.

Vols fer-nos un cop de mà? Fes-te editor de l'Open Directory Project i aporta el teu granet a aquest projecte.
Jo ja en sóc, des de l'abril del 2001. I l'experiència no ha pogut ser més gratificant.
Espero que, arran d'aquesta col·laboració a Dmoz, us pugui anar presentant aquelles petites perles que dia a dia apareixen a Internet.

Enllaços

http://dmoz.org/
http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/
http://www.softcatala.org/articles/article24.htm
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126087
http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=126316

dilluns, 12 de setembre del 2005

Actualitat. Els nous fenicis



Per fi algú ha decidit posar fil a l'agulla amb l'abús constant contra els consumidors per culpa del famós arrodoniment a l'alça.

És trist que un titular que diu «El Gobierno prohibirá por ley el redondeo al alza en las tarifas de aparcamientos y telefonía» hagi de ser notícia. Perquè això només té un nom: usura, usura, usura. Un dels pecats capitals més antics de la humanitat

I d'acord, ens hem fixa't amb alguns sectors que apliquen aquest extra ignominiós. Però és que no només l'apliquen els pàrquings i les companyies telefòniques.

Jo em pregunto: Per què hem de pagar tot el mes de setembre i tot el mes de juny d'escolarització dels nostres fills si comencen el 12 de setembre (aquest any!!!) i acaben el 22 de juny, a tot estirar? Això tampoc té nom: més fenicis, més fariseus.

I ara que parlo de fenicis, fariseus i usurers... home, no m'havia pas d'oblidar dels nostres amics de la banca, que apliquen una usura consentida que fa que cada any multipliquin exponencialment els seus guanys, a costa, és clar, de la butxaca dels pobres. No només apliquen aquests arrodoniments a l'alça, sinó que ens afussellen amb comissions, quotes, percentatges, i tot amb una opacitat i amiguisme difícil de comprendre i escatir. Aiiii!!!, la lletra menuda!

I per acabar em segueixo preguntant: Per què és tan fácil comprar un mòbil o contractar una línia d'ADSL i resulta tan complicat dir-los que prou? Per què té validesa la gravació d'una conversa telefònica per poder-te donar d'alta d'un dels seus meravellosos serveis i, en canvi, encara a hores d'ara gairebé ningú ha pogut sortir del complex laberint que et porta a la baixa d'aquell servei? Fariseus, usurers...

[Dedico aquest comentari al meu company de bloc i veí (sóc un altre veí, eh?, d'unes cases més enllà, seriós i sense serial propi) Toni, blocaire, gamberro, polemista, lúcid i irònic de cap a peus. Potser he llegit massa TdQ...]

divendres, 9 de setembre del 2005

Terminologia. Mil milions de llamps i trons!


En aquests moments que vivim una meteorologia una mica esbojarrada i que els homes dels temps són gairebé les estrelles de la televisió, no està de més recordar quatre termes interessants sobre meteorologia. En especial, vull fer esment d'algunes curiositats sobre els noms dels vents, la Rosa dels vents i les diferències entre alguns termes que de vegades ens porten de corcó i que confonem o intercanviem.

La Rosa dels Vents


Segons ens indica Fonseré, és la representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions.
El Termcat ens ofereix una definició una mica més tècnica:


«Diagrama vectorial utilitzat en meteorologia i climatologia per a representar la intensitat i la freqüència dels vents en cada direcció, o d'altres elements meteorològics relacionats amb la intensitat dels vents, en una estació meteorològica.»

Als Països Catalans aquests 8 vents principals són coneguts amb els noms següents:

  • tramuntana, el vent del nord,
  • gregal, el del nord-est,
  • llevant, el de l’est,
  • xaloc, el del sud-est,
  • migjorn, el del sud,
  • llebeig (o garbí), el del sud-oest,
  • ponent, el de l’oest i
  • mestral el del nord-oest.

Nom dels vents

En la nostra rica tradició meteorològica i en diferents obres divulgatives trobem els diferents noms dels vents, tant classificats per la seva intensitat, com classificats tenint en compte l'orientació i els llocs on bufa.

Així, hi ha vents que no bufen a les nostres contrades, però dels quals n'hem sentit a parlar, com ara dels alisis (vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador), el bora (que bufa en la regió septentrional de l'Adriàtic), el föhn (vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional), el harmattan (vent sec i polsós que bufa del NE durant l'hivern boreal a les costes del Golf de Guinea), el monsó (vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern), el pampero (nom amb el qual a l'Uruguay i a l'Argentina és designat un temporal de vent del SW, comunament tempestós) o el norte (vent sec i fred del N que bufa en el Golf de Mèxic).

Altres, són noms tradicionals que encara se senten en algunes contrades, com ara el barrufet de vent (vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura), el cerç (vent fred del NW, generalment amb temps serè), el fogony (vent calent que fon la neu), el terral (vent costaner nocturn o de matinada, que bufa de terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra), el torb (ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny) o el zèfir (brisa suau de ponent amb bon temps calent).

Així, si ens fixem en els vents segons la seva intensitat, l'escala de Beaufort els classifica gradualment amb els següents noms: calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet, vent fresc, vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà.
I encara hi trobaríem alguns altres noms que manegem més o menys habitualment per a explicar diferents fenòmens atmosfèrics relacionats amb el vent que fa, com ara borrasca (vent fort o temporal acompanyat de pleuja, neu o pedra), brisa (vent de 5 a 9 metres per segon) o marinada (brisa de mar), bufarut (vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa), calma (absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment), grop o gropada (tempestat congriada sobtadament; cop de vent i d'aigua impetuós) o remolí de vent (cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra).

De ciclons, tifons, huracans, tornados o mànegues

Segons les fonts consultades hem de distingir entre:


  • Cicló (sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós).
  • Huracà (vent violent produït pels ciclons tropicals; més especialment pels del Mar de les Antilles).
  • Mànega (tromba marina o de llac).
  • Ratxa (fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent, deguda a la turbulència de l'aire.
  • Tempesta o tempestat (forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons).
  • Tifó (nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina).
  • Tornado (borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l'aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes. És un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors, amb un diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més, on la velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora).
  • Ventada (augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa).

Enllaços

http://www.telenoticies.com/especials/huraca/
http://www.bellera.org/molins/vent.htm
http://www.acom.es
http://www.oratgenet.com/
http://tethys.acamet.org/num00/articles/art0003.htm

Si us sembla, un altre dia parlarem de núvols.