Poques vegades els lingüistes som titular de portada. Però els titulars d'ahir i d'avui coincidien:
«Joan Solà,
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes»
Poc puc afegir al que ja han dit a
Vilaweb, al
3cat24.cat, a
Directe!cat, a
La Malla, a l'
Avui (i
2), a
Cultura 21, a
Europa Press, a
Catalunya Press, al
Diccitionari, al
Gazophylacium, al
Reflexions en català, al
Bloc de Lletres, o a
l'Illa dels llibres, entre molts d'altres.
Un reconeixement merescut per a una ment lúcida, per a una veu clara i per a una persona compromesa. Hi ha vida a la lingüística després de Joan Coromines. I aquest present, avui, passa per la figura de Joan Solà.
Vaig tenir Joan Solà de mestre a la universitat. Ell va provocar el cop de timó en els meus estudis i interessos: després de tenir-lo a Història de la filologia vaig saber que girava cap a l'especialització lingüística. També vaig saber que les assignatures calia triar-les per interessos professionals i no pas per passar i aprovar i va plantar la llavor del meu interès per la paremiologia, mostrant-me els antics repertoris de proverbis i refranys.
